Notícies 3cat24.cat

divendres, 30 de novembre de 2007

Batalla d'Almansa (5)

http://almansa2007.usuarios.tvalmansa.com/

Legislació lingüística al País Valencià

Extens recull de legislació lingüística del País Valencià ordenat per disposicions i per temes.

L'ampliem i el posem al dia contínuament, tot i que fem la tria de les disposicions segons la importància o repercussió social que considerem que tenen.

Els Programes d'Educació Bilingüe a la Comunitat Valenciana

http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/pro_edu_bil.htm

La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda)

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/diamant/index.htm

dimecres, 28 de novembre de 2007

Batalla d'Almansa (2)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_d

Batalla d'Almansa (1)

http://www.webpersonal.net/moria/almansa.htm

Reglaments municipals de normalització lingüística

Alaquàs:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglalaquas.htm

Algemesí:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglalgemesi.htm

Alzira:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglalzira.htm

Carcaixent:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglcarcaixent.htm

Elx:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglelx.htm

Mallorca:http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglcimallorca.htm

Ondara:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglondara.htm

Palma:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglpalma.htm

Reus:
http://www.reus.net/ajuntamentonline/reglaments/reglaments/reglamentcatala.html

Sagunt:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglsagunt.htm

Sueca:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglsueca.htm

Tavernes de la Valldigna:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/regltavernesv.htm

València:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglvalencia.htm

Xàtiva:
http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/Requisit/reglaments/reglxativa.htm

Llei d'ordenació d'ús de la llengua oficial al Principat d'Andorra

La llengua catalana és la llengua pròpia del poble andorrà; per tant, és un dels elements primordials que en defineixen la identitat. El nostre idioma constitueix un element fonamental de la nostra cultura, que com la resta del patrimoni que la integra, mereixen la màxima protecció que li puguin oferir els poders públics. El dinamisme de la societat andorrana moderna i l'indubtable interès públic que té el fet de preservar l'ús de la nostra llengua en tots els àmbits, fan necessària la promulgació d'una Llei com la present.

http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/lplandorra.htm

dimarts, 27 de novembre de 2007

Entrevista a Isabel-Clara Simó

29.11.2007

L'alcoiana Isabel-Clara Simó guanya el Premi de Novel·la
"Ciutat d'Alzira" amb la novel·la El meu germà Pol

L'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó ha resultat la guanyadora del XIX Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb El meu germà Pol, una novel·la impactant sobre les relacions familiars.

Els premis s'han lliurat en el tradicional sopar celebrat a la sala Rex Natura d'Alzira. S'han presentat un total de 163 obres originals.

L’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó veu ampliat el seu currículum amb el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira.

El Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, dotat enguany excepcionalment amb 36.000 euros, ja que l'edició anterior fou declarada deserta, ha recaigut en Isabel-Clara Simó. El meu germà Pol relata la vida d’un jove de 29 anys que té la síndrome de Down a través de la mirada de la seua germana adolescent, de 12 anys, i transporta el lector a un món ple de contradiccions i tensions familiars per damunt de les quals sempre planeja la tragèdia.

Simó ha declarat: “He escrit El meu germà Pol per una preocupació antiga, la situació dels discapacitats a dins d’una família i les càrregues que això representa per als germans. He intentat no caure en efectes sensiblers, sense amagar els problemes reals que s’hi donen".

No obstant això, tal com explica l’escriptora, la protagonista és la germana menuda que s’encarrega de la seua cura, perquè la mare no sol fer-ho. «És una novel·la dura que, malgrat l’edat de la protagonista, no té la intenció d’ésser juvenil. Descriu les incomprensions d’una família i com sense adonar-se'n pot arribar a ésser cruel. Té molts elements humorístics, però moltes coses dramàtiques», va explicar Clara Simó.

Isabel-Clara Simó (Alcoi, comarca de l'Alcoià, 1943) és escriptora i periodista. Llicenciada en Filosofia i en Periodisme, i doctorada en Filologia Romànica. Com a periodista, va ser directora del setmanari Canigó i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. Ha creat en els seus contes i novel·les uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives, com La Nati (1991), Raquel (1992), els d'Històries perverses (1992) o els de T'imagines la vida sense ell? (2000).

Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premi Sant Jordi 1993, per La salvatge. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1999 és distingida amb la Creu de Sant Jordi, per la seva trajectòria. El recull de relats Dones (1997) ha estat objecte d'una adaptació cinematogràfica, l'any 2000. De publicació més recent són llibres com L'home que volava en el trapezi (2002) o la seua recopilació dels articles al diari Avui, amb el títol En legítima defensa. També s'ha de parlar de l'èxit de crítica i públic de l'obra teatral Còmplices, portada a l'escena per Pep Cortès.

L'any 2001 li és atorgat el premi Andròmina de narrativa pel llibre Hum... Rita!: L'home que ensumava dones, i el 2004 el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la modalitat d'assaig, per En legítima defensa.

És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Antoni Teruel i Barberà
Alumne de Periodisme Cultural en el Màster d’Assessorament
Lingüístic i Cultura Literària, en l'itinerari d'Empreses Editorials.


SIMÓ, Isabel-Clara (2007): El meu germà Pol, Alzira,
Ed. Bromera (col·lecció L’Eclèctica)

La Balanguera

La intenció d’aquest secció, amb voluntat d’actualització permanent, és posar a l’abast de tothom que vulgui la possibilitat de poder escoltar l’Himne de Mallorca en les versions oficials, així com les que han creat diferents artistes.

Pàgina de catalans

http://www.terra.es/personal/minoves/home.htm

Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana

http://www.gva.es/sdg/default_v.htm

dilluns, 26 de novembre de 2007

Consell Valencià de Cultura

El Consell Valencià de Cultura és una institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en les matèries específiques referents a la cultura valenciana, amb la missió de vetlar per la defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals propis de la Comunitat.

