Notícies 3cat24.cat

dimecres, 4 de juny de 2008

Sikhisme

El Sikhisme és una religió basada en l'ensenyament de 10 gurus de l'Índia que visqueren entre els segles XVI i XVII.

Els fidels del sikhisme s’anomenen sikhs paraula que en sànscrit significa "aprenent" o "deixeble".

Va ser fundada pel guru Nanak.

Actualment professen aquesta religió uns 23 milions de persones principalment al Punjab.

Creuen en un déu anomenat Ek Onkar omnipresent i amb qualitats infinites i en certa manera són panteistes.

El principal text sagrat és el Guru Granth Sahib considerat pels fidels com l'onzè i darrer guru.

El sikhisme va rebre influències d'alguns corrents renovadors de l'hinduisme i del sufisme islàmic.

El sikhisme manté que hi ha igualtat entre totes les persones (contraris al sistema de castes) i procura un estil de vida anomenat Chardi Kala que es considera positiu i optimista.

Creuen en la reencarnació però accepten altres creences per a després de la mort. Practiquen les virtuts de la caritat, amabilitat i humiltat contra els cinc vicis de ira, gola, connexió mundana i luxúria.

En els homes sikh és caracteristic portar sempre els "cinc articles de fe" (Kakaars) consistents en el turbant, una petita pinta (mai es tallen els cabells), un braçalet, un punyal i la peça del vestit curta anomenada kacha.

La flor del lliri blau

Això va ser i era una princesa que patia una malaltia molt greu que només es podia curar amb la flor del lliri blau. El rei va prometre que aquell que portara l'esmentada flor es casaria amb la princesa, i així ho pregonaren per tot el regne.
En aquell temps vivien tres germans que en sentir-ho van decidir anar en busca de la flor.
El primer dia va eixir el major dels tres, que va trobar a la vora del camí una vella demanant almoina:

- "Jove, done'm alguna cosa"

- "Apanyats estem si anem donant almoina a tots els que demanen", va dir el germà sense aturar-se.
Però quan se n'anava li va preguntar:

- "Per aquest camí trobaré la flor del lliri blau?"
I ella li va contestar:
- "Si tu ho dius?", i el germà se'n va anar.
L'endemà va eixir el mitjà, que també va trobar a la vella demanant i li va respondre:

- "No duc res", i va continuar.
Al tercer dia va eixir el més xicotet i va trobar l'anciana demanant, i buscant en la bossa li va dir:

- "Tinga, tot per a vostè"
- "Gràcies; on vas?"

- "Vaig per la flor del lliri blau, però encara no sé on es troba"

- "Puix jo sí, en aquella muntanya d'allà tan llunyana i perillosa"
I, assenyalant-li on era i donant-li una capa per a fer-se invisible, el va despatxar.
Tornant cap a casa es troben de nou els tres germans i parlen de com els ha anat a cadascun; però el xicotet, desconfiant, no diu que l'ha trobada. El major sospita d'ell i parlant-li a cau d'orella al mitjà decideixen agarrar el germà xicotet i descobrir la veritat. Regiren el seu equipatge i en escorcollar-lo troben la flor, li la furten i el major colga el menut en les arenes mentre el segon del germans, plorant, li prega que no faça tal cosa.
Els dos germans es presenten al rei amb la flor i en el mateix moment que el major li la dóna al rei, aquesta, de forma misteriosa, diu:

"No es la mà del meu amo qui t'ofereix la flor"
Tots queden astorats i com que cap dels presents dóna explicació ixen d'expedició el rei, la guàrdia i els germans, a fi d'aclarir aquell misteri.
En passar el mitjà amb el seu cavall per on estava soterrat el germà xicotet se sent una veu que eixia de la terra i deia:

