dilluns, 1 de desembre del 2008

01 - Teoria de la comunicació. Funcions del llenguatge. El signe lingüístic. Sistemes de comunicació lingüístics i no lingüístics

01 - Tema 01: Teoria de la comunicació. Funcions del llenguatge. El signe lingüístic. Sistemes de comunicac...

00 - Oposicions de Filologia Catalana a la Funció Pública Docent d'Ensenyament Secundari (Publicació del temari)

Amb la intenció de facilitar l'elaboració i estudi del temari per a la preparació de les oposicions a Educació Secundària de Filologia Catalana, publicarem diàriament en aquest bloc un dels 71 temes que s'han exigit en les darreres convocatòries a la Funció Pública Docent de l'especialitat.

Es tracta de l'estudi dels diversos apartats monogràfics del temari, que no pretén ésser exhaustiu, i que facilita el treball d'aproximació a la bibliografia citada, per la qual cosa s'aconsella aprofundir-hi i ampliar-los –tot actualitzant conceptes ja superats– amb les noves aportacions dels estudiosos i especialistes que constantment ofereixen innovacions al respecte.

Així doncs, comencem la publicació diària d'un tema –dels 71 que formen el temari oficial del País Valencià, publicat l'abril del 2000, i que relacionem a sota– que continuarà fins al 9 de febrer de 2009.

TEMARI DE L'ESPECIALITAT DE VALENCIÀ, LLENGUA I LITERATURA
(ANNEX VII de l'Ordre de 10 d'abril de 2000 – DOGV núm. 3730, de 14.04.2000)

1. Teoria de la comunicació. Funcions del llenguatge. El signe lingüístic. Sistemes de comunicació lingüístics i no lingüístics

2. La variació lingüística. Varietats i registres

3. El registre estàndard. El registre col·loquial

4. La llengua dels mitjans de comunicació. El llenguatge administratiu i jurídic. El llenguatge de la ciència i de la tècnica

5. Les varietats diatòpiques. Caracterització dels grups dialectals

6. Descripció i caracterització del valencià. Els subdialectes

7. La subagrupació romànica de la llengua. Història de la llengua fins al segle XV

8. Evolució de la llengua des del segle XV fins al segle XX

9. El procés de normativització de principis de segle. Les Normes de Castelló de 1932

10. Els estudis de filologia valenciana al llarg del segle XX

11. Lingüística i sociolingüística. La llengua com a fet social. Llengües en contacte: una constant en la història de la llengua

12. Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d'ús, registres i actituds. Prejudicis lingüístics

13. Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic. El procés de normalització i d'estandardització. Situació sociolingüística del valencià

