Notícies 3cat24.cat

dijous, 31 de gener de 2008

Uendos (Francesc Mompó)

UENDOS

Aquesta novel·la narra l’origen i les peripècies d’uns personatges molt peculiars i molt bordets: els uendos. Al llarg d’aquesta història es produiran nombroses interaccions amb el món dels humans (o muul laf com els anomenen els uendos), amb la precaució, sempre vital, de no ser vistos.

De la mà dels germans Sarmentet i Pebrelleta, i d’altre grup de uendos ens endinsarem en el seu poblat (Jacul), aprendrem l’idioma mergüí (o almenys en farem un tast), ens assabentarem de l’extraordinària tecnologia que empren, coneixerem algunes de les missions més importants que desenvolupen i, sobretot, viurem situacions molt divertides, sempre impregnades de la màgia més naïf. No obstant això, no tot serà riure; i els nostres amics es veuran capficats en una brutal lluita contra els seus pitjors enemics.

Recursos i aprenentatge de català per Internet

http://www.ub.es/slc/ffll/apren/vincles.htm

Tirant Lo Blanc (Joanot Martorell, Martí Joan de Galba)

http://www.tinet.org/bdt/tirant/welcome.html

El violí d'Auschwitz (Maria Àngels Anglada)

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/violi/index.htm

dimecres, 30 de gener de 2008

Toponímia

COMUNITAT VALENCIANA:
municipis de la Comunitat Valenciana

ESPANYA:
ciutats espanyoles
comunitats autònomes i províncies espanyoles

MÓN:
ciutats del món
regions del món
països del món
accidents geogràfics del món

Tractaments

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Tractaments/tractaments_nobiliaris.html

Hudà! Joc de literatura de les Illes Balears

Joc sobre moviments literaris, autors i obres de la literatura de les Balears, adreçat a educació secundària i batxillerat.

Participau en els concursos i guanyau un viatge d’estudis a Barcelona, Madrid, o València.

Hudà: Interjecció catalana medieval que significa oidà! Expressa sorpresa o admiració barrejada amb alegria. En queden referències a la documentació medieval com ara als llibres de Cúria Reial de Montuiri i d’Algaida.

Què és www.hudaweb.com?

És l’adaptació com a web del CD Hudà!, sobre moviments literaris, autors i obres de la literatura de les Illes Balears. Es tracta d’un projecte que presenta una proposta de conjunció entre contingut i joc amb l’objectiu d’oferir:

a l’usuari final (alumnes), un entorn d’aprenentatge lúdic diferent dels actuals sistemes oferts per Internet.

als usuaris gestors (professors), una eina de feina òptima per fer determinades tasques en el procés educatiu.

La idea global és presentar d’una manera divertida i engrescadora uns continguts textuals, gràfics, sonors i audiovisuals referits a la literatura de les Illes Balears.

A qui s’adreça?

El projecte s’adreça a l’alumnat d’educació secundària obligatòria i batxillerat de tots els centres públics, concertats i privats de les Illes Balears.

Com funciona?

Hudà! és enfocat com un web interactiu en el qual els alumnes han de triar una resposta correcta per a preguntes tipus test que són plantejades pel web. En cas de dubte entre les opcions, poden consultar uns apartats del web que ofereixen informació sobre autors i moviments literaris.

Can Sales, la Biblioteca Pública de Palma, és la imatge que es pren com a base per crear l’espai virtual en el qual es desenvolupa el joc, de manera que els alumnes poden navegar per les diferents sales de la biblioteca.

Hudà! Incorpora uns concursos bimestrals per a grups classe amb premis destinats al centre, els alumnes i els professors.

Així, el web permet un doble ús: d’una banda, individualment, com a instrument d’aprenentatge; de l’altra, en grup classe, en el marc de l’ensenyament de la literatura i com a participant dels concursos esmentats.

Com inscriure’s al concurs? El/La professor/a haurà d’inscriure els alumnes del grup classe que hagin de participar en el concurs el primer cop que s’hi connectin. Cada vegada que s’hi tornin a connectar, a mesura que encertin l’opció correcta de les preguntes, aniran sumant punts.

