Notícies 3cat24.cat

dimecres, 30 d’abril de 2008

Àrea FOL

L’Àrea FOL està formada pels crèdits que tenen continguts relacionats amb les relacions laborals i professionals, la transició al treball, la prevenció de riscos i la creació d’empreses, i que estan assignats al professorat de l’especialitat de Formació i orientació laboral en els cicles de formació profesional específica i en el batxillerat.

Formació i Orientació Laboral (Prevenció de Riscos Laborals)

http://www.xtec.cat/~pllagost/comu/risc_laboral/prl.htm

Formació i Orientació Laboral (Cicle Formatiu de Grau Superior)

http://www.xtec.cat/~pllagost/cfgs/indexsuperior.htm

Formació i Orientació Laboral (Cicle Formatiu de Grau Mitjà)

http://www.xtec.cat/~pllagost/cfgm/indexmitja.htm

dimarts, 29 d’abril de 2008

Quaderns de filosofia

Col·lecció d'assaigs d'extensió breu sobre temàtica tradicional del pensament.

Auca de la Franja de Ponent

http://www.auques.cat/auques.php?auca=franja

Mareta, mareta, anit vaig somniar

Una de les cançons de bressol més tendra de la nostra cultura, amb la peculiaritat que és la xiqueta qui li canta a la mare.

Els focs de la memòria (Jordi Sierra i Fabra, Ed. Bromera)

En la «fossa dels tretze» hi havia els cossos de milicians afusellats a la Guerra Civil. Però, en obrir-la, només n’apareixen dotze. On és el cos que falta?


Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2007


En un petit poble hi ha una fossa comuna coneguda com la d’«Els Tretze de San Agustín», perquè hi van soterrar tretze homes del bàndol republicà torturats i assassinats durant la Guerra Civil. Però quan comencen les exhumacions, dins del programa de recuperació de la memòria històrica, només apareixen les restes de dotze cossos. On és el que hi falta? Paral·lelament, el nét de l’afusellat desaparegut malviu a la gran ciutat, on tracta de forjar-se un futur propi, lluny del poble i del passat. Tanmateix, el passat retornarà ara, malgrat tot, amb més força que mai.


http://www.bromera.com/elsfocs/

dilluns, 28 d’abril de 2008

Presó de dones de les Corts de Barcelona

Completa web informativa del que va ser la presó de dones de les Corts a Barcelona (1939-1953). Exercici de memòria històrica amb testimonis, documentació escrita i imatges.

La Barcelona medieval

Grup de Recerca d'Història Medieval i Innovació Docent Universitària
Pàgines interactives amb informacions, imatges, mapes i enllaços per fer recerca sobre la ciutat medieval des de l'any 800 fins al 1500.

Mai més (Cultura i memòria antifeixista)

Web sobre la cultura i la memòria antifeixista amb recursos per treballar amb l'alumnat de 2n cicle d'ESO i batxillerat. Conté guia didàctica.

Les religions al món

Unitat didàctica multimèdia interactiva sobre la diversitat de creences religioses. Conté una guia didàctica per al professorat.

diumenge, 27 d’abril de 2008

Quiosc.cat: Revistes en català disponibles a Internet

L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) ha estrenat aquest dimarts el portal Quiosc.cat, un quiosc digital de 30 revistes que l'internauta pot fullejar, subratllar i arxivar. Coincidint amb la diada de Sant Jordi, durant la setmana del 21 al 26 d'abril hi haurà tot un seguit de promocions amb rebaixes i subscripcions gratuïtes a les edicions on line. Aquesta trentena de revistes es poden comprar via internet gràcies al quiosc internacional de revistes Zinio.com, que hi aporta la part telemàtica.

El propòsit de l'Appec és augmentar la distribució de les revistes que acull i ser pioners en l'ús de les noves tecnologies. Segons ha comunicat l'associació, a més de mantenir l'estètica de les revistes en paper, les digitals incorporen noves possibilitats, com la descàrrega de vídeos i música.

Les revistes adherides a aquesta iniciativa són L'Avenç, Benzina, Enderrock, Jaç, Sons de la Mediterrània, La Terra, Articles, Biorritmes, Cadí-Pedraforca, Castells, Cupatges, Dialogal, Escola Catalana, Foc Nou, Gavarres, Llengua Nacional, Eben Interiors, BC+R, Catàleg, ONGC, Fòrum, Guix, Guix Infantil, Nuvis, La revista de les revistes, Viure en família, Top Girona i Temps de Viure.

http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/27718/quiosccat/revistes/catala/disponibles/internet.html

Federació de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (FETE-UGT PV)

http://fete.ugt.org/paisvalencia/

Cançons d'excursió

Lletres de cançons que cantem habitualment quan anem d'excurció. algunes d'elles inclouen els acords per poder-les cantar amb guitarra.


http://personales.com/espana/barcelona/aeam71/canconer.doc

El català, llengua comuna

Més de vint entitats vinculades a la immigració organitzen l'acte «El català, llengua comuna», durant la diada de Sant Jordi.

El català, llengua comuna» és, una vegada més, el lema sota el qual s'apleguen les diferents activitats que es duran a terme durant la diada. Es tracta d'una divisa que resumeix molt bé la filosofia amb la qual les entitats organitzadores han concebut la celebració del Sant Jordi: la nostra realitat sociolingüística és la d'un país multilingüe, en el qual es parlen més de 250 llengües; en aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes, és l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.

Amb la celebració d'aquest acte, la Plataforma per la Llengua, que és l'organització encarregada de dinamitzar aquesta xarxa associativa, pretén afavorir l'intercanvi i la relació entre nous i vells catalans, amb la intenció de facilitar la incorporació de les persones nouvingudes a la societat d'acollida i d'incentivar les relacions interculturals.

Pel que fa a les diverses associacions que participen en l'organització de l'acte, n'hi ha de tot tipus. Principalment es tracta d'entitats de persones immigrades que ja fa uns anys van acceptar l'oferiment de la Plataforma per la Llengua de participar activament a una festa amb tanta significació per a la societat catalana. Aquestes entitats han vist que sumar-se a les celebracions del Sant Jordi és una bona manera de donar-se a conèixer i de transmetre la voluntat que té la comunitat que representen de participar en projectes compartits. Així mateix, volen reivindicar l'ús del català com a signe visible d'identificació amb la societat catalana i en destaquen el paper que juga com a instrument que contribueix a la inclusió social.

http://www.plataforma-llengua.cat/doc/manifest_santjordi08.pdf

dissabte, 26 d’abril de 2008

Pacte Nacional per a la Immigració

El principal factor de canvi de la societat catalana durant el segle XXI és el fet migratori. Per diversos factors, majoritàriament laborals, l'arribada a Catalunya de població nascuda a altres països ha esdevingut una realitat, un fet estructural, motor de creixement i factor que accentua la diversitat pròpia de la societat catalana.
Tots els aspectes vinculats a la immigració, que impliquen el conjunt del país, requereixen d'un nou pacte social i polític que ens permeti establir el consens necessari per tal de garantir avui i en un futur la cohesió social. Un projecte comú de país basat en la nostra cultura pública, la societat diversa diferenciada que és Catalunya, i que posem a l'abast de tots els catalans i totes les catalanes.

Sindicat Comissions Obreres del País Valencià (CCOO PV)

http://www.pv.ccoo.es/ensenyament/

Les cançons i l'educació ambiental

Dins l'àmbit educatiu del nostre País s'ha deixat molt de costat la formació musical, aquesta ha quedat relegada a un cert elitisme, així qui ha pogut tenir formació musical han estat els infants de famílies benestants o d'un cert grau de cultura.

Malgrat tot, la música popular, tradicionalment s'ha anat transmentent de generació en generació i si bé aquesta música no està, ni estarà de moda, el fet de cantar no s'ha perdut. Més o menys bé, tots podem CANTAR. Quan cantam sentim joia, plaer, obertura d'esperit, lligam amb la nostra cultura...

Cal que els ensenyants, mestres, monitors d'esplai i gent que té a les seves mans l'educació dels infants, procurin que aquests cantin. Massa sovint hem sentit dir: jo desafin molt, la música no està feta per mi, tenc una veu horrorosa... També és veritat que un mestre que doni un mal model melòdic al seu alumnat no podrà aconseguir que l'al·lotea canti correctament. Si és veritat que aquest mestre no sap cantar, el que no pot fer es deixar de donar l'oportunitat als seus/seves alumnes que cantin i per això haurà de trobar les maneres: fent-los escoltar música ben cantada, demanant ajuda a d'altres mestres, companys, coneguts, pares, mares... gent que canti bé.

Tot i que avui en dia moltes escoles ja comencen a tenir especialistes de música, generalment aquests/es duen a terme el seu programa d'ensenyament de la música: solfeig, ritme, audició... al marge de les programacions o Unitats Didàctiques que es duen a terme a les classes i a vegades una cançó adequada per la seva temàtica, pot arrodonir millor que res la comprensió d'un tema o pot aportar un granet d'alegria a una Unitat que resulti un poc avorrida. Tampoc s'ha d'oblidar, que en la nostra Comunitat on cada vegada hi ha més infants de parla castellana, sobretot en les edats més primerenques, les cançons són un dels elements fonamentals perquè amb l'euforia de la música, i tot cantant, es donen les primeres produccions en català.

La pàgina escolta d'en Jou

http://www.jouscout.com/index.htm

divendres, 25 d’abril de 2008

Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV)

http://www.intersindical.org/stepv/

Curs d'Òptica en Java

El curs d'Òptica en Java (Javaoptics) és un conjunt de recursos docents dirigits a l’aprenentatge de l’òptica física en l’àmbit universitari en el marc dels ensenyaments de Física o la titulació en Òptica i Optometria. Una part d’aquests materials pot ser utilitzada per estudiants i professorat de batxillerat per il·lustrar i ampliar diversos aspectes del currículum de física d’aquest nivell educatiu. Els recursos del curs poden ser utilitzats com un material de reforç en un curs presencial ordinari i com l’eina bàsica de treball en un curs semipresencial a través d’Internet.

http://www.ub.es/javaoptics/index-ca.html

Ciències en xarxa

Portal adreçat a l'alumnat de secundària on es desenvolupen temes i treballs: formigues, ecosistema marí, genètica, física i química...


http://www.xtec.cat/~jcamps15/

L'Emperadriu dels Eteris (Laura Gallego, Ed. Bromera)

Acompanyada per un gòlem de neu, Bipa recorrerà un regne fred i inhòspit en una recerca que la portarà més lluny del que mai no hauria somiat

L’Emperadriu dels EterisL’Emperadriu dels Eteris t’endinsarà en un món fantàstic del qual no has sentit parlar mai. Amb Bipa, la protagonista, viuràs una gran aventura plena de perills que et portarà més lluny del que no hauries somniat mai.


