Notícies 3cat24.cat

divendres, 19 de setembre de 2008

Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència (Lluís Alcanyís)

Catedràtic de medicina. Formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l'activitat professional a mitjan s XV, partidària d'una reforma de l'ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l'escolasticisme. L'actitud i l'obra d'Alcanyís fou decisiva per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació posterior de l'escola de cirurgia a la universitat (1501-02). Fou autor d'un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, aparegut vers el 1490 (reeditat el 1914), probablement la primera obra mèdica impresa a València. Una composició poètica seva en català figura en Les trobes en llaors de la Verge Maria (1474). Condemnat a mort com a judaïtzant, fou cremat viu el 1506 després de tres anys de presó.
Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència
Jesus michi adjutor in omnibus.
Mirant natura humana sotsmesa a tants innumerables perills e cassos mortals, no he vist de totes les causes de morir nenguna mes trista, mes aguda e mes cruel que aquesta epidemia, que axi prestament e amagada per nostres membres principals devalla segons que per diverses experiencies se comprova, mortificant les obres del cor, cervell e fetge, en tal grau que lanima no tenint dispositio complida de instruments necessariament lo desempara. La qual la bondat divina per tants anys permet sens que no som ajudats de nengun remey cert, e asò causa la specie indeterminada del verí, e la forma de nostre vicios viure. Encara que per los efectes e sentencies de tots los doctors de medecina se liga eser veri, e axi socorrem ab multiplicatio de cordials, confortants, clarificants e restaurants los sperits del cor e purgant aquell humor maligne e verinos, alterant de verinosa alteratio los humors del cors humà, per hon no sol los cossos humans pastura mas altres linatges e natures de animals per que desigos socorrer a la comuna necessitat tant com me ha consentit mon enginy segons que deprench de aquesta present epidemia, estime segons sentencia dels astrolechs, metges e senyals venir per lo cel; e segons se lig per Tholomeu que si nosaltres no podem scusar les actions ó influxos del cel, ab regiment e bona vida podem dispondre nostres cossos, en tal manera que tindran resistencia que menys o no gens rebran aquelles, e asò farà nostre regiment preservatiu, principalment preservant lanima ab contrictio, confessio e esmena de nostra mala vida, prenent aquell glorios pa dels angels, so es lo precios cors de nostre senyor Jesuchrist deu nostre, e asous suplich se fasa en lo principi de la cura. E apres recorrer el orde medecinal segons per sos propris capitols se ligs, dels quals aquest es lo primer.

Venint a la part preservativa la qual està en la bondad del ayre, en la disposicio de les viandes, e del beure, del dormir e del vetlat, del moviment e del repos, dels accidents de la anima, de la replexio e del buydament. E perque layre es dotat de una virtut celestial per la qual altera los cosos nostres, e tot lo que circunda. Es menester primerament se parle de la disposicio elegint loch, vila o ciutat de bon ayre, hon no si muyren ab comoda habitacio, e encara alterada ab fum de romer, ginebre, ambre, xilo, aloes, ciper, estorachs, e aquestes coses semblants en lo ivern; en lo stiu ab vinagre, canyes e murta, o coses que altere la malicia. E qui fugira seguint lo vulgar vaga sen lunyn, e prest hi lo retorn tant tart com puxa. E sobre tot guardes de comunicar ab gents infectes, e que vinguen de loch infecte, com se sia vist per tal occasio moltes ciutats e viles venir en gran ruina segons se comproba per largues experiencies, scusant lo que los doctors largament deduexen, del ayre com de una de les coses no naturals. E perque no reste indetermenat quina manera de loch se elegira, es ma intencio no sien muntanyes ne lochs alts, perque la infectio stime venir per lo cel, e quant mes hi seriem prop tant seriem mes disposts a la infectio o dans del influxos celestials, ni lochs margalenchs perque layre es humit e dispost a podridura, sino lochs migancers.

Del pa e del vi
Venint a les viandes lo pa sia de forment net, e ben pastat e quiti de segol e mingancerament cuyt, perque si molt se cohia tindra dispositio de engenrar humors cremades, e per conseguent seria aparell pera la pestilencia, e ques menge lo primer dia ques pastara, o lo segon si sera posible.

De les carns
Les carns sien de molto primal, tendre e de bona pastura, o cabrit de llet, vedella, gallines, capons tendres, perdius, francolins, colomins. E del enterior de aquests animals sols de les gallines e capons menjaren lo fege, la overa e no aldre. Carn de porch fresca o salpresa de poch se pot mengar, special del salvatge perque es carn que te menys superfluitats e tant es de mes digestio.