Emissores de ràdio que emeten en català per Internet

http://retoc.iula.upf.edu/SOLC/urlsRadioCatala.html

Guia de conversa àrab-català

http://www.intercat.gencat.es/guia/arab/index0.htm

Guia de conversa castellà-català

http://www.intercat.gencat.es/guia/castella/index.htm

divendres, 23 de novembre de 2007

Arranjaments a la carta

“Arranjaments a la Carta” és un espai on es poden fer demandes d'arranjaments de temes musicals, depenent de l'edat dels alumnes, dels instruments de què es disposa... D'aquesta manera es guanya temps perquè no s’han de buscar els arranjaments d'una cançó determinada ni s’han de fer, en el cas de que no es trobin. Les cançons arranjades es pengen en la Fonoteca d’Arranjaments: una web que es troba dins d’Arranjaments a la carta i que és una biblioteca de consulta i descàrrega dels arranjaments que els usuaris han demanat.

Recursos de l'Scrabble

L’Scrabble és un joc de taula que es basa en la llengua, en combinar lletres per fer i desfer paraules. Fou creat el 1938 per un jove arquitecte de Poughkeepsie, als Estats Units, anomenat Alfred Butts, qui de ben segur no s’imaginava que, a l’inici del segle següent, del seu joc se n’haurien venut més de 100 milions d’exemplars en més de 30 llengües diferents i s’hauria convertit en el més popular dels jocs basats en habilitats lingüístiques.

Currículums generals Comunitat Valenciana

Conselleria d’Educació Conselleria de Educación 30402

Currículums LOE (estatals)

http://www.gencat.net/educacio/butlleti/professors/noticies/loe_ensenyamentsminims.htm

dijous, 22 de novembre de 2007

Kumbaià (música)

http://www.xtec.net/~jgomez48/webfonoteca/resultats/kumbaya.mid

Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya aplica i dinamitza una metodologia per la qual els alumnes no catalanoparlants acaben el cicle inicial sabent parlar i escriure el català: el Programa d'Immersió Lingüística (PIL).

Rondalla Mallorquina (La flor romanial) (vídeo)

Tenim la rondalla mallorquina La flor romanial; és un treball de l'IES Bendinat de l'illa de Mallorca. Sembla una tasca molt original i interessant sobre com es pot treballar una rondalla a l'aula.






Harry Potter i la pedra filosofal (Joanne Kathleen Rowling)

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/harry/index.htm

dimecres, 21 de novembre de 2007

Educació familiar dels nens i nenes sords

Document de 187 pàgines en format pdf, amb diferents enllaços interns per facilitar la lectura ràpida des de l'ordinador. Inclou la fonamentació teòrica, el recull de dades de la recerca (amb els corresponents gràfics), la discussió de resultats i les conclusions i propostes (120 pàgines). S'afegeixen annexos amb diferents materials emprats a la recerca (67 pàgines).
El treball presenta el resultat d’una recerca, realitzada amb famílies amb criatures sordes, que ha indagat a dos nivells: d’una banda sobre les necessitats d’aquestes famílies en relació a l’educació familiar, les pautes de criança dels seus fills i filles i la qualitat de vida de la família. I, d’altra banda, en relació a les necessitats d’informació, assessorament i suport que les famílies declaren tenir. A partir de les dades obtingudes de les pròpies famílies, així com de la cerca documental sobre programes d’atenció a famílies i de la reflexió sobre la pràctica assessora, el treball acaba proposant unes línies mestres per a programes d’assessorament i suport a les famílies amb fills i filles sords, així com orientacions per a l’abordatge de la tasca assessora amb famílies.

La Vall del Riu Vermell (música)

http://www.xtec.net/~jgomez48/webfonoteca/resultats/lavalldelriuvermell.mid

Rondalles catalanes.

Comencem un projecte de recerca de la diversitat rondallística dels Països Catalans. Intentarem posar a l'abast de tothom el recull de rondalles recopilades en format de text o audiovisual.

Esperem la vostra col·laboració per a fer d'aquest projecte una eina aprofitable en la tasca docent com a recurs per a conéixer la varietat dialectal de tots els territoris que compartim la llengua catalana.

Teniu aquí un enllaç per accedir a la rondalla mallorquina La flor romanial amb què iniciem el treball.

L'ocell de foc (Emili Teixidor)

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/ocell/index.htm

dimarts, 20 de novembre de 2007

La Vall del Riu Vermell (àudio de música i veu)

Aquí podeu escoltar La Vall del Riu Vermell.

Vull ser lliure, ara mateix (lletra)

Vull ser lliure

Vull ser lliure, vull ser lliure,
vull ser lliure, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
Prou segregació, prou segregació,
prou segregació, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
No més guerres, no més guerres,
no més guerres, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
Vull justícia, vull justícia,
vull justícia, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
Pau a tot el món, pau a tot el món,
pau a tot el món, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.
No més porres, no més porres,
no més porres, a sobre meu, a sobre meu.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

http://www.roquesalbes.org/amplia_canconer.php?id_canco=38&tipus=0

Els greixets (Francesc Mompó)

Els greixets
(Editorial Tabarca)

