Notícies 3cat24.cat

divendres, 14 de novembre de 2008

Cinema en català: missió impossible

Si la pel·lícula la fan en versió original, millor que doblada en castellà. Així doncs, anem al gra, ens cal cinema en original o fer un miracle i veure'l en català!

http://www.plataforma-llengua.cat/cinema/elsGomis.html

La llengua no és el problema (Víctor Alexandre)

Publicat en elSingulardigital.cat dimarts 4 de novembre del 2004

"El problema no és la llengua, sinó l’actitud de les persones"
Víctor Alexandre

Hella Dettar, una lectora alemanya de la comarca d’Osona, que parla un català magnífic, em comenta que el primer cop que li van dir Háblame en cristiano va ser tan ingènua que no va entendre res. Després, quan es va matricular per obtenir el nivell C de català, el seu fill li va preguntar: “Per què vols aprendre català, si ja el saps”. Malauradament, no va tenir temps de respondre perquè el seu home, que és català, ho va fer per ella: “A la teva mare li agraden les llengües mortes”. Per sort, la Hella, no va defallir i va continuar endavant. M’ho explicava amb tristesa, però. L’espectacle de la manca d’autoestima sempre és trist. Hi ha catalans que experimenten mala consciència quan una persona d’origen forà fa per Catalunya allò que ells no han fet ni faran mai. Per això no dubten a denigrar el país i la seva llengua, perquè pensen que, denigrant-los, justifiquen el seu menyspreu i la seva ignorància. Si Catalunya i la llengua catalana són una merda, la seva passivitat està justificada. Això em recorda la resposta magistral que sempre dóna Cathy Sweeney, irlandesa resident a Calvià, cada cop que un catalanoparlant es justifica dient-li que no escriu en català perquè a l’escola va estudiar en espanyol. “I jo a l’escola vaig estudiar en anglès”, contesta ella. Naturalment, ho fa amb un somriure, sense agror, però el desarma i el deixa completament nu davant les seves contradiccions. No calen més paraules per fer palès que el problema no és la llengua, sinó l’actitud de les persones. Una actitud que als Països Catalans s’estén a tots els ordres de la vida i que ens demostra fins a quin punt el problema és endogen.

Sobre aquesta qüestió, l’alemanya Hella fa les següents reflexions:

“Per què he de pagar més diners per un llibre escrit en català –per exemple, La decisió de Brandes, d’Eduard Márquez- que per la seva versió en espanyol?

Per què els rètols de la feina, com ara “no fumeu”, “serveis”, etc., són més cars en català?

Per què, si vull fer un curs de català, però no tinc feina perquè em falta l’homologació d’una Universitat alemanya, l’he de pagar de la meva butxaca i al final, quan aprovo, em neguen el títol que donen automàticament als qui tenen l’ESO aprovat?

Per què la meva filla, a primer de batxillerat en un institut públic de Vilanova i la Geltrú ha tingut una tutora que només parla espanyol?

Per què la majoria de catalans canvien de llengua i em parlen en espanyol quan s’adonen que sóc estrangera encara que els continuï parlant en català?

Per què el president de Catalunya no parla el català millor que jo?”


Com va fer el poeta mallorquí Pere Capellà amb el seu famós poema inacabat, deixarem que sigui el lector qui respongui aquestes preguntes.

Ubuntu 8.10 en català

Ja està disponible la versió 8.10 de l'Ubuntu en català

Ja està disponible la versió 8.10 de l'Ubuntu en català, amb el sobrenom Intrepid Ibex. L'Ubuntu és un sistema operatiu basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat. Igualment adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, o d'eines de programació o de gestió de servidors. La 8.10 és la novena versió de l'Ubuntu, la qual s'escau en el quart aniversari del primer llançament, el Warty Warthog 4.10.

En aquesta ocasió, com en edicions anteriors, pràcticament tot l'escriptori està traduït al català. També s'ha avançat molt en la catalanització de la documentació específica de l'Ubuntu, la qual es troba als voltants del 85 %.

Algunes de les novetats que es presenten són les següents:

* Escriptori GNOME 2.24 [1]. L'Ubuntu inclou la darrera versió de l'escriptori GNOME [2], amb funcions interessants com ara la navegació amb pestanyes des del gestor de fitxers, o els controls nous de la pantalla, els quals faciliten la configuració de múltiples monitors.

* Directori privat xifrat. Els usuaris podran crear fàcilment un directori secret xifrat dins la seva carpeta personal amb el paquet «ecryptfs-utils».

* Servidor X.Org 7.4. També trobareu la darrera versió del servidor gràfic a l'Intrepid, la qual ofereix millor compatibilitat per a dispositius de connexió dinàmica, com ara tauletes gràfiques, ratolins i teclats. A més a més, a la majoria dels usuaris ja no els caldrà un fitxer /etc/X11/xorg.conf, i també s'hi ha desenvolupat un sistema de recuperació de fallades.

* Millores en la connectivitat. El Network Manager 0.7 presenta novetats com ara la gestió global de connexions (amb la qual cosa ja no és necessari entrar a l'ordinador per a establir una connexió), la gestió de xarxes 3G (GSM/CDMA) i la gestió de múltiples dispositius actius a la vegada, entre moltes d'altres.

* Sessió de convidat. Aquesta nova funció permetrà a qualsevol usuari deixar el seu ordinador a altres persones sense haver de patir per les seves dades personals. El convidat podrà entrar a l'ordinador amb un compte temporal sense contrasenya i amb privilegis restringits, de manera prou segura perquè es pugui deixar l'ordinador a algú altre, per exemple, per a llegir ràpidament el correu.