La Bipa no vol saber què hi ha més enllà de les coves càlides on habita la seva gent. No creu en els contes de fades, Però l’Aer, fascinat per la llegenda de la mítica Emperadriu, vol conèixer aquell món de gel banyat per la llum d’un estel blau on es diu que no existeix el patiment ni la fam. Per això inicia un perillós viatge en què haurà d’arriscar la seva vida... i de la Bipa, que el seguirà d’amagat per salvar-lo del que considera una mort segura.


dijous, 24 d’abril de 2008

Sindicats valencians de l'ensenyament

Aquí teniu un enllaç on podeu trobar els enllaços més interessants als sindicats del País Valencià més importants.

Sindicats valencians

La pàgina de la Història (altres pàgines web d'Història)

http://webs.racocatala.cat/seglexx/h-linkshistoria.htm

La Primavera de Praga

Nom donat a l'ampli moviment de liberalització iniciat a Praga (1967-68), com a contestació a la crisi econòmica i política del règim txecoslovac. Començat per una crítica dels escriptors al sistema, a la qual s'afegiren els universitaris i una majoria dels membres del comitè central del partit, aquest votà la separació del càrrec de president de la República del de secretari del partit i atorgà el darrer a A.Dubček-. Més tard, el president Novotn hagué de dimitir i fou substituït per Svoboda. El partit elaborà i inicià un programa de liberalització en tots els aspectes de la vida del país, que també cercava uns lligams majors amb Occident. Aquest procés finí amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia (agost del 1968).


Maig del 1968: prohibit prohibir

El 1968 fou un any molt convuls, amb episodis que havien d'acabar tenint una gran significació política, social i cultural. Alguns d'aquests episodis foren encapçalats per joves i estudiants, protagonistes d'una nova manera d'entendre el món que es covava de feia anys.

Ens trobem en plena Guerra Freda (1947-1991), període marcat per l'oposició de dos blocs antagònics: el capitalista i el comunista, capitanejats respectivament pels Estats Units i la Unió Soviètica (aquesta controlada per Rússia).

Als Estats Units hi ha protestes contínues contra la guerra del Vietnam (a les acaballes del 1968, l'exèrcit nord-americà al Vietnam ultrapassa el mig milió d'efectius), amb el suport del moviment juvenil 'hippy', que oposa l'amor a la guerra i és contrari als valors tradicionals de la societat. El 4 d'abril de 1968 mor assassinat Martin Luther King, capdavanter del moviment dels drets civils, i al cap de dos mesos, Robert F. Kennedy (germà del president Kennedy), defensor de la minoria negra i aspirant a la presidència del país.

També bufen aires de canvi al bloc comunista. A Txecoslovàquia, el dirigent Alexander Dubcek prova d'obrir i de democratitzar el règim, però l'intent, conegut amb el nom de Primavera de Praga, topa amb l'oposició soviètica, que hi envia l'exèrcit.

A banda, hi ha protestes estudiantines a molts països. A França, els estudiants es queixen del sistema d'ensenyament, que consideren encarcarat, jerarquitzat i gens dialogant. Les protestes prenen un to de revolta després del tancament de les universitats de Nanterre i de la Sorbona (París), els dies 2 i 3 de maig. Comença el Maig del 1968.

El Maig del 1968, o Maig Francès, durà gairebé dos mesos (maig i juny). Els estudiants aixecaren barricades i plantaren cara a la policia, i al cap de pocs dies els sindicats s'afegiren al moviment: el 20 de maig feren vaga deu milions de treballadors. El president francès, Charles De Gaulle, mirà de resoldre la crisi convocant eleccions per a les darreries de juny. Paradoxalment, el partit de De Gaulle aconseguí una victòria folgada.



Tot i amb això, el Maig del 1968 és vist com una fita en el canvi de mentalitat introduït a l'Occident els anys 1960 i 1970, un canvi que incidí en les relacions familiars, en l'educació, en la sexualitat, en la manera de vestir... D'aquest canvi de mentalitat, en donen fe eslògans cèlebres com 'Prohibit prohibir', 'Prenc els meus desigs per realitats perquè crec en la realitat dels meus desigs' i 'Sigues realista, demana allò que és impossible'.



Els eslògans i les consignes ens donen una idea de l'esperit que movia els manifestants francesos: 'Sota les llambordes, la platja', 'El tedi és contrarevolucionari', 'L'amo et necessita, tu no el necessites pas'; 'Sona el despertador: primera humiliació del dia'; 'Sóc marxista, tendència Groucho'; 'La imaginació pren el poder'; 'L'emancipació de l'home serà total o no serà'; 'La poesia és al carrer'; 'Oblideu tot allò que heu après. Comenceu a somniar'; 'La barricada tanca el carrer, però obre la via'...

dimecres, 23 d’abril de 2008

El meu germà Pol (Isabel-Clara Simó)

Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira


«Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama se’n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down, però que a ella li ha tocat l’excepció, i aleshores sospira. I no és que no sigui dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuts i defectes.»

El meu germà Pol, XIX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, ens transporta a un món de sensacions contradictòries on es barregen amb força l’amor, el desamor, l’amistat, la confiança, la traïció, la por, l’autoestima i les ganes de viure en llibertat per damunt de les convencions socials. Qui sap si el nostre protagonista, en Pol, fill d’un militar i amb una germana adolescent que li fa de mare tot i tenir la mare a casa, se’n sortirà amb èxit.

http://www.bromera.com/pol/

Convocatòria Oposicions Professorat de Secundària 2008 a la Comunitat Valenciana

Conselleria d'Educació

ORDRE de 15 d’abril de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professorat d’Ensenyament Secundari, professorat d’Escoles Oficials d’Idiomes, professorat de Música i Arts Escèniques i professorat tècnic de Formació Professional.

Convocatòria Oposicions Mestres 2008 a la Comunitat Valenciana

Conselleria d'Educació

ORDRE de 15 d’abril de 2008, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoca procediment selectiu per a ingrés en el cos de mestres i procediment per a l’adquisició de noves especialitats.

Estima en català

El 23 d'abril, Sant Jordi, és la diada de la llengua catalana i el millor dia per demostrar el nostre afecte a les persones que estimem: amics, amants, pares, mares, germans, avis, padrins, fills, fillols...
Però tots els dies de l'any són bons per estimar i per fer-ho en la nostra llengua. Des d'aquí pots fer arribar un poema o el text d'una cançó a les persones que estimes, sense que la distància ni el temps sigun cap impediment. També pots afegir-hi aquells textos que coneguis i hi trobis a faltar, per tal que altres persones els puguin conèixer.Per Sant Jordi, i tot l'any, estima en català.

dimarts, 22 d’abril de 2008

Ioshi i la pluja

Protocol d'actuacions per prevenir la mutilació genital femenina

El febrer de 2008 s'ha presentat la segona edició del ‘Protocol d'actuacions per prevenir la mutilació genital femenina', una publicació que té per objectiu establir un pla d'acció contra la pràctica de l'ablació. Amb aquesta obra s'actualitza una primera edició que es va publicar l'any 2001 ja que les diverses reformes legislatives que s'han succeït des de llavors feien necessària l'adaptació dels continguts i actualització de les recomanacions i accions a seguir en casos de sospita de risc i en fases preventives. Aquests canvis normatius provenen del nou Codi Penal, de la nova Llei Orgànica del Poder Judicial i del projecte de Llei contra la violència masclista.


Aquest protocol és un instrument de treball, d'assessorament i d'informació àgil i útil, de 40 pàgines, adreçat als diversos professionals implicats que presenta una sèrie de recomanacions i propostes d'intervenció en l'àmbit de la salut, dels serveis socials, dels centres docents, dels cossos de seguretat i de les entitats.



Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya

L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 incorpora, com a competències de la Generalitat, l'acollida i la integració de les persones estrangeres immigrades i en preveu el seu desenvolupament. Per aquesta raó, el Govern de la Generalitat ha assumit el compromís de promoure la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya.


Al llarg dels darrers anys, des de la societat civil i món municipal, s'ha conreat una llarga experiència en el treball de l'acollida i la integració de les persones que arriben a Catalunya. Ara, per tal de reunir aquesta experiència i per comptar amb les diverses sensibilitats, la Secretaria per a la Immigració, amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana, obre un procés participatiu per a l'elaboració de la Llei d'Acollida.


Per aquesta raó, s'ha organitzat una sèrie de tallers participatius i sessions de treball al llarg del territori per afavorir la participació en la redacció de la llei dels ens locals, representats a través dels seus càrrecs electius i dels tècnics que treballen en l'àmbit de la immigració; i la societat civil catalana, representada a través d'entitats d'immigrants i de col·lectius socials, culturals, econòmics, etc. Així mateix, qualsevol persona, entitat o institució, pot fer arribar les seves aportacions escrites a través del correu electrònic, correu postal o fax.


Només socis (Ferran Torrent)

Només Socis, l’últim treball literari del valencià Ferran Torrent

Ferran Torrent presenta Només Socis (Columna), una novel·la on s’homenatgen alguns dels seus personatges de treballs anteriors com el comissari Butxana o els germans Torres, de Gràcies per la propina. Torrent és un dels escriptors més populars de la literatura catalana. Títols com Un negre amb un saxo, Gràcies per la propina, l’Illa de l’Holandès o La vida Abismal, han estat traduïts a molts idiomes i s’han realitzat versions cinematogràfiques.


http://www.sies.tv/detall_video8_nou.php?id=252

dilluns, 21 d’abril de 2008

Relats en català

Aquest web és l'espai de trobada dels lectors i escriptors en llengua catalana.


http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=home

Forum Iudicum

El primer text que s’ha trobat, escrit en català, és un fragment d’una versió del Forum Iudicum. El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic que fou traduït al català a mitjan segle XII. La traducció catalana fou feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV (1113-1162).

Homilies d'Organyà

Les Homilies van ser descobertes pel Dr. Joaquim Miret i Sans, historiador i jurista, el setembre de l'any 1904, tot regirant en la rectoria d'Organyà els pergamins de l'arxiu de l'extingida col·legiata de Santa Maria, que fou fundada pels senyors de Caboet en el segle X o principis de l'XI. La troballa consistia en un petit quadern de pergamí de tres fulls doblegats per la meitat, o sia, sis folis de 18 centímetres d'alt per 12,5 d'ample, escrits en les dues cares, amb 23 ratlles d'escriptura en cada cara o plana, assenyalades fortament amb un punxó i tenint una mitjana de 50 a 55 lletres cada ratlla.

Ja més endavant van ser trobats altres fulls que complementaven els primers, de manera que avui el manuscrit consta de 8 folis escrits per ambdues parts, amb un total de 16 planes.

El caràcter de la lletra és el propi de l'època de transició al gòtic i la qualitat del pergamí, bastant gruixut i ordinari. Certes particularitats del llenguatge fan pensar als erudits que aquest manuscrit és del temps del rei Pere I el Catòlic (1196-1213). El text és escrit en català, no provençalista, tot i que s'hi trobin alguns mots poc coneguts en la llengua catalana.

Segons els experts Les Homilies d'Organyà pertanyen al segle XI, i més concretament del 1080 al 1095.

