Notícies 3cat24.cat

dilluns, 21 d’abril de 2008

Relats en català

Aquest web és l'espai de trobada dels lectors i escriptors en llengua catalana.


http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=home

Forum Iudicum

El primer text que s’ha trobat, escrit en català, és un fragment d’una versió del Forum Iudicum. El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic que fou traduït al català a mitjan segle XII. La traducció catalana fou feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV (1113-1162).

Homilies d'Organyà

Les Homilies van ser descobertes pel Dr. Joaquim Miret i Sans, historiador i jurista, el setembre de l'any 1904, tot regirant en la rectoria d'Organyà els pergamins de l'arxiu de l'extingida col·legiata de Santa Maria, que fou fundada pels senyors de Caboet en el segle X o principis de l'XI. La troballa consistia en un petit quadern de pergamí de tres fulls doblegats per la meitat, o sia, sis folis de 18 centímetres d'alt per 12,5 d'ample, escrits en les dues cares, amb 23 ratlles d'escriptura en cada cara o plana, assenyalades fortament amb un punxó i tenint una mitjana de 50 a 55 lletres cada ratlla.

Ja més endavant van ser trobats altres fulls que complementaven els primers, de manera que avui el manuscrit consta de 8 folis escrits per ambdues parts, amb un total de 16 planes.

El caràcter de la lletra és el propi de l'època de transició al gòtic i la qualitat del pergamí, bastant gruixut i ordinari. Certes particularitats del llenguatge fan pensar als erudits que aquest manuscrit és del temps del rei Pere I el Catòlic (1196-1213). El text és escrit en català, no provençalista, tot i que s'hi trobin alguns mots poc coneguts en la llengua catalana.

Segons els experts Les Homilies d'Organyà pertanyen al segle XI, i més concretament del 1080 al 1095.

Els originals es troben a la Biblioteca de Catalunya


http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/homilies.htm

Al meu País la pluja no sap ploure (lletra, cantada per Raimon)

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.

"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.