Notícies 3cat24.cat

divendres, 24 d’octubre de 2008

"Anar a escola" i altres construccions sense article (Eugeni S. Reig)

Anar a escola significa ‘assistir un xiquet regularment a un centre docent d’ensenyament primari a fi de rebre l’educació, la instrucció i els coneixements adients’.

Exemple:
- El teu xiquet ¿encara no va a escola?
- La setmana que ve comença.

No hem de confondre anar a escola (sense article), que expressa el concepte definit, amb anar a l’escola (amb article), que significa anar a l’edifici a on s’impartixen les classes.
Exemple:
El meu xiquet ja fa dos anys que va a escola, però ell no va a l’escola en autobús com el teu, se’n va a peu amb la seua cosineta.

Actualment, a la porta dels centres docents públics d’ensenyament primari a on es formen els xiquets valencians, podem llegir: “Col·legi públic d’Educació Infantil i Educació Primària”. Alguns energúmens intransigents i d’esperit justicier s’han permés empastifar amb pintura negra alguns d’eixos cartells posant al damunt la paraula colege. I fan açò, sense cap mena de dubte, perquè pensen que en valencià no es diu col·legi, es diu colege. Però estan completament equivocats, perquè en valencià, els citats centres docents, no es diuen ni s’han dit mai de la vida ni col·legis ni coleges, s’han dit sempre escoles.

La paraula escola és una de les més dignes i més belles de la nostra llengua. Sempre s’ha dit anar a escola per a expressar el concepte ací definit. És una locució molt antiga com ens ho demostra el fet que diem anar a escola i no anar a l’escola, de la mateixa manera que diem parar taula i no parar la taula.

Les construccions sense article com ara anar a escola, parar taula, llevar taula, fugir d’estudi, anar a missa, anar a costura, anar a cama-coixa, anar en cama crua, seure a taula, servir taula, dinar en taula, primavera d’hivern, primavera d’estiu, tornar paus, fer paus, quedar-se a fosques, partir palletes, caminar a palpes, a primeries, a darreries, a migjorn, a migdia, a mitjanit, de matí, de vesprada, de nit, d’estiu, d’hivern, posta de sol, eixida de sol, a poqueta nit, de totes maneres, passar per baix cameta, deixar baix taula, etc., són autèntiques relíquies de temps antics que hem conservat durant segles.

Ara, després d’haver-nos transmés la locució anar a escola de generació en generació durant anys i anys, ens permetem el luxe de llançar-la per la borda i substituir-la per l’expressió anar al cole, enormement allunyada de la idiosincràsia del nostre poble.

¿És pot dir alguna cosa més ridícula, més cursi i més coenta que anar al cole?

Orientacions per a l’elaboració del Pla d’acolliment lingüístic i cultural (Govern de les Illes Balears)

Els principis que impregnen la tasca educativa en els centres escolars quant a atenció a l'alumnat i a la diversitat que se'n deriva són el d'igualtat d'oportunitats i el de normalització.

És imprescindible tenir en compte aquests principis per a l'atenció de l'alumnat d'incorporació tardana al nostre sistema educatiu.

La migració és un fenomen actual i es manifesta en l'augment a les nostres aules d'alumnat de procedència estrangera en qualsevol moment del curs escolar. És un alumnat molt heterogeni que, en el cas de les Illes Balears, prové de gran nombre d'estats, amb presència de tot tipus de cultures, religions i llengües molt diverses.

Posar els recursos perquè es respectin els drets de totes les persones que viuen i conviuen en la nostra comunitat és tasca de les diferents administracions i serveis, que des de cada un dels àmbits han de preveure i donar resposta a les necessitats que van sorgint per a l'adequada atenció a la població migrada, sempre des del punt de vista del respecte i de la participació.

A l'escola li correspon facilitar l'adaptació i la integració de l'alumnat i de les seves famílies en la vida quotidiana del centre, sense perdre de vista l'objectiu final que ha de ser el de la d'inserció social.

El procés d'adaptació ha de començar per un bon acolliment al centre educatiu i es concreta en la presa de decisions de la comunitat escolar en general, dels claustres i equips docents en particular, sobre l'organització adient per atendre un alumnat que arriba al centre amb una situació possiblement diferent a la de l'alumnat autòcton. Aquest acolliment, si es planifica correctament, facilitarà una ràpida integració social i lingüística; per tant, permetrà a l'alumnat comunicar-se, relacionar-se i accedir als diferents continguts curriculars.

La incorporació d'alumnat de distintes procedències i edats, en qualsevol moment del curs escolar, afecta no sols l'organització del centre sinó també el currículum, ja que el fet social multicultural obliga tot el professorat a reflexionar i a actualitzar els objectius de l'educació intercultural. Fruit d'aquest procés de reflexió que ens ha dut la diversitat cultural, hem d'extreure les conclusions que ens permetran una millora de la pràctica educativa, factor imprescindible per a la permanent renovació pedagògica.

Per tot això, cal fer una anàlisi del context del centre, una revisió dels documents escolars per tal de veure si s'adapten a la nova realitat social i, conseqüentment, la incorporació dels canvis necessaris quant a l'organització i la pràctica educativa.

Per tant, l'elaboració d'un Pla d'Acolliment és una bona eina per desenvolupar les actuacions necessàries, facilitar el tractament de les diferents cultures per igual i potenciar la integració social i la capacitat de l'alumnat per aprendre a conviure en contextos culturalment diversos i així preveure i respondre a les necessitats que van sorgint al llarg del curs.

La DGOI i la DGAE han elaborat aquest document orientatiu a partir de les necessitats detectades en els centres amb les consegüents sol·licituds de formació, de recursos humans i de materials que ens han fet arribar, i dels resultats de diferents experiències que es duen a terme a diferents centres escolars.

Aquest document és una guia per als claustres per tal que els centres, a partir de la seva realitat, arribin a un consens amb tota la comunitat educativa i estableixin les estratègies organitzatives que considerin més adients. Serà responsabilitat de l'equip directiu implementar el pla i definir les responsabilitats dels diferents cicles i departaments


http://weib.caib.es/Documentacio/palic/palic.pdf

Salvador Espriu (Selecció poètica)

http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/espriu.htm#M%27han%20demanat%20que%20parli

Tecnologia (IES l'Alzina, Sant Andreu - Barcelona)

http://phobos.xtec.cat/iesalzina/course/category.php?id=2