"Passa, passa, bon germà,
i no patisques;
m'heu colgat en les arenes
per la flor del lliri blau".
El rei, en sentir la veu, demana al segon germà que tire endarrere i torne a passar; de nou se sent la veu que torna a dir:
"Passa, passa, bon germà..."
El major, que també havia sentit la veu, ple de por comença a recular amb el seu cavall. Però el rei li ordena que passe per aquell mateix lloc, i la veu torna a parlar, dient:
"Passa, passa, mal germà,
tu ets qui m'ha colgat
en les arenes
per la flor del lliri blau".
I així és com el rei va conéixer el que havia succeït. Al major el va desterrar, al mitjà el va perdonar i al tercer, que era el xicotet, el dessoterrà, i com que encara estava viu, es va casar amb la princesa que va trobar la salut i van ser feliços i van menjar mols anissos.
[Aquesta és una rondalla molt coneguda i així ha sigut recollida amb el nom de La flor del Romanial, arreplegada per Jordi des Racó (Aplec de rondaies Mallorquines II, Ed.Alcover, Palma 1936, Pàg.113-128); La flor del penical, arreplegada a Catalunya per Joan Amades (Folklore de Catalunya. Rondallística, Selecta, Barcelona, 1982) i Serra i Boldu (Rondalles Populars, PAM, Barcelona 1981); La flor del lliri blau, arreplegada a Murla i Benissa per Chimo Lanuza (Conte Contat (I). Contes i retalls, Editorial Nova València, València, 1989); La flor del lilolà o La flor del lliri blau, arreplegada a Elx-Altabix i Crevillent per J. Gonzàlez (Rondalles del Baix Vinalopó. Contes Populars, Ed. Aguaclara, Alacant, 1993); i per últim, d'una forma molt breu La flor del lliri blau, arreplegada per Ll. Torres i Ll. Giménez (Rondalles de la Ribera, contes de llar 21, JJ2, València, 1993).

Aquesta rondalla ha inspirat el poema simfònic Per la flor del lliri blau, del compositor algemesinenc Agustí Alaman i Rodrigo (Algemesí-1912, València-1994).]

Casals Catalans a Europa

Els Casals catalans o Comunitats catalanes a l'exterior són associacions de catalans residents fora de Catalunya. Durant anys, han tingut un paper clau en la difusió de la cultura catalana i, en especial, de la llengua catalana. En l'actualitat, es compten més d'un centenar de casals establerts en uns quaranta països.

La Generalitat de Catalunya els dóna cobertura i suport des de la Secretaria d'Afers Exteriors.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Casals_catalans

**********

Cercle Català de Madrid

Cercle Català de Madrid és una entitat fundada el 1952 a Madrid per tal que els catalans residents a Madrid poguessin mantenir costums i tradicions pròpies i per tal que els no catalans residents a Madrid poguessin aprendre Biblioteca, un Auditori, una Agrupació Sardanista, un Esbart Dansaire i un Restaurant.

El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu paper de representació del nostre país a la capital de l’Estat, on du a terme una tasca ben positiva que contribueix a eixamplar els ponts del diàleg entre cultures. Les seves nombroses activitats afavoreixen, notòriament, el millor coneixement a Madrid de la llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa.

Enllaços externs
Pàgina del Cercle Català de Madrid (castellà)

http://www.cerclecatala-madrid.net/esp/index.html

**********

Casa Catalana de Las Palmas de Gran Canària

http://casacatalanalaspalmas.blogspot.com/2007/10/casals-catalans-al-mn.html

**********

Comunitats Balears a l'Exterior

Comunitats Balears a l'Exterior són els grups d'emigrants de les Illes Balears i els seus descendents, residents a l'estranger. S'agrupen en les Cases Balears de l'Exterior, associacions sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica.

L'origen d'aquestes institucions es vincula amb l'emigració que s'inicia en el segle XVIII, i adquireix un caràcter massiu a fins del segle XIX i primeres dècades del XX. En l'actualitat existeixen 23 cases distribuïdes a Amèrica Llatina i Europa. A Uruguai existeix un centre balear; a Argentina hi ha 12 les cases repartides a les províncies de Buenos Aires, Santa Fe, Còrdoba i Mendoza. Al Carib hi ha cases a Santo Domingo, Cuba, Puerto Rico, Veneçuela i Mèxic. A Europa, hi ha centres a Berlín, Madrid i Barcelona.

Des del 1992 han rebut el reconeixement del govern autonòmic de les Illes Balears. Mitjançant subvencions i convenis atén les sol·licituds de documentació (partida de naixença, matrimoni, etc. ), promou viatges de tornada per a joves, adults i majors, i coordina el desenvolupament de cursos de llengua catalana i conferències amb el suport de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Fundació Càtedra Iberoamericana (FCI). El 1994 van rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Enllaços externs
Web de les Comunitats Balears a l'Exterior (castellà)

**********
Casal Català de Londres

Casal Català de Londres és un casal català fundat el 1940 a Londres per Carles Pi i Sunyer, Josep Trueta, Arcadi Sala i Planell, Jaume Elías i altres exiliats catalans. Sovint fou la seu del Josep Manyé i Vendrell. Edita la revista Senyera, i en ella hi col·laboraren, entre altres, Josep Maria Batista i Roca, Gaspar Alcoverro, Ramon Parera, Fermí Vergès, Domènec Perramon, l'heroi de guerra Carles Busquet i Morant.