De les salses
Salses ab les quals les carns se preparen o per corregir alguna malicia delles o perque al apetit sien mes agradables, car tant com son mes acceptes al apetit lo ventrell pus facilment les digereix. Hi podense preparar ab such de magrana, de taronga, de ponsir ó de agras, ab una poca de canyella o sucre, esquivant pebre, gingibre, clavells, per la gran calor que tenen. Lo safra se pot praticar perque te gran cordialitat, e propri per aquest temps, e si volren alguna salsa blanca de ametles, aso sera en vostra electio. Altres maneres de viandes axicom amido, semola ab let de ametles e sucre a una poca de canyella perque guarde les humors que nos podrixquen. Caldo de ciurons, spinachs, bledes, borratges, letugues, verdolagues, tot se pot mengar puix que sia de terra sana, car de terra infecta per la tendror que tenen, facilment se porien corrompre. Caldo de naps, caldo de cols poden mengar sols per lo sguart que tenen de clarificar la vista. E la carn sia tota bollida per la major part.

Del formatge
Let e formatge fresch e solat deven squivar en aquest tems infecte, car no sols ho mostra la experiencia, mas encara o comdempna tota la scola nostra; encara que alguns han volgut dir que alguns formatges se porien exceptuar, com de Mallorca e de altres parts bones. Pero un famos doctor nostre diu, que si algu feris la pestilencia lo dia que mengas formatge, no sols tindria per dificil la cura mas per impossible. E ab tal perill no conselle a nengu ho experimente.

Dels peixos
Dels peixos perque la sglesia catolica molts dies nos aparta del us de la carn, axicom la quaresma, los quatre temps e altres dejunis manats, sera menester mes stendre la ploma perque son coses que interesen los beneficis de la anima; los quals en tots temps se deuen mes mirar que los dels cors. Que no sols los doctors catholics nos amonesten a catholics e devotament viure mas los doctors arabichs no consellen que fasam pau ab nostre Senyor Deu, qui sols cura totes malalties. E exi lo Azicholo de Florensa no ha volgut oblidar la oracio del glorios sanct Sebastia, qui moltes provincies e terres se lig haver defensat de aquest divinal flagel ab lo continuar aquesta sancta oracio.

Omnipotens sempiterne Deus, qui precibus et merytis martiris tui sancti Sabastiani quondam generalem pestem hominum mortiferam revocasti: tribue quæsumus ut in simili peste te fideliter invocantes, in tua misericordia confidunt: ejus precibus et meritis ab ipsa et ab omni tribulatione liberentur. Per dominum nostrum Jesum Christum filium tuum, qui tecum vivit et regnat in unitate Spiritus Sancti Deus. Amen.

E calle moltes devocions particulars perque scrich a catholics, los quals per son costum e forma de benviure les tenen per recordades. E tornant a nostre preposit sia elet peix de mar si sen trobara chic ab scata com nosaltres tenim tot peix de bolig fugint, tonyina fresca, anguiles e peix destanys e riberes grosses e fangoses, com tinguen proprietat de facilment corrompres. Encara que lo ventrell graciosament los accepte, los grossos per la viscositat de la natura son molt dampnosos. E sobre tot sien peixos novells, los quals los peixcadors per sa gran consuetut coneixen. Com se fa en les provincies ben regides, com Venecia, que en cascu dels quatre temps de lany los peixcadors tenen peix propri per a la natura de aquell temps, tenint ansia que sien preparats ab sal e aygua, e sobre tot un poch mesos en sal perque aquella superflua viscositat sen scorrega. E de aygues dolces, clares, correnta per lochs pedrosos o arenosos. E les riberes encars que sien bones nos peixquen prop les ciutats, per les inmundicies quey decorren. E lo aparell si fer se pora sia en brases. E sius sera agradable aquesta polvora canyela, gingebre, clavells e safrà en lo ivern, en lo stiu vinagre, ans es ma intenciò lo vinagre sia comu al peix axi en lo ivern com en lo stiu per la proprietat que te de remoure la viscositat del peix: tots los peixos salats son contraris, e per la agudea sua preparen los humors a corrupcio e calor estrany, si per gracia de apetit nos consenten. E sobre tot nos menge pell o cuyro de negun peix. E la part mes sana segons alguns es la quoha, perque es la part mes exercitada.

De les fruytes
Venint a les fruytes encars que medicinalment per auctoritat del Rassis, qui recita lo pare de Balie per no haver mengat fruyta fresca, jamès encorregue en malaltia alguna, ans tots los dies de sa vida de totes malalties fonch preservat. E mort son pare rompuda la obligacio menjà fruyta fresca, e axi febrega de febres podrides e de altres febres, per hon se poria scloure tot lo us de la fruyta. Pero mirant la abundancia, consuetut e diversitat de tanta fruyta de aquesta insolita ciutat e regne, algunes ne scriure de les quals tindreu libertat segurament poder mengar. Com son aquelles que en bona terras cullen, e naturalment se maduren no ab artifici ne ab multitut de fem, com sien molt aparellades a podrirse; e son pomes, peres, presechs, melons, albudeques, nesples madurades en larbre, castañes, amelles, avellanes, olives verdes, perque tenen proprietat de confortar lo ventrell, bebent apres un poch de vi blanch amerat, encara que sia parer de alguns se den beure aygua: los presechs empero preparats ab vi vermell e apres lo past, perque fan devallar la vianda al sol del ventrell, e millor se celebra la digestio. E la quantitat que sen mengara sia poca. E tenen altre esguart que corregexen la malicia del alè, e provoquen simplement lo dormir. Les avellanes torrades ab poca sal, e les nous ab una figa en deju, o ans del past defencen de tota ley o natura de veri. Codonys, pomes, peres confitaes ab sucre e mel se poden segurament mengar. Codonyat de mel o carn de codony de sucre se pot mengar e apres lo past.

