Notícies 3cat24.cat

dimecres, 4 de juny de 2008

La flor del lliri blau

Això va ser i era una princesa que patia una malaltia molt greu que només es podia curar amb la flor del lliri blau. El rei va prometre que aquell que portara l'esmentada flor es casaria amb la princesa, i així ho pregonaren per tot el regne.
En aquell temps vivien tres germans que en sentir-ho van decidir anar en busca de la flor.
El primer dia va eixir el major dels tres, que va trobar a la vora del camí una vella demanant almoina:

- "Jove, done'm alguna cosa"

- "Apanyats estem si anem donant almoina a tots els que demanen", va dir el germà sense aturar-se.
Però quan se n'anava li va preguntar:

- "Per aquest camí trobaré la flor del lliri blau?"
I ella li va contestar:
- "Si tu ho dius?", i el germà se'n va anar.
L'endemà va eixir el mitjà, que també va trobar a la vella demanant i li va respondre:

- "No duc res", i va continuar.
Al tercer dia va eixir el més xicotet i va trobar l'anciana demanant, i buscant en la bossa li va dir:

- "Tinga, tot per a vostè"
- "Gràcies; on vas?"

- "Vaig per la flor del lliri blau, però encara no sé on es troba"

- "Puix jo sí, en aquella muntanya d'allà tan llunyana i perillosa"
I, assenyalant-li on era i donant-li una capa per a fer-se invisible, el va despatxar.
Tornant cap a casa es troben de nou els tres germans i parlen de com els ha anat a cadascun; però el xicotet, desconfiant, no diu que l'ha trobada. El major sospita d'ell i parlant-li a cau d'orella al mitjà decideixen agarrar el germà xicotet i descobrir la veritat. Regiren el seu equipatge i en escorcollar-lo troben la flor, li la furten i el major colga el menut en les arenes mentre el segon del germans, plorant, li prega que no faça tal cosa.
Els dos germans es presenten al rei amb la flor i en el mateix moment que el major li la dóna al rei, aquesta, de forma misteriosa, diu:

"No es la mà del meu amo qui t'ofereix la flor"
Tots queden astorats i com que cap dels presents dóna explicació ixen d'expedició el rei, la guàrdia i els germans, a fi d'aclarir aquell misteri.
En passar el mitjà amb el seu cavall per on estava soterrat el germà xicotet se sent una veu que eixia de la terra i deia:

"Passa, passa, bon germà,
i no patisques;
m'heu colgat en les arenes
per la flor del lliri blau".
El rei, en sentir la veu, demana al segon germà que tire endarrere i torne a passar; de nou se sent la veu que torna a dir:
"Passa, passa, bon germà..."
El major, que també havia sentit la veu, ple de por comença a recular amb el seu cavall. Però el rei li ordena que passe per aquell mateix lloc, i la veu torna a parlar, dient:
"Passa, passa, mal germà,
tu ets qui m'ha colgat
en les arenes
per la flor del lliri blau".
I així és com el rei va conéixer el que havia succeït. Al major el va desterrar, al mitjà el va perdonar i al tercer, que era el xicotet, el dessoterrà, i com que encara estava viu, es va casar amb la princesa que va trobar la salut i van ser feliços i van menjar mols anissos.
[Aquesta és una rondalla molt coneguda i així ha sigut recollida amb el nom de La flor del Romanial, arreplegada per Jordi des Racó (Aplec de rondaies Mallorquines II, Ed.Alcover, Palma 1936, Pàg.113-128); La flor del penical, arreplegada a Catalunya per Joan Amades (Folklore de Catalunya. Rondallística, Selecta, Barcelona, 1982) i Serra i Boldu (Rondalles Populars, PAM, Barcelona 1981); La flor del lliri blau, arreplegada a Murla i Benissa per Chimo Lanuza (Conte Contat (I). Contes i retalls, Editorial Nova València, València, 1989); La flor del lilolà o La flor del lliri blau, arreplegada a Elx-Altabix i Crevillent per J. Gonzàlez (Rondalles del Baix Vinalopó. Contes Populars, Ed. Aguaclara, Alacant, 1993); i per últim, d'una forma molt breu La flor del lliri blau, arreplegada per Ll. Torres i Ll. Giménez (Rondalles de la Ribera, contes de llar 21, JJ2, València, 1993).

Aquesta rondalla ha inspirat el poema simfònic Per la flor del lliri blau, del compositor algemesinenc Agustí Alaman i Rodrigo (Algemesí-1912, València-1994).]