Notícies 3cat24.cat

dimarts, 9 de setembre de 2008

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi va nèixer durant els darrers anys del segle XIV al que era aleshores el Regne de València. Va ser amic del Marques de Santillana qui, a més de reconèixer la seva capacitat per a la poesia, va dir que era un músic excel.lent.

Adscrit a la cort d'Alfons el Magnànim, va escriure poemes d'amor amb el rerefons de l'ideal cavalleresc. La seva llengua és la barreja pròpia de l'època entre el català i occità. Es conserven només 18 poemes d'entre els quals podríem destacar "Estramps", "Presoner" o "Lo setge d'amor".

Carta a l'Acadèmia francesa (Jaume Corbera)

Senyors, Senyores, de l’Acadèmia francesa,

Tot d’una que l’Assemblea Nacional Francesa hagué aprovat una esmena a la Constitució que reconeixia les llengües dites "regionals" com a patrimoni de la República, marcant així una fita històrica després de segles de persecució d’aquestes llengües, no tenguéreu altre acudit que córrer a fer un comunicat criticant aquesta decisió que, segons vosaltres, atempta contra la "identitat nacional".

Fent-vos cas (sé cert que el vostre comunicat ha pesat molt en la votació), el Senat ha decidit suprimir aquest reconeixement. Sí, Senyors, Senyores, us heu cobert de glòria! Heu salvat la pàtria d’una espantosa calamitat que era a punt de sobrevenir-li! En podeu estar orgullosos!

Però... ¿I què pensaríeu si el Govern del Canadà decidia proclamar l’anglès única llengua oficial de l’estat i prohibir el francès de l’ús públic? És ben segur que denunciaríeu aquesta actuació com un atemptat als drets dels francòfons i una arbitrarietat contra una llengua que ha de gaudir dels mateixos privilegis que les altres llengües... Perquè totes les llengües tenen la mateixa dignitat, o no? Si estau contra la supremacia de l’anglès damunt el francès, ¿per què predicau la supremacia del francès damunt el català, l’occità, el bretó i les altres llengües de França? ¿Per què estau contra el reconeixement d’aquestes llengües com a patrimoni de França? Vosaltres, homes i dones de lletres, que sabeu bé el valor de la llengua, ¿com us podeu oposar a la salvaguarda de les llengües de França? ¿Què voleu? ¿La desaparició d’aquestes llengües i de la cultura que representen? ¿Sou uns lingüicides? Segurament estau contra la imposició del xinès al Tibet, com tots els francesos, però defensau la imposició del francès a Occitània, a Bretanya, a la Catalunya del Nord...

Això es diu hipocresia, cinisme o, potser, esquizofrènia? Totes les llengües del món són patrimoni de la humanitat i és el deure de les institucions públiques actuar per a protegir-les, igual que hom protegeix les espècies animals o vegetals en perill... Vosaltres, Senyors i Senyores de l’Acadèmia, representau l’època obscura de l’absolutisme, abans de la declaració dels drets de l’home, l’època dels privilegis d’una classe damunt les altres, d’una llengua damunt les altres... Segur que estau d’acord amb aquells cartells antics que advertien "es prohibeix parlar patois i escopir en terra".

¿Us imaginau al Quebec cartells amb "es prohibeix parlar francès i escopir en terra"? Senyors, Senyores, no agiteu pus el fantasme del perill de la identitat nacional, això fa riure! No vulgueu per als altres allò que no voleu per a vosaltres! Feis una acció de dignitat i reclamau per a les llengües regionals de França la igualtat, la llibertat i la fraternitat que són la divisa de la República!

Anselm Turmeda

Neix a Ciutat de Mallorca a mitjan segle XIV (potser el 1352). De primer es feu frare franciscà i posteriorment es converteix al mahometisme i viu com a musulmà a Tunis.

interm@tes

És una nova aventura on-line pel món de la matemàtica en l'etapa secundària.

http://www.edu365.cat/aulanet/intermates/