Notícies 3cat24.cat

dimecres, 17 de setembre de 2008

Qüestios fonètiques sobre el valencià apitxat

El valencià apitxat és el dialecte valencià on totes les sibilants sonores /dZ/, /dz/ i /z/ s’han ensordit absorbides pels corresponents fonemes sords /tS/, /ts/ i /s/. Est fenomen fonètic dóna lloc a pronunciacions com txent, dotse i cassa en lloc de gent, dotze i casa. Cal afegir que el parlar apitxat és tradicionalment betacista (/vi/>[bi]) i més modernament pareix molt procliu al ieisme (llet >iet).

El valencià apitxat

El valencià apitxat o central és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, L'Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla parcialment a les ciutats de Gandia i Onda. La majoria dels autors han afirmat que aquest dialecte ha desenvolupat una sèrie de trets lingüístics associats al desenvolupament de la fonètica del castellà-aragonés, molt present des de la fundació del Regne de València, especialment a la zona de la capital valenciana.

La Pantanada de Tous (1982)

La Pantanada de Tous (popularment la pantanà) és el nom amb el que es coneix la gran inundació ocorreguda el 20 d'octubre de 1982 com a conseqüència del trencament de la presa de Tous a causa de les pluges torrencials que arribaren als 700 mm./dia en algunes zones de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés, i originà una riuada de 16.000 m3/seg. que arrasà les Riberes del Xúquer.

En algunes localitats, les pluges arribaren a 1000mm en total des del dia 19 al 21. No obstant això, la magnitud del desastre es va multiplicar quan, a les 19:15h del dia 20 d'octubre, i després d'unes quantes hores en les que la presa de Tous desbordava per dalt, es va trencar.

El trencament del pantà de Tous originà una riuada al Xúquer de 16.000 m3/seg. superior fins i tots a la de 1864 i arrasà les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, en especial poblacions con Gavarda i Beneixida, Alberic, Carcaixent i Alzira.

La zona inundada abastà els 290 km2 de superfície. L'autopista A-7 i la via fèrrea de Silla a Gandia tingueren també un important paper en la retenció de les aigües.

Moriren 40 persones i aproximadament 300.000 persones es quedaren sense llar en els dies següents. Molts dels habitatges van ser perduts definitivament. Fins i tot, pobles com Gavarda i Beneixida, es traslladaren d'ubicació en els anys posteriors (tot i que alguns veïns intentaren reconstruir els habitatges a la seua ubicació original).

Els danys superaren els 60.000 millons de pessetes, només en la província de València. Els afectats van optar per diverses vies per tal de ser recompensats econòmicament. Alguns d'ells, que van optar per la via judicial, van estar esperant en els tribunals més de vint anys per a cobrar les compensacions.

La Pantanada de Tous ha estat la catàstrofe més gran en la història moderna del País Valencià, només comparable, potser, amb La Gran Riuada de València.

La riuada de València de 1957 en fotos

http://www.rtvv.es/riada/index.html?detectflash=false