Notícies 3cat24.cat

dilluns, 30 de juny de 2008

Cròniques d'un rei (Víctor Labrado, Ed. Bromera)

Amb un llenguatge senzill i una selecció dels passatges més accessibles, aquest relat acosta als més joves el Llibre dels fets de Jaume I.

Temps era temps, els herois construïen el món. La mar cantelluda d’ones, o les serres de cresta blava, incitaven pobles i herois a l’aventura. Era l’època irrepetible dels castells que creixien en la roca. Cròniques d’un rei recrea la llegenda dels primers valencians i del seu heroi, el mític rei Jaume.

Propostes didàctiques d'Educació Física per a l'Educació Primària

http://www.xtec.cat/recursos/edfisica/prop_primaria/

Mosques (Taller de genètica)

http://www.xtec.cat/~mmulet/musca/index.htm

Passatemps de Rayuela

Jocs i passatemps en llengua castellana classificats per continguts didàctics, tipus d'activitats i nivell de dificultat.

diumenge, 29 de juny de 2008

A favor del català (Toni Cucarella)

Toni Cucarella en "Roba de batalla" (Més Vilaweb, 29 de juny de 2008)
ENS NEGUEM A SER EXTERMINATS “DEMOCRÀTICAMENT”

Han coincidit en el temps dues iniciatives que s’han expressat públicament contra l’existència del català: la declaració –recolzada unànimement per tots els seus membres– de l’Académie française contrària al reconeixement legal del català dins la Constitució francesa i el Manifiesto por una Lengua Común impulsat per intel·lectuals nacionalistes espanyols, amb el suport de partits polítics i fins i tot d’una cadena de televisió.

Dues iniciatives que si les comparem amb atenció veurem que totes dues són, en essència i en substància, producte d’una idèntica mentalitat totalitària i exterminacionista. Ambdues atorguen als idiomes espanyol i francès caràcter cohesionador de les respectives nacionalitats, “forjador” en la declaració de l’Académie: «Depuis plus de cinq siècles, la langue française a forgé la France.» Més i tot, afirma que el reconeixement d’una mínima presència legal del català solsirà la identitat nacional francesa: «…les députés ont voté un texte dont les conséquences portent atteinte à l’identité nationale».

Acadèmics francesos i intel·lectuals espanyols comparteixen frisança comuna que prové de concepcions nacionals també similars. És el concepte superb i uniformador de la “grandeur” per a la nació francesa i de l’“imperio” per a la nació espanyola. Concepcions nacionals clarament tancades, excloents i obligatòries, de rància herència colonialista, atès que estan fonamentades en la imposició d’una part –la metròpoli dominant– sobre les altres –les colònies dominades–. Dit a la manera del Decret de Nova Planta, imposen el seu concepte nacional «por el justo derecho de conquista». Terminologia d’un referent històric que tot sovint nosaltres oblidem, però que ells, fidels als seus instints totalitaris, “conquistadors”, ni obliden ni abandonen. Bé ho remarquen els intel·lectuals del Manifiesto que «no se trata de una desazón meramente cultural […] sino de una inquietud estrictamente política». Com ells mateixos reconeixen, no està en perill l’existència de l’espanyol, sinó la seua condició de llengua de rang políticament superior en els territoris que foren conquerits i reconquerits per la força de les armes.

En tots dos casos, fan servir el maniqueu argument que només a través de l’obligatorietat constitucional del francès i l’espanyol és possible la conviència democràtica, i que la imposició d’una llengua única en tots els àmbits de la vida social i política de les respectives nacions és garantia de drets democràtics. És una argumentació tan fal·laç com maliciosa, i tan mesquina que provoca repugnància, per ser tan vulgar la manipulació en què s’empara: «…en España hay diversas realidades culturales pero sólo una de ellas es universalmente oficial en nuestro Estado democrático. Y contar con una lengua política común es una enorme riqueza para la democracia» «…lengua principal de comunicación democrática en este país»… Goebbels se sentiria ben orgullós i desvanit de comptar com a deixebles aquests Azúa, Savater, Pombo i companyia, malentranyats manipuladors de la realitat amb ominoses finalitats polítiques.

Però encara provoca més repugnància el cinisme infame que traspuen totes dues declaracions. Sona a burlesca quan afirmen reconèixer que les anomenades “llengües regionals” són un patrimoni «merecedoras de protección institucional como patrimonio compartido» «Les langues régionales appartiennent à notre patrimoine culturel et social. Qui en doute?» Però tot seguit, amb mà de ferro, marquen els límits d’aquest reconeixement, per a sentenciar-les com a llengües de categoria inferior, útils solament per al folclore i la reclosa vida en família. Li neguen, doncs, el dret, diguem-ho així, de la igualdat de drets. El dret superior, que per a l’espanyol i el francès emanana de les respectives i sagrades constitucions, «droit des droits», és vulgar imposició del dret de conquesta. Els intel·lectuals del Manifiesto en diuen «asimetría entre las lenguas españolas oficiales». Invent lingüístic que vindria a ser com aqueixa coneguda burlesca que es fa servir per a justificar els privilegis injustos, i que diu que en democràcia tots són iguals, però alguns són més iguals que altres. L’asimetria que ells diuen és un eufemisme, és clar: cal entendre-hi superioritat lingüística, diferenciació política entre llengües de primera i llengües de segona, entre llengua superior de la metròpoli i llengua inferior de la colònia: «La lengua castellana es COMUN Y OFICIAL a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles» «Las lenguas cooficiales autonómicas deben figurar en los planes de estudio de sus respectivas comunidades en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva.» «…las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) es recomendable que sean bilingües pero en todo caso nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica» «LOS REPRESENTANTES POLITICOS, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características». En cap país del món, ningú no vol ser ciutadà de segona categoria, ningú no vol parlar la llengua dels vençuts; és preferible fer servir la llengua que té els drets superiors, la llengua de la metròpoli, la llengua dels vencedors. No han inventat res de nou. És la vella història sempre.

Diuen els intel·lectuals espanyols del Manifiesto que «las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc... en detrimento del castellano» Si s’apliquen aquesta llei seua hauran de desdir-se del seu Manifiesto, perquè del contrari cauen en una flagrant contradicció. No debabes han volgut oblidar, perquè no convé a la seua persistent mentida, que la presència de l’espanyol i del francès als Països Catalans en detriment del català propi i secular s’ha aconseguit a través de la continuada coacció, com ara aquella “instrucción secreta” als corregidors borbònics «...pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación com el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado...» i tants altres exemples: «¡Soyez propes, parlez française!» «¡Hable usted en cristiano!» «Hable bien. Sea patriota, no sea bárbaro. Es de cumplido caballero, que usted hable nuestro idioma oficial, o sea el castellano. Es ser patriota. Viva España y la disciplina y nuestro idioma cervantino. ¡¡Arriba España!!» Caldrà recordar encara als eminents intel·lectuals espanyols de quin femer acostat en el temps provenen els arguments del seu Manifiesto, com ara aquests del cèlebre Luis de Galinsoga: «Todos los españoles debemos hacer estas tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar como Franco, que hablando, naturalmente, en el idioma nacional ha impuesto la Victoria». Són també hereus ideològics d’aquell altre personatge, republicà espanyol exiliat, Salvador de Madariaga, que va trobar positiva la victòria franquista si resolia el “problema catalán”. I ja sabem com resolia els problemes el criminal règim franquista. Aquests intel·lectuals del Manifiesto, també aplaudiran una dictadura qualsevol si fa el que ells, tan delicadament democràtics, anhelen: exterminar-nos.


MANIFEST CONTRA EL CINISME DELS BOTXINS

Els intel·lectuals espanyols del Manifesto i els jacobins francesos de l’Académie no poden suportar l’existència del català. Heus ací el motiu vertader de la seua compartida «desazón». Ens voldrien morts, lingüísticament parlant. Voldrien que el català fóra ja una llengua morta, anorreada «por justo derecho de conquista». I en veure que encara és viva arreu dels Països Catalans, neguitegen.

El Manifiesto i la declaració de l’Académie són diàfans exemples d’un nacionalisme xenòfob i excloent, inspirat en conceptes irracionals de superioritat lingüsitica i cultural. Són propers a ideologies intolerants basades en la superioritat racial com ara el nazisme i l’apartheid. Totes dues inciatives són exemple d’un nacionalisme exterminacionista que no dubta a subvertir i manipular els valors democràtics per tal de justificar els seus objectius. El que pretenen és mantenir una injusta i ominosa diferència entre llengües superiors i llengues inferiors, i justificar sense contrició democràtica el dret de les primeres a fer desaparèixer físicament les llengües per ells considerades inferiors. No és altra situació, doncs, que aquella de vencedors i vençuts, de la metròpoli i la colònia, i de la imposició –encara!– dels detestables drets de conquesta.

És miserable i mesquina la tergiversació de la realitat lingüística que fan dels Països Catalans. És per a nosaltres un dret democràtic irrenunciable conservar el nostre català com a llengua pròpia i única als Països Catalans, per a la qual cosa invoquem el mateix dret que tenen, posem per cas, un parisenc a viure íntegrament en francès a París o un sevillà o un madrileny a viure en espanyol en els seus respectius territoris, sense haver de patir interferències ni imposicions de llengües alienes imposades ací per interès polític.