La novel·la de Francesc Mompó Els greixets conta la descoberta per part de Tonet i els seus amics d’un secret mig ocult i mig silenciat però compartit per la gent del seu poble: l’existència dels greixets. Els greixets són uns éssers esborronadors i assedegats de greix que campen per la comarca des de fa molts anys, que es manifesten generació rere generació amb la mort esporàdica d’algun nen. Quan l’existència d’aquest ésser ja quasi s’ha aconseguit esborrar dins de la llegenda, el cos estripat d’un xiquet a qui hom ha xuclat el greix apareix abandonat enmig dels camps. I en tornar el crim torna el misteri de l’assassí, mai descobert i precisament per això temut pels pares que veuen perillar la vida dels fills. La tragèdia colpejarà una altra vegada després de molts anys la vila de Tonet, un familiar del qual havia sigut l’última víctima dels greixets. La descoberta de la foto d’aquell familiar i la nova acció dels greixets impel·liran Tonet a embolicar els seus amics en la recerca d’aquests éssers. Les investigacions de la colla d’adolescents menaran fins el vell casalot d’una misteriosa família del poble, els Santonja, on feia molts anys el fundador de la nissaga, Estanislau Marau, havia escrit els seus dietaris. A través d’ells i les investigacions de la colla de Tonet descobrirem el secret de la maledicció dels greixets.Aquesta novel·la es compon de dotze capítols els títols temàtics dels quals ens suggereixen la idea del que s’esdevindrà si continuem llegint. Així l’autor aconsegueix enganxar-nos encara més a la lectura i ens obliga a encetar un nou capítol quan tot just n’hem acabat l’anterior.

OBRA FINALISTA DEL PREMI NOVEL·LA
JUVENIL "CIUTAT DE BORRIANA" 2005

Amable (Francesc Mompó)

Amable
(Editorial Tabarca)

Amable conta la història vital d’un alumne de quart curs de l’ESO, anomenat Amable Boix, i les circumstàncies que l’enfrontaran amb un entorn no tan afable com el seu nom. Amable ha passat la infantesa protegit per sa mare, Roser Boix, que va tenir cura d’ell sense l’ajuda d’un pare que sols existí una nit. Tanmateix arribat ara el moment de l’adolescència, Amable no voldrà ja aquest suport sinó que buscarà enfrontar-se tot sol a una realitat que sovint confon amb els seus desigs. Els malentesos i els anhels frustrats en la relació amb l’única persona de l’institut que li és simpàtica, Teresa, les burles i bromes d’alguns companys, com Sergi, o la incomprensió dels professors de l’institut, com la seua tutora, entrebancaran el camí d’Amable. Les nits sense èxit pels locals de la ciutat, els vexatoris jocs dels companys que deriven en violència i les injustícies rebudes que no sap denunciar augmentaran el cúmul de tristeses d’Amable. Així, assistim al periple d’un heroi tràgic, Amable, en el recorregut d’una sèrie d’etapes que el menaran fins un desenllaç sorprenent i colpidor. Com un gat insegur i encara xicotet, Amable es diposa a travessar la via difícil i transitada de l’adolescència. Aquesta marxa accidentada cap a l’altra vorera serà una marxa per l’infern de l’assetjament escolar. Una marxa al llarg de la qual sabrem si Amable aconsegueix de reeixir i travessar la via o pel contrari s’enfonsa en un infern que pot més que ell.

OBRA GUANYADORA DEL VII PREMI
DE NOVEL·LA JUVENIL "CIUTAT DE TORRENT"

dilluns, 19 de novembre de 2007

Ferran Torrent

http://www.escriptors.cat/autors/torrentf/index.html

Vocabulari de física

http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/fis.html

L'elegit (Francesc Mompó)

L'elegit
(Editorial Tabarca)

Jordi és un jove de dotze anys que es trasllada amb la família a un poble muntanyenc de València perquè els pares volien fugir dels perills que la ciutat oferix als adolescents. Compren un casalot i s’hi muden a viure. Casualment, o no, son pare arreglava el jardí i tropessa amb un objecte que despertarà la curiositat del jove. A partir d’aquest moment es desenvoluparan els esdeveniments on, barrejant-se el màgic i el real, Jordi haurà de resoldre un misteri que la vila havia pràcticament soterrat en l’oblit col·lectiu.Uns tres-cents anys arrere, la Inquisició havia executat set donzelles acusades del delicte de bruixeria. El protagonista és elegit per descobrir la veritat del que succeí i restablir el bon nom i l’honor de les joves.

OBRA FINALISTA DEL PREMI DE NOVEL·LA
JUVENIL "CIUTAT DE TORRENT" 2003

Terra de déus (Francesc Mompó)

Terra de déus
(Editorial Alfaguara/Voramar)

Terra de déus, tot i que tinga una lectura autònoma, és la tercera i última part de la trilogia (Els ulls del llac, L’ull de Zeus) que narra les aventures d’una colla d’adolescents. Les pinzellades de màgia i de misteri esdevenen, en aquesta novel·la, tota una aquarel·la. Lluís, el Poeta, es durà tota la colla d’amics al Parnàs -el món del déus, on viuran aventures molt divertides amb éssers un tant estranys.ARGUMENT A ltre cop, la colla d'amics formada per Carles, Núria, el Paella, Felo, Quim, Anna i Lluís (el Poeta) ens sorprendrà amb la seua manera particular de llegir la vida.Lluís, el Poeta, desvetllarà el misteri que sempre li ha estat company i convidarà tota la colla a gaudir dels secrets i de la màgia del món dels déus: el Parnàs. En aquest lloc tan estrany trobarem personatges i situacions un tant particulars: entendrem l’origen de la marca tan coneguda NIKE, viurem com la colla resol l’enigma de l’Esfinx, serem coneixedors de la formació de la font d’Hipocrene, ens divertirem observant com Pan persegueix les muses pels boscos, ens emplenarem d’imatges sensuals amb l’aparició de les nàiades (nimfes d’aigua dolça) i com no, animarem el nostre Quim durant la seua participació en els Jocs Pítics.De la mà d’Anna, Lluís viurà un amor tan intens com impossible: el Poeta podrà gaudir de la immortalitat mentre romanga en la terra dels déus, però si torna amb Anna a València la perdrà. Com solucionarà aquest dilema?INTERÈS FORMATIU I TEMÀTICA pol·lo, Pan, l'Esfinx, les muses, nàiades i nereides, els jocs pítics... Un bell esbart de conceptes de la mitologia grega es veuran involucrats en els interessos dels nostres amics per bastir una història que ens resultarà fresca i educativa a la vegada. Deixant-nos acaronar per la lectura d’aquesta novel·la tastarem una bona porció de cultura clàssicaUn gran dilema se’ns plantejarà al llarg del relat: seríem capaços de perdre la divina immortalitat (el bé més anhelat per l’home) per una amor tan gran com efímer?Amb la tercera i última part de la trilogia, l’escriptor acabarà de bastir la relació que existeix en el procés de creació entre els personatges/història, els mateix autor i la inspiració (muses).