Els originals es troben a la Biblioteca de Catalunya


http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/homilies.htm

Al meu País la pluja no sap ploure (lletra, cantada per Raimon)

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.

"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

diumenge, 20 d’abril de 2008

Història de la llengua catalana, dels inicis al segle XX

D’ençà del segle VIII, el romanç o llengua “vulgar” va guanyant autonomia davant el llatí, i formes escadusseres d’aquest romanç emergent s’esmunyen ací i allà en els documents, fent manifest el caràcter cada vegada més artificial de la competència llatina dels lletrats. Ja llavors apareixen mostres paleses de la variació dialectal catalana, formada probablement arran de les modalitats del llatí –condicionades ja sigui per la intensitat de la romanització ja sigui pels substrats prevalents en els diversos territoris– que, de l’Empordà a l’Alt Urgell foren bressol de la llengua catalana.

Al llarg dels segles es va consolidant una llengua pròpia, conreada des dels primers moments per grans personatges de lletres. Tanmateix, no faltaren els entrebancs de marginació que les dinasties nouvingudes imposaren al català en l'època moderna; no obstant això, els nou corrents romàntics retornaren el sentiment patrimonial i el desig de recuperació de les arrels genuïnes dels territors de parla catalana, fins a les acaballes del segle XIX en què un nou moviment pren força a Catalunya, el modernisme, i definitivament es consoliden les bases per la normativització i normalització de l'idioma, gràcies a l'embranzida de Prat de la Riba, i a la tasca codificadora de Pompeu Fabra.

Una conjugació de factors d’ordre polític, lingüístic, institucional i social contribuirà de manera decisiva a posar fi a l’anarquia lingüística que caracteritzava les activitats literàries en el tombant
de segle. I no solament a això, sinó també a situar el català al nivell de les llengües estandarditzades en un període relativament breu.



La SIDA i altres malalties de transmissió sexual es poden evitar

Aquesta informació us pot ajudar a comprendre per què és important fer servir preservatius per reduir la transmissió de la infecció pel virus de la inmunodeficiència humana (VIH) i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) com la gonocòccia, la infecció genital per clamídies, l’hepatitis B, l’herpes genital i la sífilis.

http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/lasidaits2006.pdf

Malalties de transmissió sexual

L'activitat sexual és una dimensió sana i natural de la vida de les persones. Evitar córrer riscs durant les relacions sexuals us pot ajudar a conservar la vostra salut en la mesura que us protegeix de les infeccions de transmissió sexual. Per preservar la vostra salut, és important que sapigueu què són les infeccions de transmissió sexual (ITS), quines en són les complicacions, quin és el tractament i quina és la manera de prevenir-les.

L'home enamorat del planeta Venus (Jacques Salomé)

Un home s’havia enamorat del planeta Venus (alguns es detenen en el mont de Venus! ) però ell estava vertaderament enamorat, i cada nit de cel estrellat es gitava davant sa casa per a declarar el seu amor al planeta inaccessible, almenys... així ho creia ell!
Una nit que somiava, amb el cor ple d’amor i el cos ple d’efervescència, va sentir una veu dolça que li xiuxiuejava a l’orella:
−Estic commoguda del teu fervor i molt impacient per tancar-te entre els meus braços, vine a buscar-me, vine...
L’home va fer un bot, havia reconegut la veu de l’amada malgrat que no l’havia sentida mai abans.
El planeta Venus s’havia adonat del seu amor i responia a la seua flama.
−Però com puc fer per a arribar fins a tu si no sóc més que un home?
Ella murmurà molt a prop seu:
−Mira el raig de lluna que brilla fins als teus peus, acosta-t’hi, puja damunt i quan estaràs en la Lluna, trobaràs un altre raig que t’hi he deixat i que et conduirà cap a mi...
L’home muntà sobre el raig i amb facilitat s’envolà fins a la Lluna. En aquest astre va descobrir, com li havia promés, el raig de Venus i de nou començà a elevar-se cap a ella.
A mig camí va tenir de sobte aquest pensament: «Açò no és veritat, estic somiant, no és possible que un home puga caminar així sobre el raig d’un planeta...»
I amb el dubte que va nàixer en ell, trontollà, caigué... i s’estavellà a milers de quilòmetres més avall... en el planeta Mart.
Abans de morir va tenir el temps de sentir la veu de l’amada que li murmurava a cau d’orella:
−No era prou que m’estimares ni que confiares en mi, encara era necessari que pogueres creure en els teus recursos, que t’atrevires a confiar en tu mateix!
Així s’acaba el conte de l’home que no sabia que les coses possibles es troben just una miqueta després de les impossibles.
(Jacques Salomé, del llibre Contes à guérir, contes à grandir, ed. Albin Michel)

dissabte, 19 d’abril de 2008

Els primers texts en català

A l'hora de parlar de la formació i de l'aparició -les primeres mostres materials- de la llengua catalana, hem de dir que totes les llengües romàniques van néixer entre els segles VII i VIII de l'evolució del llatí vulgar, però que no s'aplicaren al començament en la documentació, perquè el llatí, après a les escoles, continuava essent l'única llengua escrita, si bé que en els documents llatins a partir d'aquesta època podem trobar traces de les noves llengües parlades.


Poema "Arbres" (Flor Natural dels Jocs Florals de València de 1955, per Martí Domínguez i Barberà)

“Més que per naixença, s’és bord si es balafia
l'heretat patrimoni”


I

La llengua és a la Pàtria lo que a la terra els arbres:
l’arrelam que l’apreta, els troncs que l’ennoblixen,
les branques que s’eixamplen per donar-li son ombra
i a la volta son fruit.

Sense arrels, són les terres pur espai geològic.
La Lluna no té arrels i per això està morta.
El poble que les talle és que vol baratar-se
per Sahara o Sibèria.

Sense troncs no hi ha vida. Ells són trespol, són llenya;
són el llit, són la taula... Dels boscs ixen els màstils
i les naus... Déu mateix –sent Déu– per a salvar-nos
va caldre de dos troncs.

Sense flor en les branques, sense verdor de fulla,
no hi ha fruit ni collita: no hi ha ni vi ni pa.
Calgué per al Banquet socràtic o apostòlic
del blat i del raïm.

Ai del poble que talla els seus boscs mil·lenaris
i abandona els solcs patris de les pròpies collites!...
Més que per la naixença, s’és bord si es balafia
l’heretat patrimoni.

La terra valenciana, com aquella donzella
que vora l’aigua blava brodava en sedes fines,
per al bon foraster té el sí de novençana...
Ací tot s’arraïla!

Per això és gran i rica de collites i llengües:
del lluntà ressò ibèric, d’elegàncies llatines,
d’aràbigues metàfores, de castellanes pàgines,
del dolç parlar indígena.

Del vell idioma ibèric –com un espill a trossos–
queda a lo llarg i l’ample de nostra Geografia,
batejant monts i viles, cimals, camins o séquies,
un soroll topogràfic.

València féu ben seua la llengua de Virgili...
Ah la glòria llarguíssima dels llatins de València!
Vers, retòrica, làpides en Xàtiva o en Llíria,
en Elx, Dénia o Sagunto!

Vers ferreny de Prudenci cantant a Vicent Màrtir;
Himnes litúrgics propis de nostra Seu; solatge
del llatí fermentat en el que el rei En Jaume
ens donà Privilegis.

El llatí enciclopèdic d’Arnau de Vilanova;
llatinistes insignes del gran segle XIV:
Jaume Conesa, Antoni Vilaragut Visconti,
Bonifaci Ferrer...

Mai la llengua del Laci serà ací forastera...
En ella Lluís Vives dictà son magisteri;
i encara estava viva en la València culta
de la centúria dívuit.

Grans poetes de Dénia, d’Alzira, d’Almussafes,
cantaren el Montgó, el Xúquer, l’Albufera,
en un àrab polícrom..., i ploraren planys tendres
quan perderen València...

Son idioma, Castella, com els xiquets que baixen
de la Meseta calda, per a prendre banys d’ona,
portà al mar de València; amb el joglar venia
des de Medinaceli.

Ja fadrí, tot un home, tornà ací en companyia
de Lope i de Cervantes; i afincà junt al Túria,
on Gil Polo cantava, on fon Guillem de Castro
l’hereu del “Romancero”...

Per les festesw del Corpus, en “autos” eucarístics,
l’inicià Timoneda; i tastà suculències
fragants d’ingeni i pebre, en casa Valeriola,
convidat pels “Nocturnos”.

Mayans en ell ens deixa la “Vida de Cervantes”,
i convertint-lo en marbre Querol el cisellava;
per Blasco, junt al mar, llargs banys de sol prenia;
amb García Sanchiz pels continents redola,
i en els colors s’enriquia, amb clars valencianismes,
en Miró o Azorín...

Nascuda junt al Duero, has tingut moltes dides,
llengua de les Espanyes, estesa hui a mig món...
De llet mediterrània, en un pit de València,
has mamat glops suavíssims.

I enmig del bosc ombrívol de totes estes llengües,
s’alça el tronc de l’idioma que nostre poble parla,
nodrit per lo llatí, però d’arrels que hi eren
abans que els Argonautes.


II

Filla del sol, de l'aigua i de la terra,
oh llengua dels meus pares, que s'aferra
a no morir!, encara en plans i en serra
conserves nostre suc, com oli en gerra!

Ens va entrar el llatí pel sol naixent;
gòtic pel nord; l'àrab, pel sud brusent;
a llengua de Castella, pel ponent...
Tu no has vingut. Tu eres nostre rent!

Roïnat el tronc, rebrots tendríssims cries;
Si enllosaren la terra, brotaries
per les mateixes juntes... I en pocs dies
les lloses més pesentes alçaries.

Però l’arrel no és prou. Si se la priva
del tronc i del ramatge, mai arriba
a quallar ni la poma ni la oliva.
Sense les dents, qué lletja és la geniva!

Com el raïm penjat en el cep rull
–que en la verema de setembre es cull–
canta allà endins, fet most, de l’ample trull,
jo escolte baix la terra lo teu bull.

Però el vi no jau sempre en la bodega:
puja als salons, en lo pitxer navega
omplint els gots; i quan al cor aplega,
tristors i boires sorollós ofega.

Ai, germans meus, què hem fet de nostra vinya?
Què, dels pinyons, balafiant la pinya?
Per què hem renyit amb el passat, amb rinya
que ara ens amera de tarquim i tinya?

Anell obert que trenca una cadena,
a nostra llengua anem girant l’esquena:
llengua de Sant Vicent, del Cel antena,
de qui Cervantes féu lloança plena!

València no pot mai, és veritat,
deixar de donar rec a l’heretat
de Lope i de Rubén, que ha cultivat
amb les pròpies aïnes i forcat.

Lluís Bertran féu sembra colombiana;
en Mèxic, de Mar-Gil s’ou la campana:
son roser blanc Martí plantà en l’Havana
el “che” porteny, fillol del nostre, grana...
Quants esqueixos de soca valenciana!...