Donar suport i justificar els esbiaixats arguments del Manifiesto i de l’Académie és posar-se al costat del dret a l’extermini, i per tant acceptar com a germans ideològics el nazisme i l’apatheid criminals. Els intel·lectuals i acadèmics que han elaborat i subscrit sengles declaracions contra el català són més aviat mentalitats torbades per rancis deliris de superioritat nacional i lingüística. Hàbils en la tergiversació de la realitat, i per això avantatjats deixebles de les doctrines manipuladores del nazi Goebbels, han donat proves irrefutables d’una profunda misèria intel·lectual.

I val a dir ja estem farts. Farts de tantes i tantes lleis que han fet i fan contra el català. Farts que hagen menyspreat tantes persones que foren empresonades, torturades i assassinades per defensar el dret a existir del català. Farts que encara avui dia adreçar-se a un policia en català puga ser considerat delicte. Farts d'intel·lectuals pseudodemocràtics al servei de la mentida.

Nosaltres, ciutadants i ciutadanes dels Països Catalans, defensem el nostre dret irrenunciable a viure en català sense haver de demanar permisos, sense haver de ser considerats, a casa nostra, ciutadans i ciutadanes de segona categoria, i menys encara haver de ser titllats d'antidemocràtics per voler-ho i defensar-ho.

No caldrà demanar ací, de cap manera, que els estats francès i espanyol reconeguen la seua secular intenció exterminacionista. No ens cal. No ens calen declaracions hipòcrites de dos estats que s’han fonamentat i construït sobre la destrucció i l’extermini dels altres pobles, perquè som conscients que aquesta intenció anorreadora forma part intrínseca de les seues respectives concepcions nacionals. I alguns dels seus intel·lectuals més conspicus han tornat a recordar-nos-ho.

Pel dret a viure en català als Països Catalans i contra el cinisme dels botxins espanyols i francesos.


Països Catalans, 29 de juny de 2008

Estudi dels arbres de Catalunya

L'estudi dels arbres de Catalunya és un conjunt d'activitats per treballar a l'aula el CD-ROM Guia per a conèixer els arbres.
Es presenten com unitats didàctiques i fitxes de treball que poden ser utilitzades als diferents nivells educatius:

Unitats didàctiques concretes per a Primària
Crèdits comuns o variables de l'ESO sobre botànica
Crèdits de síntesi de segon cicle de l'ESO
Pràctiques dins la matèria de biologia del Batxillerat
Treball de recerca de 2n de Batxillerat
Els exercicis estan organitzats en tres grans blocs:
MORFOLOGIA
ELS ARBRES EN EL PAISATGE
ELS ARBRES, FONT DE RIQUESA
Cada bloc té diferents unitats didàctiques, amb objectius, activitats i l'apartat del CD-ROM a treballar.
Les activitats, presentades de manera general, poden ser recuperades com a fitxes de treball, clicant sobre la icona.
Les fitxes de treball estan diferenciades: les dirigides a l'alumnat i les del professorat. Poden ser recuperades en el seu conjunt, amb extensió *doc, des dels fitxers professorat.exe i alumnes.exe

El Parlament Europeu

El Parlament Europeu és l'únic cos de la Unió Europea d'elecció directa. Els 785 Membres del Parlament -els eurodiputats- et representen a tu, el ciutadà. Els parlamentaris són elegits cada cinc anys pels votants dels 27 Estats Membres de la Unió Europea que suposen uns 492 milions de persones.
En aquesta secció del lloc web podràs trobar informació sobre com s'organitza el treball en el Parlament, a través d'un sistema de comisions especialitzats. El treball del Parlament Europeu és important perquè en algunes àrees les decisions sobre les noves lleis europees són escrites conjuntament amb el Consell de Ministres, els quals representen els Estats Membres.

El Parlament participa activament en els esborranys legislatius els quals tenen un impacte sobre la vida qüotidiana dels ciutadans: en la protecció del medi ambient, drets del consumidor, igualtat d'oportunitats, transport i el lliure moviment de treballadors, capital, serveis i béns. El Parlament també és competent, amb el Consell, en el pressupost anual de la Unió Europea.

Si desitges conèixer millor El Parlament, si et plau passa a la secció "En detall". Allí podràs trobar informació sobre el President, els òrgans interns i els procediments, així com els procediments de treball.

A la secció "El Parlament i tu" s'hi troben un conjunt d'enllaços interessants que permeten d'interaccionar amb el Parlament: el dret d'adreçar preguntes al Parlament o expressar-te i rebre documentació pública. Si vols formalitzar una petició al Parlament, allí ho trobaràs tot.

Rondalles Valencianes (Josep Franco i Enric Solbes, Ed. Bromera)

Un recull imprescindible amb algunes de les rondalles més populars de la nostra tradició oral acompanyades d’unes il·lustracions fabuloses plenes d’expressivitat

Això era una història que, quan la contaven bé, emocionava el públic, el feia riure o tremolar de por, l’obligava a prendre partit i el mantenia amb l’ai al cor.

Algú que l’escoltava, l’aprenia i, després, la contava a la seua manera: a la vora del foc o a l’ombra d’una figuera, al voltant d’una taula ben parada o en el rogle de pelar la dacsa, amb uns altres personatges i en uns altres paisatges, per a un altre públic i en un altra llengua...

Així, fluint de boca en boca com un riu que no és mai el mateix, la història va arribar a terres valencianes i, uns quants segles després, les mans d’Enric Solbes i les paraules de Josep Franco la convertiren en rondalla.

dissabte, 28 de juny de 2008

Educació Olímpica

http://www.xtec.cat/~fprats2/

Viatge a la Lluna

Aquest WEB pretén descriure els passos necessaris per materialitzar una de les aventures més somniades per l'home: arribar a la Lluna.

A partir de l'estudi de les lleis de la física i de la construcció d'un coet es dissenya un viatge espacial.

http://www.xtec.cat/~acosiall/index.htm

L'altre nom de Laura (Benjamin Black, Ed. Bromera)

Torna Banville sota el pseudònim de Benjamin Black. Un nou cas per al forense Quirke, en què es demostra que la mestria de l’autor no distingeix entre gèneres.
Quan Billy Hunt, un conegut de l’època de la universitat, recorre a ell perquè l’ajudi a esbrinar si és real l’aparent suïcidi de la seva muller, Quirke veu venir els problemes. Però, com sempre, els problemes tenen un poder d’atracció irresistible per al nostre protagonista.
Gairebé sense adonar-se’n, Quirke serà arrossegat des del seu refugi, al dipòsit de cadàvers, cap a un món crepuscular d’addicció a les drogues, obsessió sexual, xantatge i assassinat, un món en el qual fins i tot el temible inspector Hackett pot donar-li poques indicacions. Perquè quan comenci a investigar les fosques circumstàncies de la mort de Deirdre Hunt, posarà en perill aquells a qui més estima.

Després de l’èxit internacional d’El secret de Christine Falls, John Banville torna a donar la veu al seu alter ego Benjamin Black per continuar aportant a la novel·la negra la qualitat indiscutible d’un dels millors escriptors en llengua anglesa de l’actualitat.

Centre Virtual Cervantes

Recursos per al professorat i per als estudiants de la llengua castellana i la cultura hispànica: lectures, materials didàctics, passatemps, cursos...

divendres, 27 de juny de 2008

Portal d'Educació Física

http://www.xtec.cat/~mmusson3/

Palau de les Arts Reina Sofia de València

http://blogs.ccrtvi.com/blogdenit.php?itemid=9699

Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona presenta completes fitxes d'animals de mamífers, aus, amfibis i rèptils, amb totes les seves caracterís-tiques. Mensualment, publica un butlletí electrònic.

Bioparc: un zoo africà a València

València disposa des de fa un parell de mesos d'un zoològic poc convencional, un recinte de 80.000 metres quadrats on conviuen 4.000 animals de 250 espècies de l'ecosistema africà i de Magadascar.

dijous, 26 de juny de 2008

Los-poetas.com

Biografies, rimes i composicions de poetas en llengua castellana. Conté algunes declamacions.

5 al dia

La campanya 5 al dia té com a objectiu promoure el consum de fruites i hortalisses entre els infants, els joves i les seves famílies.

Nadales catalanes

Les nadales més conegudes amb acompanyament de guitarra (acords), partitures i lletres amb format PDF o amb fitxer MIDI per escoltar i poder-los descarregar des d'internet (download).

http://usuarios.lycos.es/nadalescatalanes/

Educació Física

http://www.xtec.cat/~aalas/

dimecres, 25 de juny de 2008

Estudi de les plantes

Recursos per treballar el món de les plantes: parts principals, plantes medicinals... amb dibuixos, animacions i fotografies.

La cèl·lula

Pàgines de suport i ampliació sobre la cèl·lula a secundària (estructura, tipus, orgànuls...).

Òptica geomètrica

Materials didàctics sobre els conceptes bàsics de l'òptica: lents, miralls, aparells òptics i la visió.

