Un "Pisa" per al plurilingüisme (Vicent Brotons)

Després de llegir l’últim Informe Pisa (Programme for Internationals Student Assessment) , és a dir, Programa per a l’Avaluació Internacionals de l’Alumnat, de 2006, en què s’estudia mitjançant proves objectives homologades les competències lectora, matemàtica i científica de l’alumnat de 15 anys de l’OCDE, hi he reflexionat centrant-me en dos aspectes: la competència lectora i el plurilingüisme escolar.

Els informes Pisa que es realitzen des de finals del segle XX han establit ben poca correlació, per no dir-ne cap, entre aquestes dues variables i seria bo aportar alguna consideració al respecte.

Una de les dades més dolentes que ha aportat aquest informe del 2006 ha estat la xifra comparativa pel que fa a la capacitat lectora dels nostres estudiants: estem per davall de la mitjana dels països de l’OCDE. A una llunyania preocupant de molts dels països als que tenim l’obligació de semblar-nos per paràmetres socioeconòmics, com Canadà, Finlàndia, Suècia, Alemanya, Països Baixos, Regne Unit o França, i molt a prop d’altres que ens diferencien precisament eixos paràmetres (Grècia, Turquia, Portugal o Israel). Aquestes xifres també han empitjorat en relació als estudis Pisa de 2003 i 2006. Dit d’altra manera, els ciutadans i ciutadanes formats als sistemes educatius de l’Estat espanyol lligen cada vegada pitjor que el seus veïns geopolítics i que els seus germans majors.

Pel que fa a les comunitats autònomes que desenvolupen programes educatius plurilingües, podem constatar que l’alumnat d’aquests territoris no destaca significativament en competència lectora en relació al dels territoris monolingües. Així, de les quatre comunitats autónomes que estan clarament per damunt de la mitjana espanyola, dues són monolingües (La Rioja i Aragó) i dues plurilingües (les euskaldunes, és a dir, País Basc i Navarra). Les altres dues CC AA amb sistemes educatius amb cooficialitat idiomàtica -Galícia i Catalunya- superen lleugerament la mitjana estatal. A l’Informe Pisa falten el País Valencià i les Illes Balears, però podem dir ben bé que aprendre llengües i en moltes llengües al llarg de l’escolaritat no és un obstacle ni un avantatge especial per a la capacitat de comprensió lectora. En tot cas, pel que fa a aquesta qüestió, l’aportació de l’Informe Pisa és ben pobra.

Hi ha altres qüestions que se susciten en relació als sistemes educatius estructurats de manera explicítica com a plurilingües mitjançant programes de disseny divers: com influeixen els distints programes en la capacitat lectora en les dues llengües? És a dir, un alumne o alumna de 15 anys té la mateixa competència lectora en català/valencià, basc, gallec (segons els casos) que en castellà independentment de quina siga la seua llengua familiar i independentment del programa educatiu -plurilingüe o monolingüe- que haja seguit? Balears, catalans i valencians necessitem un pisa adaptat als nostres sistemes educatius plurilingües -també bascos, gallegs i navarresos- per poder prendre les decissions de política educativolingüística oportunes amb l’objecte de perfeccionar l’educació dels nostres territoris i fer real allò que d’una forma o altra expressa i ens exigeix la Constitució, els estatuts i les lleis lingüístiques i educatives: competència àmplia i igualitària a tots els nivells en les dues llengües oficials i competència bàsica en una o dues llegües estrangeres.

Aquest és l’altre informe Pisa que necessita urgentment no només l’Estat espanyol, sinó tota la comunitat internacional que aspira a una educació de qualitat que integre més d’una llengua en una clara aposta per un món global plurilingüe i multicultural.

*Unitat per l’Educació Multilingüe. Universitat d’Alacant

Font: Levante/UA

23 desembre 2007