Desgavell lingüístic (Eugeni S. Reig)

En el capítol de L’Alqueria Blanca –la telenovel·la que cada nit de diumenge s’emet per Canal 9– corresponent al 6 de juliol del 2008, hi ha un moment en què el capellà, mossén Cipriano, en una conversa telefònica que manté amb un altre capellà, parla de “manar cartes”. Animalada lingüística més bestial que eixa no l’havia sentida mai de la vida. Ara resulta que les cartes no hem d’enviar-les, hem de “manar-les”. Clar, com que en castellà, les cartes “se mandan”, doncs ¿quina cosa podem fer els valencians més que “manar-les”? Això és una bestiesa apoteòsica, una bestiesa de les que fan època.

En el mateix capítol, un altre personatge diu que algú ha passat tota la nit “sense pegar ull”. Caram, ¡quin calc més servil i ridícul de l’expressió castellana “sin pegar ojo”! Els valencians, quan no podem dormir gens en tota la nit, ens la passem “sense tancar els parpalls”, no “sense pegar ull”. Aquesta també és una animalada d’antologia, de les de repica’m el colze.

Em preocupa molt el valencià innecessàriament castellanitzat que fan servir en la nostra televisió autonòmica. Si el problema és, simplement, una qüestió d’ignorància, es pot resoldre amb facilitat fent revisar els texts per un bon professional abans d’emetre’ls. Ara bé, si eixe acostament al castellà és conseqüència del desig d’anar fent que, progressivament, la nostra llengua s’assemble cada volta més a la llengua veïna, caldrà exigir responsabilitats.