El català en les enginyeries de la Universitat Politècnica de València: dades i reflexions (Anna Montesinos López)

La Universitat Politècnica de València (UPV) és una comunitat social formada aproximadament per 38.000 persones, de les quals la majoria són estudiants que oscil∙len entre els 18 i els 30 anys. Com a grup social que integra una institució el nostre propòsit és analitzar la presència del català i l’ús lingüístic d’aquest. Abans, però, no hem d’oblidar que la UPV es troba en un país on el nombre de parlants disminueix cada any, la voluntat política de garantir-ne “l’ús normal” és pràcticament nul∙la i la pressió social per a exigir-lo no és suficientment forta per a invertir l’actual procés de substitució lingüística (Ferrando, 1991: 103).

dimarts, 24 de juny de 2008

El temps del món (Font Televisió de Catalunya)

http://multi.tvcatalunya.com/eltemps

Servei Meteorològic de Catalunya (Departament de Medi Ambient)

Conté previsions del temps, dades en temps real de 48 estacions automàtiques, dades anuals de 138 estacions i resums meteorològics de Catalunya.

Muntanyes del món

Informacions i fotografies sobre els cims més alts de la Terra.

Aula de Natura (La Natura dins l'escola)

Espai de natura dins de l'escola per aprofundir en l'estudi del medi natural.

http://www.xtec.cat/centres/a8000402/natura/index.htm

dilluns, 23 de juny de 2008

Sant Joan (Celebració del solstici d'estiu)

La celebració del solstici d'estiu és gairebé tan antiga com la mateixa humanitat. Els diversos pobles i cultures, fogueres i ritus del foc de tot tipus intenten simbolitzar el poder del sol i ajudar-lo a renovar la seva energia. Que les nits continuïn essent curtes i els dies llargs. Una altra cosa és que el sol es digni a escoltar als homes.

Nit de Sant Joan (Especial laMalla.net)

No existeix una única versió per explicar des de quan i per què celebrem la Nit de Sant Joan. Alguns afirmen que els nostres avantpassats ja feien rituals amb foc durant el Neolític, altres donen a les fogueres un orígen cèltic que va arrelar al Mediterrani durant l'època preromana però, contràriament, altres recorden que Cervantes no fa cap referència a les fogueres, tot i que el Quixot visita Barcelona la nit de Sant Joan.

Nit de Sant Joan

La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, és una celebració que es realitza durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.

No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior en el cristianisme. Una mena de remiscència de les festes per al solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.

Bromatquim (Anàlisi química d'aliments)

Pàgines, pràctiques i enllaços relacionats amb la didàctica i l'aprenentatge de l'anàlisi química dels aliments i altres temes afins.

diumenge, 22 de juny de 2008

Astronomia de posició

Atès que no es té cap percepció directa de les distàncies dels astres, aquests se'ns apareixen com si estiguessin fixos sobre la volta del cel, limitada pel cercle de l'horitzó i de la qual ens sentim en el centre.

Per a establir la posició d'un astre en el cel, els astrònoms l'imaginen projectat sobre aquesta esfera. No importa quina sigui la dimensió d'aquesta esfera imaginària perquè és immensament gran comparada amb les distàncies terrestres. Tan gran que arreu de la superfície terrestre on hom es trobi sempre es pot considerar en el centre d'aquesta esfera. Això s'expressa dient que l'esfera celeste té un radi infinitament gran.

No perdem de vista que l'esfera celeste és un fenomen òptic, però als astrònoms els hi va molt bé per a establir els seus sistemes de coordenades. La sensació que el cel és realment una esfera i que els astres es troben situats sobre aquesta és tan forta, que l'humanitat ho ha cregut així durant molts segles fins que el desenvolupament de la ciència i de la tecnologia ha permès mesurar les distàncies que ens separen dels cossos celestes.


Plantes i flors

Fitxes de flors de Catalunya i plantes de Collserola il·lustra-des amb fotografies i amb una petita descripció.

http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20.htm

Fem ciència

Espai virtual d'aprenentatge, comunicació i interacció entorn de l'ensenyament de les ciències a l'educació infantil i primària.

http://www.xtec.cat/~mpedreir/

La vinya i el vi

Activitats d'ensenyament i apre-nentatge per a la difusió de la cultura de la vinya, adreçadesa l'ensenyament secundari obligatori.

http://www.xtec.cat/recursos/ciencies/vinya/index.htm

dissabte, 21 de juny de 2008

Equinocci

L'equinocci és cada un dels dos moments de l'any en què el sol creua l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa duració en tot el món. La paraula equinocci ve del llatí i significa "nit igual".

http://ca.wikipedia.org/wiki/Equinocci

Solstici

El solstici és cada un dels dos moments de l'any en què el Sol aconseguix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Solstici

La pàgina de la Història (Història de Catalunya)

http://webs.racocatala.cat/seglexx/h-catalunya.htm

Cançons de Bona Nit

http://www.jouscout.com/cancons7.htm

divendres, 20 de juny de 2008

El xiulet. Recursos per a l'ensenyament de l'Educació Física a Primària

http://www.xtec.cat/~jparrado/index.htm

Llegir en valencia (3a campanya)


Ja està en marxa la campanya «Llegir en valencià, per a conéixer-nos», una nova iniciativa de la Fundació Bromera per a fomentar la lectura en la nostra llengua i, a més, descobrir les característiques històriques, culturals i socials que configuren el nostre poble.

Els diaris Levante-EMV i El Mundo repartiran els 13 llibres els dissabtes i els diumenges, i la resta dels dies, unes fitxes gratuïtes dedicades a les comarques valencianes, per a conéixer millor el nostre país. El primer llibre, Les nostres festes, es repartirà gratuïtament amb els diaris aquest divendres 20 de juny. Trobaràs més informació sobre l’acte de presentació ací i sobre la campanya ací.

http://www.llegirenvalencia.org/index.html

L'energia

Treball realitzat per l'alumnat de 2n d'ESO, de l'IES Montilivi de Girona, sobre l'obtenció d'energia elèctrica a partir de diferents fonts energètiques. Avantatges i inconvenients.

Miniunitat didàctica "A otra cosa, mariposa"

MUD, miniunitat didàctica que desenvolupa continguts del currículum de secundària de l'àrea de llengua castellana.

http://www.edu365.cat/eso/muds/castella/precision/index.htm

dijous, 19 de juny de 2008

La reforma de la Constitució francesa contra les llengües minoritàries

El Senat francès suprimeix el reconeixement del català de la reforma de la Constitució
El Senat francès va decidir ahir suprimir el reconeixement de les llengues dites "minoritàries" o "regionals" a l'Estat francès, com el català, l'occità, el basc o el bretó, del projecte de reforma de la Constitució i les lleis que ha engegat el govern francès amb el suport de l'Assemblea Nacional francesa.

Al seu dia la cambra baixa francesa va donar un ampli suport a la reforma de la Constitució d'aquest Estat per incloure a l'article 1 una esmena que afirmava que aquestes llengües "també formen part del patrimoni francès".

Ahir però el Senat francès va aprovar una esmena que suprimeix aquesta referència a les llengües diferents del francès del projecte de reforma que afecta l'article 1 de la Constitució francesa. Van votar a favor d'eliminar aquesta referència en total 216 senadors -la majoria de l'UMP, radicals, comunistes, centristes i també alguns socialistes-, i 103 hi van votar en contra. No deixa de sorprendre aquesta decisió, ja que precisament la UMP (dreta) i la majoria de partits van votar a favor de l'esmena a l'Assemblea Nacional francesa, fa algunes setmanes.

L'"anul·lació" de la referència a les llengües "minoritàries" de l'Estat francès arriba després que l'Acadèmia francesa afirmés que aquest reconeixement era un "atemptat" contra la identitat nacional francesa, en una polèmica declaració sense precedents.

La decisió del Senat deixa ara encallada la reforma de les lleis estatals franceses, i requerirà d'un acord global amb l'Assemblea Nacional francesa, ja que per a que una reforma tiri endavant es necessita que totes dues cambres aprovin el mateix text, sense cap diferència, i a més a més amb el vot favorable de les 3/5 parts dels seus membres respectius.

Pàgina general de l'Educació Física

Secció on es recullenun conjunt d'adreces i materials d'interès peral professorat. Tambéhi tenen acollida lespràctiques esportivestant escolars comextraescolars.

Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya

http://www.histocat.com/htm/menu_ini.htm

Taula periòdica d'elements

http://scq.iec.cat/scq/nostrescoses/taula/taulespremiades/oriolbonjoch/taulaperiodica.htm

dimecres, 18 de juny de 2008

És quan dormo que hi veig clar (J. V. Foix - Canta Joan Manel Serrat)

http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=92&titol=642

El món en paraules

Material interactiu complementari per aprendre lèxic en contextos significatius. S'adreça a nens i nenes de 7 a 9 anys que estan aprenent castellà.

Parlem d'evolució

Material didàctic interactiu sobre evolució i evolució humana per a l'alumnat de secundària (12-18 anys).

http://www.xtec.cat/~cvillalb/evolucio/indexf.htm

La llegenda de Huascaran i Huandoy (Luis Rodríguez Ortiz, Llegenda dels yungas de Yungay -Ancash, Perú)

Al regne de la serralada dels Andes al paradís de la Vall del Callejón de Huaylas vivien els déus. El déu Suprem, Inti ( el sol), tenia una filla anomenada Huandoy.


Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. El seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins el poblat dels Yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenant Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. La Hunadoy corresponia el gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat, eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l' un per l'altre.