Un "Pisa" per al plurilingüisme (Vicent Brotons)

Després de llegir l’últim Informe Pisa (Programme for Internationals Student Assessment) , és a dir, Programa per a l’Avaluació Internacionals de l’Alumnat, de 2006, en què s’estudia mitjançant proves objectives homologades les competències lectora, matemàtica i científica de l’alumnat de 15 anys de l’OCDE, hi he reflexionat centrant-me en dos aspectes: la competència lectora i el plurilingüisme escolar.

Els informes Pisa que es realitzen des de finals del segle XX han establit ben poca correlació, per no dir-ne cap, entre aquestes dues variables i seria bo aportar alguna consideració al respecte.

Una de les dades més dolentes que ha aportat aquest informe del 2006 ha estat la xifra comparativa pel que fa a la capacitat lectora dels nostres estudiants: estem per davall de la mitjana dels països de l’OCDE. A una llunyania preocupant de molts dels països als que tenim l’obligació de semblar-nos per paràmetres socioeconòmics, com Canadà, Finlàndia, Suècia, Alemanya, Països Baixos, Regne Unit o França, i molt a prop d’altres que ens diferencien precisament eixos paràmetres (Grècia, Turquia, Portugal o Israel). Aquestes xifres també han empitjorat en relació als estudis Pisa de 2003 i 2006. Dit d’altra manera, els ciutadans i ciutadanes formats als sistemes educatius de l’Estat espanyol lligen cada vegada pitjor que el seus veïns geopolítics i que els seus germans majors.

Pel que fa a les comunitats autònomes que desenvolupen programes educatius plurilingües, podem constatar que l’alumnat d’aquests territoris no destaca significativament en competència lectora en relació al dels territoris monolingües. Així, de les quatre comunitats autónomes que estan clarament per damunt de la mitjana espanyola, dues són monolingües (La Rioja i Aragó) i dues plurilingües (les euskaldunes, és a dir, País Basc i Navarra). Les altres dues CC AA amb sistemes educatius amb cooficialitat idiomàtica -Galícia i Catalunya- superen lleugerament la mitjana estatal. A l’Informe Pisa falten el País Valencià i les Illes Balears, però podem dir ben bé que aprendre llengües i en moltes llengües al llarg de l’escolaritat no és un obstacle ni un avantatge especial per a la capacitat de comprensió lectora. En tot cas, pel que fa a aquesta qüestió, l’aportació de l’Informe Pisa és ben pobra.

Hi ha altres qüestions que se susciten en relació als sistemes educatius estructurats de manera explicítica com a plurilingües mitjançant programes de disseny divers: com influeixen els distints programes en la capacitat lectora en les dues llengües? És a dir, un alumne o alumna de 15 anys té la mateixa competència lectora en català/valencià, basc, gallec (segons els casos) que en castellà independentment de quina siga la seua llengua familiar i independentment del programa educatiu -plurilingüe o monolingüe- que haja seguit? Balears, catalans i valencians necessitem un pisa adaptat als nostres sistemes educatius plurilingües -també bascos, gallegs i navarresos- per poder prendre les decissions de política educativolingüística oportunes amb l’objecte de perfeccionar l’educació dels nostres territoris i fer real allò que d’una forma o altra expressa i ens exigeix la Constitució, els estatuts i les lleis lingüístiques i educatives: competència àmplia i igualitària a tots els nivells en les dues llengües oficials i competència bàsica en una o dues llegües estrangeres.

Aquest és l’altre informe Pisa que necessita urgentment no només l’Estat espanyol, sinó tota la comunitat internacional que aspira a una educació de qualitat que integre més d’una llengua en una clara aposta per un món global plurilingüe i multicultural.

*Unitat per l’Educació Multilingüe. Universitat d’Alacant
Font: Levante/UA
23 desembre 2007

dimarts, 29 de gener de 2008

Abreviacions

Les abreviacions són una expressió genèrica per a referir-se a qualsevol classe de reducció en la representació gràfica d'una paraula. Les abreviacions més habituals són les abreviatures, els símbols i les sigles.

Cal tindre present que les abreviacions cal reservar-les per a contextos molt especials, com ara notes a peu de pàgina o quadros on s'haja de reduir necessàriament, per raons d'espai, la llargària normal de les paraules. Dins del text cal utilitzar les paraules sense abreujar.
_____

Vegeu també:

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Abreviacions/elements_qu_mics.html

Signes de puntuació

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Signes_de_puntuacio/interrogant.html

Cançons de pluja

http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/4045/canconspluja.html

Qui deu que pac (Gabriel Bibiloni)

Gabriel Bibiloni es Llingüista, Professor Titular de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. En aquest article reflexiona i questiona la nova política a les Illes Balears en torn al català.

