Publicat a Català Sempre, el 02.09.2008, per Margarida Cienfuegos
Els catalanoparlants tenim per costum passar-nos al castellà davant d'un interlocutor no-catalanoparlant, o al francès a la Catalunya Nord; aquest costum dóna peu a que el castellà o el francès siguin les llengües vehiculars als territoris de parla catalana. Canviar aquest costum és clau per a assolir-hi la normalitat de l'ús social del català. El català pot ser la llengua vehicular que ens cohesioni a tots els ciutadans dels territoris de parla catalana; que ho sigui, o no, depèn de nosaltres, si utilitzem la llengua catalana per comunicar-nos en tots els àmbits socials ho aconseguirem. Encara que també, el català pot ser la llengua de casa, la de portes endins, la que sols parlem amb parents, amics i coneguts, i aquest és el camí cap a la seva mort. L'arribada de nouvinguts procedents d'arreu del món és una oportunitat per a que el català sigui la llengua vehicular dels territoris de parla catalana, però també és una oportunitat per a que ho sigui el castellà; nosaltres tenim el timó, en cada conversa decidim quina llengua emprem. Si ens comuniquem en català en tot moment i circumstància fem el català visible, útil i necessari; si ens passem al castellà, fem del català una llengua invisible, una llengua de portes endins, una llengua inútil i innecessària.
Fer del català la llengua vehicular, l'instrument clau de cohesió a la nostra societat, és un objectiu que sols els catalanoparlants podem fer realitat. Aconseguir-ho és més fàcil del que t'imagines, i, a més a més, tenim a l'abast l'eina per fer-ho realitat; ens cal que:
- Els que parlem en català, el parléssim en tot moment i circumstància.
- Els que estem aprenent el català, diguéssim als nostres interlocutors quan es passin al castellà, que ens parlin en català.
Canviar un costum no és fàcil; els costums són respostes quasi automàtiques i, si volem canviar-los, hem de posar voluntat i mètode. Una bona estratègia per aconseguir-ho és:
1. Fer el seguiment de quina llengua emprem en les nostres comunicacions durant un parell de setmanes, això ens farà conscients de les vegades que emprem el català i quantes ens passem al castellà. Una taula senzilla de tres columnes ens anirà bé: Comunicació / en català / en castellà
2. Decidir quan començar a parlar sempre en català, fixar-nos un dia
3. Anotar, durant un parell de setmanes, quan hem parlat en català, quan ens hem passat al castellà. La mateixa taula utilitzada en l'apartat 1 ens anirà bé
4. Avaluar, dia a dia, el nostre progrés i els guanys percebuts. Observarem com:
- Cada dia, aconseguim parlar en català en un nombre major de comunicacions
- Persones que inicialment ens parlen en castellà, en continuar parlant-los en català, de vegades, passen a parlar-nos en català.
Anima't a practicar el bon costum de parlar sempre en català! Tots en sortirem guanyant!
Segons informa Oriol López en el comentari que fa a l'article precedent, la versió completa es pot llegir a http://parlemencatala.bloc.cat/, al final de la qual es troba la informació detallada de la repressió de la llengua des de la guerra civil ençà, i el dret reconegut de què gaudeix en l'actualitat.
Practiquem el bon costum de parlar sempre en català!
Parlar en català avui és un dret reconegut!
L'article complert Tenim per costum... de M. Cienfuegos el podeu trobar al bloc Parlem en català! a l'adreça: http://parlemencatala.bloc.cat
ResponElimina