Quan el déu pare va assabentar-se dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va suplicar que ho deixés, que viure amb un príncep mortal no era convenient per a una deessa. La passió dels joves prínceps era superior a les súpliques del pare als seus consells i sermons.


Tan gran va ser la ràbia que va sentir el déu suprem, Inti, davant la força d'aquest amor amb un mortal, que va maleir la parella d'amants i els va condemnar per sempre i per a l'eternitat a viure separats. Els va convertir en dues grans muntanyes de granit i els va cobrir de neus perpètues per a calmar la seva ardent passió. Entremig de les dues muntanyes va situar una vall estreta i profunda per tal que estiguessin totalment aïllats. En la seva fúria, el déu pare va elevar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que els prínceps, per sempre més, es puguin veure, però mai més no es puguin arribar a tocar.


Els enamorats ploren pel seu dolor, fonen gota a gota la neu que els cobreix i els seus plors d'amor s'uneixen en un llac de color blau turquesa per tota l'eternitat. Aquest llac rep el nom de Llanganuco i el trobareu si un dia aneu al Perú, a una altitud de 3.400 metres sobre el nivell del mar. Les muntanyes, que porten el nom dels prínceps Huandoy i Huascaran, tenen una altitud de 6.560 metres i 6.768 metres, són les muntanyes més altes de la vall i de tot el país.


I llegenda contada llegenda acabada.

FI.

dimarts, 17 de juny de 2008

Taula periòdica d'elements químics

Interactiu sobre la taula periòdica d'elements químics amb dades d'estructura electrònica, espectres, propietats físiques i tècniques, radis... Conté activitats.


http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/

Música de poetes

Benvinguts a Música de poetes, un espai virtual per a la música i la literatura, que us convida a conèixer les cançons que músics catalans han fet amb els nostres millors poetes, algunes de les quals, hores d'ara, són difícils de trobar al mercat. A més de les cançons, hi trobareu també una sèrie de continguts complementaris sobre recursos poètics, que pot ser d'utilitat tant per al públic en general com per treballar des de diferents àmbits disciplinaris (música i llengua catalana especialment). L'espai s'actualitza periòdicament : visiteu-lo i gaudiu de les cançons i dels poemes!

L'accés dels cecs al patrimoni natural i cultural


La literatura en el Barroc

Interactiu per treballar el Barroc: la poesia, la prosa i el teatre. Conté qüestionaris, exercicis, enllaços i material complementari.

dilluns, 16 de juny de 2008

Plantes i animals del nostre entorn

"Què t'ensenyen a l'escola si no spas distingir una pomera d'un perer?"
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/index.htm

Mossegar-se la llengua

Recull de mals entesos en els mitjans de comunicació provocats per errades sintàctiques o gramaticals.

Fundació Congrés de Cultura Catalana

Fundació que té com a finalitat continuar la feina engegada pel Congrés de Cultura Catalana i mantenir-ne viu l'esperit.

http://www.fundccc.cat/fundccc.html

Capital de la Cultura Catalana

La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.

Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba elegits els 7 savis de Catalunya


http://www.ccc.cat/index.php

diumenge, 15 de juny de 2008

Programa XL Universitat Catalana d'Estiu (Prada de Conflent - 2008)


Programa UCE 2008:

Octubre CCC octubre@acpv.cat
Com tots els anys a l'agost se celebra la Universitat Catalana d'Estiu. Enguany, Acció Cultural del País Valencià us ofereix la possibilitat d'aconseguir una beca per poder anar-hi.

Les beques són del 50%. Com que són limitades, el que heu de fer és enviar un correu explicant el motiu pel qual esteu interessats a assistir-hi. Tindran preferència els joves, i sobretot, el joves socis d'ACPV i els que són socis menors de 30 anys.

Telèfon: 96 315 77 99, ext 226 (de 9 h a 14 h)
Correu: joves@acpv.cat


XL UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU
del 15 al 24 d'agost de 2008
Liceu Renouvier — Prada (Conflent)

La Universitat Catalana d’Estiu és des de fa quaranta anys un espai de llibertat i de trobada d’estudiants, professors, professionals, polítics i assistents en general dels set territoris que conformen els Països Catalans: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià.

Durant nou dies Prada i la comarca del Conflent acullen una de les manifestacions culturals de més pes i projecció de Catalunya Nord i s’hi poden sentir tots els accents de la nostra parla.

Tothom hi és acollit: els més menuts, fins a catorze anys, van a l’Esplai; de quinze a disset anys van a la Universitat Jove; i de divuit en endavant (sense límit d'edat) participen als cursos, seminaris, jornades, tallers, debats, actes commemoratius, homenatges, excursions, espectacles de teatre, música clàssica, música tradicional, rock, cançó i cinema.

Els que hi vénen per primera vegada hi tornen: I els que ja hi han vingut saben què és sentir-se part dels Països Catalans, als peus de l’imponent Canigó.

Activitats d'Economia i Organització d'Empresa, Microeconomia i Macroeconomia

Activitats, relacions de conceptes i tests d'autoavaluació d'economia i organització d'empresa, microeconomia i macroeconomia.

La filla del carboner (Conte popular magribí)

Una vegada hi havia un home anomenat Jamal, que tenia set filles i que per poder-les alimentar feia carbó al bosc i anava a vendre-se'l a la ciutat.

Totes les filles, menys la petita, sentien vergonya del seu pare perquè era pobre i perquè de tant treballar tot el dia amb el carbó sempre anava brut, ennegrit i mal vestit.

Per voler amagar que estaven en tan mala situació, les sis filles es passaven tot el dia maquillant-se i empolainant-se, sense fer res. Deixaven totes les feines de casa en mans de la seva germana petita, Fàtima, que s'ocupava d'elles de molt bon grat. A la nit, quan el seu pare arribava cansat, ella li treia les sandàlies i li rentava de seguida tota la roba, que era plena de pols negra perquè l'endemà se la pogués posar ben neta.

La Fàtima era coneguda a tot el país per la seva intel·ligència. Era capaç de comprendre les paraules més complicades i de resoldre els enigmes més difícils.

L'emir d'aquella regió, el gran Samir, també tenia fama de ser un gran afeccionat als enigmes i, com que era molt autoritari i capriciós, en proposava de ben difícils als seus súbdits, els quals els havien de resoldre ràpidament si no volien perdre la vida.

Un dia va explicar als habitants de la ciutat, entre els quals estava el carboner, aquesta endevinalla:

"Tinc un arbre amb dotze branques,
cada branca té trenta branquetes,
cada branqueta té cinc fulles".

- Teniu vuit dies per dir-me què és. Si passats aquests vuit dies no ho heu endevinat, us tallaré el cap a tots.

Els súbdits del rei se'n van anar molt abatuts i preocupats i cada dia procuraven per tots els mitjans de trobar la resposta. Ja era a prop el dia que s'havien de tornar a presentar davant de l'emir i el carboner, angoixat, va explicar l'enigma a les seves filles. Quan la petita, la Fàtima, el va sentir, va dir:

- No hi ha una cosa més fàcil de resoldre que l'enigma del rei.

En Jamal, el pare, va escoltar atentament l'explicació.

Al dia següent els homes de la ciutat van comparèixer davant del gran Samir. A cada resposta que no encertaven l'emir reia burleta i anava posant a un cantó els condemnats a mort. A la fi li va tocar al carboner.

- I tu, què has descobert? - va preguntar-li l'emir tot rient, convençut que l'home no podria triomfar en allò que els altres havien fracassat.

- Majestat! - va dir en Jamal - només Déu i vós sabeu la resposta a l'enigma. No obstant, jo em penso que l'arbre representa l'any, les branques els dotze mesos, les branquetes els dies i les fulles les cinc pregàries de la jornada.

El gran Samir va exclamar:

- Carboner, has salvat la vida i la dels teus companys, perquè aquesta resposta és la correcta.

Un murmuri de descans va recórrer el grup d'homes que ja creien que estaven condemnats.

- Però - va continuar dient l'emir -, no em puc creure que tu tot sol hagis trobat la resposta. Digues-me ara mateix qui t'ha ajudat a resoldre l'enigma.

El carboner, mort de por, va respondre:

- Una filla.

- Una filla? Doncs em vull casar amb ella.

- Però Majestat, ... és massa jove, és ... indigna de vós.

- Em vull casar amb aquesta noia que t'ha ajudat a resoldre l'enigma. Digues-li que es prepari, li dono el temps del meu arbre. D'aquí a dotze mesos els meus homes l'aniran a buscar.

El carboner va pensar que es tractava d'un caprici de l'emir i que se n'oblidaria.

Al cap de dotze mesos els homes de l'emir es varen presentar a casa del carboner amb una caravana carregada d'esplèndids regals. L'amo, l'emir, els havia encarregat que donessin tots aquests presents a la seva promesa i també que l'informessin fil per randa de la seva bellesa i sobretot que li repetissin una per una les paraules que ella els digués.

Durant el camí, els servidors varen robar una part dels presents pensant que ningú no se n'assabentaria.

Quan van arribar, van veure les set filles del carboner: sis, estaven molt ocupades empolainant-se i mirant-se al mirall; la setena, la petita, de seguida es va afanyar a rebre'ls dignament, ja que els seus pares no eren a casa en aquell moment.

Al cap d'una estona, el pare i la mare van tornar i es van sorprendre molt de veure a casa seva els homes de l'emir, perquè ja s'havien oblidat de la promesa que els havia fet.