Ai somriure d’Amèrica ponzella,
junt a ta rosa encara té, novella,
Xúquer i Túria l’aigua molt vermella,
en rec, per a la llengua de Castella.

Mes per això és dual el nostre goig,
i no hem de fer, mesclant els òptims vins
de dos hermoses llengües, glops roïns...
En un got el vi blanc; en l’altre, el roig.

Oh mare Espanya, una i trina en veus:
estos horts llevantins també són teus...
No ploraries ni et faries creus
si els vegeres morir llampats i greus?

Mes vosaltres mateixa, bons germans,
què heu fet dels patrimonis valencians?
Plens d’ortigues els predis casolans,
tindre –només pensem– fines les mans...

L’esgarrany en la pell... és proletari?
Qui pense així, no pujarà al Calvari...
Cregueu que és bo deixar al poble solitari?
Tu, Universitat? Tu, Seminari?...

Talleu, talleu els boscs de la muntanya,
desguarniu de vells troncs els flancs d'Espanya;
que les pluges descarnen llur entranya...,
aplaneu... preparant la invasió estranya!...

Això voldria el vàndal a cavall:
terra llisa i sense arbres, ben avall...
Per detindre'l, què feu? Jo, a colps de mall,
estos versos ferrenys forgí de quall.

Versos de ferro que voldrien ser
com la cera i com l’oli llumener;
ciri i llàntia que ardira un any sencer
davant i als peus de Sant Vicent Ferrer.

Quan ell anava per lo món, amb pressa
d’il·luminar-lo amb sa paraula encesa,
l’arbre de nostra llengua, què gran fon!
Ses branques s’eixamplaven a mig món.

En sos ramatges era etern l’estiu:
les aus del cel en ells feien son niu,
i els omplien de càntics matinals,
de les que treia el Sant lliçons morals.

Tot era en sa paraula clar espill:
la merla empapussant el tendre fill,
el negre corb, la terrerola fina,
l’apòleg del falcó i de la gallina...

I entre eixos càntics matinals i alegres
sa veu, niu feia en la lluntana orella;
i era un pardalet més: una oronella
lluint junt al pit blanc les ales negres...

En suggestiva conjunció barroca
de signe migeval, bé se diria
que la Creació sencera se’n venia
cridà pel Sant, en torn de l’ampla soca.

Allí la font i el riu, l’aire i la vela,
el sol, la Lluna, el núvol i l’estrela;
raboses, sagrantanes i formigues;
perfums de roses i picors d’ortigues...

Els reptils que fan llit en terra molsa,
els peixetsde la mar o d’aigua dolça;
els crims, les rinyes o les obres bones,
les subtils galindaines de les dones...
La Mort, pont de la Vida i el Juí:
Infern o Glòria per a sempre al fi.

Terra i Cel, tot cabia en nostre idioma...
era bram i festeig; bou i coloma.
L’arbre creixia... El bon Sant, tots els dies,
l’orejava en un vol d’Ave-Maries.

Cavallers, capitans, frares, notaris,
de doctes proses i de versos varis
engarlandaren l’arbre, al sol naixent
de l’Humanisme i el Renaixement.

De Jordi de Sant Jordi el dolç plany llarg,
i el líric, ample i gloriosíssim arc
de Jaume, Pere, Arnau i Ausiàs March.

La Crònica immortal, blava i vermella,
de Muntaner, senyor de Xirivella;
el gentil vers de Roïç de Corella...

“Espill” de Jaume Roig, càustic tonell
gotejant sempre un agre vi novell;
“Tirant lo Blanc”, de Galba i Martorell...

“Olives” picantoses que recull
Fenollar en s’almàssera, a crumull,
“Somni” en que es mou febrós Jaume Gaçull...

Al llatí clàssic trau Canals son grill;
Andreu Febrer, al Dante son espill;
i al mateix Kempis greu, sec i senzill,
dels vergers, Miquel Pérez, el fa fill.

Amant la gentilesa valenciana
de bat a bat li obrí sa castellana
finestra, lo Marqués de Santillana...
I l’ornaren de seda llevantina
Manrique, Garcilaso i De Cetina.

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

A les mil veus que en l’arbre gegant sonen,
altres moltes en nostre temps responen:
veus de la Renaixença i dels moderns
que arrere deixen els més durs hiverns.

I per damunt de tot, queda la veu
viva del poble pla, filla de Déu.
Borbolla el valencià pertot arreu:
d’Elx al Maestrat, d’Alcoi a Vinaròs:
cast en Morella, altiu en Guadalest,
fort en Biar..., anacreòntic, llest,
enmig dels tarongers i els camps d’arròs.

I sona més enllà, va fent son niu
en els pobles lluntans on l’aigua riu...,
idioma ritual del regadiu!
Sentint-se bon germà, mai foraster,
sona en Provença, on l’arròs es cria,
bull en les almarjals d’Andalusia
i els verds tarongerals ompli e Alger.

Encara el cor dels espanyols alegra
–portat pels hòmens de la brusa negra–
quan se l’ou ressonar, humil i llis,
guaitant del dia les clarors primeres,
en els mercats de Liverpool i Amberes,
d’Hamburgo, de Ginebra o de París.

Vui te estén el Comerç, l’Agricultura,
ahir, les nobles vies cortesanes...
Mentres la Cort Papal dels Borges dura,
decores les estàncies Vaticanes;
i com gesmil que al tronc més gros s’enrosca,
de “Sant Angelo” fas, la mola fosca,
florir per finestrals i barbacanes.

Rampant gerani que en el mur s’enredra,
de “Castel Nuovo” i de Sant Elm la pedra
engarlandares, dut per les famílies
dels cavallers d’Anfós, a les Sicílies.

Son cavil diví-humà l’altre Ferrer
per Avinyó i Grenoble amb ton fil llaura,
i en sa casa de Bruges, matiner,
Vives et parla espai amb sa muller,
la dolça Margarida de Valldaura...

Als Reis Catòlics o Carles V fas via
de l’Embaixador Vich en companyia
o en les lletres del Sant Duc de Gandia...
_______

Llengua de Sant Vicent, de gràcia plena,
de la que el Sant fon làmpara i antena...:
en nostre món amarg, per dolces vies,
com d’eixa antena amplificada ona,
et porten, comerciant ses llepolies,
per Espanya i el món, els de Xixona.

Casi sense cultiu, advers l’oratge,
l’estral fent llenya en son millor ramatge...
valencians! ací està, viu i sencer,
l’arbre immortal de Sant Vicent Ferrer.


III

Recordeu el miracle de Morella?
Una mare enfollida i borbollant,
matà a son fill per obsequiar al Sant.
Quan el dinar esplèndid s’escudella,
Sant Vicent, percatant-se, es posa dret:
invoca a Déu, amb fèrvida paraula,
alça la mà..., i al beneir la taula,
dels trossos fumejants, surt el xiquet.

Ai, València, que com la mare aquella,
destrosses de ta parla el tendre fill!
Sant Vicent va lliurant-te del perill
i te’l torna sencer, com en Morella.
Promet-li al Sant deixar vanes follies
i mare ser, de vui en avant, com toca:
apreta’t de son arbre a l’ampla soca
i deixa, als ulls de Déu, córrer tos dies.

MARTÍ DOMÍNGUEZ i BARBERÀ

Guia de prescripció d'exercici físic per a la salut

Tots els estudis duts a terme fins a aquest moment demostren i confirmen els beneficis que suposa la pràctica diària d’un estil de vida actiu.

També està plenament demostrada la relació entre la manca d’activitat física, el sedentarisme i la incidència de les malalties cròniques més freqüents com, per exemple, l’obesitat, la diabetis, les dislipèmies, la hipertensió arterial, les malalties cardiovasculars o respiratòries.

Es considera que, com a mínim, la inactivitat física té un impacte negatiu sobre un total de 20 malalties cròniques, entre elles l’osteoporosi i l’artrosi. L’informe de l’Organització Mundial de la Salut sobre la salut en el món l’any 2002 indica que un 60% del total de defuncions i un 47% de la càrrega de morbiditat mundial s’atribueixen a les malalties cròniques condicionades, en part, per la inactivitat.

Així i tot, la pràctica d’exercici físic de forma regular, el fet de moure’ns, no és, ni molt menys, habitual en la nostra societat en els moments actuals. Segons dades del Departament de Salut, a Catalunya, l’any 2006 al voltant del 40% de les persones majors de 14 anys són sedentàries o mínimament actives, la qual cosa fa de la inactivitat física un problema de salut.

La darrera enquesta estatal de salut confirma que ens trobem davant d’una “epidèmia de sedentarisme”.

El petit heroi de Haarlem (Antoine Tromp, Holanda)

