Notícies 3cat24.cat

diumenge, 14 de febrer de 2016

Gràcies, Muriel





Gràcies, Muriel

De la mà d’en Jordi Porta, president aleshores d’Òmnium Cultural, vaig conèixer personalment la Muriel Casals el matí del 20 de març de 2010, quan hi vaig anar a exercir el vot per al relleu de directiva a la seu del carrer de la Diputació de Barcelona. Després, a la tarda, vaig creuar-hi unes paraules de felicitació quan oficialment va ésser proclamada presidenta de l’entitat a l’Assemblea de l’Hotel Berna.

Ho recordo com si fos ara perquè em va semblar una persona immensament tractable, afable, serena i molt conscient del rol que hi assumia.

Sabia una mica del seu tarannà per la trajectòria que m’havia arribat arran del meu treball de recerca a la Universitat Autònoma de Bellaterra.

Un dia abans, jo vaig ésser elegit i nomenat president d’Amicsprada, l’Associació d’Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada. I com a primer afer protocol·lari i la coincidència de dates, vaig sol·licitar que em rebés en audiència per presentar-li els nostres respectes i fer-li cinc cèntims del que era la nostra Associació, la reivindicació de la Llengua i la Nació, els objectius i els projectes en col·laboració amb la Universitat Catalana d’Estiu.

I em va rebre al seu despatx d’Òmnium, allà pel 9 d’abril de 2010, amb una besada que ja aleshores vaig percebre com a maternal, perquè la delicadesa en el tracte, en la manera de parlar, en l’afecte que transmetia, en l’empatia que contagiava i en la sensibilitat que penetrava et feia sentir aixoplugat per reivindicar que res estava perdut, que tot era possible i que tot es podia fer.

I parlàrem animosament i relaxada durant més de mitja hora. I ens contàrem il·lusions i més projectes. I ens riguérem, tot conscients de la tasca que cadascú des de la seva responsabilitat tot just començava. I s’oferí per continuar en la defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació, que no consideràvem cap entelèquia.

Un mal vent ha tallat la seva trajectòria cívica que, ara des de la primera fila de la política, s’augurava clarament irreversible i exitosa. Però ha deixat encetat per a milers de conciutadans un camí marcat i un model de fer que, tot i superar entrebancs gens fàcils, ens conduirà a bon port, a la fita que ha deixat d’ésser utopia per reconèixer definitivament la nostra identitat i el nostre dret a ésser com som, nosaltres mateixos.

El nostre deure serà, doncs, concloure la teva tasca perquè allà on siguis et sentis satisfeta de la teva terra i de les teves gents.

Gràcies, Muriel, moltes gràcies!

dijous, 11 de juliol de 2013

Proves d'Accés a la Universitat (PAU), segona convocatòria


Parlant de les PAU de juliol de 2013

Com a novetat, enguany les Universitats només obrin un termini de matriculació per accedir-hi, per la qual cosa les tradicionals proves d'accés de setembre s'han hagut d'avançar al la primera quinzena de juliol.

Com a tutor que he estat del segon curs de Batxillerat al meu institut, l'Alcalans de Montserrat, a la Ribera Alta del País Valencià, m'ha tocat assistir-hi en qualitat de responsable titular del grup.

Les proves han sigut els dies 9, 10 i 11 de juliol. Una tensió enorme i intensiva en el temps, especialment per a l'alumnat acostumat a deixar bastants dies entre examen i examen en les classes habituals.

Però tot arriba a la fi, i aquesta selectivitat, la PAU que fins ara era a setembre -amb el consegüent temps de preparació de les assignatures pendents de 2n de Bat de la primera a la segona convocatòria- també.

Cal destacar, però, a l'espera de resultats afalagadors en les mitjanes per arribar a les notes de tall que cadascú necessita per inscriure's en les carreres que prefereixen, que en general ha hagut sensació gratificant del desenvolupament de les proves de cada matèria.

Alguna assignatura ha estat més qüestionable, per la dificultat. Normalment així s'ha opinat en general de les Matemàtiques II, de la Física..., i poc més. De la resta, tots han eixit contents, i la satisfacció els brollava amb escreix.

Alguns exàmens, que conec més a prop, m'han agradat bastant. És el cas del Castellà, de l'Anglés, de la Història d'Espanya i de la Història de la Filosofia -tan temudes-, fins i tot del Llatí i de la Literatura Universal.

Altres, bé: l'Economia, el Dibuix Tècnic, la Biologia, les Ciències de la Terra i Mediambientals, la Química, la Geografia, i la Història de l'Art.

I, evidentment, la meua, el Valencià. Les dues opcions m'han encantat. No podien haver eixit propostes més adequades. Els temes de literatura, excel·lents, que cal que domine qualsevol titulat en Batxillerat: de Mercè Rodoreda (a partir d'un text de Tots els contes, l'opció A), i de Martí i Pol, estudiats a bastament a classe i, fins i tot, comentats moments abans de l'examen, tot i que també es portava preparat Salvador Espriu, perquè ahir precisament era el seu centenari. El text de sociolingüística, a l'opció B, ha estat un magnífic fragment de Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent, que recomanem llegir-lo amb deteniment i reflexionar-hi.

Contents, a la fi, de la PAU de la segona tongada. Ara, doncs, esperarem il·lusionats les notes del dia 18.

(Adjuntem el model de Valencià).