Notícies 3cat24.cat

divendres, 26 de setembre de 2008

Premis Literaris Vila de Catarroja

Ahir al vespre va tenir lloc el lliurament dels Premis Literaris Vila de Catarroja, que enguany celebren la XXX edició.

L'acte va tenir lloc en el marc del Saló Internacional de la ciutat de Catarroja, en una vetlada cultural on s'atorgaren el XXII premi Benvingut Oliver de poesia, que va recaure en l'insigne professor Jaume Pérez Montaner; el V premi Benvingut Oliver, guanyat pel ja consolidat lletraferit, oriünd de l'Olleria, Francesc Mompó i Valls; i el premi de pintura Milagros Mir, adjudicat a un artista local.

D'esquerra a dreta: Francesc Mompó, Jaume Pérez, Alcalde i Regidora de Cultura de Catarroja, Artista local.


Entre el ventall de certàmens que s'organitzen al llarg dels diversos territoris de parla catalana, cal destacar els Premis Vila de Catarroja, que obrin la tardor com a introductoris al període de celebracions literàries per antonomàsia dels Països Catalans, organitzats i copatrocinats per l'Ajuntament de la ciutat, Florida Centre de Formació Universitària i Secundària, i Perifèric Edicions.

Tot i que l'acte no va fer gala de l'esperada eloqüència dels guardonats literaris que hagueren pogut delectar els assistents iniciats en aquestes arts sobre els continguts de llurs obres, apreciàrem una gran sensibilitat per la llengua en la perfecta oratòria i dicció de la presentadora i conductora de l'esdeveniment –assessora lingüística del Consistori–, i poguérem extraure unes declaracions del guanyador del Premi de Narrativa Juvenil, Francesc Mompó.

Ens va fer cinc cèntims que a ell -psicopedagog de formació i professor de valencià d'ocupació- el que li interessa és fer d'orfebre amb les paraules per polir la seua llengua, la que li van ensenyar els seus pares i que ara transmet a les noves generacions d'adolescents a un institut de l'Horta. Que creu en la universalitat de l'idioma i en la riquesa de les variants que conformen la unitat lingüística que ens agermana. I que la millor manera de fer comprendre açò a les noves generacions és oferint-los un producte travat que plantege, qüestione, i resolga la problemàtica de l'adolescència i els imbuesca a il·lusionar-se per nous horitzons d'un món, si no real, almenys possible.

I tot mitjançant el tractament acurat de l'idioma que, després del seguiment de les seues reeixides set novel·les -amb diversos premis en el seu haver-, un llibre de poemes, una novel·la històrica llarga inèdita, i la guardonada, intitulada Hi ha res més fort que l'amor?, de vegades sembla que escriu prosa poètica.

Perifèric Edicions ens va fer saber que aviat entrarà en premsa la novel·la i estarà a disposició de tots els instituts a començament del segon trimestre del curs, davant la insistència per la lectura del que promet ésser una continuació dels tòpics literaris de l'autor en la trilogia que l'ha situat a l'avantguarda de la literatura jove més cotitzada en llengua catalana, perfeccionats exponencialment en aquesta darrera obra, segons els analistes que hi han tingut accés.

Elogi al model lingüístic del Principat

Europa nega la persecució del castellà a Catalunya

(Publicat en el diari AVUI divendres 19 de setembre del 2008)


La Comissió Europea no ha rebut cap queixa per discriminació i elogia el model lingüístic del Principat

Admet que els catalans canvien constantment al castellà "sense ni tan sols adonar-se'n"

Ningú s'ha queixat mai a Brussel·les que el castellà estigui discriminat a Catalunya i la Comissió Europea no creu que pateixi cap persecució. Així ho va revelar ahir el comissari de Multilingüisme, Leonard Orban, que va admetre que els catalans es fan un fart de canviar al castellà "sense ni tan sols adonar-se'n", i va elogiar el model lingüístic català, que permet als que no són catalanoparlants poder viure amb "facilitat" a Catalunya.

Orban va irrompre en la polèmica que des d'alguns sectors s'intenta atiar sobre la llengua per clavar una bufetada als que alerten que el castellà corre perill de desaparèixer en algunes parts de l'Estat. El comissari va ser a Catalunya el novembre de l'any passat per comprovar el multilingüisme de La Caixa, del Futbol Club Barcelona i d'una escola del barri de les Corts de la capital catalana, a més d'entrevistar-se amb el president de la Generalitat, José Montilla.

Experiència romanesa
Orban, que va presentar ahir un informe sobre multilingüisme, va citar els seus compatriotes romanesos que han immigrat a Barcelona per reforçar l'evidència que a Catalunya es pot viure en castellà amb total normalitat, a diferència del que passa amb el català.

"Els romanesos que viuen a Barcelona estan impressionats amb la capacitat que té molta gent de canviar d'una llengua a una altra sense cap dificultat i sense ni tan sols adonar-se que ho estan fent", va explicar en declaracions als periodistes.

La Comissió Europea no ha rebut fins ara cap denúncia a pesar del soroll que fan alguns partits i entitats, i això, va assegurar Orban, confirma "la facilitat de viure a Catalunya parlant castellà, català o fins i tot altres idiomes". El comissari va reclamar que les llengües "uneixin la comunitat i no l'enfrontin, i reforcin la comprensió i no el separatisme".

