Notícies 3cat24.cat

dimarts, 9 de desembre de 2008

Amarg com l'asséver (Eugeni S. Reig)

Entrada del llibre Les nostres paraules

Amarg com l’asséver

Molt amarg

L’asséver és una massa sòlida de color fosc i molt amarga que s’obté deixant quallar el suc de les fulles de l’àloe. S’empra per a combatre el restrenyiment.

L’asséver també s’usava en temps passats per a deslletar els xiquets de pit. Per aconseguir-ho es posava una miquiua de pols d’asséver al mugró de la mare i el fort sabor amarg feia que l’infant rebutjara la mamella materna i perdera el costum de mamar.

La paraula asséver, en alguns llocs, es pronuncia asseve i, per consegüent, la locució que estudiem es transforma en amarg com l’asseve. El fet que la substància especificada haja deixat de ser usada i coneguda, ha fet que el seu nom haja deixat de tindre sentit per a la major part de la gent i s’haja deformat, donant lloc a variants tan absurdes com amarg com les cebes, expressió que no té cap ni peus, ja que les cebes no són ni han sigut mai amargues.

En valencià també era d’ús habitual la paraula giripiga per a denominar l’asséver i, per tant, hi havia la locució amarg com la giripiga. La paraula giripiga s’usava com a sinònim d’asséver, però també s’emprava per a denominar un preparat que es feia a base d’asséver, altres plantes medicinals i mel i que es feia servir per a combatre el restrenyiment. També s’aplicava la paraula giripiga a determinats licors que portaven asséver en la seua composició a fi de donar-los un tast amarg.

Una locució equivalent, àmpliament coneguda per tothom, és amarg com la fel, ja que, com és sabut, la fel és molt amarga. Cal aclarir que el vocable fel, en valencià, és sempre femení.

I també és molt coneguda i usada pels valencians l’expressió amarg com la retama. Ací cal aclarir que els valencians el nom que donem a l’arbust de la família de les fabàcies denominat pels botànics amb el nom científic Spartium junceum és retama, no ginesta.

A Xàtiva s’empra la locució equivalent amarg com el baladre. L’origen de l’expressió es troba en el fet que, segons diuen, els caragols que s’alimenten de baladre fan un gust molt amarg.

Eixes ametletes torradetes que has comprat estan molt bones però, a voltes, n’ix alguna amarga com l’asséver.

En valencià també es diu: amarg com el baladre (o com la fel, o com la giripiga, o com la retama)

La llengua estàndard sol emprar: amarg com el fel

En castellà es diu: más amargo que la hiel