diumenge, 18 de novembre de 2007

La llengua catalana i Internet

http://bibiloni.cat/index/index.html#II6

Vocabulari de microinformàtica

http://www.ub.es/slc/termens/vocpas/micro/index.htm

L'ull de Zeus (Francesc Mompó)

L'ull de Zeus
(Editorial Alfaguara/Voramar)

L’ull de Zeus, tot i que tinga una lectura autònoma, és la segona part de la trilogia (Els ulls del llac, Terra de déus) que narra les aventures d’una colla d’adolescents. En aquesta ocasió els sentiments i els pensaments de Núria seran els que faran avançar la història. De la mateixa manera que en Els ulls del llac, tindrem un tast de tot: amistat, relacions familiars, amor, racisme, violència i, fins i tot, sexe; tot açò barrejat amb unes pinzellades de misteri i de màgia.ARGUMENT Recordem que en la Nit de Sant Joan Núria observà com Carles s’enrotllava amb aquella xica a la platja de la Malva-rosa. La traïció de Carles farà que partisquen palletes i no es tornen a veure mai més? Núria el perdonarà quan ell li telefona i li diu que l’estima?De bell nou, la colla formada per Carles, Núria, el Paella, Felo, Quim, Lluís (el Poeta) i Anna ens convida a entrar en el seu món particular, on ens faran gaudir de noves vivències que no ens deixaran indiferents: el mal tràngol que passaran al metro quan Paella decideix viatjar sense bitllet; la nit de marxa a les discoteques de Sa platja; la baralla amb un grup de neonazis per defensar un immigrant; l’amor, com no, que perdura entre Núria i Carles; i el que naix i creix entre Anna i el Poeta.L’escriptor s’acomiadarà de Carles perquè, en aquesta ocasió, la protagonista serà Núria, i seran els seus pensaments i les seues sensacions el fil conductor d’aquest relat.INTERÈS FORMATIU I TEMÀTICLa colla continuarà vivint històries de la més absoluta actualitat; relacions entre fills i pares separats, sortides nocturnes a pubs i discoteques, racisme, violència, amor i desamor, accidents de moto, etc.Es perllonga la relació que existeix en el procés de creació entre els personatges/història, el mateix autor i la inspiració (muses). L’escriptor però, s’acomiadarà de Carles; i és que, definitivament, li ha fugit la història de les mans i els personatges ja han assolit la independència suficient per anar fent tot sols.Un llenguatge fresc i àgil per a una novel·la divertida que tracta a la perfecció el comportament i els problemes dels adolescents.

Els ulls del llac (Francesc Mompó)

Els ulls del llac
(Editorial Alfaguara/Voramar)

Els Ulls del Llac, tot i que té una lectura autònoma, és la primera part d’una trilogia (L’ull de Zeus, Terra de Déus) que narra les aventures d’una colla d’adolescents. En aquesta ocasió el protagonista és Carles, un xicot de setze anys, que està una mica obsessionat amb la idea d’estrenar-se. Al llarg d’aquesta novel·la trobarem un poc de tot (o no tan poc): amistat, relacions familiars, amor, violència i, fins i tot, sexe; tot açò barrejat amb unes pinzellades de misteri i de màgia.ARGUMENTCarles pensa que ja ha arribat l'hora d'estrenar-se, i cap a aquesta finalitat dirigirà totes les accions. Però la situació es complica quan comença a sentir-se atret per Núria, una antiga aventura amb qui no ho va poder fer; la qual encara continua enamorada d'ell. La resta de la colla la formen: el Paella, el graciós del grup i l’encarregat de posar-los a tots en diversos embolics; tenim també el Quim, a qui tot allò que sa mare li havia d'haver donat en neurones quan va nàixer li ho va donar en músculs; hi ha el Felo, qui posa trellat quan les situacions es compliquen; cap al final apareix una nova amiga, Anna, que serà el suport afectiu de Núria davant dels desenganys amorosos amb Carles; i com no, un estrany personatge, Lluís, el Poeta, que embolcallarà la història amb un vel de misteri. Aquest els proposarà d'anar a la platja la nit de Sant Joan perquè la màgia del lloc els serà favorable perquè els seus desitjos es facen realitat. L'aparició de Montse (una misteriosa estudiant de filologia) eixa nit farà que Carles tinga la possibilitat d'estrenar-se. Possibilitat que queda poc clara al final de la novel·la i que deixa oberta la porta per tornar amb Núria, amb qui la relació ha anat desenvolupant-se entre l'amor i el desamor.INTERÈS FORMATIU I TEMÀTICLa colla viurà diverses històries de la més absoluta actualitat: discussions amb els veïns on es reuneixen perquè els fan nosa amb el rebombori que munten per les nits; problemes acadèmics; relacions amb pares separats; les sortides nocturnes a pubs i discoteques, etc.Aquesta primera novel·la forma part d’un pla que l’autor vol desenvolupar de forma narrativa: la relació que existeix en el procés de creació entre els personatges/història, els mateix autor i la inspiració (muses). Aquest triangle generador de la creació és el que estructurarà la trilogia. Així, ens resultarà molt curiosa la complicitat que es crea entre el protagonista i l'escriptor; relació que ens acompanyarà al llarg de tot el relat. I és que al nostre autor sembla que se li’n fuig la història de les mans i els personatges assoleixen una certa (o total) autonomia.Un llenguatge fresc i àgil per a una novel·la divertida que tracta a la perfecció el comportament i els problemes dels adolescents.

dissabte, 17 de novembre de 2007

Vicent Andrés Estellés

http://www.escriptors.cat/autors/andresv/

Llengües del món (IES Miquel Tarradell de Barcelona)

L'Institut Miquel Tarradell es troba situat en el barri del Raval de Barcelona i està format en un 80% per alumnes provinents d'altres països.