Quan el PP va guanyar les eleccions balears passades, hi havia algunes raons (ara s’ha vist que no gaire consistents) per a pensar que en matèria de política lingüística continuarien fent allò que havien fet sempre: laissez faire, laissez passer. Aferrats a una doctrina de liberalisme salvatge, persistentment exhibida pels seus diguem-ne ideòlegs, que en aquest cas té poc de liberalisme i molt de salvatge, podia semblar que no farien res a favor de la llengua ni tampoc gaire cosa en contra. Un comportament aquest que no deixa de ser matèria criminal, perquè un govern té l’obligació indefugible de defensar els interessos del poble que representa, i la defensa d’una llengua profundament amenaçada d’extinció, com és ara el cas, és, ben segur, el primer interès del nostre poble. Cal repetir les vegades que faci falta que perquè el català en aquestes illes se’n vagi en orris, només s’ha de fer una cosa: no fer res. A la nostra societat ja hi ha en marxa tots els mecanismes -hi són perquè els hi han posats, clar- que actuen en aquesta direcció.

Tanmateix, aquelles previsions han restat ràpidament invalidades. El Govern de les Balears no es pensa limitar a veure des de la finestra com la llengua catalana fa la pell, sinó que pensa participar activament en la matança. Tan bon punt han tocat poder, s’han llançat com una fera àvida de sang a desfer les poques coses que havia fet el Pacte de Progrés en favor del català, i fins i tot el que havien fet ells mateixos. Fins que vegem el redactat de les noves normatives no podrem analitzar-ho amb precisió, però no hi ha dubte que van a fer mal. Es veu clarament que en les seves intencions no hi ha ni una sola mesura de protecció de la llengua i sí, en canvi, tot un enfilall de tracamanyes per a enfonsar-la. Tristament, el menyspreu cap aquesta llengua, que ara no tenen escrúpols a sacrificar als seus mesquins interessos electorals, és una constant històrica de les classes més reaccionàries que han tingut el poder en aquesta societat, sigui la botifleria borbonista o la faramalla contemporània d’especuladors i encimentadors.

El tancament d’una emissora de ràdio que a penes parlava i es limitava a potenciar la música en català, sobretot la feta per illens, és un acte miserable. La rebaixa del grau d’exigència de català i el regal a tothom del nivell C és una befa de la llengua i dels qui han fet l’esforç d’estudiar-la adequadament. El menyspreu de la universitat és part del seu menyspreu de la cultura, una cosa que sempre els ha caigut molt enfora. La cantarella de les modalitats ha estat fins ara com aquelles ventades llargues i persistents que t’ataquen de nervis amb el copejar de portes i persianes però no arriben a espenyar res. De moment les normes sobre la llengua han estat en mans dels tècnics, i el català que apareix en els seus documents és exactament el mateix que escriuria jo. Alerta, però, perquè, enduts per la seva obsessió, són capaços de qualsevol cosa, i no s’ha de descartar qualque operació secessionista d’alguna envergadura, fins i tot amb la complicitat d’algun d’aquests titulats ineptes que de tant en tant s’escolen pels filtres dels exàmens de fi de curs. Aquests que saben que si han de fer res de bo en aquest món no serà per la via de la capacitat i el mèrit i potser sí anant a servir a la casa d’aquells que no poden comptar amb cap professional seriós. Que s’ho pensin abans, però, perquè s’enduran l’almud pel cap.

Amb tot, l’estropellament que pretenen fer en el camp de l’educació és una cosa molt més preocupant. Es tracta no sols de frenar qualsevol avanç del català a l’escola sinó de procurar el seu retrocés. Per això han fet nombres i han cregut que la utilització dels pares serà una bona estratègia per a aconseguir-ho. Estan ben resolts a servir-se de la llengua encara que això comporti dividir la societat, perquè no els importa ni la llengua ni la societat: només els importa manar i medrar. Els és igual si desbaraten la feina feta pels educadors durant unes quantes dècades o si esclafen els lloables esforços de tants de mestres per a convèncer els pares immigrats o fills d’immigrats que la integració dels seus fills en la cultura del país només pot anar en benefici d’aquests i d’un projecte de societat cohesionada i en progrés. Els qui han repetit fins a fer mal d’orella que la llengua no ha de ser un instrument de confrontació han decidit fer del català precisament això, un instrument de confrontació i divisió a benefici dels seus abjectes interessos de partit. D’aquesta divisió només ells en seran responsables.