Tots plegats van menjar el dinar que la joveneta havia preparat en honor seu.

Quan eren a punt d'acomiadar-se, la jove li va dir al cap dels servidors:

- Quan torneu al costat del vostre amo, li presenteu els meus respectes i, alhora, us prego que no oblideu dir-li justament això:

"manquen estels al cel,
aigua a la mar,
i plomissol a la perdiu".

Els servidors no entenien què els deia, però van repetir moltes vegades les paraules de la jove per retenir-les a la memòria i trametre-les a l'emir.

En arribar van trobar l'amo impacient per tornar-los a veure.

- De pressa! - va dir - Expliqueu-m'ho tot i aneu ben en compte de no oblidar-vos de res.

Els servidors van repetir una per una les estranyes paraules de la jove.

- Miserables! - va dir l'emir- Què heu fet amb els meus presents?

El cap dels servidors es va tornar pàl·lid.

- Els hi vàrem donar- va dir.

- Li vàreu donar tots els presents?- va cridar el gran Samir.

Els servidors, en veure's descoberts, es varen agenollar davant de l'emir i li varen demanar perdó.

- Traient les pedres precioses de les joies de la jove - va dir el gran Samir - heu privat al seu cel d'estels. Agafant una part dels perfums heu tret aigua a la mar. I quedant-vos amb les robes d'or i seda, li heu tret el plomissol a la perdiu. Aneu-vos-en, no us vull tornar a veure més!

Al cap de poc temps, l'emir i la jove van celebrar les seves noces. La festa va durar set dies i set nits. El carboner va veure com canviava la seva vida d'un dia per l'altre. No es podia creure el miracle que l'havia convertit de carboner a pare de la reina. L'emir estava molt content de tenir a palau una esposa que podia respondre i jugar amb les mateixes armes que ell al joc dels enigmes.

Posa't a prova (Tests autoavaluatius)

Tests autoavaluatius de l'assignatura d'Empresa II. Conté preguntes elaborades en base a la informació rellevant del temari.

dissabte, 14 de juny de 2008

Dictats en línia

A continuació trobareu un total de 188 dictats en línia, que corresponen als nivells intermedi, de suficiència i superior.Cada dictat es compon d'un text escrit (arxiu PDF) i d'una audició o enregistrament sonor (arxiu MP3).


http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.1ab5a94fef60a1e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=cafcc6b00f309110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cafcc6b00f309110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD


Dictats de nivell intermedi
Útils per treballar les regles generals de l’ortografia i algunes excepcions d’ús freqüent.

Dictats de nivell de suficiència
Útils per treballar les regles generals i particulars de l’ortografia i les seves excepcions.

Dictats de nivell superior

Útils per treballar totes les regles generals i particulars de l’ortografia i les seves excepcions.

El bosc màgic (Alexandra Seslija, Sèrbia-Croàcia)

Hi havia una vegada un bosc màgic. La seva llegenda explica que quan en aquell bosc entri una persona que estimi més la seva misèria que tota la felicitat d'aquest món, el bosc perdrà la seva màgia i passarà a ser un bosc normal.Molt a prop d'aquest bosc vivien una àvia i el seu fill gran. Vivien tots dos en una casa petita i mai no entraven al bosc màgic. Tot continuava igual, amb felicitat i tranquil·litat fins que un dia necessitaven llenya per a fer foc i van haver d'anar a l'altra banda de la muntanya a cercar-la.
El fill era una mica mandrós i curt de gambals, i va pensar:
- Per què he d'anar a l'altra banda de la muntanya per agafar la llenya, tenint el bosc aquí a prop ?
La seva mare li prohibia d'anar al bosc i sempre li deia que si hi anava li passaria una cosa molt dolenta. Però el fill hi va anar i va portar la llenya. També ho va fer al dia següent sense dir-li res a la mare. Al tercer dia, quan va anar al bosc, es va asseure en un tronc per descansar i, en aquell moment, de sota el tronc, va sortir una serp que es va convertir en una dona meravellosa de cabells rossos i llargs, vestida amb un vestit blanc i preciós. Però era una serp i li va quedar llengua de serp.
El noi, fascinat de la seva bellesa, s'enamorà d'ella i decidí demanar-li que anés a viure amb ell a casa seva.
Mentrestant, per casa l'àvia, va passar una noia que venia llenya. La noia anava molt mal vestida, fora feia molt fred, l'àvia la va fer entrar per donar-li una jaqueta del seu fill, que ja li havia quedat petita perquè entrés en calor davant del foc. Al cap d'una estona, la noia es va aixecar, li va agrair molt que l'ajudés i li va regalar una mica de llenya per al foc.
En aquells moments va tornar el fill amb la dona-serp. El noi va explicar a la seva mare que l'havia trobat pel camí i no tenia ningú al món i havia pensat que podria viure amb ells.
Al cap d'uns quants dies l'àvia va notar que la dona tenia la llengua d'una serp i decidí parlar amb el seu fill. Però ell, cada cop més i més enamorat de la dona-serp, no feia cas a ningú. Quan la mare va dir que volia que la dona-serp marxés de casa seva, el fill li va dir que estimava aquella noia i que n'estava tan enamorat s'hi volia casar.
El noi, malgrat tots els consells que li va donar la seva mare, es va casar amb la bonica noia. La dona-serp va notar que l'àvia s'havia adonat de qui era ella i, per evitar tot el que podia passar, va començar a plorar davant del seu marit i dir-li que la seva mare no l'estimava. Tant i tant va insistir que finalment el fill va decidir fer fora de casa la seva mare.
L'àvia, tot i haver dedicat tota la vida al seu fill, es trobava a la intempèrie. Feia un fred que pelava i nevava tant que, mentre caminava, la neu li arribava fins als genolls.
Tot i amb això l'àvia va continuar estimant-lo ja que sabia que la culpa era d'aquella dona-serp.
L'àvia, a més a més, tenia molta fam i tenia els peus congelats. Estava molt cansada i finalment va caure a terra. Llavors recordà la llenya que li havia regalat aquella noia i decidí encendre-la per escalfar-se. Era molt vella i sabia que no podria sobreviure gaires dies més d'aquella manera. En encendre el foc, de dins els troncs sortiren un follets amb uns barrets punxeguts de color vermell com el foc. Els nans començaren a ballar, a saltar, a cantar i cridar, la qual cosa la va fer alegrar i agafar forces. Els follets es van posar al seu voltant i li van començar a parlar:
- El teu fill, àvia, va fer despertar els esperits del bosc màgic. Ara, aquests estan molt enfadats, per això el rei del bosc vol parlar amb tu.
En aquell moment va aparèixer un cérvol, amb què l'àvia va viatjar a l'interior del bosc màgic, acompanyada dels follets que muntaven uns esquirols que els feien de cavalls. Allí no hi feia tan fred i no hi havia gens de neu. Els arbres semblaven vius, la terra tenia uns colors diferents, els animals eren estranys i, fins i tot, alguns parlaven entre si. En aquell moment aparegué una cadira impressionant de color negre. Aquesta era en un espai fosc i no es podia veure qui hi havia assegut. Llavors es va sentir una veu humana que va dir:
- Ja saps que el teu fill va despertar els esperits del bosc. Ara ja té el seu càstig. Tu podràs tornar al teu poble, en el temps de la teva joventut.
En aquell precís moment va aparèixer el seu poble, on la gent era molt feliç perquè feia molt sol i molt bon temps i tenien de tot allò que necessitaven.
- Entra a l'interior del teu poble. Quan hi hagis entrat, et faràs jove i et trobaràs amb tota la teva família -digué el rei del bosc.
L'àvia es va posar a córrer cap a l'interior del poble i just en el moment d'entrar es va girar i va veure el seu fill. Ella va preguntar al rei:
- Què li passarà al meu fill?
- Quan passis aquesta porta oblidaràs que mai hagi existit. No te'n recordaràs de res. Però no et preocupis per ell. Ell ja rebrà el seu càstig.En aquell moment l'àvia dubtà sobre què havia de fer. Finalment va decidir no deixar el seu fill i va dir:
- Malgrat tot el que ha fet, jo no el puc abandonar.
Llavors, un vent huracanat ho va fer desaparèixer tot: els follets, la cadira, el rei, el poble, els animals... i la dona-serp es convertí en serp de debò.
L'àvia va ser la persona que estimava més la seva misèria que tota la felicitat del món. I la màgia del bosc va desaparèixer. El fill i l'àvia van quedar sols. Ell plorava tot demanant-li perdó. A partir d'aquell moment van viure contents la resta de la seva vida.

FI.

Poetes del 27 (Rutes literàries)

Rutes per ciutats andaluses per descobrir els racons on s'inspiraren els poetes del 27 i conèixer els seus indrets preferits.

http://www.juntadeandalucia.es/educacion/poetasdel27/com/jsp/listado.jsp?canal=1035&seccion=rutasLiterarias

Biomolècules

Taller de visualització de biomolècules en 3D.

ÉS un complement molt recomanable, que facilita la identificació i comprensió estructural de les biomolècules.

Conté exercicis i unitats d'autoavaluació.

