dimarts, 2 de setembre del 2008

Qui és Ramon Llull? (Centre de Documentacio Ramon Llull)

Ramon Llull, mallorquí de naixement, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic, que es va expressar en llatí, en català i en àrab. El cor de l’aportació de Llull és el que ell anomenava l’Art: un sistema general d’interpretació de la realitat visible i invisible, que se serveix de tècniques semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris. L’Art és el fonament de l’apologètica i forneix una base metodològica única per a tots els camps del saber del segle XIII: de la teologia, a les ciències naturals i humanes.

http://quisestlullus.narpan.net/

Plurilingües sí, però... (Joan Tudela)

Després de publicar 40 números en suport paper, Llengua i ús ha iniciat una segona vida com a revista digital (www.gencat.cat/llengua/liu). Al primer número d’aquesta nova etapa, Bernat Joan hi publica un article en què argumenta i formula aquesta proposta: hem de ser quadrilingües (català + castellà + dues llengües europees més). Com a horitzó col·lectiu i personal, hi estic del tot d’acord.”El plurilingüisme forma part de l’època històrica en què ens ha tocat viure”, tal com diu el secretari de Política Lingüística.

Una altra cosa és la qüestió, que ell no tracta, de quin és el grau de competència exigible en cada llengua. Tothom ha de parlar perfectament quatre llengües? Això és impossible i, a més, no cal. El famós nen d’Olot ha de parlar un castellà tan genuí com un de Valladolid? La meva resposta és que no. “Se le nota por el acento que es catalán”. I què? Que es noti. Ser català no és cap vergonya! Nosaltres hem d’aspirar a la màxima qualitat lingüística només en la nostra llengua pròpia, que és el català. Les altres llengües hem d’arribar a entendre-les bé, a llegir-les bé i a parlar-les amb prou claredat per ser entesos: amb això n’hi ha més que prou. De l’escriptura no en parlo, perquè vivim en una societat alfabetitzada en què la gent mai no escriu res en cap llengua, tot i que últimament els correus electrònics fan que aquesta situació comenci a canviar.

Amb el multilingüisme actual, vivim el perill d’anar cap a una Europa en què tothom parli malament en diverses llengües i cap llengua no sigui ben parlada enlloc, cosa que significaria una regressió cultural molt notable.

Desgavell lingüístic (Eugeni S. Reig)

En el capítol de L’Alqueria Blanca –la telenovel·la que cada nit de diumenge s’emet per Canal 9– corresponent al 6 de juliol del 2008, hi ha un moment en què el capellà, mossén Cipriano, en una conversa telefònica que manté amb un altre capellà, parla de “manar cartes”. Animalada lingüística més bestial que eixa no l’havia sentida mai de la vida. Ara resulta que les cartes no hem d’enviar-les, hem de “manar-les”. Clar, com que en castellà, les cartes “se mandan”, doncs ¿quina cosa podem fer els valencians més que “manar-les”? Això és una bestiesa apoteòsica, una bestiesa de les que fan època.

En el mateix capítol, un altre personatge diu que algú ha passat tota la nit “sense pegar ull”. Caram, ¡quin calc més servil i ridícul de l’expressió castellana “sin pegar ojo”! Els valencians, quan no podem dormir gens en tota la nit, ens la passem “sense tancar els parpalls”, no “sense pegar ull”. Aquesta també és una animalada d’antologia, de les de repica’m el colze.

Em preocupa molt el valencià innecessàriament castellanitzat que fan servir en la nostra televisió autonòmica. Si el problema és, simplement, una qüestió d’ignorància, es pot resoldre amb facilitat fent revisar els texts per un bon professional abans d’emetre’ls. Ara bé, si eixe acostament al castellà és conseqüència del desig d’anar fent que, progressivament, la nostra llengua s’assemble cada volta més a la llengua veïna, caldrà exigir responsabilitats.

TooMates

Recurs per a la diversitat en les matemàtiques de l'ESO. Proporciona llistes de pràctiques concretes i reiteratives, solucions, nivells de dificultat...