La primera reacció contundent contra aquesta situació és tot un exemple de dignitat i responsabilitat: permeteu-me que anunciï ben fort el meu reconeixement i homenatge als cent dinou valents professors de català, examinadors de la Junta Avaluadora, que en hora primera han plantat cara a la irresponsabilitat dels governants. Una mostra de dignitat que mereix la solidaritat de tot el món de l’ensenyament, i que pot esser un fulgurant inici d’una mobilització que demostri que som molts els qui no estam disposats a consentir que el nostre màxim signe d’identitat, que és la nostra llengua, sigui portat a un carreró sense sortida. Pac qui deu deien els agermanats quan s’alçaven contra els seus opressors.

Font: "Qui deu que pac". Diari de Balears, 23 de gener de 2004

Visita la web de Gabriel Bibiloni:

dilluns, 28 de gener de 2008

Criteris de traucció

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Criteris_de_traduccio/obres_musicals_(traducci_).html

Majúscules i minúscules

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Majuscules_i_minuscules/Titulacions_academiques/titulacions_acad_miques.html

Endevinalles

http://personal.auna.com/1277509/llendevi.html

Projecte Heptàgon. Comunitat Internacional de Llengua Catalana

El Projecte Heptàgon és un lloc web d’intercanvi entre entitats i de potenciació i difusió del pensament entre els set territoris de parla catalana: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i País Valencià. Neix de la col·laboració entre l’Associació Conèixer Catalunya i la Universitat Catalana d’Estiu.

El Projecte Heptàgon té com a objectius primers la creació d’un Banc de Pensament i una Xarxa de Grups i Entitats.

Pàgina web que aplega textos escollits que infonguin moral col·lectiva, lluny de l’enfrontament i la divisió, entre els habitants de tots els set territoris. Aquests textos seran difosos a través dels grups, les entitats i les persones adherides.

divendres, 25 de gener de 2008

Gentilicis catalans

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gentilici

Gentilicis valencians

http://www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Gentilici.pdf

Els foners balears

http://www.mallorcaweb.net/foners/

Catavolta.Joc

Catavolta és un joc d’internet que acaba de llançar la Plataforma per la Llengua. De manera lúdica i didàctica, informa l’usuari de quin és l’ús real del català a Catalunya, la vigència i la seva situació legal en diferents marcs. El joc simula una ruleta que planteja deu preguntes, cadascuna de les quals té quatre opcions de resposta. Una vegada n’hem triada una, ens indica quina és la correcta i ens permet d’obtenir més informació sobre la qüestió:

dijous, 24 de gener de 2008

Gentilicis catalans d'altres països

http://www.geocities.com/golls.geo/Fitxes/Textos/G/gentilicis.htm

Gentilicis de les Illes Balears

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_gentilicis_dels_municipis_de_les_Illes_Balears

Els barrufets

http://www.geocities.com/barrufetsweb/

Pintallengües.Joc

Cada llengua expressa una manera de veure el món única i diferent. Comprova-ho dibuixant paraules en 10 llengües. Seràs capaç d’aconseguir que el teu amic endevine la paraula que has dibuixat i de quina llengua es tracta? Juga a Pintallengües en el web de Linguamón:

dimecres, 23 de gener de 2008

Lectorats de català

http://www.gencat.net/dursi/lectorats/quees.htm

Xarxa d'Universitats dels Països Catalans (Institut Joan Lluís Vives)

Xarxa d'universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra. Coordina la docència, la recerca i les activitats culturals, i potencia la utilització de la llengua pròpia.