Hola! Em dic Antoine i, com vosaltres ja sabeu, vaig néixer en un país que és molt lluny d'aquí que es diu Holanda.
Al meu país passa una cosa que no succeeix en cap altre i és que la terra està més avall que el mar. Sí, sí, els holandesos tenim un país molt petit i per això ens hem hagut d'empescar la manera de construir una espècie de grans muralles, unes parets molt altes i gruixudes per arreu on les onades podrien cobrir la terra; i aquestes muralles aturen el mar i així tenim el país una mica més gran perquè hem pres terra al mar. Aquestes grans muralles s'anomenen dics i són tan amples com una carretera.
Ja podeu comprendre que aquestes parets han d'ésser molt fortes perquè en depenen els sembrats, les masies i les vides dels habitants d'Holanda. Fins les criatures més petites saben que una esquerda als dics seria una cosa horrible.
Prop de la vila de Haarlem, tan coneguda per les seves tulipes, hi viu un noiet que es diu Hans. Un dia, amb el seu germanet se'n van anar a passejar pels dics. Van arribar molt lluny, molt lluny, tan lluny que ja no es veien cases ni masies, només camps d'ordi i flors camperoles.
En Hans estava cansat. Va enfilar-se dalt del dic i s'hi va asseure, mentre el seu germà es quedava a baix collint violetes.
Tot d'una, el germanet va cridar:
- Hans, vine! Mira quin foradet més petit! En surten unes bombolles com si fossin de sabó.
- Un forat? On? -va preguntar en Hans.
- Aquí mateix, al dic! -va fer el petit-. L'aigua hi passa.
- A veure!
- I ara! -va cridar en Hans. I deixant-se relliscar avall ho va mirar.
Era un foradet, un foradet molt petit que deixava sortir una gota d'aigua com una bombolla.
- Un forat en el dic! -va dir en Hans esglaiat-. Com ens ho farem?
Va mirar cap a la dreta: ningú; cap a l'esquerra: ningú; per totes bandes, tan lluny com li abastava la vista: no hi havia ni una ànima enlloc.
I la vila era lluny, tan lluny...
En Hans va tornar a mirar el forat; tot de gotes n'anaven sortint: glop, glop, glop!
En Hans sabia que l'aigua engrandiria ben aviat el forat si no el tapaven ràpidament. Què faria doncs? Correria cap a la vila? I mentrestant què? Ara les gotes ja eren com un filet d'aigua que rajava sense aturar-se i, al voltant del forat, el ciment s'anava humitejant. Tot d'una, Hans va tenir una idea. Va ficar l'índex al forat i el va tapar del tot. Aleshores, va dir al seu germanet:
- Corre, corre, de pressa, Dieting! Digues a la gent que hi ha un forat al dic. Digues que s'afanyin, que jo el tindré tapat mentre no arribin.
El petit, per la mirada del germà, va comprendre que la cosa era greu, i va arrencar a córrer tant com podia.
En Hans, agenollat davant el mur, i amb el dit pitjant dins el forat, mirava el seu germanet com corria i s'anava fent cada vegada més petit. Ben aviat no va fer més mota que un pollet; després, va semblar un punt fosc; després, no res; en Hans es va trobar sol tapant el forat amb el dit.
De l'altra banda, sentia el glo! glo! de l'aigua, i, de tant en tant, una onada més forta llançava unes gotes d'escuma que li esquitxaven els cabells.
De mica en mica, la seva mà s'anava enrampant; va provar de fregar-se-la amb l'altra, però cada moment es quedava més freda. Va mirar el llarg camí que menava a la vila: ni una ànima! El fred anava muntant pel braç fins a l'espatlla. Després, unes doloroses punxades i uns forts tremolors li van començar pel dit i li arribaven al colze. Li semblava que feia hores i hores que el seu germà havia marxat. Es trobava tan sol i tan cansat... va recolzar el cap contra el dic per agafar un xic de força i li va semblar que, a l'altra banda, la mar mormolava:
- Jo sóc l'oceà. Ningú no pot lluitar contra mi. Qui ets tu, espurna de minyó, per a privar-me de passar? Val més que fugis.
El cor d'en Hans bategava amb grans batecs. Que trigaven a venir! No arribarien mai?
I l'aigua xarbotava contra el dic:
- Passaré, passaré, passaré! Quedaràs ofegat, ofegat, ofegat! Fuig, mentre hi ets a temps!
En Hans va estar temptat de treure el dit. En tenia tanta de por! Però si el retirava, què? El forat s'engrandiria i esbotzaria el mur. Va estrènyer les dents i va pitjar amb el dit encara més fort.
- No fugiré, no fugiré! -va cridar-. I no et deixaré passar!
En aquell moment que es van sentir veus. Lluny, molt lluny del camí, es veia una polseguera i tot de gent que corria. Eren els homes de la vila. Molt aviat va reconèixer el seu pare i els veïns. Portaven pales i senalles. I tot corrent cridaven: "Ja venim, ja venim; aguanta fort!"
Al cap d'un moment, ja hi eren. I quan van veure el pobre Hans, pàl·lid de fred i de sofriment, van córrer a treure'l d'allí. El seu pare el va prendre en braços, va fregar-li els membres entumits i els homes li van dir que era un veritable heroi i que havia salvat el poble.
Quan el dic va quedar ben afermat, van retornar a Haarlem duent en Hans en triomf damunt les espatlles de tots. I heu de saber que aquesta història jo us l'he pogut explicar perquè visc a Haarlem i en Hans és amic meu.

FI.

divendres, 18 d’abril de 2008

Els malnoms de Torrent (Marisol Herreros)

“El meu nom és Josep Górriz i Marí, encara que al meu poble tots em coneixen com el Caragol; ací les famílies tenen un malnom”. Esta frase podem escoltar-la en qualsevol dels nostres pobles.

El costum d’emprar els malnoms per a referir-nos a les persones o a les seues famílies pertany a la nostra cultura tradicional. Des de sempre, de tota la vida, des que l’home viu en societat ha tingut la necessitat d’identificar-se, i sobretot de diferenciar-se dels altres. Fins que arribaren els noms i els cognoms va haver de transcórrer un llarg període, en el qual els veïns d’un mateix nucli de població es referien els uns als altres emprant mots o sons que identificaven una persona concreta.

Tots hem jugat a endevinar personatges fent-nos valdre tan sols de gestos, dient quin és el seu ofici o treball, o posant de relleu algun defecte personal o vici que el caracteritza.

Els malnoms són propis de les societats tradicionals, no tant per ser rurals sinó perquè són, o almenys han estat, societats menudes, on tots es coneixen i, lògicament, tots poden tenir un coneixement dels trets o dels fets que són característics d’una família o d’un individu.

El foraster, en arribar a un poble, desconeixedor de les expressions col·loquials pròpies, pot confondre perfectament un malnom amb un cognom. Recorde que en un poble menut de parla castellana, on passava llargues temporades, hi havia una família que per tots era coneguda com Magro; tota la gent en referir-se a qualsevol dels seus membres ho feia amb el nom propi i li afegia Magro. Un bon dia, per raons que a hores d’ara no fan al cas, vaig haver de telefonar al metge d’urgències per a dir-li que una de les xiquetes estava malalta. La infermera, com és lògic, em va demanar el seu nom i els seus cognoms; jo li’ls vaig dir: “Eva Magro”. De sobte, la mare, que la tenia ben a prop, em va dir: “Magro, no!, li diuen Martínez”. Jo em vaig quedar molt avergonyit, perquè... encara era foraster. Després vaig saber que este malnom li venia perquè algun dels seus avantpassats sempre demanava als seus pares per a esmorzar i berenar “magro”.

Els malnoms, per sort o per desgràcia, s’hereten. Són el segell familiar... “vosté, no em coneix, però jo encara sóc família dels Herbassers... si ho hagueres dit des del principi ens haguérem estalviat les preguntes, però, en este poble, pels cognoms no coneixem a ningú”. Els malnoms poden amagar històries econòmiques, psicològiques, de rancúnies, enveges de veïnat, tota classe d’anècdotes.

Marisol HERREROS, Els malnoms de Torrent, Ajuntament de Torrent, 2000

Bella, de vós só enamorós (lletra, cantada per Raimon)

Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Tot mon tresor done, i persona,
a vós, garrida.
Puix no us vol mal qui el tot vós dóna,
dau-me la vida;
dau-me-la, doncs, hajau socors,
ànima mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Tota la nit que en vós estic
he somiat;
i quan record sol, sens abric,
trobe'm burlat.
No em burleu més: durmam los dos,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Vós m'haveu fet gran cantorista
i sonador;
vós ben criat; vós bell trobista,
componedor,
fort i valent; també celós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

No us atavieu, anau aixi,
que prenc gran ira
si us ataviau i algú prop mi
per sort vos mira.
Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Bella, de vós só enamorós.
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.

Esquerrans

Hom els ha anomenats l'última minoria negligida. Són els esquerrans, és a dir, aquells que se serveixen millor de la mà esquerra que no de la dreta. Són el 13% de la població mundial, quatre vegades més que no fa cent anys.
Aquest increment és esmentat a l'estudi 'Right Hand, Left Hand', publicat el 2002 pel professor de la University College de Londres, Chris McManus, i es relaciona amb l'abandonament definitiu de la pràctica escolar (antipedagògica i contraproduent) de forçar els esquerrans a escriure amb la mà dreta (i, de manera general, amb la fi de prejudicis ancestrals, que la ciència s'ha encarregat de desacreditar).
Les causes de la tendència a usar la mà i el peu esquerres han originat molt debat i algunes tesis. De tota manera, sembla clar que el factor genètic hi té molt a veure, i encara no fa un any un equip d'investigadors de la Universitat d'Oxford va identificar un gen que podria afavorir aquesta tendència: l'LRRTM1.
Tot amb tot, el món en què vivim és pensat per a la majoria: els dretans (també hi ha els ambidextres, que empren indistintament totes dues mans). És per això que ja han començat a proliferar les botigues específicament adreçades als esquerrans, que hi poden adquirir tot d'objectes adaptats a llurs necessitats: material escolar i d'oficina, estris domèstics...

Cervell: els hemisferis dret i esquerre

El
cervell és format per dues meitats simètriques: l'hemisferi dret i l'hemisferi esquerre. Simplificant, podem dir que l'hemisferi dret controla la part esquerra del cos, i l'hemisferi esquerre, la part dreta. Doncs bé, tradicionalment l'hemisferi dret (dominant, doncs, entre els esquerrans) s'ha associat a la creativitat, a les emocions i al sentit musical i artístic..., i l'hemisferi esquerre, al pensament lògic i a la destresa en els camps matemàtic i científic.

Esquerrans cèlebres

A la llista d'esquerrans famosos figuren els noms dels artistes Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Raffaello, Peter Paulus Rubens i Pablo Picasso; dels músics Ludwig van Beethoven, Wolfgang Amadeus Mozart, Robert Schumann, Pau Casals i Bob Dylan; dels actors Charles Chaplin, Fred Astaire, Cary Grant, Greta Garbo, Steve McQueen, Marilyn Monroe, Robert De Niro, Nicole Kidman i Julia Roberts; dels polítics Mohandas Gandhi, Winston Churchill, Ronald Reagan, Fidel Castro i Bill Clinton...

Genis del futbol

Naturalment, també és nombrosa la llista d'esportistes esquerrans famosos, i particularment selecta la dels futbolistes: Pelé, Johan Cruyff i Diego Armando Maradona, considerats tres dels millors jugadors de tots els temps. També és esquerrà l'argentí i blau-grana Leo Messi, que, amb sols vint anys, és vist com el successor natural del seu compatriota Maradona.