Els cinc continents es troben aquí representats, en major o menor manera, la qual cosa ens aporta una enorme riquesa cultural. Una gran diversitat de llengües, races i religions conviuen juntes en un mateix espai gràcies a la tolerància i el respecte que tots tenim envers els altres.
En aquesta pàgina trobaràs una relació de les diferents llengües que parlen els alumnes de l'Institut Miquel Tarradell.

De cada llengua hi ha traduïdes unes vuitanta paraules que han estat agrupades en categories ("Frases curtes", "Colors", "Nombres i Operacions", "Situació", "Contrastos" i "Natura i persones"). Al costat de la paraula en català hi ha la traducció manuscrita feta per l'alumne. Fent clic damunt d'ella podràs escoltar la seva pronunciació.

A més, podràs escoltar la presentació que fa l'alumne d'ell mateix si fas clic en la seva fotografia.

Servei de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana

http://www.edu.gva.es/polin/val/suoacv/assessorament_cert_capacitacio.html

Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló

http://www.uji.es/publ/

divendres, 16 de novembre de 2007

Kumbaià (lletra)

"Kumbaià, vol dir vine aquí. Els negres, en lloc de dir: ´Come by here´, pronunciaven KUMBAIÀ, que vol dit vine aquí Senyor!"


Kumbaià, Déu meu, Kumbaià!
Kumbaià, Déu meu, Kumbaià!
Kumbaià, Déu meu, Kumbaià!
Déu meu, Kumbaià!

Algú està pregant, Kumbaià!
Algú està pregant, Kumbaià!
Algú està pregant, Kumbaià,
Déu meu, Kumbaià!

Algú està sofrint...

Algú està morint...

Algú està malalt...

Algú està afamat...

Algú està angoixat...

Algú està exiliat...

Conte saharià

http://www.xtec.es/recursos/cultura/contes/tula/tula0.htm

Servei de Política Lingüística de la Universitat de València

http://www.uv.es/spl/

Servei de Formació Permanent de la Universitat de València

http://www.uv.es/sfp/

dijous, 15 de novembre de 2007

Associació Cívica per la Normalització del Valencià de l'Alacantí "La Cívica"

http://www.lacivica.org/

Mercè Rodoreda

http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/

L'audició a Primària. Un despertar emocional i creatiu

Aquest treball és una proposta que amplia el camp de l'Educació Musical, donant-li una dimensió emocional i creativa.
Parteix del fet que l'audició musical desvetlla emocions.
A partir de cinc emocions bàsiques: AMOR, ALEGRIA, TRISTESA IRA i POR, s'ha fet una selecció de 30 audicions per a cada emoció. Si bé aquestes 150 audicions, ja formen un material útil en la classe de música, també hi ha una proposta d'activitats a realitzar amb aquestes audicions (o amb unes altres...).
Són 60 activitats classificades en els següents apartats: - RESPIRACIÓ - RELAXACIÓ - DESBLOQUEJAR TENSIONS - DANSA I EXPRESSIÓ CORPORAL - QUÈ ENS EVOCA LA MÚSICA - RELACIONS.
Hi ha 10 activitats per a cada apartat. Els tres primers apartats són "habilitats corporals" que creguem necessàries per al coneixement del cos i de les emocions. Els dos apartats següents són per a connectar la música amb el cos, les emocions i la creativitat. En el darrer apartat hi ha activitats que ajuden a apropar l'alumnat a "l'altre" de forma no verbal, a establir relacions a partir del contacte i de la creativitat conjunta.
La finalitat de totes aquestes activitats, és aconseguir que l'alumne o l'alumna de Primària aprengui a conèixer millor el seu cos, pugui identificar les seves emocions i pugui expressar amb diferents llenguatges (cos, plàstica, música, paraules, imatges...) allò que la música l'hi fa sentir.

Servei d'Assessorament Lingüístic i Traducció

http://www.edu.gva.es/polin/val/salt/apolin_salt.htm

dimecres, 14 de novembre de 2007

Biblioteca Pública de València

http://www.gva.es/bpv/indice.htm

Escola Valenciana. Federació d'Associacions per la Llengua

http://www.fall.uji.es/

La paret de les auques

http://www.auques.cat/

Escolta la següent rondalla.


Avui proposem una activitat de la rondalla que tenim enregistrada. La vostra feina serà aconseguir esbrinar de quina variant dialectal es tracta i, a més a més, incloure tres característiques que es puguen escoltar a la gravació en mp3.
Cal fer un clic a l'escut de la Universitat de València o al símbol de mp3.

diumenge, 11 de novembre de 2007

Biblioteca i Centre de Documentació de la Universitat Jaume I de Castelló

http://www.uji.es/cd/

Entrevista a Paco Mompó

ENTREVISTA A L’ESCRIPTOR FRANCESC MOMPÓ I VALLS

(Treball de l'assignatura de "Recursos, procediments i tècniques del periodisme cultural", del "Màster d'Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: aplicacions al context valencià", itinerari Empreses Editorials, de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València).