De la observansa del menjar e del beure
Volent seguir lorde damunt offert, es menester se diga la observansa del mengar e del beure, e no sols per alevar la set, mas perque la vianda mes perfectament se puxa digerir e facilment penetre per los membres. E no bega nengu sino presa la major part de la refectio, esquivant diversitat de vins en hun past lo que beuren sia partit en moltes vegades e no tot en una, com molts practiquen e costumen de beure, car quant mes son les vegades pus facilment es la vianda digesta, dexant tots vins dolsos, com mosquat, cuyt, clares, y pocras, vernacha, malvasia e semblants. E si algu per consuetut o per altra via ne volia pendre hun poch ab una torrada sia en lo principi de la taula, car apres lo past per sa suptilitat farien passar la vianda crua ans de la complida digestio, encara que alguns practiquen lo contrari, lo que tota medicina reprova. Car si algu tenia lo fetge calt tiraria lo fetge lo vi dols, e causaria opilacions, lo que per al temps seria dampnos. Per hon se conclou en lo principi se pot beure lo vi antich puix tempradament se bega, e en la fi vi de plantes e flach. Lo Rasis en tal temps tot vi squiva, loant veure lo vinagre, pero porias comportar en una regio molt calda, lo que asi no tendria loch, mas puix se bega ab mesura e ab les retgles damunt scrites es lo que segurament se pot practicar e sens perill.

Del vetlar e del dormir
E scrit lo regiment del beure e viandes, seguir se ha del dormir e vetlar, perque apres lo repos de les potencies sensitives la fi del dormir es recloure lo calor atotes les parts interiors perque millor se puxa la digestio celebrar. E degu no dorma si dos hores no seran passades apres lo past, e sera la vianda devallada al fondo del ventrell; aquest es lo temps comu quasi atotes les complexions, e aso se pot fer ab hun poch de exercici temprat. E quant vos posareu adormir tindreu lo cap alt un poch e sobre lo costat dret, e apres sobre lo squerre, e tornar sobre lo dret, e axi finar lo dormir, car aquesta forma de dormir millor porta la vianda al fondo del ventrell que altra neguna. E nengu nos leve si lo sol no sera exit, perque les vapors multiplicades en la nit sien resoltes. E altra raho que de la natura del calor es sempre muntar, e com lo fetge sia davall lo ventrell, lo calor del fetge muntant confortant lo calor del ventrell liajuda adigerir, segons nos mostra la esperiencia de qualsevol vexel que stiga sobre lo foch lo que no faria sobre lo squerre. Lo spay del dormir pot esser de set a huit hores, e lo senyal que al despertar nous sentau en lo cors e membres gravitat nenguna e quant se sent axi aleugat leues car mes temps dormir aflaqueix lo ventrell, e es causa de multuplicar superfluitats fleumatiques. E altres dans e deseca lo cors el refreda, e sia de nit e no de dia, car lo dormir de dia se reprova per los doctors si ia no si observa antiga consuetut que es altra natura. E lo lit de bona lana e ben cubert. E si posible sera la cuberta tenyida en grana perque es conforme a nostre calor natural.

Quant vos levaren de dormir perque la calor se verifique es menester usar de algun temprat exercici, encara que alguns parisihenchs lo condempnen, empero aso se enten del destemprat, perque tirant molt ayre infecte mes prest se poria encorrer la pestilencia, e la sanitat se conserva ab mesura del moviment e del repos; axi squivant joch de canyes, pilota e altres exercicis militars que molt porien noure. Car diu lo Fulgenci que lo exercici es conservacio de la vida humana e del calor natural lima, de les superfluitats consumpcio, esforzador de les virtuts, guany del temps, enemich del oci, e goig del jovent, e vellea. E aquell sols se abstinga del exercici qui vol freturar de la salut e abreugar la vida, e qui fer lo volra fasal ans del past, e apres la vianda repose, e poch apres passege aseguradament, e aso quant al exercici.