El nivell és adequat per a alumnes de Batxillerat de Biologia i també per a estudis universitaris de primer curs.

divendres, 13 de juny de 2008

Escoles Oficials d'Idiomes

Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona:
http://www.eoibd.cat/

Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - Vall d'Hebron:
http://pangea.org/eoi2bcn/

Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - Sants:
http://www.xtec.es/eoibarcelona-sants/

Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - La Pau:
http://www.xtec.cat/eoi-lapau/

Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona - Sant Gervasi:
http://www.eoisg.cat/

Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona:
http://www.xtec.es/centres/e3006940/

Escola Oficial d'Idiomes de Lleida:
http://www.eoilleida.org/

Escola Oficial d'Idiomes de Girona:
http://www.xtec.net/eoigirona/

Escola Oficial d'Idiomes de Palma:
http://www.eoipalma.com/catala/index.asp

Escola Oficial d'Idiomes de Maó - Menorca:
http://www.eoi-deutsch.blogspot.com/

Escola Oficial d'Idiomes d'Eivissa:
http://www.eoi-eivissa.com/

Escola Oficial d'Idiomes de València:
http://www.eoivalencia.es/

Escola Oficial d'Idiomes d'Alacant:
http://www.eoi-alicante.com/va/

Escola Oficial d'Idiomes de Castelló:
http://www.eoicastello.es/eoi/indexb.php?id=4&lang=esp&lang=val

Escola Oficial d'Idiomes d'Alzira:
http://www.eoialzira.es/

Escola Oficial d'Idiomes de Xàtiva:
http://eoixativa.blogspot.com/

Informe PISA 2006. Avançament de resultats (desembre 2007)

El Programa per a l'avaluació internacional de l'alumnat (PISA: Programme for International Student Assessment) pretén comparar rendiments acadèmics de l'alumnat de 15 anys de diferents països. Els orígens del PISA, promogut per l'Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic (OCDE), cal situar-los l'any 1997, any en què es va iniciar el disseny del programa.

http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/educacio_premsa.notaPremsa.81.quaderns%2091196778340059.pdf

Narcés Oller, creador de la Novel·la Catalana Moderna

Narcís Oller i de Moragas va néixer a Valls (Alt Camp) el 10 d'agost de 1846, en el si d'una família benestant. Orfe de pare als dos anys, va ser educat per la mare i l'oncle matern, l'advocat J. de Moragas. Aquest, home liberal i de gran cultura, influí decisivament en l'afició literària del petit Narcís, el qual també va tenir una estreta relació amb el seu cosí, el tarragoní Josep Yxart.
Aquesta amistat condicionà per a bé la carrera literària de l'escriptor, de la qual Josep Yxart fou guia i promotor. Les repercussions a Valls de la Revolució de Setembre de 1868 van estar a punt de costar un seriós disgust al tutor d'Oller, i això precipità la seva marxa a Barcelona. Es va llicenciar en Dret el 1871 i va fixar-hi la seva residència habitual a partir de 1873. Després d'un breu període com a oficial de secretaria de la diputació, exercí de procurador dels tribunals fins gairebé la seva mort.


http://www.xtec.cat/~jpallas/index.htm

Ulysses i el fantasma foraster (Toni Cucarella, Ed. Perifèric)

Ulysses i el fantasma foraster, premi Samaruc de literatura juvenil

Des del 1993 l'Associació de Bibliotecaris Valencians atorga cada any els premis Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil. Un jurat format per bibliotecaris, professors i escriptors valora els llibres publicats en valencià per autors valencians durant tot l’any anterior. Enguany, aquest jurat ha decidit concedir el premi de literatura juvenil a la novel·la Ulysses i el fantasma foraster, de Toni Cucarella, publicat per Perifèric Edicions.

Aquesta és una història d'amistat entre un rodamón sense pàtria ni destí i una ànima en pena que busca algú que porte les seues despulles al poble on va nàixer. Intenta aportar un punt de vista sobre la problemàtica de la immigració. No amb intenció de justificar-la, sinó de presentar-la com el que realment és: una tragèdia de pobresa i exili. Tot immigrant desitja sempre tornar a la terra que va haver d’abandonar. Ulysses i el fantasma foraster recrea personatges i situacions de l’Odissea d’Homer, però és, en realitat, un conte. Fins i tot té un final emotiu inspirat en un relat d'Andersen.

Toni Cucarella (Xàtiva, 1959). Als catorze anys es va incorporar al món laboral, i des d'aleshores ha realitzat tota classe d'oficis. És autor de les novel·les juvenils Els ponts del diable (1995), premi Samaruc de Narrativa Juvenil, El lledoner de l'Home Mort (1996) i L'hereu dels Tretze (1999). Amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts, va guanyar el premi Andròmina de Narrativa l’any 2003. La seua última obra és la novel·la Heretaràs la terra (2006). Amb Ulysses i el fastasma foraster va obtenir el Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil 2006.

dijous, 12 de juny de 2008

Passem les 4.000 visites. Enhorabona a tothom!


Respostes curioses en l'àmbit docent

Quan el professorat s'enfronta a la realitat docent, se n'adona de la quantitat de contestacions incoherents, expressions i girs que l'alumnat de qualsevol assignatura usa espontàniament en la llengua parlada, i que pel seu caràcter efímer semblen irrepetibles en cap altre context.

És, però, en els treballs escrits, activitats diàries de classe i exàmens on millor es palesen aquestes espifiades produïdes de manera natural que, tanmateix, per la seua peculiaritat de permanents en suport escrit, des de la distància es poden titllar de simpàtiques, i que són, si més no, curioses.

També formen part –aquests acudits– del repertori de càbales que l'alumnat, posant en funcionament el seu intel·lecte quan li ha mancat la constància en l'estudi, es veu en la necessitat de respondre, per aportar almenys quelcom que justifique una resposta lògica al seu entendre.


Aprofitant la plataforma que propicia les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), s'obri un espai on, mitjançant els comentaris, tothom podrà aportar informació de casos particulars de l'experiència docent, que ha de procurar no excedesca de dues o tres línies, i que revisats adequadament o adaptats en l'extensió, serviran per elaborar un corpus que podrà prendre forma definitiva virtual o en paper perquè es puga analitzar l'abast de la imaginació de l'alumnat.

Respostes curioses en català
en activitats docents i exàmens

P (Pregunta del Professorat).: -On tenim l’Oest?
R (Resposta de l'alumnat).: -On estan els vaquers.

P.: -Què saps de l’obra d’Ausiàs Marc?
A.: -Que és un col·legi a la ciutat d’Alzira.

P.: -Característiques de les novel·les cavalleresques.
A.: -Aquelles en què intervenen cavallers i vaqueros.

Activitats JClic en Llengua de Signes Catalana

En aquest taller van realitzar activitats pel JClic sobre l'alfabet dactilològic de la LLengua de Signes Catalana (LSC) i de terminologia verbal també en LSC. L'objectiu d'aquestes activitats és treballar la correspondència grafia-fonema, lletra-dactilologia, signe-paraula, frase-producció signada.

La intenció educativa present en les activitats és facilitar l'aprenentatge de la dactilologia i la seva correspondència amb les grafies de l'alfabet català, i d'un extens conjunt de verbs catalans a través d'activitats informatives i d'associació elaborades amb el programa JClic. També trobarem vídeos amb produccions signades en l'estructura pròpia de la LSC i associar-la amb el català escrit.

Declaració de Bolònia

El que avui dia coneixem com a Bolonya és un procés que es va iniciar l'any 1999 arrel d'una declaració (la Declaració de Bolonya), on es plantejava el projecte de crear un Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Els objectius bàsics d'aquest projecte eren donar qualitat als estudis universitaris a nivell europeu i aconseguir una gran mobilitat pels estudiants, de forma que es poguessin moure per Europa sense haver de fer tots els tràmits de convalidació actuals.
Degut a que Espanya és signant d'aquest tractat, ens hi hem d'adherir. La data màxima d'implantació de Bolònia és el setembre de 2010.

http://dat.upc.edu/web/Informacio/Bologna/

http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/universitats/recurs/doc/declaracio_bolonia.pdf

dimecres, 11 de juny de 2008

Educació per a la Ciutadania

El programa d'educació per a la ciutadania té per objectiu promoure el desenvolupament dels valors democràtics, afavorir el coneixement dels drets humans, l'educació per la pau i la solidaritat, impulsant la participació i el compromís dels joves a la societat.
Conté recursos, experiències, enllaços i bibliografia.

Filosofia al carrer

L'autor proposa construir un ciberespai de reflexió, de debat, de diàleg, adreçat a l'estimulació del pensament crític, al coneixement i la recerca, i obert al món de l´ensenyament secundari: professorat i alumnat.

Anorèxia i bulímia nervioses

Guia per a educadors i educadores en la prevenció de trastorns del comportament alimentari.

Servei Ocupacional d'Inserció (SOI)

El Servei Ocupacional d’Inserció (SOI) és un dels Centres Ocupacionals de la Fundació Maresme.