14. Fonologia I. Sistema vocàlic. La síl·laba i els diftongs. Fenòmens de contacte vocàlic

15. Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic

16. Les convencions de la llengua escrita. Ortografia. Puntuació i sintaxi. La distribució del text en l'espai

17. El pla morfosintàctic. L'oració: categories gramaticals, funcions sintàctiques i valors semàntics

18. El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l'adjectiu

19. Els determinants: l’article, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits

20. Els pronoms personals forts. Els pronoms febles. Formes, funcions i combinacions

21. El sintagma verbal. Estructura. La complementació verbal

22. El verb. Morfologia verbal

23. La preposició, la conjunció, l’adverbi i les locucions adverbials

24. L'oració composta. Coordinació, juxtaposició i subordinació

25. L'oració substantiva, l'oració de relatiu i l'oració adverbial

26. L'infinitiu, el gerundi i el participi. La negació

27. Semàntica i lexicologia. Lexemes i morfemes. Procediments per a la formació de paraules

28. Els camps semàntics i lèxics. Homonímia, hiperonímia, polisèmia, sinonímia i antonímia

29. El tractament de les habilitats lingüístiques I. El discurs oral. Comprensió i producció de textos orals

30. El tractament de les habilitats lingüístiques II. El discurs escrit. Comprensió i producció de textos escrits

31. La lingüística del text. El text com a unitat d'expressió i comprensió

32. Les propietats del text. Adequació, coherència, cohesió i estilística

33. Les tipologies textuals: tipus de textos

34. La literatura com a comunicació. El discurs literari

35. La narrativa. Els elements narratius

36. La poesia. Recursos de la funció poètica

37. El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals

38. Els orígens de la literatura. Trobadors, joglars i poetes

39. Ramon Llull i el naixement de la prosa

40. La historiografia medieval. Les quatre grans cròniques

41. La prosa religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV

42. Jaume Roig i l'anomenada «Escola Satírica Valenciana»

43. L’Humanisme. Bernat Metge i Antoni Canals

44. Ausiàs March i la lírica dels segles XIV i XV

45. Joan Roís de Corella. La valenciana prosa

46. Els llibres de cavallers. «Curial e Güelfa». «Tirant lo Blanch»

47. El teatre medieval: el «Cant de la Sibil·la». Les consuetes. «El misteri d'Elx»

48. La literatura popular fins al segle XX

49. El fet literari des del Segle d'Or fins a la Renaixença. Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Preromanticisme

50. El Romanticisme i la Renaixença. Pensament i evolució

51. La poesia del segle XIX

52. El teatre del segle XIX. Teatre romàntic i teatre popular

53. La narrativa del Romanticisme al Naturalisme

54. El Modernisme. Pensament i evolució

55. La poesia i el teatre modernista

56. La narrativa modernista

57. El Noucentisme. Pensament i evolució

58. La literatura dels noucentistes

59. La literatura d'avantguarda de principis del segle XX

60. El conte entre el Modernisme i 1939

61. La literatura valenciana des de principi de segle fins al 1939

62. El teatre des del Modernisme fins al 1939

63. La poesia de tradició simbolista i avantguardista. La literatura de l'exili

64. La novel·la psicològica

65. El periodisme al segle XX

66. El teatre a partir de 1939

67. La novel·la i el conte de postguerra

68. El realisme històric i la poesia social

69. La crítica, l’assaig i els llibres de memòries contemporanis

70. La literatura actual. La poesia, la narrativa i el teatre

71. Els gèneres principals de la literatura de masses: el relat d'aventures, la narració fantàstica i de terror, la novel·la policíaca i/o negra, la novel·la i el conte eròtics, de ciència-ficció, etc.

Terminologia de la SIDA

Coincidint amb la campanya “Amb la sida, fem la nostra feina” posada en marxa per la Generalitat de Catalunya per a combatre l'estigma i la discriminació en el món laboral de les persones amb VIH/sida, el TERMCAT posa a disposició dels usuaris un recull de termes procedents de la Terminologia de la sida, diccionari elaborat l’any 2005 pel TERMCAT en col·laboració amb el Departament de Salut i amb professionals de gran experiència en el camp de la sida.

L’obra recull més de 500 termes, d’ús comú en l’àmbit assistencial. A més de la denominació catalana i la definició, ofereix les equivalències en castellà, francès i anglès i, sovint, notes contextuals.

Els termes del diccionari es poden consultar a partir de les denominacions en qualsevol de les quatre llengües de treball (català, castellà, francès i anglès) per mitjà de dos procediments: d’una banda, utilitzant els índexs alfabètics que es mostren en el marc de l’esquerra fins a trobar la denominació volguda i, de l’altra, introduint directament una denominació en l’espai superior Cerca; en aquest segon cas, es visualitzaran totes les fitxes terminològiques que continguin el mot consultat, sigui com a part d’una denominació o com a part d’una definició.

La SIDA, un virus assassí

Malgrat els avenços que s’han fet en els últims cinc anys, el VIH/sida continua sent una malaltia mortal. El VIH ataca i destrueix les cèl·lules de defensa del cos i, si no es fa cap tractament, al cap d’un temps -normalment uns 7-10 anys- el cos es fa vulnerable a tota mena d’infeccions i malalties, l’estat que aleshores anomenem sida. En situació normal, el sistema immunològic les podria combatre, però, sense defenses, aquestes malalties destrueixen la vida de la persona.

Fins ara, cap fàrmac no ha pogut eradicar el VIH del cos un cop hi ha entrat. Els medicaments disponibles, anomenats antiretrovirals, només poden evitar que el virus es repliqui, és a dir, impedeixen que hi hagi massa virus al cos i que el sistema de defensa sigui destruït. Mentre es prenen aquests fàrmacs -cada dia i durant tota la vida-, els pacients mantenen el virus a ratlla i conserven el sistema immunològic, però si, per diverses raons, el tractament falla, el virus es torna a replicar i reprèn l’atac imparable. Aquests medicaments tenen efectes secundaris, a vegades molt greus, i requereixen un seguiment mèdic molt especialitzat perquè siguin eficaços.