Notícies 3cat24.cat

dijous, 13 de març de 2008

Voluntariat llingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona

http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/www/cat/dinamitzacio/voluntariat/voluntariat1.html

Al setembre va arribar el desastre (José Maria Plaza)

El primer dia sempre és especial. Començava el curs, i em notava inquiet, encara que content: sempre és apassionant el retrobament amb els companys, veure quina pinta tenen i explicar-los l'estiu, un estiu molt llarg... Tanmateix aquell setembre tot va començar malament.



EDEBÉ

El primer dia sempre és especial. Començava el curs, i em notava inquiet, encara que content: sempre és apassionant el retrobament amb els companys, veure quina pinta tenen i explicar-los l'estiu, un estiu molt llarg... Tanmateix aquell setembre tot va començar malament.

Anatomia d'un assassinat (Gemma Pasqual)


Perífèrics Edicions

Una jove de setze anys investiga l’assassinat de la seua cunyada Glòria, un crim del qual acusen el seu germà i que la policia vincula amb la violència de gènere. El relat segueix el fil de la investigació que tota sola porta endavant la jove, convençuda de la innocència del seu germà, amb episodis necessitats de major versemblança, però amb una trama ben lligada i d’àgil lectura.



Els quatre dracs (Han-wei Liu, Zhejian - Xina)

Fa molt i molt, al principi dels temps, no hi havia rius ni llacs sobre la terra; només el mar de l'Est, on vivien quatre dracs: el drac llarg, el drac groc, el drac negre i el drac perlí.

Un dia els quatre dracs van volar des del mar fins al cel, van perseguir els núvols i s'hi van endinsar. De sobte, el drac perlí va rugir i va assenyalar cap a la terra. Els altres tres dracs es van aplegar al seu costat i van mirar entre els núvols en la direcció que el drac perlí assenyalava.
Van veure molta gent fent ofrenes extraordinàries i cremant bastons d'encens. Una vella, agenollada damunt la terra pelada amb un nen prim als braços, cridava: "Déu dels cels, per favor, envia'ns pluja perquè puguin viure els nostres fills".
Els dracs van veure que els camps d'arròs eren secs i els conreus s'havien fets malbé, i que els arbres sense fulles semblaven esquelets. Era evident que no havien tingut pluja durant molt de temps.
- Que prima i feble està la gent -va dir el drac groc-. Si no plou aviat, moriran.
Els altres dracs van fer que sí amb el cap.
- Vinga, anem a demanar a l'emperador Jade que plogui -va suggerir el drac llarg, i es van enlairar des dels núvols i van volar cap a l'allunyat palau celestial de l'emperador Jade.
Al totpoderós emperador Jade no li va agradar gaire l'arribada poc cerimoniosa dels dracs.
- Com goseu interrompre la meva feina tan important de fer-me càrrec del cel i de la terra i de tota la resta? Torneu al mar i comporteu-vos!
- Però majestat, els conreus s'estan assecant i la gent s'està morint de gana! -va dir el drac llarg-. Per favor, envieu-hi pluja de seguida!
L'emperador Jade volia tornar al seu somieig, de manera que va fer veure que s'hi avenia.
- Ah, d'acord! -va dir-. Ara torneu-vos-en, que ja hi enviaré pluja demà.
- Gràcies, majestat -van dir a l'uníson els quatre dracs, i van tornar volant, feliços, cap a la terra. L'emperador Jade va fer un senyal a un miler de fades celestials perquè cantessin la seva tonada preferida, va badallar i es va quedar adormit.
Van passar deu dies i no va caure ni una gota de pluja. La gent estava cada cop més i més afamada. Menjaven l'herba mústia, rossegaven les branques nues dels arbres, xuclaven pedres i mastegaven l'argila seca.
Els quatre dracs es van adonar que l'emperador Jade només pensava en el propi plaer i que no es preocupava gens de la gent. Aleshores, després de mirar llargament el vast mar de l'Est, el drac llarg va tenir una idea.
- El mar, que no és ple d'aigua? Hem d'absorbir-la tota i escopir-la cap al cel. Caurà com pluja i salvarà els conreus i les gents.
Els altres dracs van convenir que havien de provar de fer alguna cosa, i aquesta idea era l'única que tenien.
Van sobrevolar el mar i van xuclar aigua amb la boca. Després es van tornar a enlairar sobre els núvols i van escopir l'aigua pertot arreu. Van volar amunt i avall moltes vegades, xuclant i escopint, xuclant i escopint, fins que l'aigua del mar va caure en forma de pluja.
- Plou! Plou a bots i barrals! -cridava amb alegria la gent, i els nens saltaven els bassals. Van brollar rierols, després van córrer sobre els camps d'arròs fets malbé, i rebrots verds van alçar el cap enlaire mirant la pluja que queia.
L'emperador Jade estava furiós i va ordenar als seus generals celestials que capturessin els quatre dracs.
- Com goseu fer ploure sense el meu permís? -va bramar quan van portar-li els dracs al davant-. Es l'última vegada que em desobeïu!
Va manar al déu Muntanya que li portés quatre muntanyes per posar-les sobre els dracs, de manera que no poguessin fugir mai més. El déu Muntanya va fer que quatre muntanyes llunyanes travessessin l'aire volant i aterressin sobre els quatre dracs.
Així doncs, els dracs van haver de quedar-se allà, amb les muntanyes al damunt per sempre més.
Tanmateix, no se'n penedien i estaven més decidits que mai a ajudar sempre la gent d'aquell lloc. Es van convertir en rius, fluint des de les muntanyes, travessant la terra ara fèrtil i morint al mar.
I així es van formar els quatre grans rius de la Xina: el Heilongjian (el drac negre) al nord, llunyà i fred; el Huang He (el drac groc) al centre; el Changjiang (Iang-Tsé o riu llarg) al sud remot i el Xi Jiang (perlí) al sud, llunyà i tropical.

FI.