dilluns, 15 de desembre del 2008

Sentenciat i amenaçat de prevaricació (Francesc Esteve)

(Publicat en el número 1278 del setmanari EL TEMPS del 9 de desembre de 2008))


Un colp definitiu és el que ha rebut el secessionisme lingüístic legal que practica el Govern valencià del PP separant “valencià” i “català”. Una recent sentència del Tribunal Suprem espanyol converteix en ferma la posició que havia manifestat el Tribunal Superior de Justícia valencià en 14 sentències consecutives, totes perdudes pel Govern de Francisco Camps. I, a més, obre la porta a denunciar per prevaricació el conseller d’Educació, el contestat Font de Mora, si persisteix en la mateixa actuació.

La sentència de cassació pel recurs 5.209/2004 confirma, com havia fet abans la Sala de València, l’obligació de la Generalitat Valenciana de reconèixer el títol universitari de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions als cossos d’ensenyants de secundària. Tot el procés arranca de l’any 2002, quan la Generalitat va admetre per primera vegada que calia que els professors demostressen el coneixement de les dues llengües oficials que preveu la Llei d’ús i ensenyament del valencià de 1983. El Govern valencià ho va regular mitjançant el Decret 62/2002, de 25 d’abril, i ho va aplicar en dues ordres (8 de maig de 2002) amb què convocava concursos oposició per a ensenyants de secundària, ordres que ha anat repetint en cada convocatòria anual d’oposicions sense cap canvi substancial.

En les bases d’aquestes ordres es fixava que es podia demostrar el coneixement de valencià amb una titulació oficial o amb una prova. Ara bé, entre els títols citats per a certificar el domini de valencià no figurava l’única titulació universitària actualment existent, la llicenciatura de Filologia Catalana però, en canvi, encapçalava la llista una llicenciatura “de Filologia Valenciana” que no ha existit mai. Era una mostra més de la manipulació de la normativa legal per motius ideològics i propagandístics, en comptes de recollir escrupolosament, com ha de fer una administració pública, la legalitat vigent.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV), el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), les dues universitats valencianes que imparteixen Filologia Catalana, la d’Alacant i la de València, i sis persones que es presentaven a les oposicions van recórrer contra les ordres. Dos anys després, el 2004, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana els va donar la raó amb quatre sentències consecutives entre març i maig de 2004. Des de llavors, cada any la Generalitat ha tret les mateixes ordres de convocatòria ignorant i menyspreant les successives sentències del Tribunal Superior valencià. I cada any les universitats i els sindicats STEPV o CCOO han impugnat les ordres. El resultat: 14 sentències seguides del Tribunal Superior valencià contra l’exclusió de Filologia Catalana i tres advertències severes d’aquest tribunal a la Generalitat Valenciana perquè respecte les seues decisions.

A aquestes 14 sentències cal sumar-hi, a més, les tres del Tribunal Superior valencià relatives a la censura del Govern valencià de l’ús de “llengua catalana” com a equivalent de “valencià” en els estatuts de les universitats d’Alacant, de València i Jaume I. Més dues anteriors del Tribunal Suprem: l’una, a favor del manteniment de l’equivalència de títols administratius de català entre la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i els homòlegs de Catalunya i les Illes Balears, que guanyà ACPV, i l’altra, molt recent, que confirma el nom de “llengua catalana” en els estatuts de la Universitat de València. Finalment, cal esmenar la primera sentència en el temps i la que és, de fet, el fonament argumental de totes: la 75/1997 del Tribunal Constitucional espanyol. Total: 21 sentències des del 1997 a favor de la unitat de la llengua catalana, 20 de les quals perdudes pel Govern valencià del PP i l’altra, per un grup universitari d’extrema dreta.

Les conseqüències concretes del darrer pronunciament del Tribunal Suprem són tres de ben contundents. Primer, que s’estableix ja jurisprudència en el reconeixement del títol de Filologia Catalana com a acreditació de valencià i es tanca a la Generalitat la possibilitat de seguir dictant normes que ignoren aquesta equivalència. Segon, que per primera vegada, la Generalitat Valenciana és condemnada a costes per no reconèixer la unitat de la llengua. I tercer: que el conseller d’Educació pot incórrer en el delicte de prevaricació si en la propera convocatòria d’oposicions desobeeix el manament judicial i no admet el títol de Filologia Catalana. És el principi del final de la impunitat del PP en les seues actuacions legislatives contra la unitat de la llengua catalana.

Francesc Esteve

15 - Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic

15 - Tema 15: Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic

Nadales

En aquest recull trobareu Nadales:
1. Per escoltar: MP3 instrumental + veus i MP3 instrumental
2. Per cantar i interpretar: partitura instrumental + veus i partitura instrumental
3. En versió MIDI: MIDI instrumental