Fou un lloc de visita obligatòria per a tots els estudiants i exiliata catalans a la Gran Bretanya i donà suport les activitats de l'Anglo-Catalan Society. Va absorbir l'Agrupació Nacionalista Catalana a la Gran Bretanya.

**********

Casal de Catalunya de París

Casal de Catalunya de París és un París el 1945 per Lluís Nicolau d'Olwer, Joan Rebull i Torroja, J. Dalmau i Josep Camps J. Masot i que en aquell moment volia ser un punt de trobada per als catalans exiliats. Inicialment tenia 300 socis i arribà a 1.360 el 1964. Ha dut a terme nombroses activitats culturals i polítiques, com un homenatge a Josep Bailina i Sivila, supervivent del camp de concentració de Mauthausen, en fou president el 1984. Edita la revista Caliu. Hi ha donat conferències Josep Maria Ainaud de Lasarte i Joan Reventós.

Enllaços externs
Petita història del Casal

El de 9 juliol del 1945 neix a París una associació que portarà el nom de Casal de Catalunya. Seixanta dos anys més tard l'associació continua existint.

Va esser el lloc de trobada de la Catalunya a l'exili, ha vist en el seu si: L.Nicolau d'Olwer -un dels fundadors (professor d'Universitat, elegit diputat de les Cortés, conseller de la Generelitat de Catalunya avans d'esser anomenat director del Banc d'Espanya. També Ministre del Govern republicà i ambaixador al Mexic.) l'escultor J.Rebull, el pintor A.Clavé, el gran sastre Josep Camps, J. Dalmau typógraf, Andreu fusté, J.Masot rellotger, i molts d'altres. Tots tenien al cor de defensar la cultura i les llibertats catalanes. El ciment fou prou fort per passar els anys. L'organització perdura i queda la "Casa" de tots els catalans. Els arxius conservats pel Casal de París són d'un gran interés. El fitxer del Casal compta 1350 noms entre 1945 i 1964. París comptava 3000 catalans, les dones eren 10 % dels efectius. Compte tingut de les adhesions de tipus familial, es pot dir que a París dos catalans per tres han fet part del Casal. El Casal ha estat ben bé la casa dels Catalans de la regió parisènca.

L'emblema del Casal de París representa el barco i la divisa "fluctuat nec mergitur" de la capital francesa, les quatre barres són les de la senyera i l'oreneta és l'ocell dels emigrants.

L'associació està composta de socis i d'un consell; consell que ha actuat sempre de manera benèvola.

Fonts : Les catalans du Casal de Paris - mémoire de Phryné Pigenet- Arxius del Casal i memòria dels socis.

CASAL DE CATALUNYA
(Maison des Associations 6è - Boîte nº 15)
60-62, rue de Saint André des Arts
75006 PARIS

http://casalcat.paris.club.fr/index.html

**********
Casal Català Tolosa de Llenguadoc

http://casal.catala.free.fr/

**********

Casal Jaume I de Perpinyà

http://herve.pi.free.fr/port-ccc-index.htm

http://membres.lycos.fr/jaume1er/index.htm

**********

Casal Català de Grenoble (França)

http://fiec.nexica.net/GREN.html

**********

Casal Català de Brussel·les

http://ccb.nexica.net/

http://www.ccbrusselles.org/


**********

Casal Català Jaume Masdeu de Brussel·les

http://www.geocities.com/valkyra.geo/bsl_badiu/bsl_badiu.html

**********

Casal Català dels Països Baixos

http://www.casalcatala.nl/

**********

Centre Català de Luxemburg

El Centre Català de Luxemburg (Lëtzebuegerkatalanen Zentrum en luxemburguès) és un casal català amb seu a Luxemburg reconegut per la Generalitat de Catalunya. Va ser fundat a principis d'octubre de 1987.