El SOI és un centre de FORMACIÓ LABORAL que acull persones adultes, a partir del 18 anys, amb un grau de disminució psíquica igual o superior al 33% i amb un nivell de quocient intel·lectual entre mig i lleuger, que han acabat el període de formació escolar, però que encara no estan integrades dins del Centre Especial de Treball ni dins del Servei de Teràpia Ocupacional.

dimarts, 10 de juny de 2008

Sistema musical de "Solfeig Kodály"

http://grups.blanquerna.url.edu/m5/Metodologies/Kodaly/elements.htm

Joguina segura

Els nens i nenes de totes les cultures i condicions necessiten gaudir de moments de joc i esbarjo, així com de joguines i elements lúdics que enriqueixin i estimulin aquesta activitat.
Mitjançant el joc, els infants descobreixen i comprenen el món que els envolta, aprenen a relacionar-se amb els altres i experimenten la seva pròpia capacitat de acció. Cal destacar, però, que els nens i nenes amb algun tipus de discapacitat, es troben amb obstacles importants per a la satisfacció d'aquesta necessitat.

Per poder satisfer-la és imprescindible que tinguin accés a jocs i joguines seleccionats sota uns criteris específics per a cada infant d'acord amb les seves possibilitats d'acció i els seus interessos.
D'altra banda, és fonamental vetllar per garantir la igualtat d'oportunitats oferint escenaris i situacions de joc amb altres nens i nenes que afavoreixin la seva integració i normalització.

Alumnat nouvingut (Espai LiC)

Espai de llengua i literatura, d'interculturalitat i de cohesió social que conté documents generals, recursos per al professorat, experiències i enllaços sobre interculturalitat, drets humans, convivència i mediació social.

La competència digital des de la perspectiva de l'alumnat amb NEE

El nou currículum i les competències
El concepte de currículum s'eixampla en incorporar les competències bàsiques, els objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació.

Es proposa com a finalitat de l'educació que nois i noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món per tal que esdevinguin persones capaces d'intervenir de manera activa i crítica en el món que els ha tocat viure.

El currículum se centra en les competències bàsiques amb la finalitat de la millorar les capacitats de les persones per poder actuar adequadament i amb eficàcia.

Es defineixen les competències bàsiques com "la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació."

dilluns, 9 de juny de 2008

El lleó i el ratolí (en deu llengües)


http://www.xtec.es/recursos/cultura/contes/lleo/conte.htm

Calaix + ie

Un espai dedicat a les recreacions matemàtiques.

http://www.xtec.es/~jjareno/index.htm

Centre Esclat

És una escola especial concertada amb la Generalitat de Catalunya, que atén alumnat amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat durant l'etapa escolar (3-18 anys).

Auca de la història de Catalunya

Espai dedicat a les auques sobre autors catalans i diferents temes en llengua catalana.


http://www.auques.cat/auques.php?auca=histcat

diumenge, 8 de juny de 2008

Casals Catalans a Àfrica, Àsia i Oceania


Casals Catalans d’Àsia i Oceania

http://webs.racocatala.cat/catalansalmon/cat-asoc.htm

*********

Centre Català de Kansai (Japó)

http://home.att.ne.jp/banana/cck/

**********

Casal Català de Xangai (Shanghai - Xina)

http://www.casalshanghai.org/

**********

Casal Català de Sydney
(Nova Gal·les del Sud – Austràlia)

Casal Català de Sydney és un casal català que hi ha a Sydney (Nova Gal·les del Sud, Austràlia). Fundat durant els anys setanta, va tenir una forta embranzida gràcies a l'activisme de Pere Agustí i Molière. Actualment està en fase de refundació.

**********

Casal Català de Victòria (Austràlia)

http://ccatalavic.alphalink.com.au/

Escola "Sant Joan de Déu"

Som una escola "diferent". El tarannà d'una escola que neix, creix i viu dintre un hospital, no és el mateix que el d'una escola de barri o el d'una escola de nucli urbà o rural. Els nostres alumnes són infants malalts.

L'àmbit hospitalari li dóna unes connotacions especials: la diversitat - per la confluència de variables (malatia, procedència, escola d'origen) - i la intimitat - per l' especial relació que permet establir.Això no vol dir que les línies educatives siguin diferents de l'escola ordinària, però si cal reconèixer que aquest context transmet unes característiques que donen a l'escola un estil propi.

En el present, malgrat haver-se escurçat les estades, l'escola a l'hospital de referència pediàtrica no és un privilegi, sinó una necessitat, al cobrir dignament les necessitats educatives de l'infant malalt i col.laborar en la seva atenció integral:

"La vulnerabilitat de l'infant malalt el fa mereixedor de rebre l'atenció sanitària i educativa que garanteixi el seu projecte de vida".

Cançons de Nadal

http://www.xtec.cat/recursos/musica/crestoma/crest6.htm

Viatge en globus

MUD, miniunitat didàctica que desenvolupa continguts del currículum de primària de l'àrea de llengua catalana.

dissabte, 7 de juny de 2008

Casals Catalans a Amèrica del Sud

Casals Catalans a Amèrica del Sud

http://webs.racocatala.cat/catalansalmon/cat-amsud.htm

**********

Centre Català de Caracas (Veneçuela)

Centre Català de Caracas fou una entitat catalanista fundada a Caracas (Veneçuela) el 14 d'abril de 1945 per 112 catalans exiliats per la guerra civil espanyola, entre ells August Pi i Sunyer, Pere Grases i Gonzàlez, Josep Vandellós, Marc Aureli Vila, Josep Cruixent i Abel Vallmitjana. Un antecedent de l'Associació fou la Coral Catalana Joan Gols, fundada a Caracas el 1940 i la qual es va integrar al Centre.

El centre assolí gran prestigi degut als càrrecs oficials que assoliren alguns dels seus fundadors. Això facilità que durant els anys cinquanta es va aconvergtir en un punt de referència obligat de la colònia catalana a Caracas. Edita la revista Senyera.

Entre d'altres activitats, compta amb un esbart dansaire fundat el 1952, un ateneu, un grup escènic, una coral, un club esportiu i una biblioteca plena de llibres en català. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'actual presidenta és Adriana Ferreres.

Enllaços externs
Web del Centre Català de Caracas (castellà)


Coral Catalana de Caracas

La Coral Catalana de Caracas, fundada per Joan Gols i Soler el 1942, va ser la primera institució catalana a la capital de Veneçuela. A l'any 1943 va fer un concert en pro d'un bust per a Andrés Bello i a l'any següent oferí un altre concert al president del país, Isaías Medina Angarita. Es presentà oficialment el 1944, en el Teatre Municipal de Caracas. En constituir-se el Centre Català de Caracas (1945), la coral s'hi integrà com a secció. En morir el fundador, el 1947, el rellevà el seu fill, Marçal, que canvià el nom de la institució pel de Coral Joan Gols. El 1955, la coral acompanyà un concert de l'Orquestra Simfònica de Veneçuela.

L'Esbart dansaire
A l'any 1952 en debutà una secció filial, l'Esbart Dansaire, amb una actuació a l'auditori del Centro Andrés Bello. A l'any següent participà en el seu primer festival folklòric, amb ocasió del desè aniversari del Centro Canario. Actuà al Teatro Municipal en ocasió dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Caracas, el 1966. El 1989 adoptà el nom d'Esbart Dansaire Terra Nostra.

**********

Catalònia – Grup de Catalans de Sao Paulo (Brasil)

http://catalonia.com.br/

**********

Casal Català de Montevideo (Uruguai)

Casal Català de Montevideo és una entitat cultural i recreativa catalana fundada a (Montevideo) Uruguai el 1926 per un grup catalanista escindit del Centre Català de Montevideo i format per Ramon Panedas, Albà Rosell i Llongueras, Antoni Duró, Joan Oliver, Joan Flo, Francesc Pla i Lluis Castelló. El 1990 tenia 250 socis, gaudia d'una biblioteca d'obres catalanes, un grup teatral i un esbart dansaire. El portantveu és la revista escrita totalment en català Manelic, fundada el 1954.

El 1936 organitzà el Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata, i quan Lluís Companys fou afusellat, constituí un comité d'homenatge que organitzà commemoracions anuals i promogueren la inauguració d'una plaça amb el nom de Lluís Companys i un monument de l'escultor Joan Serra a Montevideo el 1944. També col·laborà en l'organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Montevideo el 1949 i el 1963. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.


**********

Casal de Catalunya de Buenos Aires (Argentina)

Casal de Catalunya de Buenos Aires és una entitat catalanista fundada a Buenos Aires el 1940 de la fusió del Centre Català (fundat el 1886) i del Casal Català (fundat el 1908), fundat per Josep Lleonart i Nart i Ramon Mas i Ferratges. La seu de la nova entitat fou la mateixa de l'antic Centre Català de Buenos Aires. Continuà la publicació de la revista Ressorgiment, dirigida per Hipòlit Nadal i Mallol i també publicà la revista Catalunya, òrgan del casal del 1930 fins al 1965.

L'arribada massiva d'exiliats de la guerra civil espanyola des del 1939 va fer palesa la seva influència en la direcció del casal, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l'exili. Aquesta orientació ideològica provocà l'escissió d'un grup de joves nacionalistes, els quals fundaren el Grup Joventut Catalana de tendència independentista, que més tard s'anomenaria Obra Cultural Catalana. Les Edicions de la Revista de Catalunya de Buenos Aires editaren, el 1956, el Libro Blanco de Catalunya, en edició trilingüe (castellà, anglès i francès), recull d'estudis originals de 23 catalans exiliats a diferents països d'Europa i Amèrica, que tingué un cert ressò internacional.