Venint als accidents de la anima examinant quina forsa tenen en la conservacio de la sanitat tots los doctors ho testifiquen, e la experiencia ho ensenya, car la ira, amor, goig, lo cors escalfen; temor, tristor, angustia, lo refreden. E clar se mostra de molts qui per ira e altres accidens son venguts en largues malalties e altres son morts per alegria, com recita lo Putarquo (Plutarco) de viris illustribus en la vida de camilla de aquella dona romana, e altres ne han aconseguida sanitat, com se lig de aquel cavalleros Duch, que quasi consumpt per falta de calor natural, hun famos metge lo guari ab recort de coses passades provocantli ira tan gran que enfortit lo calor natural lo guari. E de molts quartanaris, special de hu que cremantse la casa tement ell nos cremas saltà per una finestra, e acampant del foch guari de la quartana. E perso los deu hom fugir en tot temps e mes en tal com aquest, ans es necessari procurarse delits (deleites) e altres pensaments agradables confortants lanima e clarificant lo sperit del cor com los accidents de la anima sien de aquelles coses que corrompen la salut apartant lo pensament de la peste: com la ymaginacio porte cas alterant lo cors propri nostre car vos mengant una pruna verda a mi se me esmusen les dents, hon encara per una fort ymaginacio se puga alterar lo cors strany. E com se puxa fer, non vull deduhir al present, com sia determenada sentencia de tota nostra scola, e per moltes speriencies aprovat.

E posant fi a les coses no naturals, parlarè de la replexio e buydament, squivant tota plenitut de coses que facilment se puxen corrompre, e lo contrari preserva lo cors de tot dan, don degudament se reprenen aquells que molt se humplen com sien aparellats a dans irreparables ne vulla tan poch menjar que encorregues algun defalliment, e de dos estrems ans es de elegir lo molt que no lo menys: com natura humana apoquida del temps de sa creacio e principi per la terra esser aflaquida en sa virtut no produhint les coses tan virtuoses axi resta nostra natura aflaquida, per hon nos conve mes menjar que molt poch: e axi tenim coses portants la peste, e coses quens ne aparten, les que la porten son fam, fruyta, fatiga e moltes sements e vents infectes; les quens ne aparten sagnia, foch, fuyta frications e fluix. E sobre tot cascu sia sollicit procurarse degudes hores benefici de ventre, e si sera pereosa natura fasas ab algun suppositori o ab aquesta ajuda. Recipe. Malvæ bletis mercurialis violarum ana. manipulum j. fiat decoctio de qua accipe. libram j. in qua disolvatur casiefistole uncia. j. zucari rubei uncia semis, oley violarum uncie. jj. salis comunis. ?. j. Sia fet lo crestiri e si possible sera prengas en deju, e fine perque de aquesta materia mes abant ne parlare.

En les coses damunt dites diligent regiment observar, la principal part de la preservatio de la peste se assegura car lo queus fa segurs ab la divinal bondat es la disposicio del cors, la qual se aconsegueix ab la observansa de les coses passades. Pero natura humana pronta afallir e no disposta a negun bon orde de vida podent errar en tal forma de viure, he volgut ajustar algunes medecines, perque ab lo hus de aquelles tinguen doblada la defensa, scrivint les mes apropriades pera la preservacio de aquesta peste o de qualsevol causa portant la peste, axi simples com compostes, de les quals se lig lo effecte esser molt verdader. E primer del metridat del qual los antichs philosofs han scrites lahors inumerables, e no menys de la triaga, les quals han portat les gents en admiracio per tants senyalats efectes. Rahonant primer les excelencies e proprietats de les pilloles de Rasis, car es sentencia del Ane rortz que qui voldra examinar les pillores de Rasis hi trobara maravilloses proprietats. E lo Benmeine en lo capitol propri de acever diu, qui continuara pendre acever per dies continus no veura en lo seu cors e membres malaltia que no sia facil de guarir e preserva de prodridura. La mirra dien los doctors que no sols cossos vius preserva de corrupcio, mas encara los morts, segons testifica lo benaventurat evangeliste mossenyer Sant Johan a XIX capitols. Ferens mixtura myrrhæ et aloes quasi libras centum Lo safrà james altera los humors, mas conservals segons sa proporcio e calitat e corregeix la podridura, e quanta virtut tinga en alegrar lo cor, coneix ho aquell qui res no ignora, de les quals se pendra una en deju cascun dia ab hun poch de vi vermell apres. E los qui nou poran pendre continuaran aquesta altra: aygua ros, dos onses; vi blanc, una onsa; volermeni, una dracma; e aso tot mesclat e teben en lo ivern e en lo stiu fret. Laltra es lo metridat, de la qual Metriades rey de Ponto, usantlo per lonchs dies, los seus membres guanyaren tal disposicio que prenent un veri no li feu nenguna impressio verinosa, segons se lig en les hystories dels romans, com per Pompeu fos assetgat en Lesbo. E moltes altres coses se porien scriure de aquesta materia que les calle per no fatigar los legidors. E aso mateix obren moltes pedres insignides e dotades de les mateixes e majors virtuts, axi com son jacsints, safirs, granats e altres, les quals poren veure en los mateixos tractats.

