dimarts, 25 de novembre del 2008

Parlamentarisme

Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització polític en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança. Per tant, no hi existeix una clara separació de poders entre les branques legislativa i executiva ni el sistema de verificació i balança comú del presidencialisme. No obstant això, el sistema parlamentari té més flexibilitat i capacitat de resposta que no pas el presidencialisme. Com a sistema democràtic, en la democràcia parlamentaria la sobirania popular està representada per diputats i/o senadors, elegits en eleccions lliures i periòdiques, que exerceixen la seva funció legislativa en el marc d'un parlament.

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passer (en francès: "deixar fer, deixar passar").

Federació

Una federació (del llatí fœdus, "pacte") és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal"). En una federació, l'estatus d'autonomia dels estats o regions que la constitueixen, normalment és reconegut constitucionalment i no pot ser alterat per una decisió unilateral del govern central. Les federacions es conformen usualment per acord entre els estats i/o regions sobiranes, encara que no sempre gaudeixen del dret a la secessió de manera unilateral. La forma de govern o l'estructura constitucional d'una federació es coneix com a federalisme i es considera el concepte oposat a la forma de govern o l'estructura constitucional dels Estats unitaris.

Confederació

Una confederació és una associació d'estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats. Les confederacions sovint s'han creat per resoldre afers crítics, com ara la defensa territorial, la representació estrangera, el comerç internacional, o l'adopció d'una moneda única. Les confederacions creen un tipus de govern central per donar suport a tots els membres.