Abreviatures més usuals

Expressions abreujades més usuals

a favor meu: f/m
a favor nostre: f/n
a favor seu: f/s
a favor vostre: f/v
a l’atenció de: a/
a l’ordre de: o/
a la meva ordre: m/o
a la nostra ordre: n/o
abans de Crist: aC a. de C.
abans de la nostra era: a. de la n. e.
abans del migdia: am
abreviatura: abrev.
abril: abr.
Acadèmia Valenciana de la Llengua: AVL
acadèmic/ca: acad.
acrònim: acr.
actualització: act.
actualitzat/ada: act.
adaptador/ra: adapt.
addicionador/ra: addic.
addicional: add.
adherit/ida: adh.
adjunt/ta: adj.
administració: adm.
administrador: admdor.
administradora: admdora.
administratiu: admtiu.
administrativa: admtiva.
advocat/ada: adv.
agent: AG ag.
agost: ag.
agrícola: agr.
agricultor/ra: agr.
agricultura: agr.
agrònom: agròn.
agronomia: agron.
agronòmic/ca: agron.
agutzil: AGL agl.
ajudant/ta: ajud.
ajuntament: aj.
al cel sia: a. c. s.
al meu càrrec: m/c
al meu compte: m/cte
al meu favor: m/f
al nostre càrrec: n/c
al nostre compte: n/cte
al nostre favor: n/f
al vostre càrrec: v/c
al vostre compte: v/cte
al vostre favor: v/f
alçada: alç.
alçària: alç.
alemany: al.
alfabet fonètic internacional: AFI
àlies: (a)
alimentació: alim.
alimentari: alim.
alta velocitat: a. v.
altitud: alt. altd.
altura: alt.
alumne/na: al.
amb còpia: a. c.
ambulatori: amb.
ampersand, angl. (‘i’): &
amplada: ampl.
amplària: ampl.
ampliat/ada: ampl.
amplitude modulation, angl. (‘modulació d’amplitud’): AM
anagrama: anagr.
anastàtic: anast.
anglès: angl.
Anglo-American Cataloging Rules (2a edició): AACR2
anònim: an. anòm.
anotador/ra: anot.
ante meridiem, ll. (‘abans del migdia’): am a. m.
anteportada: antep.
anterior: ant.
antic/iga: ant.
antigament: ant.
antologia: ant. antol.
apaïsat: apaïs.
apartament: apmt.
apartat: ap. apt.
apèndix: ap.
apòcrif: apòcr.
aprenent: apnt.
aprenenta: apnta.
aprovat/ada: apr.
aproximadament: aprox.
aproximat/ada: aprox.
àrab: àr.
aranès: ar.
armari: arm.
arqueologia: arqueol.
arqueològic/ca: arqueol.
arquitecte: arq.
arquitectònic/ca: arquit.
arquitectura: arquit.
arranjador/ra: arr.
arrova: @
article: art.
assessor/ra: ass.
assignatura: assign.
associació: assoc.
Associació Fonètica Internacional: AFI
associat/ada: assoc.
astrologia: astr. astrol.
astronomia: astr. astron.
àtic: àt.
Atles universal: AU
atmosfera: atm.
atmosfèric/ca: atm.
autògraf: autògr.
autopista: A
autopista de peatge: AP
autor/ra: aut.
auxiliar: aux.
alta velocidad española, esp. (‘alta velocitat espanyola’; v. tren d’alta velocitat): AVE
avinguda: av.
badana: bad.
baixada: bda.
baixos: bxs.
barranc: bnc.
barri: b.
barriada: b.
batxillerat: batx.
bibliografia: bibl. bibliogr.
biblioteca: bibl.
bloc: bl.
Boletín Oficial del Estado: BOE
butlletí: butll.
Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (fins a l’any 2000): BOCAIB
Butlletí Oficial de les Corts Valencianes: BOCV
Butlletí Oficial de les Illes Balears: BOIB
Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya: BOPC
Butlletí Oficial del Principat d’Andorra: BOPA
Butlletó Oficial del Parlament de les Illes Balears: BOPIB
calefacció: calef.
cantonada: cant.
capità/ana: CT cpt.
capítol: cap.
caporal: CL cpl.
carrer: c. c/
carreró: cró.
carretera: C ctra.
cartografia: cartogr.
cartogràfic/ca: cartogr.
castellà: cast.
català: cat.
Catalunya [del] Nord: CN
catedràtic/ca: catedr.
catolicisme: catol.
certificat/ada: cert.
cinema: cin.
cinematografia: cin.
cinematogràfic/ca: cin.
cinquè: 5è
cinquena: 5a
cinquenes: 5es
cinquens: 5ns
cinturó: cint.
circa, ll. (‘vers’): c.
circulació: circul.
circular (document): C
climatologia: climat.
climatològic/ca: climat.
coautor/ra: coaut.
coberta: cob.
codi d’identificació fiscal: CIF
codi postal: CP
col·laborador/ra: col·l. col·lab.
col·lecció: col·l.
columna: col.
comarca: com.
comentarista: com.
comissió: com.
comissió de serveis: com. de serv.
Comissió Federal de Comerç (dels EUA): FTC
companyia: cia.
compilador/ra: comp.
complementari: compl.
compositor/ra: comp.
comptabilitat: compt.
compte corrent: c/c cte. ct.
comunicació particular: com. part.
condicional: cond.
conferiu[-ho amb]: cf.
confronteu[-ho amb]: cf.
consell: cons.
conseller/ra: cons.
conseller/ra primer/ra: cons. pr.
Constitució del Principat d’Andorra: CPA
Constitució espanyola: CE
Constitution [ française] (‘Constitució [francesa]’): Const.
construcció: constr.
continuador/ra: cont.
contractat/ada: contr.
convocatòria: conv.
coordinador/ra: coord.
corporació: corp.
correcció: corr.
corrector/ra: corr.
correus: corr.
cosmonàutica: cosmon.
curador/ra: cur.
data de l’última menstruació: DUM
decret: D
decret llei: DL
dedicat: ded.
dedicatòria: ded.
denominació d’origen: DO d. d’o.
departament: dept.
derogatori/tòria: derog.
descompte: dte.
desembre: des.
despeses: desp.
després de Crist: DC
després de lliurada (post data, ll.): PD p. d.
després del migdia: pm
després del que hi ha escrit (post scriptum, ll.): PS p. s.
Deutsche Industrie Normen, al. (‘Normes de la Indústria Alemanya’): DIN
Deutsche Mark, al. (‘marc alemany’): DM
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: DOGC
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana: DOGV
Diari Oficial del Parlament de Catalunya: DOPC
dibuix: dib.
Diccionari català-valencià-balear: DCVB
Diccionari d’abreviacions: DA
Diccionari d’economia i gestió: DEG
Diccionari d’història de Catalunya: DHC
Diccionari d’història universal: DHU
Diccionari d’ús dels verbs catalans: DUVC
Diccionari de geologia: DGEOL
Diccionari de la llengua catalana (d’Enciclopèdia Catalana): DGEC
Diccionari de la llengua catalana (d’Enciclopèdia Catalana): DLC
Diccionari de la llengua catalana (de l’Institut d’Estudis Catalans): DIEC
Diccionari de sinònims de frases fetes: DSFF
Diccionari de veterinària i ramaderia: DVR
Diccionari descriptiu de la llengua catalana: DDLC
Diccionari enciclopèdic de medicina: DEM
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana: DECat
Diccionari general de la llengua catalana: DGLC
Diccionari manual de la llengua catalana (d’EDHASA): DMLC
Diccionari manual de la llengua catalana (de l’Institut d’Estudis Catalans): DMIEC
Diccionari ortogràfic i de pronúncia del valencià (de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua): DOPV
Diccionari valencià (de la Generalitat Valenciana): DVAL
Diccionario de la lengua española (de la Real Academia Española): DRAE
dies data: d/d
dies des de la data: d/d
dies des de la factura: d/fra
dies des de la vista: d/v
dies factura: d/fra
dies vista: d/v
dijous: dj.
dilluns: dl.
dimarts: dt.
dimecres: dc.
dipòsit legal: DL dip. leg.
direcció: dir.
direcció general: DG dir. gral.
directiu/iva: dir.
director/ra: dir.
director/ra general: DG dir. gral.
disposició: disp.
dissabte: ds.
districte: distr.
diumenge: dg.
divendres: dv.
divisió: div.
document: doc.
document nacional d’identitat: DNI
dòlar americà: $
dona o home: d/h
drecera: drec.
dreta: dta.
duplicat/ada: dupl.
economia: econ.
ecu: ECU
edició: ed.
editor/ra: ed.
editor/ra literari/rària: ed. lit.
editorial: ed.
efectes: e/
efectes a cobrar: e/c e/cobr
efectes a pagar: e/p e/pag
efectiu: ef.
el meu gir: m/g
el meu taló: m/t
el meu xec: m/x
el nostre gir: n/g
el nostre taló: n/t
el nostre xec: n/x
empresa de treball temporal: ETT
en el lloc citat (loco citato, ll.): loc. cit.
en funcions: e. f.
en l’obra citada (opere citato, ll.): op. cit.
entresòl: entl.
epígraf: §
epíleg: ep.
escala: esc.
escola universitària: EU
escut: esc.
espanyol: esp.
especialment: esp.
específicament: espf.
esquerre/rra: esq.
est: E
Estat Major: EM E. M.
Estatut d’autonomia de Catalunya: EAC
Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana: EACV
Estatut d’autonomia de les Illes Balears: EAIB
est-nord-est: ENE
est-sud-est: ESE
etcètera: etc.
euro: €
Excel·lència: E.
Excel·lència: Exc.
Excel·lentíssim Senyor: Excm. Sr.
Excel·lentíssima Senyora: Excma. Sra.
excepció: exc.
excepte: exc.
exemple: ex.
expedició: exped.
expedidor/ra: exped.
expedient: exp.
extensió: ext.
exterior: ext.
factura: fra.
facultat: fac.
febrer: febr.
Federal Trade Commission, angl. (‘Comissió Federal de Comerç’ dels EUA): FTC
ferrocarril: FC
figura: fig.
finca: fca.
fira internacional: FI
física: fís.
florí italià: FL
foli: f. f/ F
foliació variada: fol. var.
fonogràfic: fonogr.
Fons Monetari Internacional: FMI
fotografia: fot.
franc a bord del vaixell (free on ship, angl.): FOB
franc a la fàbrica: f. f. FF
franc al costat del vaixell ( free alongside ship, angl.): FAS
franc belga: FB
franc fàbrica: f. f. FF
franc francès: FF
franc luxemburguès: FLUX
franc sobre camió: FOT
franc sobre vagó: FOR
franc suís: FS
francès: fr.
free alongside ship, angl. (‘franc al costat del vaixell’): FAS
free on board, angl. (‘franc a bord del vaixell’): FOB
free on rail, angl. (‘franc sobre vagó’): FOR
free on truck, angl. (‘franc sobre camió’): FOT
frequency modulation, angl. (‘modulació de freqüència’): FM
futur: fut.
gallec: gall.
gener: gen.
general: gral.
geografia: geogr.
geometria: geom.
gerundi: ger.
gir postal: GP
gir telegràfic: GT
govern: gov.
Gran diccionari 62 de la llengua catalana: GD62
Gran diccionari de la llengua catalana: GDLC
Gran enciclopèdia catalana: GEC
Gran Larousse català: GLC
gran vitesse, fr. (‘alta velocitat’): g. v.
habitants: h. hab.
home o dona: h/d
hotel: H
i: &
ibídem: ib.
ídem: íd.
Illes Balears: IB
il·lustració: il·lustr.
il·lustrat/ada: il·lustr.
imperatiu: imp.
imperfet: imperf.
import: imp.
impost: impt.
impost sobre activitats econòmiques: IAE
impost sobre el valor afegit: IVA
impost sobre la renda de les persones físiques: IRPF
impremta: impr.
incomplet: inc. incompl.
incorporat/ada: inc.
índex de preus al consum: IPC
indicatiu: ind.
indústria: ind.
inferior: inf.
infinitiu: inf.
inicials: inic.
inspector/ra: IP insp.
institut: inst.
Institut Català de les Dones: ICD
Institut d’Estudis Catalans: IEC
instrucció (document): I
intendent/ta: IT int.
intendent/ta major: IM int. m.
interès: int.
interí/rina: int.
interior: int.
international phonetic alphabet, angl. (‘alfabet fonètic internacional’): IPA
International Phonetic Association, angl. (‘Associació Fonètica Internacional’): IPA
International Organization for Standardization, angl. (‘Organització Internacional de Normalització’): ISO
international standard book number, angl. (‘número internacional normalitzat per als llibres’): ISBN
international standard serial number, angl. (‘número internacional normalitzat de publicacions en sèrie’): ISSN
International Union of Pure and Applied Chemistry, angl. (‘Unió Internacional de Química Pura i Aplicada’): IUPAC
International Union of Pure and Applied Physics, angl. (‘Unió Internacional de Física Pura i Aplicada’): IUPAP
italià: it.
jocs olímpics: JO
Journal Officiel de la République Française: JO
juliol: jul.
junta de govern: j. de gov.
junta directiva: j. dir.
jurídic/ca: jur.
jurisprudència: jurispr.
jurista: jur.
Jutjat de Primera Instància: J. 1a Inst. JPI
la lletra nostra: ll/n l/n
la lletra vostra: ll/v l/v
la meva factura: m/fra
la meva lletra: m/ll m/l
la meva remesa: m/r
la nostra factura: n/fra
la nostra lletra: n/ll n/l
la nostra remesa: n/r
la referència meva: r/m
la referència nostra: r/n
la referència vostra: r/v
la vostra lletra: v/ll v/l
làmina: làm.
limitada: ltda.
llatí: ll.
llei: L
Llei d’enjudiciament civil: LEC
Llei d’enjudiciament criminal: LECr
Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú: LRJPAC
llei orgànica: LO
lletra [de canvi]: ll/ l/
lletra nostra: ll/n l/n
lletra vostra: ll/v l/v
llibre: ll.
llicenciat/ada: llic.
loco citato, ll. (‘en el lloc citat’): loc. cit.
marc alemany: DM
mate’s receipt, angl. (‘rebut d’embarcament’; conforme en un volant d’admissió de mercaderies a bord): MR m. r.
matemàtica, matemàtiques: mat.
màxim/ma: màx.
mecanografiat: mecan. mecanogr.
medium waves, angl. (‘ones mitjanes’): MW
mercaderia: merc.
mercantil: merc.
mesos data: m/d
mesos des de la data: m/d
mesos des de la vista: m/v
mesos per al terme: m/t
mesos terme: m/t
mesos vista: m/v
middle waves, angl. (‘ones mitjanes’): MW
mil·lèsim/ma: mil·l.
milió: M
milió de pessetes: MPTA
mínim/ma: mín.
modulació d’amplitud (amplitude modulation, angl.): AM
modulació de freqüència (frequency modulation, angl.): FM
mosso/ssa d’esquadra: m. d’e. ME
Mossos d’Esquadra (cos): M. d’E. ME
multigrafiat: multigr.
negatiu: neg.
negociat: neg.
nombre: nre.
nominal: nom.
nominatiu: nom.
nord: N
nord-est: NE
nord-nord-est: NNE
nord-nord-oest: NNO NNW
nord-oest: NO NW
Normes de la Indústria Alemanya (Deutsche Industrie Normen, al.): DIN
nota, notes: n.
nota bene, ll. (‘pareu atenció’): NB n. b.
nota de l’editor/ra: n. de l’e.
nota de la traductora: n. de la t.
nota de les editores: n. de les ed.
nota de les traductores: n. de les t.
nota del traductor: n. del t.
nota dels editors: n. dels ed.
nota dels traductors: n. dels t.
nova sèrie: n. s.
novè: 9è
novembre: nov.
novena: 9a
novenes: 9es
novens: 9ns
numerat: num.
número, números: núm. n.
número d’identificació fiscal: NIF
número internacional normalitzat de publicacions en sèrie (international standard serial number, angl.): ISSN
número internacional normalitzat per als llibres (international standard book number, angl.): ISBN
obra (opus, ll.): op.
obra citada (opus citatum, ll.): op. cit.
octubre: oct.
oest: O W
ona pesquera: OP
ones curtes (short waves, angl.): SW
ones mitjanes (middle waves, angl. medium waves, angl.): MW
Onomasticon Cataloniae: OC
opus, ll. (‘obra’): op.
opere citato, ll. (‘en l’obra citada’): op. cit.
opus citatum, ll. (‘obra citada’): op. cit.
opuscle: op.
ordre: O
ordre de pagament: OP
ordre ministerial: OM
Organització Internacional de Normalització (International Organization for Standardization, angl.): ISO
pagament: pag.
pagament immediat: p. i.
pagaré: p/
pàgina, pàgines: p. pàg.
País Valencià: PV
Països Catalans: PPCC
paquet: paq.
parada: par.
paràgraf: § ¶
parcel·la: parc.
pareu atenció (nota bene, ll.): NB n. b.
participi: part.
participi passat: PP p. p.
particular: part.
partida: part.
passat: pt.
passatge: ptge.
passeig: pg.
per absència: p. abs. p. a.
per absència: p. abs.
per autorització: p. aut.
per compte de: p/c
per delegació: p. d.
per exemple: p. e. p. ex.
per ordre: p. o.
per poder: p. p.
pes brut: PB p. b.
pes net: PN p. n.
pesseta: PTA pta.
pessetes: PTA ptes.
petita i mitjana empresa: PIME
plaça: pl. pça.
planta: pl.
plegat: pleg.
població: pobl.
Policia Aèria: PA
Policia Militar: PM
Policia Naval: PN
polígon: pol.
poligràfic: poligr.
porta: pta.
portuguès port.
positiu: pos.
post data, ll. (‘després de lliurada’): PD p. d.
post meridiem, ll. (‘després del migdia’): pm p. m.
post scriptum, ll. (‘després del que hi ha escrit’): PS p. s.
postdata: PD
preliminars: prel.
present: pres.
president/ta: pres.
prevere: prev. pvre.
primer: 1r
primera: 1a
primeres: 1es
primers: 1rs
principal: pral.
privilegi: priv.
procedència: proc.
producte interior brut: PIB
producte nacional brut: PNB
producte nacional net: PNN
professor/ra: prof.
programa: progr.
prologuista: prol. pr.
proppassada: ppda.
proppassat: ppt.
propvinent: pvt.
província: prov.
publicitat: publ.
pujada: pda.
punt (tipografia): pt.
punt quilomètric: PK PQ
quadre: q.
quadriculat: quadr.
quadruplicat: quadr. quadrupl.
quart: 4t
quarta: 4a
quartes: 4es
quarts: 4ts
quintuplicat: quint.
rambla: rbla.
Real Academia Española: RAE
rebut d’embarcament (mate’s receipt, angl.): MR
recopilador/ra: recop. rec.
recursos humans: RH
redactor/ra: red.
referència: ref.
referència meva: r/m
referència nostra: r/n
referència vostra: r/v
refonedor/ra: ref.
reformat/ada: reform.
regió: reg.
registre: reg.
Regles angloamericanes de catalogació (2a edició): AACR2
reial decret: RD
reial decret legislatiu: RDLEG
reial decret llei: RDL
reproducció: reprod.
resolució: R
responeu, si us plau: r. s. u. p. RSUP
resumidor/ra: res. resum.
retrat: retr.
revisador/ra: rev. revis.
revista: rev.
rova: @
secretari/tària: secr.
secretari/tària general: SG secr. gral.
secretaria: secr.
secretaria general: SG secr. gral.
segle, segles: s.
segon (ordinal): 2n
segona: 2a
segones: 2es
segons (ordinal): 2ns
següent, següents: s. seg.
selecció: sel.
seleccionador/ra: sel.
sense any [d’edició]: s. a.
sense data: s/d
sense lloc [d’edició]: s. ll.
sense nom: s. n.
sense número: s/n
sense peu d’impremta: s. p. d’i.
sentència: S
sergent: SG sgt.
sergenta: SG sgta.
servei: serv.
servei nacional: SN s. n.
servei públic: SP s. p.
setè: 7è
setembre: set.
setena: 7a
setenes: 7es
setens 7ns
short waves, angl. (‘ones curtes’): SW
si us plau: s. u. p. SUP
signatura: sign.
símbol: símb.
sisè: 6è
sisena: 6a
sisenes: 6es
sisens: 6ns
sobre vagó: s/v
sobreàtic: s/àt
societat anònima: SA s. a.
societat cooperativa: SCOOP s. coop.
societat cooperativa catalana limitada: SCCL s. c. c. l.
societat de garantia recíproca: SGR s. g. r.
societat de garanties recíproques: SGR s. g. r.