Francesc Mompó publica Amable en l’Editorial Tabarca,
obra guanyadora del VII Premi de Novel·la Juvenil
“Ciutat de Torrent”

Francesc Mompó i Valls (1955, l’Olleria, Vall d’Albaida), llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, graduat en psicologia i Mestre de Valencià, exerceix com a professor de valencià a l’Educació Secundària. Ha estat coautor de diversos llibres de text orientats a l’ESO.

Ha publicat articles de crítica literària a la revista Arana, i llibres d’homenatges a Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà publicats per la Forest d’Arana, així com poemes en revistes del País com ara Tendur o On brama la tonyina. Ha participat en les tertúlies poètiques de la Forest d’Arana; en actes organitzats pel col·lectiu l’Olla; en homenatges a Fuster, Estellés, Brossa o Joan Valls i en actes organitzats per la Reial Societat Econòmica d’Amics del País. També ha estat conferenciant en temes d’animació lectora en diversos instituts de secundària.

La literatura de creació ocupa una part essencial de la seua vocació, on podem inventariar obres com el poemari Viàtic marí, amb què guanyà el premi La Forest d’Arana (1994), o la trilogia formada per les novel·les Els ulls del llac, L’ull de Zeus i Terra de déus. Les novel·les L’elegit (finalista Premi “Ciutat de Torrent” 2003), Els greixets (finalista Premi Novel·la Juvenil “Ciutat de Burriana” 2005) i Amable (Premi Narrativa Juvenil “Ciutat de Torrent” 2005) són altres de les seues novel·les més reeixides. En literatura per a adults, és autor de la novel·la L’esparver, que de moment roman inèdita. Actualment, a més de l’obligació professional, l’ocupa la tasca d’enllestir nous projectes literaris.
Amable conta la història vital d'un alumne de quart curs de l'ESO, anomenat Amable Boix, i les circumstàncies que l'enfrontaran amb un entorn no tan afable com el seu nom.
Amable ha passat la infantesa protegit per sa mare, Roser Boix, que va tenir cura d’ell sense l’ajuda d’un pare que sols existí una nit. Tanmateix, arribat ara el moment de l’adolescència, Amable no voldrà ja aquest suport sinó que buscarà enfrontar-se tot sol a una realitat que sovint confon amb els seus desigs. Els malentesos i els anhels frustrats en la relació amb l’única persona de l’institut que li és simpàtica, Teresa, les burles i bromes d’alguns companys, com Sergi, o la incomprensió dels professors de l’institut, com la seua tutora, entrebancaran el camí d’Amable. Les nits sense èxit pels locals de la ciutat, els vexatoris jocs dels companys que deriven en violència i les injustícies rebudes que no sap denunciar, augmentaran el cúmul de tristeses d’Amable. Així, assistim al periple d’un heroi tràgic, Amable, en el recorregut d’una sèrie d’etapes que el menaran fins un desenllaç sorprenent i colpidor. Com un gat insegur i encara xicotet, Amable es disposa a travessar la via difícil i transitada de l’adolescència. Aquesta marxa accidentada cap a l’altra vorera serà una marxa per l’infern de l’assetjament escolar. Una marxa al llarg de la qual sabrem si Amable aconsegueix de reeixir i travessar la via o pel contrari s’enfonsa en un infern que pot més que ell.



L'entrevista
Hem concertat una entrevista amb l’autor ressenyat, guardonat amb el VII Premi de Novel·la Juvenil “Ciutat de Torrent”, perquè ens faça cinc cèntims del seu tarannà com a escriptor, l’estructura conceptual profunda de l’obra, i les motivacions que l’han dut a tractar un tema tan d’actualitat en un sector social d’un tram d’edat i una problemàtica específica, de la qual és coneixedor per la seua faceta de psicopedagog, educador en un institut de l’Horta de València.

- La novel·la Amable ha guanyat el Premi Ciutat de Torrent. Què significa per a un autor obtenir un guardó literari?
- Bé, és un reconeixement important. L’escriptor està moltes hores en solitari solcant els misteris del blanc. Hi aboca ànsies i sensacions, fa nàixer personatges i els amolla en un món fet a la seva mesura, crea històries i les viu amb ells. I tot això ho fa sol, sense tenir la seguretat que no està errant. La por que tot siga un desgavell sempre està present. Si a la fi, un jurat, un grup de gent entesa, et diu que el que has fet té un mínim de dignitat i arrisca per tu i et guardona, doncs és un esperó per continuar. I si, a més a més, aquesta corona d’olivera va acompanyada d’un pessiguet d’argent, doncs tant millor. No hem d’oblidar que l’escriptor també té, com qualsevol altre mortal, un seguit de misèries que ha d’assaciar.

- Al fil de la resposta anterior, en aquest País es pot viure de l’escriptura? És a dir, la “professionalització de l’escriptor” s’hi pot donar.
- Rotundament i redona no. El mite de la professionalització de l’escriptor solament es dóna en uns pocs casos i sempre va lligat als interessos de les editorials potents. I, ni el nostre País té editorials tan potents, ni existeix un públic lector tan extens que puga segregar la independència professional d’un escriptor. Almenys, en català. Vaja... de ser que alguna editorial multinacional li pegara per descobrir entre alguna obra d’un escriptor nostrat un Harry Potter. Bé, aquestes coses són com descobrir un Ronaldinho entre els ravals de València, o canviar el signe de la batalla d’Almansa tres-cents anys després.