Antoni Maria Alcover

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0002093&SFR=1

Excursionisme per Mallorca

http://www.mallorcaweb.net/excursions/

dimarts, 22 de gener de 2008

Enric Valor, doctor honoris causa

http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/valor/biografia.htm

Enric Valor

http://www.escriptors.cat/autors/valore/

Som-hi (Motor de recerca de recursos en català)

http://som-hi.com/

Educació en valors. La meva escola i el món

Al llarg de la darrera dècada del segle passat, en els cercles polítics i universitaris es va generar un interessant debat acadèmic sobre el concepte de ciutadania. Com a resultat, a la majoria de països del nostre entorn es va suscitar un fort interès per la posada en marxa de nous programes educatius relacionats amb l’educació per a la ciutadania.

Les transformacions socials i tecnològiques, els moviments migratoris massius, el caràcter interconnectat que acompanyen el procés de globalització que vivim, van ser algunes de les circumstàncies que varen contribuir a la revisió de la concepció tradicional de ciutadania que ja no es mostrava eficaç per donar respostes als problemes socials emergents.

La Unesco va constituir l’any 1993, la Comissió Internacional sobre l’Educació al segle XXI i en el seu informe final (Delors 1996) s’establien els pilars que han de conformar l’educació i en els quals prenen un paper rellevant els aspectes més específicament relacionats amb formació de ciutadans i ciutadanes, com aprendre a ser i aprendre a viure junts.

http://www.educacionenvalores.org/article.php3?id_article=1129

dilluns, 21 de gener de 2008

diumenge, 20 de gener de 2008

Edualter (Xarxa de recursos sobre educació per la pau, el desenvolupament i la interculturalitat)

Xarxa de recursos sobre l'educació per la pau, el desenvolupament i la interculturalitat. Conté materials, propostes didàctiques per a treballar temes d'actualitat, informació sobre cursos i jornades, i bibliografia:

http://www.edualter.org/index.ca.htm

Carles Salvador

http://www.acpv.cat/php/arxius/biografia.doc

Pompeu Fabra

http://www.weblandia.com/cerdanyola/pompeuf.htm

En Jaume I, el Conquistador (Pitarra)

http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/4045/pitarra_ji.html

dijous, 17 de gener de 2008

IEPI (Institut Europeu de Programes d'Immersió)

Centre d'estudis, de divulgació i de treball sobre els diversos camps relacionats amb la immersió lingüística en el marc dels Països Catalans. El IEPI manté relació i treballa conjuntament amb entitats homòlogues d'Europa:

Sentència Filologia Catalana (30.05.2005)

http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/ep050530.htm

Legislació Lingüística

http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Entorn.htm

Els símbols nacionals de Catalunya

http://www.gencat.net/catalunya/cat/simbols.htm

dimecres, 16 de gener de 2008

Òmnium Cultural

http://www.omnium.cat/index.php

Informàtica en català

http://web.udl.cat/arees/slt/dinamitzacio/programes.htm

Catalunya, poble a poble

http://www.gencat.cat/catalunya/cat/

Cibercançoner

Les cançons infantils més populars. Lletra i sons:

Ploreu, ploreu ninetes
Quatre pedres
Plou i fa sol
L’esquirol
El gegant del pi
Cargol treu banya
En Joan petit
Escarbat bum bum
Sol solet
Marieta vola vola
El cuiner
Dijous llarder
Despertador
La coqueta de sucre
El gall i la gallina
L’elefant
Els titelles
Tres Vaixells
La gallina
Surt, Sol, Solet
Carnestoltes

http://www.xtec.es/centres/a8040060/cibercanconer/MarcCC.htm

dimarts, 15 de gener de 2008

Linguamón. Casa de les llengües

Organisme creat per la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu la promoció de les llengües d'una manera ingualitària i equitativa:

Linguamón – Casa de les Llengües


Inclou un directori de bones pràctiques per a la recuperació de les llengües i per a la difusió d'experiències de gestió del multilingüisme:

directori de bones pràctiques

Programari en català

http://webtxus.iespana.es/zcatware.htm

La calaixera de llengua i país

http://www.lacalaixera.cat/

Mànigues marines (Ruyra)

http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/4045/ruyraman.html

dilluns, 14 de gener de 2008

Solstici d'estiu: la Nit de Sant Joan

La celebració del solstici d'estiu és gairebé tan antiga com la mateixa humanitat. Els diversos pobles i cultures, fogueres i ritus del foc de tot tipus intenten simbolitzar el poder del sol i ajudar-lo a renovar la seva energia. Que les nits continuïn essent curtes i els dies llargs. Una altra cosa és que el sol es digni a escoltar als homes.