* Creador de sistemes autònoms en memòries USB, amb el qual podreu portar una instal·lació de l'Ubuntu sempre amb vosaltres, amb la possibilitat de desar-ne les dades.

Per a obtenir informació més detallada sobre les novetats, consulteu les notícies de llançament de la versió per a ordinadors de sobretaula [3] i de la versió per a servidors [4] (en anglès), així com les notes de la versió [5].

Com de costum, la comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català [6] ha organitzat diverses festes [7] relacionades amb aquest llançament.

Si voleu participar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu a la pàgina de l'equip de traducció [8], on trobareu tota la informació necessària per a ajudar a traduir-lo a la vostra llengua.

Per a instal·lar l'Ubuntu, o bé provar-lo sense fer canvis al vostre ordinador, teniu dues opcions:

* Baixar-vos la imatge de CD [9], amb la qual podreu iniciar la instal·lació o bé carregar el sistema sense instal·lar-lo per veure com funciona.

* Instal·lar el WUBI [10], amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil dins d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD.

[1] http://l10n.gnome.org/languages/ca/gnome-2-24
[2] http://www.softcatala.org/wiki/GNOME
[3] http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-8.10-desktop
[4] http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-8.10-server
[5] https://wiki.ubuntu.com/IntrepidReleaseNotes/ca
[6] https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam
[7] https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/Activitats
[8] https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators
[9] http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu
[10] http://wubi-installer.org/


Font: Novetats mailing list
Novetats@llistes.softcatala.org
http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/novetats

Com salvar llengües (Josep Gifreu)

Publicat en el diari AVUI (pàgina 29) dijous 6 de novembre del 2008

De com salvar llengües
Josep Gifreu, Catedràtic emèrit de la UPF


S'acaba aquest 2008, proclamat per Nacions Unides Any Internacional de les Llengües, i em sembla de justícia comentar algunes de les iniciatives rellevants a favor de llengües amenaçades, que s'han emprès els darrers anys a l'Amèrica Llatina. També és just recordar l'impuls des de Catalunya d'un instrument internacional per al reconeixement dels drets lingüístics dels pobles.

RESULTA JA UN TÒPIC CRUEL RECORDAR que una meitat de les 7.000 llengües encara parlades al planeta poden extingir-se en qüestió de decennis. La sensibilització internacional sobre aquest greu problema que afecta l'ecologia de la diversitat lingüística i cultural -i humana!- sembla una via necessària per alentir la catàstrofe. En aquest sentit, la proposta de Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el 1996, a iniciativa del PEN Club Internacional i del CIEMEN, amb el suport de la UNESCO, i amb representants d'ONGs i experts de més de noranta Estats del món, és un bon punt de partida. Fa pocs dies, com ha informat aquest diari, l'incansable Aureli Argemí, en representació de l'Agència Europea per les Llengües Minoritzades, ha intervingut davant del Consell de Drets Humans de l'ONU reclamant que la Declaració culmini com a Convenció Internacional de Nacions Unides. Probablement el cas del català hauria de plantejar-se per altres vies, però la Convenció podria pal·liar el darwinisme lingüístic.

MENTRE ESPEREM LA LEGALITZACIÓ mundial de Babel, podem aprendre d'algunes línies d'acció política. Mèxic, Bolívia i Armènia són alguns dels Estats que donen suport a la Declaració. Sospito que altres països d'Amèrica Llatina, com Equador o Veneçuela, podrien afegir-se a la proposta i sumar-hi nous suports.

EL CAS DE MÈXIC TÉ UN INTERÈS SINGULAR. No solament perquè hi subsisteixen més de seixanta llengües indígenes, sinó perquè l'espanyol, tot i que és de fet la llengua de comunicació, no hi ha estat mai declarada llengua oficial. No figura així en la Constitució ni tampoc en la recent Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas de 2003. L'article 4, per exemple, estableix que les llengües indígenes i l'espanyol "són llengües nacionals". I el 10 diu que l'Estat garantirà el dret dels pobles i comunitats indígenes a l'accés a la jurisdicció de l'Estat (judicis, procediments, etc.) en la llengua indígena nacional de la qual siguin parlants.

A L'EQUADOR, LA NOVA CONSTITUCIÓ impulsada pel president Rafael Correa i aprovada en referèndum el passat 28 de setembre amb un 63,93 % dels vots, declara ja en el seu article primer que l'Estat respecta i estimula el desenvolupament de totes les llengües dels equatorians. Afegeix que el castellà és l'idioma oficial, i també que el quítxua, el shuar i "els altres idiomes ancestrals" són d'ús oficial per als pobles indígenes en els termes que fixi la llei.

EL PLANTEJAMENT MÉS REVOLUCIONARI el trobem a la Bolívia d'Evo Morales, el primer president indígena del país. El projecte de nova Constitució, que anirà a referèndum el febrer vinent, estableix que són idiomes oficials de l'Estat el castellà "i tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes". Idiomes que a continuació esmenta pel seu nom, començant per l'aimara i continuant amb trenta-cinc més (entre els quals el quítxua, el més estès, amb un milió i mig de parlants).

ESTATS MULTILINGÜES COM ESPANYA han d'aprendre de les antigues colònies. Per començar, ¿seria molt demanar que la Constitució es digni esmentar els noms de les llengües dels parlants "ancestrals" de l'Estat? Els dirigents catalans, per exemple, es podrien posar d'acord almenys en una cosa: fer oficials a l'Estat totes les llengües indígenes. Per què ser menys que els bolivians?