Elogis afegits
No és el primer cop que Brussel·les lloa el model lingüístic que s'aplica a Catalunya des de fa 25 anys: el setembre de l'any passat, un grup d'experts va elogiar la immersió lingüística de l'ensenyament i va proposar estendre-la a la resta de la Unió Europea (UE). "Les comunitats bilingües són un important laboratori de bones pràctiques", subratllava el seu informe, que apostava per "difondre" arreu dels 27 “el know-how adquirit en els col·legis bilingües d'Euskadi, Galícia, Catalunya i el País Valencià, on s'han implantat des de fa dècades mètodes sofisticats d'immersió lingüística".

"Fer" i no "posar" (Eugeni S. Reig)

En castellà, si em ruboritze “me pogo colorado (o rojo) como un tomate”. En valencià em faig roig (o vermell) com un titot. “Em faig”, no “em pose”.

En castellà, si tinc un sobresalt i m’esglaie, “me pongo blanco como un muerto”. En valencià, “em faig blanc com la paret (o com el paper)”. “Em faig”, no “em pose”.

En castellà, si patisc d’aliacrà, és a dir, d’icterícia, “me pongo amarillo”. En valencià, “em faig groc”. “Em faig”, no “em pose”.

En castellà, si menge com un energumen i no faig estrici, “me pongo gordo como un tonel”. En valencià, “em faig gord com un porc”. “Em faig”, no “em pose”.

En castellà, si fruïsc fins a la sacietat menjant (o amb altres coses), “me pongo las botas”. En valencià, “faig l’agost”. “El faig”, l’agost, no “em pose” res.

En castellà, si algú s’aborrona a causa del fred, de la por o perquè rep una emoció molt forta, “se le ponen los pelos de punta” o “se le pone la carne de gallina”. En valencià, “se li fa pell de gallina”. “Se li fa”, no “se li posa”.

En castellà, si amb paraules o gestos desperte el desig vehement d’alguna cosa en una altra persona, “le pongo los dientes largos”. En valencià, “li faig dentetes (o denteta)”. “Li faig”, no “li pose” res.

En castellà, si parle malament d’algú, “lo pongo verde o lo pongo de hoja de perejil”. Em valencià, “el faig un drap vell”. “El faig”, no “el pose”.

En castellà, si algú s’atribuïx mèrits que no té amb intenció de presumir, “se pone moños”. En valencià, “fa el fatxenda” (o “fa el gall”). “Fa”, no “es posa” res.

En castellà, si emmalaltisc, “me pongo enfermo”. En valencià, “em faig malalt”. “Em faig”, no “em pose”.

En tots els casos anteriors hem d’emprar sempre el verb fer, mai el verb posar.

El mètode EuroCom (Til Stegmann)

Til Stegmann creu que no cal impartir classes de castellà a Catalunya

Stegmann veu innecessari l'ensenyament del castellà

El prestigiós filòleg critica l'aposta del govern català per potenciar l'educació trilingüe a les escoles

Considera que la Constitució no respecta la resta de llengües oficials

A les escoles es fa més castellà del que caldria, segons Stegmann

"No seria necessari impartir classes d'espanyol a Catalunya. El més normal és que al país s'hi pugui viure íntegrament en català, perquè no és una llengua de segona". Qui fa aquesta afirmació és el prestigiós filòleg Til Stegmann, creador del mètode EuroCom per aprendre de forma simultània tots els idiomes de la mateixa família lingüística. Defensa que els alumnes catalans aprenguin el castellà a través del seu mètode al mateix temps que aprenen la resta de llengües d'origen llatí.

És en aquesta línia que Stegmann, premi internacional Ramon Llull 2006, es mostra molt crític amb l'aposta de la Generalitat per una educació trilingüe -català, castellà i anglès-, perquè segons el seu parer, "representa tancar portes al coneixement d'altres llengües", i acaba "afavorint el tracte de privilegi" per al castellà. "L'espanyol no ha de ser l'idioma prioritari, encara que la Constitució espanyola així ho digui", va afirmar aquest acadèmic en unes jornades sobre multilingüisme a la Universitat Catalana d'Estiu.

Stegmann denuncia que la Constitució és "errònia" en el capítol dels idiomes, perquè "no respecta les altres llengües", ja que les supedita a l'espanyol, quan de fet totes "haurien de tenir el mateix dret".

D'altra banda, Stegmann va aprofitar per criticar el manifest signat per diversos "intel·lectuals" en defensa del castellà, entre ells alguns catalans, i els va recordar que "no hi ha ni un sol nen que no aprengui castellà a Catalunya", perquè és una llengua que "és a tot arreu i s'aprèn al carrer".


El mètode Stegmann
De pares alemanys, nascut a Barcelona i educat a Alemanya i als EUA, Stegmann parla una dotzena d'idiomes i assegura que aprendre'ls és una qüestió de motivació. El mètode EuroCom, que Stegmann vol implantar com a prova pilot en algunes aules catalanes, enumera els punts de coincidència entre les principals llengües romàniques i permet llegir i comprendre en molt poc temps tots els idiomes d'aquesta família. Només cal aprendre les regles sobre com es transformen uns determinats fonemes en altres quan es canvia de llengua.

Aquest catedràtic de la Universitat de Frankfurt, fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt, ha contribuït a la difusió de la cultura amb la traducció a l'alemany d'obres d'autors catalans, i té en el seu currículum més de 300 articles científics sobre llengües.