societat en comandita: SC s. c.
societat limitada: SL s. l.
societat regular col·lectiva: SRC s. r. c.
sota: s.
sotsinspector/ra: SIP sotsp.
sub voce, ll. (‘sota l’entrada’): s. v.
subjuntiu: subj.
sud: S
sud-est: SE
sud-oest: SO SW
sud-sud-est: SSE
sud-sud-oest: SSO SSW
superintendent/ta: SIT supt.
superior/ra: sup.
suplement: supl. suplem.
suplent/ta: supl.
taló: t/
també: t.
tarifa: t.
tarifa corrent: t. c.
tarifa especial: t. e.
tarifa general: t. g.
telèfon: t. tel.
telegrama: telegr.
televisió: TV
tercer: 3r
tercera: 3a
terceres: 3es
tercers: 3rs
terme municipal: TM t. m.
terminació: t.
text refós: TR t. r.
tinent/ta: TT tt.
tipografia: tip. tipogr.
titular: tit.
tom: t.
tomografia computada: TC
tomografia per emissió de positrons: TEP
topogràfic: topogr.
traducció: trad.
traductor/ra: trad.
transcripció: transcr.
transcriptor/ra: transcr.
transferència: transf.
transitori/tòria: trans.
travessera: trav.
travessia: trav. trv.
tren d’alta velocitat: TAV
train à gran vitesse, fr. (‘tren d’alta velocitat’): TGV
triplicat: tripl.
Una Norma Española: UNE
Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (International Union of Pure and Applied Physics, angl.): IUPAP
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (International Union of Pure and Applied Chemistry, angl.): IUPAC
unitat, unitats: u. un.
universitari/tària: univ.
universitat: univ.
Universitat Autònoma de Barcelona: UAB
Universitat Catalana d’Estiu: UCE
Universitat Catalana d’Estiu de la Natura: UCEN
Universitat d’Alacant: UA
Universitat d’Andorra: UdA
Universitat d’Estiu d’Andorra: UEA
Universitat d’Estiu de Gandia: UEG
Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre: UETE
Universitat de Barcelona: UB
Universitat de Girona: UdG
Universitat de les Illes Balears: UIB
Universitat de Lleida: UdL
Universitat de Perpinyà: UP
Universitat de València: UV
Universitat de Vic: UVIC UVic
Universitat Internacional de Catalunya: UIC
Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei: UIMIR
Universitat Jaume I: UJI
Universitat Lliure de Catalunya: ULC
Universitat Oberta de Catalunya: UOC
Universitat Politècnica de Catalunya: UPC
Universitat Politècnica de València: UPV
Universitat Pompeu Fabra: UPF
Universitat Ramon Llull: URL
Universitat Rovira i Virgili: URV
Universitat Tècnica d’Estiu de Catalunya: UNTEC
urbanització: urb.
valor: v/
vegeu: v. veg. vg.
vegeu també: v. t.
venciment: venc.
verbi gratia, ll. (‘per exemple’): v. gr.
vide, ll. (‘vegeu’): v.
videte, ll. (’vegeu’): vid.
vigilant/ta: VG vig.
virus d’immunodeficiència humana: VIH
vist i plau: v. i p. VP
vistiplau: VP
vocabulari: vocab.
volum: vol.
vuitè: 8è
vuitena: 8a
vuitenes: 8es
vuitens: 8ns
xec: x.
xilografia: xil. xilogr

dijous, 17 d’abril de 2008

Setmanari d'informació general "El Demà"

El Demà, un setmanari amb unes característiques pròpies:

Un periòdic nou. Nascut el 2007, apunta cap al demà.

