divendres, 6 de juny del 2008

Elogi dels diners (Anselm Turmeda - Musicat per Raimon)

Diners de tort fan veritat,
i de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
puix que d’ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.

Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords,
si diràs “jas” a hòmens sords,
tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.

Diners fan vull al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu “no” fan-li dir “hoc”,
vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
Papa de Roma.

Si vols haver bé o no dan
per advocat té sent “jo ha’n”.
Totes coses per ell se fan
en esta vida.

La llegenda d’Isis i Osiris (Adel Ebeid, El Caire - Egipte)

Segons la tradició de l'Antic Egipte, hi va haver fa molts i molts anys uns éssers divins amb els quals va començar la vida.


La primera divinitat es deia Aton, que era el déu encarregat de fer la llum. Aton es trobava sol i per això va decidir crear de dues costelles seves una divinitat home i una divinitat dona. Shu era l'home i era el déu de l'aire i Tefenet era la deessa de l'aigua.


Shu i Tefenet es van conèixer, es van casar i van tenir dos fills, Geb i Nut. Geb era el déu de la terra i Nut era la deessa del cel. Ells també es van casar i van tenir quatre fills: Osiris, Isis, Seth i Neftis.


Osiris era un déu que representava tots els valors positius: la pau, l'amor i l'amistat; mentre Seth representava tot el contrari: l'ambició, l'enveja i la crueltat. Osiris era també el déu de la terra fèrtil i negra, mentre Seth era el déu del desert.


Osiris era molt estimat perquè representava la vida i la bondat i Seth era un déu molt temut perquè representava la mort. Seth tenia molta enveja d'Osiris i aquesta enveja el va conduir a fer una malifeta que tots els egipcis han lamentat sempre.


Seth va decidir matar Osiris, i per fer-ho va decidir organitzar una gran festa. Una nit va convidar molta gent a aquesta festa. Ell mateix va fer, en secret, una caixa molt bonica de fustes bones, d'or i joies; aquesta caixa feia la mida exacta d'Osiris. Durant la festa va dir a tothom que qui cabés dins s'enduria la caixa com a regal.


Tots els convidats a la festa van provar de ficar-se a la caixa però en va: per a uns la caixa era massa gran, per als altres massa petita. En el moment que Osiris es ficà dins, els amics de Seth el van tancar a la caixa i la van llençar al riu Nil.


La força de l'aigua empenyé la caixa riu avall i aviat va desaparèixer de la vista de Seth.


Quan Isis s'assabentà del què havien fet al seu marit es va posar molt trista i començà una recerca del cos del seu espós per tot Egipte. Isis es transformà en un ocell molt gran i volà per arreu i al final el trobà, però on? Al Líban. Com és que Osiris va arribar tan lluny? L'aigua del Nil va fer que la caixa baixés Mediterrani avall fins arribar al Líban.


Isis trobà el cos d'Osiris dins la caixa. Feliç com estava d'haver-lo trobat, el va abraçar i amb aquesta abraçada el va tornar a la vida. Isis quedà embarassada i tots dos van tornar a Egipte i van viure durant molt temps amagats prop del delta del Nil.


Però les notícies van arribar al Palau de Seth, el qual, una altra vegada, matà Osiris. Però aquesta vegada no el posà en una caixa sinó que el tallà a trocets i l'escampà per tot Egipte per tal que el seu cos no es pogués tornar a refer. Aquest és un fet molt salvatge i sempre lamentat pel poble egipci.


Isis, amb el seu petit fill Horus, van intentar recuperar les peces del cos d'Osiris, però no van trobar una part que s'havia menjat un peix. Aleshores Isis no pogué tornar la vida al cos d'Osiris, que quedà com el déu dels morts i el cementiri.


Seth va continuar com a rei d'Egipte, perquè encara que hi havia un rei legítim, que era Horus, era massa petit. Quan Horus es fa va fer gran començà a lluitar contra Seth. Horus tenia forma de falcó i Seth tenia forma de cocodril. Els egipcis sempre tenen por del cocodril perquè és l'animal de Seth. El cocodril egipci té moltes semblances amb el drac de Sant Jordi.


Al final de la lluita guanyà Horus, i Horus va començar a governar Egipte amb amor i així es va acabar la por i l'odi. Des d'aquell dia tots els homes i les dones de bé intenten que al món no hi hagi ni por ni odi.

FI.