Entre altres activitats, organitzaren temporades regulars de teatre català durant més de trenta anys, i cursos de llengua catalana. Hi ha una biblioteca, editen la revista Anem-hi i els dissabtes emeten un programa de dues hores en català per la ràdio, L'Hora de Catalunya. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. El president és Jordi Font.

Enllaços externs
Web del Casal de Buenos Aires

http://www.casal.org.ar/

**********

Casal dels Països Catalans de La Plata (Argentina)

http://webs.satlink.com/c/capdevil/

**********

Centre Català de Rosario (Argentina)

El Centre Català de Rosario és una entitat catalana fundada el 2 de març de 1902 a Rosario (Santa Fe, Argentina) per Marcel·lí Giró i un grup de catalans que desitjaven mantenir contacte amb la seva terra tot preservant les seves tradicions i els seus costums.


És el casal català més antic del món, fora de Catalunya, que manté el seu nom d'origen i la continuïtat jurídica i institucional. La finalitat del Centre, la insígnia del qual són quatre barres roges sobre un fons groc, és enaltir Catalunya i i estrènyer els vincles de fraternitat entre l'Argentina i Catalunya, al temps que procura la unió dels seus membres per mitjà de la cultura en les seves relacions, costums i ajuda mútua. Té un esbart i un cor de cant coral anomenat Anselm Clavé, i organitza cursets de català i jornades gastronòmiques de menjar típic català. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.


La institució, una de les més antigues del món fora de Catalunya, ha mantingut fins ara la seva continuïtat jurídica i institucional. Durant aquests més de 100 anys d’existència, els principis que donaren origen a la seva creació continuen vius com el primer dia: la difusió de la cultura catalana a la ciutat d’acollida.

El Centre Català té des de l’any 1905 local propi, el qual s'ha transformat d’ acord a la intensa i variada activitat cultural que s’hi ha desenvolupat. La Sala Pau Casals, on es fan la majoria dels actes, fou inaugurada el 25 de setembre de 1909, que ha conservat el seu estil senyorial de la primera època, fins i tot les innovacions introduïdes. El Centre Català actualment té al voltant de quatre-cents socis, entre els quals hi ha catalans d’origen, descendents i gent d’altres orígens però que simpatitzen amb el poble català.

Un dels objectius principals actuals és la difusió de la cultura catalana mitjançant l’ ensenyança de la llengua catalana, a càrrec del “Grup Caliu”, amb cursos de diferents nivells avalats per l’Institut Ramon Llull de Catalunya i un taller de conversa; el cant coral representat per la coral “Anselm Clavé”, amb un repertori de música catalana i universal; l’Orquestra Juvenil Pau Casals també amb repertori català i universal; las classes de puntes al coixí; l’ensenyança de danses tradicionals catalanes a través de l’ “Esbart Dansaire Terra Nostra”, integrat per dos grups: infantil i major; el taller de pintura per a adults i el taller de plàstica per a nens; les classes de ioga, el Taller dels Avis, la celebració de les festes tradicionals: Sant Jordi, Diada de l’11 de Setembre, Sant Joan, caga tió.

Cal destacar també els cicles culturals que s’ ofereixen cada any en forma gratuïta per a tota la comunitat rosarina: “Dilluns culturals”, cicle d’audiovisuals, vídeos, projecció de DVD’s, conferències: “Moments Musicals”, cicle de concerts amb solistes i grups musicals locals.

A més aquesta institució compta amb dues sales d’exposicions, l’Antesala Miró dedicada a la fotografia, i la Sala Miró, als artistes plàstics. Ambdues sales són molt sol·licitades pels expositors de la ciutat i altres llocs del país, i visitades permanentment por nombroses persones.

Des de l’any 1993 es realitza cada dos anys i amb el suport del govern de Catalunya, el Concurs “Pau Casals” per a Joves Intèrprets en diferents modalitats cada vegada que es realitza: violoncel, piano, canto, guitarra. Aquest concurs compta sempre amb un important jurat integrat per prestigiosos músics nacionals. El Primer Premi consisteix en un viatge a Catalunya amb una estada de 30 dies i classes magistrals amb reconeguts professors europeus.

El Centre Català participa en tots els actes culturals organitzats per la Municipalidad de Rosario mantenint un contacte fluid amb les autoritats locals i altres entitats i col·lectivitats estrangeres.

Amb motiu del Centenari de la institució al setembre de 2001 es va realitzar a la seu de la institució la VII Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica, la que es realitza cada dos anys a diferents centres catalans del país, Uruguai, Xile, Paraguai, etc. La primera d’aquestes trobades es va realitzar a Rosario per iniciativa del Centre Català de Rosario i el Casal Català de Montevideo, Uruguai. En aquestes trobades participen autoritats del govern de Catalunya, autoritats dels diferents centres catalans i les corals, grups de danses típiques catalanes, teatre, puntes al coixí, etc., de cada institució.



Com contactar:

Centre Català
Entre Ríos 761 – S2000CRM Rosario – Argentina
Telefax: 00 54 341 4 255298
E Mail: rosario@centrecatala.com.ar








Enllaços externs
Pàgina del Centre Català de Rosario

http://www.centrecatala.com.ar/index.html

**********

Casal Català de Córdoba (Argentina)

http://casalcatala.8m.com/

**********

Centre Català de Santiago de Xile

El Centre Català de Santiago de Xile és una entitat social i cultural sense ànim de lucre. Va ser fundat l'octubre de 1906, i aquest és un punt de trobada de catalans, descendents de catalans i catalanòfils a Xile.

Integren aquest centre diferents branques com l’Orfeó Català de Santiago, l’Agrupació d’Empresaris d’Ascendència Catalana (AEAC), l’Assistència Social, l’Agrupació de Professionals d’Origen Català (APOC), la Joventut, la Penya Barcelonista de Santiago i el Restaurant Centre Català.

S'hi ofereixen distintes activitats a l'interior de aquest casal. Hi ha concerts, conferències, trobades, tallers culturals i artístics, commemoracions i tradicions, classes de cultura i llengua, i reunions en general.

Història
A principi del segle XX, els catalans a Santiago de Xile eren ja nombrosos. Les seves fàbriques havien obert ampla bretxa en el treball manipulador del país. Els seus magatzems i botigues n'havien enriquit a no pocs. Els obrers tampoc no escassejaven. Diversos intel·lectuals dedicats a la ploma o a les professions liberals es distingien a la ciutat, honrant amb la seva actuació tècnica el nom de Catalunya.

Va ser llavors quan d'un dels grups catalans que tenien, per diversos motius, tractes més o menys estrets, va sortir la idea feliç de constituir un centre comú, que, reunint a quants procedeixen del mateix origen i parlen la mateixa llengua, els unís en associació que fos nucli d'activitats en sentit patriòtic i alhora de distracció per als associats.

La idea es va escampar ràpidament. I en la tarda del 21 d'octubre de 1906 es reunien per primera vegada els organitzadors als salons del diari El Mercurio, la proposta del qual va ser acollida pels assistents amb gran entusiasme.

A l'acta de fundació es llegeixen les següents paraules:
"Considerant que la colònia catalana de Santiago és prou nombrosa, i comptant amb elements caracteritzats i de vàlua, es proposa la creació d'un centre català -que podria anomenar-se Centre Català- que tindrà per només objecte el reunir a tots els catalans sota un mateix sostre, amb la finalitat exclusiva de procurar-nos instrucció i cultura, alhora que la distracció moral que tot ser necessita, de manera que ens recordi les nobles tradicions de nostra estimades i enyorades terres. Romandrem allunyats de la política, sense odis ni exclusivismes per a ningú, respectant tota idea social o religiosa. En una paraula, volem que el naixent CENTRE CATALÀ sigui la casa familiar on tots puguem arrecerar-nos".

Una comissió organitzadora va ser nomenada, que havia de redactar els Estatuts.

La van compondre:
President: Francesc Bajas; Secretaris: Josep Costeis i Francesc Camplà; Tresorer: Josep Artigas; Vocals: Josep Castellà i Granja, Emili Aymamí, Francesc Basas, Francesc Gomis, Josep Masgrau, Pere Manaut, Josep Bellver i Pere Picó i Miró.

Es van adherir, ja al principi, més de 200 socis, d'entre els quals es va organitzar el primer Directori.

El van formar:
President: Josep Forteza; Vicepresident: Francesc Castanyer; Tresorer: Domènec Figueres; Bibliotecari: Francesc Gomis; Secretari: Carles Grau; Prosecretari: Pere Manaut; Vocals: Frederic Matas, Martí Alujas, Francesc Bajas, Josep Masgrau, Pere Picó i Miró, Esteve Basas, i uns altres socis com a vocals suplents.

Bibliografia
Història basada en “El Progreso Catalán en América”, Tom I - Xile, editat per Joaquín Blaya Alende el 1922, adaptada pel periodista Xavier Castellà.

Llibre de “Estatuts i Reglament Intern” del Centre Català de Santiago de Xile, 1906-1908.

Grimau, Sigfrid; Guansé, Domènec; Duarte, Pablo; “Centre Català de Santiago de Xile, Una Història Centenària (1906-2006)”.

Enllaços externs
Centre Català de Santiago de Xile
Joventut del Centre Català
Agrupació d’Empresaris d’Ascendència Catalana
Penya Barcelonista de Santiago