Don se deu creure que algu servant aquest regiment per mol que converse en lo aire pestinencial, se pora sans reservar ab lo auxili de nostre Senyor Deu Jhesu Crist, prechs e intercessio de la gloriossima verge Maria mare sua, e del benaventurat Sanct Sebastia glorios martir. Pero per falta de mala guarda e per divina permisio, alguns encorren en la febra pestilencial, e sera mester saber la cura e axis segueix.

Primerament renovant layre de la habitacio hon lo malat stara ab los perfums davant dits, si sera ivern e sies stiu ab les coses del stiu. E si possible sera sovent mudar la cambra o la casa ab condicio que nengu no habite en la casa que desemparara lo malant de dos o tres meses.

Segonament perque la virtut del malalt se debilita molt a causa del humor verinos e mal acostumat, es mester menge poch e sovent, e les viandes de facil digestio e de molt nodriment, com son polles, perdius, francolins, capons tendres e algu rovell de ou fresch, e cabrit bollit e rostit, e aso alterat ab suc de agras, viagre, such de magranes albars e semblants coses, perque la malicia del ayre pestilencial altera tot lo ques pot menjar ab aquestes coses se repara llet de ametles, farro, cuyt ab lo caldo de la polla; e si volreu algunes borratges e camaroges o altres erbes, pero es mester que sien collides exit lo sol per una hora, perque les vapors multiplicades en la nit sien resoltes. E per lo semblant bons brous solsit, piquat, such de agras destilat, segons les dones de aquesta ciutat e regne saben fer com sien molt expertes. E si pora mastegar sufficient quantitat dine e sope, e amiga nit prenga una presa de solsit, sino prenga los solsits o brou de quatre en quatre hores, segons la necessitat de la virtut.

E axi com sera guarit lo malalt si sera dur de ventre sia li donada aquesta ajuda feta de segò, malves e fenoll, mel cuytà, miga lima e una cullereta de sal comuna, e una onsa de geripiga e dos onses de oli comu. E apres aconsell del metge si y sera sia sagnat segons la plenitut de les venes e la grossea e rogor de la orina, e si no te forma la sagnia, sia purgat de aquestes pillores o de la bevenda o del que mes amara: de les pillores pendra nou amiga nit; si vol la bevenda pendra la de mati a les sis hores e no dormira apres.

Recipe. Masse pillularum coctarum; masse pillularum sine quibus esse nolo; ana. 3. semis cum aqua endivie fiant pilule XI. numero.

Recipe. Medulle cassiefistole uncia j. elemci de sueco rosarum 3. ij. mellis rosaticolati uncia semis aqua mercurialis quod sufficit, fiat potus tepidus in aurora.

Lo cor de fora sia defensat presa una cullereta de la polvora intitulada del epithima, e x. de aygua ros, e X. de aygua bovina e tres de vinagre blanc, e tot mesclat stebeat en una casoleta, seray posat hun drap de tersenell de grana si sen trobara o dorlanda prima del gran de la ma, e posat sobre lo cor davall la mamella squerre. E com sera exit tornat arefrescar e axi continuant fins sia guarit, practicant los seguents cordials en la forma ques segueix.

Primerament del condit cordial o restaurant, que es lo seguent tantes vegades com voldra beure lin sien donades primer dos o tres culleretes, ab dos culleretes del dejus dit julep segueixse lo epithima, apres lo condit, apres lo julep.

Lo epithima.
Recipe. Trosiscorum de camphora 3. ij. corallorum omnium sandalorum omnium ana. 3 j. grana tinctorum 3. j. semis citri mundati 3. semis apodii scrapulum j. misceantur et fiat pulvis.

Lo condit cordial.
Recipe. Corticis citri conditi cum succaro conserve buglose, conserve rosarum ana. 3. ij. margaritarum jaccintorum pulverizatorum ana. scrupulum j. pannorum auri numero v. fiat conditum coperiatur auro.

Lo julep.
Recipe. Sirupi ribes, sirupi limonum, sirupi acetositatis citri ana. uncias iiij. aque rosarum, aque acetose, aqua scabiose ana uncias iij. vini malorum granatoruum uncias ij. misceantur et fiat julep cum succaro albissio et aromatizetur cum hoc pulvere.

Recipe. Pulveris diamargaritonis, pulvis electuarii degemmis anna. 3.j. ligentur in panno lineo.

E algunes vegades pora pendre una tauleta del present letouari ab dos culleretes de aygua bovina.

Lo letouari.
Recipe. Sandalorum omnium 3. j. margaritarum safirorum nua. 3. semis ossium de corde cervi numero tres, limature auri scrupulum. j. succari albissimi dissoluti in aqua rosacea quod sufficit fiat electouarium in tabulis ad formam manus cristi deauratum ex una parte.

