Notícies 3cat24.cat

dilluns, 15 de setembre de 2008

"Afanyar-se" (Eugeni S. Reig)

Fer les coses amb rapidesa, sense perdre temps. Fer una cosa ràpidament, actuar de pressa.

En la novel·la Júlia, d’Isabel-Clara Simó, podem llegir: «–El xic t’acompanyarà. I estant la teua mare avisada, no cal que ens afanyem a sopar, tampoc.»

En Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster, trobem: «Habitualment, quan ens apoderem de conceptes o de paraules aliens, ens afanyem a citar les nostres fonts.»

En Proses en carn, de Xavier Casp, podem llegir: «I tu, en rebel·lia innata davant mi, volent-me superar pel teu desig, afanyant-te a despullar-me dels fets, a deslligar-te de mi, única realitat indefugible.»

Els fragments de texts literaris d’autors valencians que he posat com a exemples il·lustratius en són només uns poquets dels milers que podria posar-ne. Els valencians hem usat de manera habitual durant segles i segles aquest verb per a expressar el concepte definit i encara continuem fent-ho i els nostres escriptors l’han usat i l’usen a bondó, però actualment hi ha el verb apressar-se que té a males penes un centenar d’anys. És un neologisme format a partir del substantiu pressa i que, en el fons, no és més que una mala còpia del castellà apresurarse. Lògicament hem d’evitar usar castellanismes tan evidents i tan lamentables com 'apressurar-se' o 'donar-se pressa', totalment inacceptables, però apressar-se és una pèssima solució. Si tenim un verb patrimonial que emprem des de l’edat mitjana i que ha arribat viu al segle XXI, no ens cal cap innovació, n’hi ha prou amb continuar dient-ho com ho hem aprés dels nostres pares, com ho hem heretat dels nostres avantpassats, com s’ha dit sempre en la nostra llengua.

Reial Col·legi del Corpus Christi de València (Museu del Patriarca)

El Reial Col·legi del Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i Patriarca d’Antioquia, qui tres anys després, posà la primera pedra.

Església de santa Caterina de València

Santa Caterina és una de les esglésies gòtiques més interessants de la ciutat de València. Es troba incrustada en l'entramat tortuós de la València medieval, al districte de Ciutat Vella i al barri de la Seu, sobre el solar on hi hagué una mesquita, sent únicament visible la façana que mira a l'antiga plaça de les herbes (en l'actualitat Lope de Vega), i la seua famosa torre campanar.

Decàleg del catalanoparlant (Til Stegmann)

Til Stegmann, catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt.

1) Parleu la vostra llengua sempre que pugueu, especialment amb la família i els amics i coneguts. Feu-vos el propòsit de parlar en català als qui sabeu que us entenen, encara que fins ara els hàgiu parlat en castellà.

2) Sigueu respectuós de tothom que parla una altra llengua però exigiu que els altres siguin respectuosos amb la vostra.

3) Adreceu-vos en català a tothom: al carrer, per telèfon, a la feina, etc. Si us entenen continueu parlant-los en català, encara que us responguin en un altre idioma.

4) Als coneguts vostres que encara no comprenen bé el català, animeu-los a provar de comprendre'l, parleu-hi a poc a poc i expliqueu-los de tant en tant algunes paraules.

5) Si veieu algú que s'esforça a parlar en català, ajudeu-lo. I demostreu-li que valoreu el seu capteniment.

6) Deixeu de corregir qui no vulgui ésser corregit, però doneu l'exemple de demanar a persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectes cal substituir. Ajudem-nos els uns els altres a mantenir un català viu i bo.

7) Respecteu les diferències regionals del català. Parleu amb mallorquins, valencians, rossellonesos, etc. I coneixeu els accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa del català, com de totes les llengües cultes.

8) Feu-vos subscriptor de diaris i revistes en català. I que siguin en la nostra llengua les lectures que feu, els espectacles a què assistiu, els programes de ràdio que escolteu, la televisió que mireu, etc. Fem allò que havia estat prohibit durant tants anys.

9) Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres impressos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat.

10) Exigiu de tothom, fins i tot de les institucions més rutinàries, que us escriguin en català. Feu-ho amablement. No vulgueu perdre temps i nervis lluitant contra enemics declarats de la llengua del país. Deixeu-los de banda.

Tota persona que defensa la seua pròpia llengua sense agredir ningú, té el dret al seu costat.