Notícies 3cat24.cat

dimecres, 30 de gener de 2008

Toponímia

COMUNITAT VALENCIANA:
municipis de la Comunitat Valenciana

ESPANYA:
ciutats espanyoles
comunitats autònomes i províncies espanyoles

MÓN:
ciutats del món
regions del món
països del món
accidents geogràfics del món

Tractaments

http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Tractaments/tractaments_nobiliaris.html

Hudà! Joc de literatura de les Illes Balears

Joc sobre moviments literaris, autors i obres de la literatura de les Balears, adreçat a educació secundària i batxillerat.

Participau en els concursos i guanyau un viatge d’estudis a Barcelona, Madrid, o València.

Hudà: Interjecció catalana medieval que significa oidà! Expressa sorpresa o admiració barrejada amb alegria. En queden referències a la documentació medieval com ara als llibres de Cúria Reial de Montuiri i d’Algaida.

Què és www.hudaweb.com?

És l’adaptació com a web del CD Hudà!, sobre moviments literaris, autors i obres de la literatura de les Illes Balears. Es tracta d’un projecte que presenta una proposta de conjunció entre contingut i joc amb l’objectiu d’oferir:

a l’usuari final (alumnes), un entorn d’aprenentatge lúdic diferent dels actuals sistemes oferts per Internet.

als usuaris gestors (professors), una eina de feina òptima per fer determinades tasques en el procés educatiu.

La idea global és presentar d’una manera divertida i engrescadora uns continguts textuals, gràfics, sonors i audiovisuals referits a la literatura de les Illes Balears.

A qui s’adreça?

El projecte s’adreça a l’alumnat d’educació secundària obligatòria i batxillerat de tots els centres públics, concertats i privats de les Illes Balears.

Com funciona?

Hudà! és enfocat com un web interactiu en el qual els alumnes han de triar una resposta correcta per a preguntes tipus test que són plantejades pel web. En cas de dubte entre les opcions, poden consultar uns apartats del web que ofereixen informació sobre autors i moviments literaris.

Can Sales, la Biblioteca Pública de Palma, és la imatge que es pren com a base per crear l’espai virtual en el qual es desenvolupa el joc, de manera que els alumnes poden navegar per les diferents sales de la biblioteca.

Hudà! Incorpora uns concursos bimestrals per a grups classe amb premis destinats al centre, els alumnes i els professors.

Així, el web permet un doble ús: d’una banda, individualment, com a instrument d’aprenentatge; de l’altra, en grup classe, en el marc de l’ensenyament de la literatura i com a participant dels concursos esmentats.

Com inscriure’s al concurs? El/La professor/a haurà d’inscriure els alumnes del grup classe que hagin de participar en el concurs el primer cop que s’hi connectin. Cada vegada que s’hi tornin a connectar, a mesura que encertin l’opció correcta de les preguntes, aniran sumant punts.

Un "Pisa" per al plurilingüisme (Vicent Brotons)

Després de llegir l’últim Informe Pisa (Programme for Internationals Student Assessment) , és a dir, Programa per a l’Avaluació Internacionals de l’Alumnat, de 2006, en què s’estudia mitjançant proves objectives homologades les competències lectora, matemàtica i científica de l’alumnat de 15 anys de l’OCDE, hi he reflexionat centrant-me en dos aspectes: la competència lectora i el plurilingüisme escolar.

Els informes Pisa que es realitzen des de finals del segle XX han establit ben poca correlació, per no dir-ne cap, entre aquestes dues variables i seria bo aportar alguna consideració al respecte.

Una de les dades més dolentes que ha aportat aquest informe del 2006 ha estat la xifra comparativa pel que fa a la capacitat lectora dels nostres estudiants: estem per davall de la mitjana dels països de l’OCDE. A una llunyania preocupant de molts dels països als que tenim l’obligació de semblar-nos per paràmetres socioeconòmics, com Canadà, Finlàndia, Suècia, Alemanya, Països Baixos, Regne Unit o França, i molt a prop d’altres que ens diferencien precisament eixos paràmetres (Grècia, Turquia, Portugal o Israel). Aquestes xifres també han empitjorat en relació als estudis Pisa de 2003 i 2006. Dit d’altra manera, els ciutadans i ciutadanes formats als sistemes educatius de l’Estat espanyol lligen cada vegada pitjor que el seus veïns geopolítics i que els seus germans majors.

Pel que fa a les comunitats autònomes que desenvolupen programes educatius plurilingües, podem constatar que l’alumnat d’aquests territoris no destaca significativament en competència lectora en relació al dels territoris monolingües. Així, de les quatre comunitats autónomes que estan clarament per damunt de la mitjana espanyola, dues són monolingües (La Rioja i Aragó) i dues plurilingües (les euskaldunes, és a dir, País Basc i Navarra). Les altres dues CC AA amb sistemes educatius amb cooficialitat idiomàtica -Galícia i Catalunya- superen lleugerament la mitjana estatal. A l’Informe Pisa falten el País Valencià i les Illes Balears, però podem dir ben bé que aprendre llengües i en moltes llengües al llarg de l’escolaritat no és un obstacle ni un avantatge especial per a la capacitat de comprensió lectora. En tot cas, pel que fa a aquesta qüestió, l’aportació de l’Informe Pisa és ben pobra.

Hi ha altres qüestions que se susciten en relació als sistemes educatius estructurats de manera explicítica com a plurilingües mitjançant programes de disseny divers: com influeixen els distints programes en la capacitat lectora en les dues llengües? És a dir, un alumne o alumna de 15 anys té la mateixa competència lectora en català/valencià, basc, gallec (segons els casos) que en castellà independentment de quina siga la seua llengua familiar i independentment del programa educatiu -plurilingüe o monolingüe- que haja seguit? Balears, catalans i valencians necessitem un pisa adaptat als nostres sistemes educatius plurilingües -també bascos, gallegs i navarresos- per poder prendre les decissions de política educativolingüística oportunes amb l’objecte de perfeccionar l’educació dels nostres territoris i fer real allò que d’una forma o altra expressa i ens exigeix la Constitució, els estatuts i les lleis lingüístiques i educatives: competència àmplia i igualitària a tots els nivells en les dues llengües oficials i competència bàsica en una o dues llegües estrangeres.

Aquest és l’altre informe Pisa que necessita urgentment no només l’Estat espanyol, sinó tota la comunitat internacional que aspira a una educació de qualitat que integre més d’una llengua en una clara aposta per un món global plurilingüe i multicultural.

*Unitat per l’Educació Multilingüe. Universitat d’Alacant
Font: Levante/UA
23 desembre 2007