E per lo semblant pora pendre de la confectio cordial tanta com ana avellana ab tres culleretes de aygua bovina cuita de viu blanch, la cual es la seguent.

La confectio cordial.
Recipe. Confectionis de jaccinto 3. ij. radicis tormentile 3. j. pulvis diamargaritonis 3. j. seminis citri mundati grana xv. ligni aloes 3. edoarie ana 3. semis limature auri, scrupulum unum; sirici crudi 3. semis muscii granum semis succi pomorum, succi buglose depuratorum ana uncia semis confectionis degemmis 3. j. pannorum auri numero quinque cum sirupo acetositatis citri fiat confectio in modum opiate fermentetur lento igne.

E si lo malalt conexeren mes desfallit ab los brous li donaren daquesta polvora la quarta part de una cullereta dargent.

La polvora per al brou.
Recipe. Margaritarum subtiliter pulverizatorum 3. j. apodii scrupulum j. succari 3. j. fiat pulvis.

La present polvora es de tanta efficacia que no he deliberat oblidarla, la qual se pot donar ab vi blanc, e es la seguent.

Preneu diptamus, tormentila, gensana, de cascun j. 3. safrà pes de tres grans dordi, e sia tot polvorizat e donat pes de dos dines de mati, o aquesta altra medecina.

Bolermini polvorizat j. 3. aygua ros j. onza; vi blanc dos culleretes; e sia li donada de mati o a la hora que voldreu.

Moltes vegades en les febres pestilencials hi ha cuchs, no dupten donarli aquesta ajuda: aygua de gram, aygua de camarroges, de cascu iiij. onses; oli de ametles amargues dues onses; mantega uncia semis; sal comuna miga cullereta, e si pora pendre lo crestiri, prenga aquesta medecina que te lo mateix sguart. Prenen lavor de verdolagues, os de banya de cervo cremada, de cascu j. 3. lavor de Alexandria ij. 3. sia feta polvora e donada miga cullereta de aygua de verdolagues.

E de asi avant se segueixen los capitols de la cura de bubons o vertoles o antrechs carvoncles e altres pustules o exidures malignes en qualsevulla part del cors que sia so es axi en los emunctoris com en los altres lochs.

Capitol primer.
E com en les febres pestilencials se acostumen demostrar bubons o vertoles segons nostre lenguatge, vull asumadament tractar la cura de aquells en qualsevol loch que sien, axi com engonals, exelles, darrere les orelles. Serà la intencio del cirurgia sempre traure la materia apart defora lunyant lo verì dels membres principals com cor, fetge e cervell, e aso caldegant ab saquets fets de camamirla, corona de rey o masanella caldegant sovent, e apres posat un empastre fet de diaquilon comu o de armoniach disolt en viagre, e si cars sera com se esdeve algunes vegades ques madure seray applicat aquest empastre o altres, segons que la presencia del cirurgia o jutgara, donant alguna ventosa dos dits davall la vertola, e lempastre es lo seguent.

Recipe. Radicum diptami uncias iij. radicum nasturci uncia j. radicum ebuli uncias ij. cocantur in aqua, tant fins que sien amollides e picades ab oli de camamirla sia fet faxament e ajustat hun poch de levat ben agre e aquest empastre o faxament sia posat damunt la vertola, car te virtut de traure les humiditats verinoses del profundo; e madur sia ubert ab foch o lanceta, no sperant complida maduracio car avegades lo verì torna al cor. E apres sia mundificat com se pertany. E equesta part de cirurgia passe breu, car negu no pot fugir en loch hon no sia socorregut de algun expert cirurgia. E per tal he scrit coses propries e segures poques en nobre e grans en virtut, perque en lo principi no stiguau sens socors.

