Lectura de la Tesi de doctorat de Biel Sansano

Crònica de la lectura i defensa de la Tesi

de doctorat del professor Biel Sansano

Avui divendres, dia 23 de maig de 2008, a les 11 del matí, ha tingut lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d'Alacant, l'acte públic de lectura i defensa de la Tesi de doctorat del professor Gabriel Sansano i Belso.

El Tribunal ha estat format pel Doctor Joan Mas i Vives, de la Universitat de les Illes Balears, que el presidia; el Doctor Juan Antonio Rios Carratalà, de la Universitat d'Alacant, en funcions de secretari; el Doctor François Suréda, de la Universitat de Perpìnyà; el Doctor Josep Maria Sala Valldaura, de la Universitat de Lleida; i el Doctor Antoni Serrà Campins, de la Universitat de Girona. Hi actuaven com a vocals suplents el Doctor Albert Rossich, de la Universitat de Girona, i el Doctor René Andioc, professor jubilat de la Universitat de Perpinyà.

Dins els estudis de recerca en llengua catalana, la tesi, conduent a l'obtenció del grau de Doctor en Filologia Catalana, s'acull a la menció de Doctor Europeu, per la qual cosa una part ha estat redactada i llegida en llengua francesa.

La tesi, intitulada "La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII: el teatre breu", de la qual ha estat tutor el professor Doctor Enric Balaguer i Pascual, de la Universitat d'Alacant, ha sigut dirigida pel professor Doctor Josep Lluís Sirera i Turó, de la Universitat de València. En la recerca, s'hi estudia el teatre breu no oficial, que aporta una revisió del concepte de "col·loqui", i mostra una concepció nova que il·lustra sobre aquest gènere en la societat valenciana del Barroc.

La llarga trajectòria del professor Sansano comença oficialment en el treball de tesi de llicenciatura titulat Obra teatral valenciana de Martí Domínguez Barberà (1908-1984): "Les Malaenes".

Des d'aleshores ha publicat un munt d'articles sobre "Estudi del teatre popular valencià", "Estudis sobre la Festa d'Elx", "Literatura valenciana actual", "Teatre valencià virtual", "Sobre antecedents dramàtics de Josep Bernat i Baldoví", "El teatre català dels orígens al segle XVIII", "Sobre els primers sainets valencians", "La dietarística barroca, font ocasional del teatre popular del segle XIX", "La renovació teatral de Martí Domínguez", "Aproximació a l'obra teatral de Manuel Molins", i "El text literari de la Festa o Misteri d'Elx".

Ha participat en diverses obres en l'escriptura de capítols com "L'obra dramàtica de Constantí Llombart", introducció a Martí Domínguez en les edicions dels llibres No n'eren 10? i Els horts, introducció a Josep Bernat i Baldoví-Eduard Escalante en El virgo de Visanteta-Tres forasters de Madrid, i introducció a Abú Magrib.

És autor dels llibres Quan callen les pedres (Martí Domínguez Barberà, 1908-1984) i Exemples de la Literatura Universal, i ha col·laborat en Diccionari de la Literatura Valenciana Actual (1968-2000), Història i crítica de la Festa d'Elx, Sainets il·licitans de la Restauració (1874-1896), i Invitació al Sarangollo.

Entre les edicions ha col·laborat en Actes del I Seminari d'Història de l'Espectacle Teatral; Martí Domínguez i el seu temps; Elx-Alacant: Espais culturals, economia i territori. Actes del I Seminari; S. Perpinyà, Antigüedades y glorias de la villa de Elche; i A. Ibarra y Manzoni, Diario de mi prisión (1866-1867).


L'acte de lectura de Tesi ha acollit una assistència multitudinària que ha omplert la Sala de Graus de la Facultat entre familiars, amics i col·legues en la seua trajectòria universitària, cosa que evidencia que Biel Sansano és mot apreciat per tothom.

Finalment, després de la deliberació, el Tribunal ha atorgat al doctorand la qualificació d'Excel·lent Cum Laude, que el fa mereixedor del Grau de Doctor.

Conservatori Superior de Música de les Illes Balears

Amb la finalitat de promoure la participació pública i privada a les activitats d'interès general de naturalesa docent i cultural, el Govern de les Illes Balears crea l'entitat denominada Fundació per al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, de caràcter docent i sense ànim de lucre.

La Fundació té com a objecte fundacional la gestió, la promoció i el suport del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

Els principals objectius fundacionals són:

a)Impartir els ensenyaments conduents a l'obtenció del títol de grau superior de música, d'acord amb els currículums establerts. També podrà impartir estudis d'especialitats amb titulació pròpia del centre, cursos de formació permanent i cursos de postgrau.

b) Gestionar el centre, administrar l'edifici i les instal·lacions del Conservatori que acull el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears i el Conservatori Professional de Música i Dansa de Palma, vetllar-ne pel bon funcionament i realitzar les obres, els serveis i els treballs necessaris per conservar-lo i mantenir-lo.

c) Promoure i organitzar activitats, reunions d'especialistes, cursos, seminaris i congressos relacionats amb l'àmbit dels ensenyaments que hi són propis.

d) Gestionar la utilització i l'aprofitament de la sala auditori, la prioritat de la qual, però, ha de ser el servei de la programació docent del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears i del Conservatori Professional de Música i Dansa de Palma.

e) Efectuar les tasques necessàries per assolir la màxima qualitat del procés formatiu i de tots els elements que hi intervenen, sense perjudici de les competències del Protectorat de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

http://www.conservatorisuperior.com/fundacio.htm

Institut Valencià d'Art Modern (IVAM)

L'Institut Valencià d'Art Modern IVAM té com a objectiu la investigació i difusió de l'art del segle XX.

El seu programa d'activitats ofereix: Col·leccions permanents, exposicions, temporals, conferències, cursos, tallers i edició de publicacions.

Compta amb el Centre Julio González, inaugurat el 1989, i la Sala de la Muralla inaugurada el 1991. L'IVAM està adscrit a la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

http://www.ivam.es/

Escalante, Centre Teatral

L'any 1985 la Diputació de València inicia una experiència lúdica i educativa per tal de potenciar l'amor al teatre i l'opinió crítica dels més menuts. Així naix l'Escalante, situat al carrer Landerer de València.

A partir de 1989 es consolida i s'amplia el projecte i es creen festivals, cicles i guies que porten les nostres produccions per tot Espanya, incidint en la faceta pedagògica i creant propostes d'activitats per a abans i després de les representacions.

El 1995 es crea una Escola de Teatre on adults i xiquets reben formació en el seu Taller, Aula i Escoleta.

A partir d'eixe moment, es decideix conformar el projecte com a CENTRE TEATRE, i se li afig un espai d'exposicions, on es podrà conéixer tot el procés de creació teatral.

http://www.escalantecentreteatral.com/