http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/FOC/DOSSI3.HTM

Escoles en xarxa

http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/

El Periódico.cat

http://www.elperiodico.cat/

Museu de les Papallones de Catalunya

http://emporion.net/museu/

diumenge, 13 de gener de 2008

El Cant de la Sibil·la a Mallorca

El Cant de la Sibil·la és la culminació de la missa de Nadal, o també coneguda amb el nom de Missa del Gall. Aquest cant és una peça d'origen medieval que profetitza l'arribada d'un redemptor i, al mateix temps, l'adveniment del judici final. Segons la tradició, les sibil·les feien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per conèixer el futur. El cristianisme es va apropiar del personatge i el va convertir en un element de la representació litúrgica del cicle nadalenc. El text del Cant de la Sibil·la és en català i una de les melodies gregorianes més antigues d'Europa, i constitueix un exemple de recuperació de peces antigues de la història litúrgica.

A Barcelona, per exemple, es farà a Santa Maria del Mar, al Clot i a Sant Gervasi, però també hi haurà representacions a altres indrets del país com ara Lleida i Vic. Altres cants de la sibil·la emblemàtics són els que es fan a Ontinyent (al País Valencià), a l'Alguer (a l'illa de Sardenya) i a Lluc (a l'illa de Mallorca).

A diferència del Cant de la Sibil·la, la Missa del Gall es fa a bona part dels municipis catalans la mitjanit del dia de Nadal.

http://www.festes.org/arxius/sibilalluc.pdf

Servei de Política Lingüística de la Universitat de València

http://www.uv.es/snl/v/aprendre/cal.htm

Zona Clic

http://clic.xtec.cat/ca/index.htm

Ja n'hi ha prou (25 d'abril de 2007 al País Valencià)

http://www.acpv.cat/25abril07/

dissabte, 12 de gener de 2008

Tallers per la llengua

La necessitat de convertir el català en la llengua de cohesió social de la nostra societat és una realitat evident que augmenta dia rere dia. Tot i que el coneixement de la llengua catalana al nostre país està assolint uns nivells ja molt propers als desitjables per a la normalitat; sabem que, en la pràctica, la freqüència d’ús del català es troba en uns nivells molt allunyats dels desitjables en la normalitat: l’ús social del català retrocedeix o bé, en el millor dels casos, està estancat.

L’interès de distintes iniciatives tant individuals com col·lectives per crear recursos per ajudar a desestancar aquest ús del català, ens ha portat a constituir Tallers per la llengua; una entitat que, mitjançant tallers de caire pedagògic, es proposa a donar un impuls decidit a la llengua catalana.

http://www.tallers.cat/

Cant Gregorià

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cant_gregori%C3%A0

Plataforma per la Llengua

http://www.plataforma-llengua.cat/

Autoaprenentatge

http://www.dmoz.org/World/Catal%C3%A0/Llengua_catalana/Ensenyament/Autoaprenentatge/

divendres, 11 de gener de 2008

Síndic de Greuges de les Illes Balears

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sindicatura_de_Greuges_de_les_Illes_Balears

Rodamots - Cada dia un mot

Voleu ampliar, perfeccionar o refrescar el vostre català? Ara amb RodaMots podeu rebre cada dia (de dilluns a divendres), per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.

http://www.rodamots.com/

Recursos de llengua catalana

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat

Acolliment lingüístic

http://www6.gencat.net/llengcat/immigra/

dimecres, 9 de gener de 2008

Servei de les oficines PROP de la Generalitat Valenciana

http://wwws.gva.es/Prop/prop.jsp?idioma=VA&redirector=http%3A//wwws.gva.es/Prop/buscadores_va.html

Col·lectiu "Català Sempre"

El 28 de Desembre del 2006, el professor Joan Solà va publicar un article al diari Avui amb el títol “Plantem cara” en el qual, de manera contundent, denunciava la greu situació de la nostra llengua i també la falta d’actituds decidides en la seva defensa. Tot seguit, altres articles i també moltes cartes al director es van solidaritzar amb el contingut de l'esmentat article reclamant, també, la creació d’un “moviment civil” que reaccionés enfront d’aquesta greu situació.

Hemeroteca catalana

http://www.ub.edu/cusc/LSC/hemeroteca.html

És a dir (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)

http://esadir.cat/