Notícies 3cat24.cat

diumenge, 20 d’abril de 2008

Història de la llengua catalana, dels inicis al segle XX

D’ençà del segle VIII, el romanç o llengua “vulgar” va guanyant autonomia davant el llatí, i formes escadusseres d’aquest romanç emergent s’esmunyen ací i allà en els documents, fent manifest el caràcter cada vegada més artificial de la competència llatina dels lletrats. Ja llavors apareixen mostres paleses de la variació dialectal catalana, formada probablement arran de les modalitats del llatí –condicionades ja sigui per la intensitat de la romanització ja sigui pels substrats prevalents en els diversos territoris– que, de l’Empordà a l’Alt Urgell foren bressol de la llengua catalana.

Al llarg dels segles es va consolidant una llengua pròpia, conreada des dels primers moments per grans personatges de lletres. Tanmateix, no faltaren els entrebancs de marginació que les dinasties nouvingudes imposaren al català en l'època moderna; no obstant això, els nou corrents romàntics retornaren el sentiment patrimonial i el desig de recuperació de les arrels genuïnes dels territors de parla catalana, fins a les acaballes del segle XIX en què un nou moviment pren força a Catalunya, el modernisme, i definitivament es consoliden les bases per la normativització i normalització de l'idioma, gràcies a l'embranzida de Prat de la Riba, i a la tasca codificadora de Pompeu Fabra.

Una conjugació de factors d’ordre polític, lingüístic, institucional i social contribuirà de manera decisiva a posar fi a l’anarquia lingüística que caracteritzava les activitats literàries en el tombant
de segle. I no solament a això, sinó també a situar el català al nivell de les llengües estandarditzades en un període relativament breu.



La SIDA i altres malalties de transmissió sexual es poden evitar

Aquesta informació us pot ajudar a comprendre per què és important fer servir preservatius per reduir la transmissió de la infecció pel virus de la inmunodeficiència humana (VIH) i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) com la gonocòccia, la infecció genital per clamídies, l’hepatitis B, l’herpes genital i la sífilis.

http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/lasidaits2006.pdf

Malalties de transmissió sexual

L'activitat sexual és una dimensió sana i natural de la vida de les persones. Evitar córrer riscs durant les relacions sexuals us pot ajudar a conservar la vostra salut en la mesura que us protegeix de les infeccions de transmissió sexual. Per preservar la vostra salut, és important que sapigueu què són les infeccions de transmissió sexual (ITS), quines en són les complicacions, quin és el tractament i quina és la manera de prevenir-les.

L'home enamorat del planeta Venus (Jacques Salomé)

Un home s’havia enamorat del planeta Venus (alguns es detenen en el mont de Venus! ) però ell estava vertaderament enamorat, i cada nit de cel estrellat es gitava davant sa casa per a declarar el seu amor al planeta inaccessible, almenys... així ho creia ell!
Una nit que somiava, amb el cor ple d’amor i el cos ple d’efervescència, va sentir una veu dolça que li xiuxiuejava a l’orella:
−Estic commoguda del teu fervor i molt impacient per tancar-te entre els meus braços, vine a buscar-me, vine...
L’home va fer un bot, havia reconegut la veu de l’amada malgrat que no l’havia sentida mai abans.
El planeta Venus s’havia adonat del seu amor i responia a la seua flama.
−Però com puc fer per a arribar fins a tu si no sóc més que un home?
Ella murmurà molt a prop seu:
−Mira el raig de lluna que brilla fins als teus peus, acosta-t’hi, puja damunt i quan estaràs en la Lluna, trobaràs un altre raig que t’hi he deixat i que et conduirà cap a mi...
L’home muntà sobre el raig i amb facilitat s’envolà fins a la Lluna. En aquest astre va descobrir, com li havia promés, el raig de Venus i de nou començà a elevar-se cap a ella.
A mig camí va tenir de sobte aquest pensament: «Açò no és veritat, estic somiant, no és possible que un home puga caminar així sobre el raig d’un planeta...»
I amb el dubte que va nàixer en ell, trontollà, caigué... i s’estavellà a milers de quilòmetres més avall... en el planeta Mart.
Abans de morir va tenir el temps de sentir la veu de l’amada que li murmurava a cau d’orella:
−No era prou que m’estimares ni que confiares en mi, encara era necessari que pogueres creure en els teus recursos, que t’atrevires a confiar en tu mateix!
Així s’acaba el conte de l’home que no sabia que les coses possibles es troben just una miqueta després de les impossibles.
(Jacques Salomé, del llibre Contes à guérir, contes à grandir, ed. Albin Michel)