Ahimsa

Ahimsa (अहिंसा ahiṁsā) és un terme sànscrit i concepte religiós que advoca per la no-violència i el respecte a la vida. Ahimsa és una important doctrina de l'hinduisme, el jainisme i el budisme.

Significat

Literalment, ahimsa significa "no-violència cap a la vida", però té un significat molt més ampli. Significa també que un no pot ofendre a altra persona, havent de compadir-se de l'altre, fins i tot si es tracta d'un enemic. Per a aquells que segueixen aquesta doctrina, no hi ha enemics. Qui creu en l'eficàcia d'aquesta doctrina troba l'últim estat, quan s'arriba a l'objectiu, veient el món als seus peus. Si expressem el nostre amor —ahimsa— de tal manera que marqui per a sempre al nostre enemic, aquest ens tornarà aquest amor. Ahimsa, o el no-dany, per descomptat, implica no matar. Però el no-dany no es refereix únicament a no matar, sinó que implica una abstinència absoluta de causar qualsevol dolor físic o emocional a qualsevol ésser viu, bé sigui per pensament, paraula o obra. El no-dany requereix una ment, una boca, i unes mans pacífiques.

Espiritualment, ahimsa també significa la desaparició del dolor que ha causat una persona, que en moltes ocasions comporta a la soletat del propi individu.


Gandhi

La primera aparició d'aquest terme en el context de la filosofia índia es troba en les escriptures hindús dites Upanishads, que daten de l'any 800 aC. Mahatma Gandhi va introduir el concepte ahimsa a Occident. Posteriorment, els moviments occidentals en favor dels drets civils, liderats per Martin Luther King Jr. entre altres, es van veure influenciats per aquest concepte, i van realitzar protestes pacifistes que rebutjaven la violència. La recent popularitat del ioga i la meditació en la cultura occidental ha ajudat que molts occidentals coneguin i es familiaritzin amb ahimsa i altres conceptes de la filosofia índia. La comunicació no-violenta, desenvolupada pel Dr. Marshall Rosenberg, que es practica i ensenya en tot el món, s'ha inspirat en l'exemple de Gandhi.

Aquest últim va presentar diversos conceptes sobre la veritat, la noblesa, i l'ètica, des de Bhagavad Gita i el seu amor personal al Déu hindú Rādt. La ideologia de Gandhi sobre la vida i ahimsa, que el va conduir al seu concepte de satyagraha, o protesta pacífica, prové originàriament de la seva associació amb la filosofia hindú i la filosofia jainista.

Cita de Gandhi sobre la matèria:

"La no-violència és la major força a la disposició de la humanitat. És més efectiva que l'arma de destrucció més efectiva que hagi enginyat l'home."

Casals Catalans a Amèrica Central i Carib

Casals Catalans a Amèrica Central i Carib

http://webs.racocatala.cat/catalansalmon/cat-amcen.htm

**********

Centre Catalanista de Santiago de Cuba

El Centre Català de Santiago de Cuba fou una entitat social i cultural sense ànim de lucre per a aplegar els catalans de Cuba. Està documentada la seva existència des del 1899, poc després de la fi de la presencia colonial espanyola a Cuba. Una de les seves primeres activitats fou l'organització d'un cor, que interpretava peces de Josep Anselm Clavé i Enric Morera, i enviaren un missatge d'adhesió a Sitges, on es propugnava que el Centre seria el punt de reunió de tots els catalans de Santiago, per tal de propagar el programa del catalanisme. Més tard fou enviat a la Unió Catalanista de Barcelona, entitat a la qual va donar suport fins i tot econòmic.

El 1900, gràcies a la iniciativa de Frederic Boix, s'inaugurà la seu social del Centre i el 1903 una casa de salut en una propietat rural de les rodalies de Santiago, anomenada La Veguita. El 1905 el cap del centre era Salvador Carbonell i Puig, que des del 1907 en farà centre d'activitats del Grop Nacionalista Radical, alhora que adoptaran la estelada com a senyera. Tanmateix, el 1908 el president Joaquim Casamitjana el reorganitzà i passà a anomenar-se Nuevo Centro Catalán.

El Centre fou dissolt amb l'arribada al poder a Cuba del règim de Fidel Castro el 1959. Molts dels seus membres marxaren a Miami (Florida), on alguns continuaren les activitats culturals.

**********

Casal Català de Costa Rica

http://www.casalcatalacr.com/

**********

Casal Català de Guatemala

http://casalcatalaguatemala.com/n_encuentrocatalanes_c.html