E mes avant hi acostumen de apareixer antrechs, carvoncles e altres postules o exidures malignes, les quals han mester enginy en la cura, he deliberat compendre hun capitol breu, sols per donar compliment ama offerta. E si per ventura aquestes coses se mostraran ans de la febra com se es deve, tindreu lo malalt aprop de sagnia, ajudes, purgues e cordials, recorrent al regiment passat, segons quen conselle en la febra pestilencial. E si la exidura sera en los pits o en les spatles, la sagnia se farà de la vena mediana del bras dret o squerre, e si en les anques, cuxes o cames, de les venes dels garrons de la aquella mateixa cama, anqua o cuxa, e si lo loch no sera fosc ans sera doloros e molt vermell, poreu usar de aquesta medecina. Preneu plantatge, lentilles e una molla de pa, e sia bollit en aygua e sia picat ab unes fulles de squaviosa, e posat damunt la exidura, e si alguna durea o poch sentiment hi haura pren magranes, albars, agres dolces, e bollides ab vinagre sien posades damunt lo carvoncle o postuls. E si lo carvoncle o postula no tindra molta malicia e tardara la digestio o madurament, pendreu figues grasses una liura e bollides picades ab oli de liri fareu faixament e tot lo restant remet a la presencia o discrecio de bon cirurgia, lo qual vos prech cerqueu perque la noticia de aquestes coses seria quasi impossible aconseguisseu sens gran experiencia, la qual no poria atenyer ne menys vos consell ho fieu de vostres discrecions, que moltes errors si porien seguir. E axi acabe supplicacant la misericordia e celsitut de nostre Senyor Deu Jesu Crist complidament nos vulla haver pietat, no sols en guarirnos si serem malalts, mas defendrens no siam ferits de semblant flagell, no mirant nostres offenses e peccats, mas usant ab nosaltres de la eterna e infinida misericordia, interposant hi los merits de la sua gloriosissima passio e prechs de la humil verge Maria mare sancta sua advocada nostra, e del venaventurat martir Sanct Sebastia. Los quals per nostra defensa suppliquen aquella inmensa e individua trinitat, que guardats de aquest mal desa nos done la gracia sua sancta, e della la sua eterna gloria e benauturansa. Amen.
Loys de Alcanyis,
minimus medicorum.

Arnau de Vilanova

Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.

El valencià dels polítics: "vaig anar" o "aniré"? (Eugeni S. Reig)

Durant els dies que va durar la campanya electoral prèvia a les eleccions del 9 de març (del 23 de febrer fins al 7 de març) vàrem tindre ocasió d’oir el valencià que parlen els nostres polítics.

En vàrem sentir de dolces i d’amargues. En no pocs casos haguérem de suportar el valencià postís d’alguns polítics que, a més de ieistes (pronuncien "iet" en lloc de "llet") i betacistes (pronuncien "bell" en lloc de "vell"), són incapaços de pronunciar les “es” i les “os” obertes pròpies de la nostra llengua i, sense gens de vergonya, les pronuncien tancades, com ho fa el castellà.

Parlen un pseudovalencià amb fonètica castellana que als valencianoparlants ens posa la pell de gallina, ens deprimix i ens fa vergonya aliena.

Però al costat d’eixe valencià artificial i desastrós, hem tingut la sort de sentir el valencià fresc, genuí i espontani d’alguns altres. Encara que no molts, la veritat.

Però no tot són flors i violes. Eixos valencianoparlants autèntics, que tenen un bell valencià deprés en el bressol, en alguns casos, també maltracten la nostra llengua. Defectes podria traure’n molts referits a la fonètica, a la prosòdia, al lèxic, a la sintaxi, a l’estil, etc., però com que no vull fer-ho llarg i pesat, em referiré només a un únic defecte: el futur perifràstic, que és el que es forma amb la construcció "anar + a + infinitiu" i que s’acostuma a usar per a expressar accions que es duran a terme en un futur immediat, mentres que el futur simple s’empra per a expressar accions que es duran a terme en un futur llunyà ("a l’estiu aniré al poble").

Açò els valencians ho usem molt bé. El futur perifràstic l’utilitzem només per a expressar accions que s’han de produir immediatament ("vaig a netejar-me les dents"), encara que la nostra manera tradicional de parlar no acostuma a fer ús d’aquesta forma de futur i així és corrent oir expressions com ara "em vist, em pentine i baixe corrents", "m’acoste a la farmàcia en un bot i torne de seguideta", etc.

El castellà, en canvi, fa ús i abús del futur perifràstic i no sols l’usa per a expressar accions que es duran a terme en un futur immediat ("voy a limpiarme los dientes", "voy a acercarme a la farmacia en un vuelo i vengo en seguida", etc.) sinó que, cada vegada més, l’empra indegudament per a expressar accions que es duran a terme en un futur llunyà ("al año que viene vamos a ir de vacaciones a Italia"). Un valencià no diria mai de la vida una construcció tan estranya com "l’any que vaig a anar-me’n de vacacions a Itàlia", sempre dirà "l’any que ve me n’aniré de vacacions a Itàlia".

Eixe abús que fa el castellà del futur perifràstic serà, sense cap mena de dubte, nefast per a eixa llengua, que acabarà perdent per complet l’ús del futur simple. De fet, en el castellà d’Amèrica ja s’ha perdut el futur simple, fins i tot en usos hipotètics.

Els valencians no hem d’imitar eixe comportament lingüístic inadequat del castellà i hem de reservar el futur perifràstic només per a referir-nos a accions que s’han de produir immediatament. I encara seria millor si procurarem no usar-lo mai, perquè en valencià ja tenim un passat perifràstic format amb el verb "anar" i, per tant, si diem "va a anar", com es pronuncia exactament igual que "va anar", qui ho sent no sap si volem dir "anirà" o "anà". Aquesta confusió es produïx sempre en la tercera persona del singular (perquè la "a" de "va" es fon amb la preposició "a"), i en totes les persones, tant del singular com del plural, en tots els verbs que comencen per "a" i en la major part dels que comencen per "e".