- Quins reptes ha d’acarar un lletraferit de novel·la juvenil en la nostra societat?
- Pense que el repte és més desafiant que per a la novel·la dita d’adults. I crec que ho és solament per la variable adequació, que en aquest cas és bastant determinant. M’explique: una vegada s’ha decidit el tema que es vol treballar, com en qualsevol obra, se’t planteja una aporia, que per definició no té solució. El destinatari de la novel·la juvenil és principalment el jovent, és clar. I aquest, ho fa majoritàriament dintre del programa de lectures de l’institut. Aleshores l’obra l’ha de posar el professor. I és ací on ve el dilema: a qui ha d’agradar l’obra, al professor o a l’alumne? Per deformació professional –jo també sóc professor– tenim tendència els docents a traure-li el major suc possible a les lectures que posem a l’alumnat; la qual cosa ens duu a cercar obres que nosaltres creiem que tenen molt de nivell (estructural, registre lingüístic, literari, educatiu...) i moltes vegades fem tries que als alumnes els resulten avorrides. D’altra banda, aquelles que són del gust de molts alumnes, pensem que són massa superficials o fóra de context per a posar-les. Aquesta dicotomia també la tenim els escriptors quan estem creant-les i, li ho assegure, no és gens fàcil trobar una fórmula adequada. A més a més, en aquest beneït País encara estem menjant-nos entre nosaltres sobre quin estàndard utilitzar i buscant fantasmes nòrdics sense veure el gran perill lingüicida que ens ve de ponent.

- Centrem-nos en la novel·la que ens ocupa. Per què Amable? Vull dir, per què aquest nom per al personatge?
- Sí, millor. Amable és un nom rotund. Dic rotund per la seva polisèmia. És evident que tant com a qualificatiu com a substantiu ens ve de seguida al cap la seva significança; però no com a nom de persona, ja que és bastant escàs. I hi rau la seva contundència. T’estranya quan comences a llegir-la que hi haja un personatge que es diga “Amable” i que a més a més siga l’antiheroi d’una història tan poc amable. Amable, com el seu nom indica, es fa d’amar, però també d’odiar per ser com és. I d’ací trau força suficient per a convertir-se en un arquetip. Són uns quants els amables que hi ha a tots els centres. Evidentment, espere que no amb la planeta que li espera al nostre personatge.

- I ja posats, per què el tema de l’assetjament escolar?
- Bé, com ja crec que he indicat adés, quan comences a escriure, millor dit, en la gènesi primigènia, sols vogir uns quants temes fins que et decideixes per un. I aquest, per desgràcia està sent de massa volada darrerament. Vaig pensar que era un tema suficientment proteic per a esfilagarsar una novel·la. I, a més a més, reunia un bon grapat de valors educatius.

- Més preguntes directes: per què un final tan fort?
- Me’l vaig pensar molt. Cosa no molt habitual en mi perquè sóc més escriptor d’intuïció que de planificació excessiva. Però en aquest cas sí que escrivia amb mi el psicopedagog que porte darrere, i va ser un final ben meditat. Si jo haguera pres la decisió de fer-li un final “amable”, el lector model, el jovent que està veient o participant en casos semblants, acabaria de llegir l’obra, la deixaria al prestatge corresponent i seria una novel·la més que havia llegit. Tanmateix, amb un final com aquest –i ho he comprovat amb molts alumnes– la història no se’ls acaba de desenganxar dels dits; cosa que obliga a continuar parlant-ne i a acarar el tema de l’assetjament des de la seva individualitat.

- Com pot un individu, com li passa al personatge, esgolar-se per un procés de degradació tan greu?
- Com podem veure al llarg de l’obra, des del mateix engendrament que el veiem mamprendre el rol d’antiheroi. Immediatament, com les mosques a la mel, la vida se li tira al damunt. Tots som culpables. En major o menor mesura, tots som culpables.

- Vol dir això que hi ha gent que pot nàixer predestinada a ser víctima de l’assetjament?
- Pense que sí. Tots hem estat un poc víctimes d’aquest concepte. Qui no ha rebut pressions més o menys fortes en el nostre procés educatiu? Tots n’hem rebudes, però la immensa majoria desenvolupàrem mecanismes d’autodefensa i de fuita que feren deixatar les pressions. Ara bé, hi ha individus, que per diverses raons no en són capaços. I això sembla que és una ença, un reclam per a alguns, i en són víctimes. En aquests casos, la societat en general i el sistema educatiu en particular, tenen -tenim- una tasca a resoldre.

- Bé, aprofitant que hem barrejat alguns enfocaments en aquesta entrevista, provem de posar-hi llum: un autor de novel·la juvenil, en aquest cas vosté, escriu per transmetre uns valors? O senzillament ho fa per crear bellesa en el llenguatge, que seria una definició primigènia de la literatura?
- És una pregunta molt bona. Més enllà de la meua tasca professional com a professor, més enllà del rol d’escriptor de novel·les juvenils, em considere escriptor i no em concep dintre d’una carcassa que em limite excessivament. Sí, és la creació de bellesa amb el llenguatge la que m’enamora. Tot i que no sempre ho aconseguesca, és clar.

- Per acabar, quina resposta li agradaria donar a una pregunta que no li haja formulat?
- Sí, hi ha un enfocament que m’agradaria comentar. És un tema que pense que els professors estem errant bastant. La literatura és art, i l’art és plaer. Quan fem llegir una obra als alumnes oblidem aquesta màxima moltes vegades i els posem un fum de treball sobre ella (exàmens, anàlisis, ressenyes, entrevistes, comentaris...). Amb això crec que estem aconseguint el contrari del que cerquem, que és que l’alumnat s’afeccione a la lectura i els agrade. Sé que ho fem perquè creiem que pedagògicament aprendran més, però crec que errem. Que l’alumnat llija, però que llija per gaudir-ne. Fa el mateix si un alumne li ha tret més suc i un altre menys; tots dos han passat una bona estona gaudint de la lectura i amb això han complit. La resta de treballs ja els faran del llibre de text. Jo, com a escriptor, vull que els joves s’ho passen bé llegint-me; no vull que maleïsquen les meues novel·les perquè s’hi hagen d’examinar.