Des de la fundació, els objectius més importants han estat, en primer lloc, afavorir el coneixement de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes al Gran Ducat de Luxembourg i a les regions veïnes i, en segon lloc, afavorir la integració de les comunitats catalanes al país d'acollida. Per aquesta raó, el CCL impulsa nombroses activitats que permetin la màxima participació de totes les persones residents a Luxemburg. El Centre Català de Luxemburg ha organitzat concerts, conferències, exposicions cursos de llengua catalana (per a nens i per a adults), cinema (el cicle de cinema català a Luxemburg compta amb 14 edicions) i festes populars (castells, havaneres, calçotades, caga tió, sardanes, correfoc).

El Centre Català de Luxemburg és membre de la FIEC (Federació Internacional d'Entitats Catalanes) que agrupa les associacions catalanes presents arreu del món. Un membre del Centre Català de Luxemburg forma part del Consell Consultiu de les Comunitats Catalanes de l'Exterior (creat per la Generalitat). D'altra banda, fins al 2007 cinc membres del CCL han estat honorats amb el Premi Batista i Roca per part de l'IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).

**********

Associació Catalana de Frankfurt (Alemanya)

Actualment formen part del grup mig centenar de persones, majoritàriament catalans que viuen a l’area del Rhein-Main, estudiants, professors, enginyers, families, de totes les edats, que participen activament en les activitats socials i culturals organitzades periòdicament. Pretenem ser un punt de trobada dels catalans d’origen i/o adopció, així com d’altres països de cultura catalana. Afavorim l’intercanvi d’informació i experiències personals, en un àmbit de cordialitat, respecte i convivència.

Història
Catalans a Frankfurt va nèixer per iniciativa d’un grup d’estudiants, becaris i professors universitaris que es trobaven mensualment en un bar de “tapes” del Grüneburgweg de Frankfurt. Alguns d’ells van decidir fer les trobades més regulars i aprofitar per fer trobades els caps de setmana.

Activitats
Catalans a Frankfurt ens trobem en tertúlia el primer dissabte de cada mes al Club Voltaire de Frankfurt, Kleine Hochstr. 5, molt a prop de l’Alter Oper. Es realitzen activitats socio-culturals de forma periòdica, xerrades culturals, activitats familiars i infantils, i activitats de lleure. Mantenim contacte amb les altres comunitats catalanes d’Alemanya. Vam ser col.laboradors de l’Aplec Internacional de la Sardana de Frankfurt l'any 2007 i vam participar en les activitats culturals de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007.

Associació
El Grup de Catalans de Frankfurt va esdevenir la "Katalanischer Verein Frankfurt"(Associació Catalana de Frankfurt) a Alemanya el 23 d'Abril del 2008 amb la signatura dels estatuts. [1] L'associació reconeguda a Alemanya es troba en tràmits per a formar part de les comunitats catalanes exteriors.[2]

Enllaços
Web dels Catalans de Frankfurt

**********

Centre Català d’Escòcia /
Scotland’s Catalan Centre

http://www.ccescocia.cat/

**********

Casal Català de Viena (Àustria)
(Katalanisches Haus von Wien)
L'Associació, que no té finalitats de lucre, vol promoure i fer conèixer la cultura catalana en totes les seves formes d'expressió, sobretot entre els seus membres.

http://casal-catala.at/

**********

Casal Català a Dublín (Irlanda)

http://www.catalansadublin.com/forum.php?grup=4

**********

Centre catala de Lausana (Suïssa)

http://www.centre-catala-lausana.ch/

**********

Casa Nostra de Zuric (Suïssa)

http://www.casanostradezuric.ch/

**********

Casal Català de Copenhaguen (Dinamarca)

http://www.casalcatala.dk/

**********

Associació Catalans a Roma

http://fiec.nexica.net/ROMA.html

**********

Associació catalano-lituana

Lituània i Catalunya són dues comunitats de similar escala en aquest conglomerat de nacions que conformen la Unió Europea.

L'Associació catalano-lituana neix amb l'objectiu de promoure la relació i el coneixement mutu entre ambdues cultures. Amb aquesta finalitat organitza i programa activitats a tots dos països, orientades a establir complicitats i sinèrgies, i a afavorir sobretot l'intercanvi cultural.

http://www.fundccc.cat/fundccc.html

Aprendre català a Praga (Txèquia)

http://www.epep.cz/