Una llengua és moltes coses, però fonamentalment i per damunt de tot és un instrument que ens servix per a comunicar-nos. Qui parla una llengua no es pot permetre usar paraules o construccions que creen confusió en qui l’escolta. Cada vegada que algú sent "va menjar" o "vaig anar" no s’ha de veure obligat a fer l’esforç mental de saber si qui ho ha dit vol dir "menjà" o "menjarà", "aní" o "aniré".

El discurs d’un polític ha de ser clar, diàfan, inequívoc. S'ha d'entendre tot a la primera. Perquè si no és així, malament ho té el polític.

Cap on va Catalunya? (Joan Solà)

Acceptant que ens trobem en uns moments de neguit col·lectiu, la frase Estamos en España, repetida per tothom, seria una bona resposta a la pregunta ¿Què ens ha passat? Arrosseguem des de fa segles una crisi d'Estat, de pàtria i de llengua que no tenen les tres entitats polítiques amb les quals convivim. Aquella frase "resol" (suprimeix, nega) qualsevol vel·leïtat de diferència. Ara se'ns ha complicat la qüestió de la pàtria amb les massives immigracions i amb el periòdic reforçament de l'«espanyolització» impulsada per un Estat, uns partits polítics i uns mitjans de comunicació que serveixen exclusivament una de les dues opcions i denigren l'altra.

En l'aspecte lingüístic, no hem aconseguit, ni de lluny, un ideal que és més fàcil de formular que d'assolir: que el català sigui exactament igual que el castellà. Tan iguals com les llengües de Bèlgica o de Suïssa. Però com que la llengua és una de les realitats més fortes de les persones i de les comunitats, doncs aquesta anormalitat ens produeix un malestar profund. Els catalanoparlants no som ciutadans iguals que els altres, ni dins l'Estat que hauria de vetllar pel benestar i l'equilibri de tots, ni en el nostre propi país. Molt pitjor: durant segles aquest Estat ha maldat per esborrar-nos.

En els darrers anys cap dels governs "nostres" no ha pogut o volgut plantejar la qüestió d'aquesta manera, de l'única manera que podria ser esperançadora. Ens hem arrecerat en cataplasmes: en exèrcits d'auxiliars i voluntaris lingüístics, en accions poc conflictives com les retolacions, el teatre d'elit, les edicions de luxe de temes perillosament pròxims al folklore. És l'exteriorització de dos sentiments dramàticament contradictoris: el desig real de conservar la nostra llengua però alhora la incapacitat estructural d'aconseguir-ho. La xarxa de factors és tan complexa que hem optat per amagar el cap, deixar passar els anys i/o negar les evidències. L'evidència actual és que darrere els rètols en català d'un hospital, d'un restaurant, d'un centre esportiu, d'un festival, no hi ha res més: la resta és totalment (o en la pràctica) castellana; i que la immigració colossal dels darrers anys no s'ha integrat a la llengua perquè la crua realitat els diu que no cal; i per tant, a poc a poc el català es va fent antipàtic, hostil. ¿Explicaria això, parcialment, el fracàs de l'acció escolar?

Sense descartar la poca traça que hàgim tingut en això o en allò, una altra raó és la semblança entre les dues llengües. No se'n parla gaire perquè l'aspecte polític és molt més decisiu; però la secular situació social negativa afecta el present molt més que no ens creiem: avui la pràctica totalitat de la gent de trenta-cinc anys en amunt no se sent gaire o gens segura en l'ús del català; i tant ells com els més joves se senten més segurs i lliures en castellà. Però alerta: una llengua insegura, degradada i poc flexible no pot ser atractiva i acaba sent avorrible.

Si els nostres governs anteriors no van afrontar la situació com calia, el govern actual és versemblant que hi tingui encara més vacil·lacions o dificultats, perquè la majoria de les persones més significatives que el formen no han nascut aquí o hi estan arrelades de manera menys forta que les anteriors. Inevitablement, els seus sentiments de pàtria i de llengua no poden ser els mateixos. Afegim-hi l'espectacle que ens ofereixen els partits que haurien de tenir més clares aquestes qüestions i haurem dibuixat el panorama essencial, la resposta a una pregunta complementària de la primera: ¿Què ens passa? Els atacs de fora (o de dins) no els podem desconèixer però tampoc evitar; al màxim, podríem no atiar-los.

És urgent que tant els polítics com la societat definim sincerament on som, on volem arribar i com hi arribaríem. Són nefastes les mitges veritats o les mitges mentides. Catalunya té una capacitat suficient de reacció política, econòmica i cultural. En l'aspecte lingüístic potser no havíem tingut mai una infraestructura tan positiva; però no ens servirà de res si no aconseguim que les generacions que pugen i les que vénen de fora respectin la llengua del territori i s'hi adhereixin.