Un periòdic independent. Fet amb total autonomia, sense cap pressió política, mediàtica, econòmica o religiosa. Ofereix informació rigorosa i veraç tot defugint els partidismes.

Un mitjà informatiu de masses. Amb l'objectiu d'arribar a tots els públics.

Un periòdic atractiu. Amb un disseny modern i innovador, amb un llenguatge clar.

Un periòdic jove. Realitzat per redactors joves.

Un periòdic optimista. Amb notícies positives, des d'un punt de vista constructiu.

Un periòdic plural. On no només es parli de futbol i de l'Administració.

Un periòdic net. Sense contaminacions ni manipulacions, jugant net i amb respecte.

Un periòdic sense fronteres. On les notícies de Milà, Londres, París, Dublín i Veracruz hi tenen cabuda.

Un periòdic català. Sense complexos ni autoodi, i sense amagar la gran riquesa literària, musical, esportiva i cultural que ens envolta.

Un periòdic sense límits. On els equips esportius de Perpinyà hi tenen cabuda.

Un periòdic on line. Amb un sol clic, directament a tots els racons del planeta.


http://eldema.cat/

Siguem oberts: parlem en català

Per poc que hi pensem, ens adonarem que resulta positiu i encertat que les persones de llengua inicial o habitual catalana mantinguin el català en les converses amb interlocutors que se’ls adrecen en altres llengües, generalment el castellà. Anomenarem aquest comportament lingüístic norma de manteniment del català (NMC). Ho trobem -senzillament- lògic, raonable i just, i sabem que és molt efectiu amb vista a garantir un futur col·lectiu digne als parlants del català. Tanmateix, per diverses raons, moltes persones que voldrien adoptar aquesta nova conducta, la NMC, no se senten capaces de canviar el seu hàbit en la relació social. A totes aquestes persones els volem proposar unes quantes idees que els poden ajudar a escurçar la distància entre allò que els agradaria fer, o troben que haurien de fer, i allò que realment encara fan.

1. Quan seguim la NMC fem una proposta personal, cordial i integradora als nostres interlocutors, una proposta en positiu, que comporta un tracte igualitari i que fa possible un progrés personal i social conjunt; a més, transmetem als nostres infants un bon hàbit. Mantenint el català obtenim la satisfacció personal d’actuar d’acord amb allò que ens sembla més convenient, raonable i just. Alhora, obrim a l’altre espais de relació i contacte amb la nostra llengua que li permetran fer-la seva, apropiar-se-la. El nostre interlocutor obté facilitats en el seu progrés cap a l’adquisició de la llengua del país, i també la satisfacció de veure’s tractat com un igual, com un més de la colla, del grup, de la comunitat a què pertany. En canvi, s’ha d’evitar la sensació que mantenim el català perquè hi tenim dret. És clar que n’hi tenim, però convé defugir qualsevol actitud que pugui semblar reivindicativa o desafiant, perquè és completament fora de lloc en les relacions interpersonals. Les actituds d’aquesta mena i els plantejaments basats en drets són adequats per a les situacions i actuacions col·lectives, socials o polítiques, o bé per a casos extrems d’intolerància.

2. La decisió d’aplicar la NMC es pot modular, no s’ha de seguir necessàriament de manera total i inflexible. No ens hem d’amoïnar pensant que ens demana d’un dia per l’altre un canvi radical en absolutament totes les situacions de comunicació, en qualsevol context, amb tothom, per un temps indefinit o per sempre. És cert que el més senzill és habituar-se a seguir sempre la NMC, i modificar-la només si algú no ens entén o hi ha alguna situació que ho aconsella. Però també és cert que, mentre s’adquireix aquest nou hàbit, hi ha contextos que faciliten la superació de l’hàbit anterior. Podem tenir-los en compte per modular la nostra decisió d’adoptar la NMC. Sigui quin sigui el grau d’aplicació que en fem, en cada ocasió concreta que mantinguem el català obtindrem un efecte positiu apreciable en el nostre entorn. Aquesta modulació depèn de la nostra decisió i, també, de cada interlocutor: de la mena de relació que hi tinguem i de la seva biografia lingüística; i, a partir del moment que adoptem la NMC amb algú, també depèn de la mateixa història lingüística de la relació.

L’aplicació de la NMC depèn de la mena de relació que tinguem amb la persona amb qui parlem. És més fàcil seguir-la amb una persona amb qui iniciem un contacte, i encara més si aquest contacte és ocasional o esporàdic. En aquest cas ni tan sols es tracta de mantenir el català, sinó d’iniciar la conversa, la relació, en català: es tracta, senzillament, de proposar-li el català. Si es tracta d’una relació que es mantindrà en el temps (una nova feina, una nova colla, una nova amistat, etc.), els moments inicials, els dies o setmanes inicials són molt importants. Canviar la llengua de relació amb les persones amb qui hi ha una llarga coneixença prèvia és possible però costa més.

També podem tenir en compte la "biografia lingüística" del nostre interlocutor, si la sabem o la podem imaginar: no és el mateix una persona amb un baix nivell cultural o que viu en un barri sense gens de presència del català que una persona amb un cert nivell d’estudis o una trama de relació social en què el català és llengua habitual. El factor edat també és molt important. Qualsevol persona jove que no ha immigrat recentment ha passat pel sistema educatiu i escolar en català i, per tant, l’entén, molt probablement el sap parlar i no tindrà inconvenient a fer-ho..., si li ho proposem parlant-hi en català.

La "història lingüística" de la relació. Pot ser una història tot just començada, d’uns quants segons, o pot ser molt més llarga. Si nosaltres d’entrada proposem a una persona el català, pot ser que ens hi correspongui des del primer moment; provem-ho i ens trobarem que això passa en molts més casos que no ens pensem. Sovint es tracta de persones que en el nostre àmbit hem percebut com a no-catalanoparlants, però que poden usar el català, i de fet ja ho fan en altres àmbits.

Si inicialment no ens corresponen en català, llavors ja podem parlar pròpiament de mantenir el català. És possible que l’interlocutor, que potser hi està poc habituat, comenci a parlar en català en un moment més o menys inicial de la conversa (o de la relació). Tots dos interlocutors (no solament el que parla català) poden sentir una certa incomoditat pel fet de no parlar una mateixa llengua. Però ara ja hi ha les condicions socials per fer jugar a favor del català aquest factor, que fins ara gairebé sempre hi havia jugat en contra.

Si la conversa s’instal·la (de moment?) en una situació en què cada interlocutor fa servir un idioma diferent, ens podem posar un termini (uns minuts, unes quants dies, unes quantes setmanes; o bé uns quants intercanvis comunicatius cada vegada que ens retrobem amb aquesta persona, etc.). Si finalment, passat un termini que ens haguem proposat, la nostra proposta cordial no és atesa, sempre podem decidir de deixar-ho córrer si no ens és còmode o si no ens veiem capaços o no tenim ganes de mantenir la situació indefinidament. Però en molts casos, la nostra proposta haurà obtingut resposta positiva.

3. Hem de tenir clar que la NMC sempre produeix efectes positius, encara que (de moment?) no obtinguem resposta en català: si més no, el fet encara poc habitual de mantenir el català planteja la qüestió (en comptes d’esquivar-la) de quina relació té el nostre interlocutor amb la llengua del país. A partir d’aquí hi pot haver una certa incomoditat, que pot influir en l’actitud de l’interlocutor amb vista a resoldre-la (per ell mateix, potser en altres àmbits o relacions, per evitar aquesta situació als seus fills, etc.). Alhora, és una situació dinàmica, que pot progressar, ja que facilita un context que interpel·la la persona que tenim davant i afavoreix el seu procés d’interiorització emotiva i de coneixement passiu, que és sempre previ (i simultani) al procés d’apropiació activa d’una llengua.


Fins i tot en el cas que la comprensió no sigui total, el manteniment del català produeix efectes positius pels mateixos motius esmentats al punt anterior: planteja al nostre interlocutor la conveniència o necessitat de millorar en la comprensió, que ja és un primer pas per a, més endavant, iniciar-se en l’expressió.

4. Un altre factor positiu és que la NMC no discrimina els nostres interlocutors per raó de llengua, i això produeix uns efectes d’acolliment, de tracte igualitari i de valoració de la seva capacitat d’aprenentatge que poden ser molt apreciats pels que són de llengua inicial no catalana.

5. Finalment, per als escassíssims casos de rebuig explícit, frontal i agressiu amb què ens puguem trobar, n’hi ha prou d’haver pensat abans en aquesta possibilitat per reaccionar adequadament, sense fer-ne gaire cas ni deixar que ens afecti emotivament; i potser també convé que ens plantegem si relacionar-los amb persones així, que no ens respecten gens, ens aporta res de positiu.


En resum: us proposem de mantenir el català i us animem a fer-ho per un munt de motius: perquè és natural, perquè ens convé, perquè així transmetem un bon hàbit als nostres fills, perquè és raonable i just, perquè ens resulta satisfactori, perquè és molt efectiu per a fer aflorar la gran quantitat de català "ocult" que hi ha en el nostre entorn, perquè és una proposta cordial i en positiu que socialment és integradora i personalment planteja una relació entre iguals, perquè és una situació dinàmica, en què hi ha un progrés personal i social dels interlocutors...; i també per respecte a tanta gent que ha lluitat i ha patit per defensar aquesta llengua.

I llavors, quan ens proposem de fer-ho, ens hi pot ajudar el fet de saber que molt sovint es tracta d’una situació momentània o transitòria, fins que l’interlocutor comença a parlar en català (o, si no, fins que ens sembli convenient), i també que podem modular l’aplicació del nou comportament de manteniment del català com ens sembli més adequat segons els casos (segons la mena de relació amb l’interlocutor, la seva biografia lingüística, etc.).

L’experiència viscuda per molta gent ens mostra que, una vegada superada la rutina que ens impulsa a adaptar-nos innecessàriament al castellà, es pot practicar el manteniment del català en quasi tots els casos, de manera automàtica i natural; i se’n pot prescindir de manera també natural però ben conscient en les escasses situacions en què ho considerem convenient.
Rafel TornerMembre del Cercle XXI