Notícies 3cat24.cat

dimecres, 3 de setembre de 2008

El costum de passar-nos al castellà

Publicat a Català Sempre, el 02.09.2008, per Margarida Cienfuegos

Els catalanoparlants tenim per costum passar-nos al castellà davant d'un interlocutor no-catalanoparlant, o al francès a la Catalunya Nord; aquest costum dóna peu a que el castellà o el francès siguin les llengües vehiculars als territoris de parla catalana. Canviar aquest costum és clau per a assolir-hi la normalitat de l'ús social del català. El català pot ser la llengua vehicular que ens cohesioni a tots els ciutadans dels territoris de parla catalana; que ho sigui, o no, depèn de nosaltres, si utilitzem la llengua catalana per comunicar-nos en tots els àmbits socials ho aconseguirem. Encara que també, el català pot ser la llengua de casa, la de portes endins, la que sols parlem amb parents, amics i coneguts, i aquest és el camí cap a la seva mort. L'arribada de nouvinguts procedents d'arreu del món és una oportunitat per a que el català sigui la llengua vehicular dels territoris de parla catalana, però també és una oportunitat per a que ho sigui el castellà; nosaltres tenim el timó, en cada conversa decidim quina llengua emprem. Si ens comuniquem en català en tot moment i circumstància fem el català visible, útil i necessari; si ens passem al castellà, fem del català una llengua invisible, una llengua de portes endins, una llengua inútil i innecessària.

Fer del català la llengua vehicular, l'instrument clau de cohesió a la nostra societat, és un objectiu que sols els catalanoparlants podem fer realitat. Aconseguir-ho és més fàcil del que t'imagines, i, a més a més, tenim a l'abast l'eina per fer-ho realitat; ens cal que:
- Els que parlem en català, el parléssim en tot moment i circumstància.
- Els que estem aprenent el català, diguéssim als nostres interlocutors quan es passin al castellà, que ens parlin en català.

Canviar un costum no és fàcil; els costums són respostes quasi automàtiques i, si volem canviar-los, hem de posar voluntat i mètode. Una bona estratègia per aconseguir-ho és:
1. Fer el seguiment de quina llengua emprem en les nostres comunicacions durant un parell de setmanes, això ens farà conscients de les vegades que emprem el català i quantes ens passem al castellà. Una taula senzilla de tres columnes ens anirà bé: Comunicació / en català / en castellà
2. Decidir quan començar a parlar sempre en català, fixar-nos un dia
3. Anotar, durant un parell de setmanes, quan hem parlat en català, quan ens hem passat al castellà. La mateixa taula utilitzada en l'apartat 1 ens anirà bé
4. Avaluar, dia a dia, el nostre progrés i els guanys percebuts. Observarem com:
- Cada dia, aconseguim parlar en català en un nombre major de comunicacions
- Persones que inicialment ens parlen en castellà, en continuar parlant-los en català, de vegades, passen a parlar-nos en català.

Anima't a practicar el bon costum de parlar sempre en català! Tots en sortirem guanyant!



Segons informa Oriol López en el comentari que fa a l'article precedent, la versió completa es pot llegir a http://parlemencatala.bloc.cat/, al final de la qual es troba la informació detallada de la repressió de la llengua des de la guerra civil ençà, i el dret reconegut de què gaudeix en l'actualitat.

Practiquem el bon costum de parlar sempre en català!
Parlar en català avui és un dret reconegut!


El valencià "canalnouer" (Eugeni S. Reig)

En el capítol de la telenovel·la L’Alqueria Blanca emés la nit del diumenge 13 de juliol del 2008 –darrer capítol de la temporada, per cert– el capellà, mossén Cipriano, diu “manes a pastar fang”.
Una altra vegada el valencià castellanitzat de Canal 9 comet la bestialitat apoteòsica d’emprar el verb manar amb el significat de 'trametre'. El verb manar, en valencià, té únicament i exclusivament el significat de 'donar ordes'. Per al significat de 'trametre' hem d’usar imprescindiblement el verb enviar.
En el mateix capítol un altre personatge diu que algú “es cau de tos”. Una altra vegada el verb caure usat com a pronominal, com fa el castellà. Als responsables de Canal 9 els hauria de caure la cara de vergonya de permetre aquest valencià fals i degradat. I també en el mateix capítol –no recorde si Jaume o Rebert– diu al germà que li “done” un abraç. Ja hem dit massa vegades que, en valencià, els abraços o abraçades –com els besos o besades– es fan o es peguen, mai es donen. Però, clar, com que en castellà “se dan”...
Ah!, i també vull dir que quan interromperen el capítol de L’Alqueria Blanca per a fer anuncis, com que jo no suporte els anuncis me’n vaig passar a Punt 2. Feien un programa que es deia Mediterrània. Vaig arribar a temps a sentir com el narrador deia “es posa el sol en el Mediterrani”. Encara no saben que el sol no es posa enlloc, el sol es pon!
Un amic m’ha suggerit que faça un vocabulari canalnouer-valencià a fi de poder-nos aclarir. Estic pensant-m’ho perquè falta en fa molta, la veritat.

Matemeravelles

Curiositats matemàtiques i troballes numèriques que poden ser utilitzades com a recurs per a practicar el càlcul mental ràpid.

Ramon Llull (en Escriptors.cat)

Ramon Llull (Palma, 1232 – Palma?, 1316) va ser teòleg, novel·lista, filòsof i Poeta. Durant la seva vida va perseguir la unitat de la humanitat sota una mateixa idea religiosa, idea que el va portar a abandonar la seva vida de cavaller i dedicar-se a l’estudi i la predicació.