Antoni Teruel i Barberà
(Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.
Departament de Filologia Catalana)

Vocabulari de Fisiologia Animal

http://si.uab.es/gab-llengua-catalana/cercamots/Vocabularis/fisiologia_animal.pdf

Vocabulari de Zoologia

http://www.ub.es/slc/termens/Zoologia.pdf

dilluns, 5 de novembre de 2007

Convenció de la UNESCO per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

http://www.unesco.org/culture/ich/doc/src/00009-CA-PDF.pdf

Òmnium Cultural

http://www.omnium.cat/

Rondalles

Comencem un projecte de recerca de la diversitat rondallística dels Països Catalans. Intentarem posar a l'abast de tothom el recull de rondalles recopilades en format de text o audiovisual.

Ara comença una aventura apassionant!

Amb motiu d'un projecte de treball corresponent a la part pràctica de l'assignatura de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària, de la Universitat de València, impartida pel professor Vicent Partal i la professora Mar Iglesias, ens proposem elaborar el bloc que ara iniciem, amb l'objectiu, a més de complir amb la finalitat de l'assignatura, de facilitar una eina el més exhaustiva possible sobre tot allò que pot tenir relació amb la llengua catalana.

La màxima que ens ha guiat ha estat la llibertat i el dret a la pluralitat informativa en llengua catalana, amb el rerefons acadèmic, en què hem obviat les tendències que poden conduir a plantejaments excloents, per motius diversos, del ventall de participants en aquesta tasca.

En el tractament del que conté hem tingut en compte, en primer lloc, la diversitat lingüística que ens enriqueix, patrimoni de tots i cadascun dels territoris que compartim la genuïnitat de la llengua que ens identifica com a poble amb trets significatius distintius d'altres idiomes.

Amb aquest enfocament dirigim el nostre treball, i ho fem mitjançant l'orientació acadèmica que proporcionen els diversos recursos educatius que hem incorporat, començant pels nivells més bàsics per a nouvinguts, alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu, o per a tot aquell que vulga aprendre català sense cap base anterior; després treballem continguts amb un nivell de complexitat creixent de forma gradual fins als cursos superiors de l'Educació Secundària Obligatòria. En últim lloc, s'incorporen conceptes i pràctiques acadèmiques per als cursos de Batxillerat i la Universitat.

Com a element central de la transmissió de la cultura que hem heretat, i per complementar la secció de "Recursos educatius", dediquem un apartat significatiu a la rondallística d'arreu dels Països Catalans, com una mostra universal i viva dels orígens d'aquestes terres.

Per a completar la part acadèmica presentem una relació de les lectures més recomanades en aquests moments als centres educatius.

A tot açò afegim un dossier gramatical i una sèrie de diccionaris i vocabularis, tant normatius com descriptius i d'especialitat. És també una eina que pot servir d'ajuda per als professionals que desitgen aclarir conceptes per utilitzar correctament la llengua en el seu camp específic.

En segon lloc, volem fer palés el vincle cultural que ha fet possible la realitat lingüística que el territori ens ha ofert, i això es constata a través de les tradicions populars, les manifestacions festives commemoratives dels esdeveniments dels pobles que ens han vist nàixer o que ens han acollit com a integrants de dret pel fet de voler formar part de la demografia de la terra que compartim.

En aquest sentit, aprofitem per fer una petita tria del folklore tradicional, començant per les músiques de la festa major del poble que m'acull –del meu poble i dels que s'hi senten identificats–, com som les del Ball de les Llauradores, en què hi participe des de fa cinquanta anys, i la de la Muixeranga, tan significativa per al País Valencià i per al conjunt dels Països Catalans.

Tot seguit fem un tast de les festes d'Alaquàs, bressol del meu bon amic Josep Antoni, company de carrera i de professió docent primer, i copartícip sobretot en els sentiments per la terra, que tant m'ha ajudat en aquest afer i m'ajuda sense cap premissa en tot el que li propose. Per la seua residència familiar ens sentim també molt a prop de la realitat de Ses Illes, per la qual cosa la tractem de manera preferent.

Hem volgut reservar un espai per al tractament de la Literatura, els corrents, estils i aportacions retòriques, autors i obres més importants.

Les universitats catalanes, la legislació educativa sobre la llengua, els cursos d'autoaprenentatge, la traducció i l'assessorament lingüístic aborden un altre gran camp de la vida en català.

La Lingüística, el tractament de les llengües i els dialectes, l'onomàstica catalana tan rica en topònims i antropònims, els gentilicis, la litúrgia i el dret en català formen part també dels temes que treballem al llarg del bloc.

Les editorials, les publicacions i els documents històrics més rellevants ocupen un lloc important en el tractament de la informació que s'hi dóna.

Finalment, com un fermall que clou la participació de tothom, les biblioteques i arxius, els organismes per la llengua i les associacions culturals aporten els trets que faciliten la connexió entre els vincles definitoris de la cultura catalana.

Tot açò dóna peu a la participació des de tot arreu per farcir de continguts el bloc, amb l'única condició i finalitat de procurar aportar informació contrastada i digna que puga aprofitar com a recurs didàctic i que il·lustre les persones que hi accedeixen per aquest mitjà.

Procurem en tot moment que la nostra ideologia siga només la que emana dels nostres aprenentatges universitaris, dels quals som deixebles coherents i corretja de transmissió, i que la institució universitària ens mantinga actualitzats per fer pedagogia en la vida mitjançant la llengua que ens individualitza.

Així doncs, comencem ara ja amb un projecte de recerca de la diversitat rondallística dels Països Catalans.

Endavant amb l'aventura dels blocs!!