Notícies 3cat24.cat

dissabte, 22 de novembre de 2008

Monarquia

Monarquia és la forma política en què una persona té dret, per via hereditària, a regnar com a cap d'un estat amb caràcter vitalici. El nom amb què governen varia segons les zones i l'estructura jurídica del seu govern. Es poden dir: reis, emperadors, tsars, kàisers. A través de la història molts monarques han ostentat poder absolut, de vegades sobre la base de la seva pretesa divinitat.

Oligarquia

L'oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, Oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política). La paraula oligarquia catalana prové de les paraules gregues ὀλίγον óligon, "pocs" i ἄρχω arkho, "govern".

Autocràcia

Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona. El terme autòcrata es deriva del grec autokratôr (literalment "autogovernant" o "el governant de si mateix"). Els conceptes oposats són l'oligarquia, el govern d'una minoria o petit grup i democràcia, govern de la majoria, el poble.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Autocr%C3%A0cia

Democràcia

El terme democràcia ve del grec (δημοκρατία) δημος ("poble") i κρατω ("governar"). El seu sentit literal és, doncs, govern del poble. Té el seu origen com a terme i com a sistema de govern a l'antiguitat grega. Concretament, la democràcia s'establí com a forma de govern a l'Atenes posterior a la Revolució popular dirigida per Efialtes (462 a.C), que possibilità l'accés al poder per part dels pobres lliures. Aristòtil, crític de la democràcia, considerava que allò característic de la democràcia era precisament l'ésser el govern dels pobres lliures, àdhuc en el cas de què aquests fossin minoria. Modernament, es considera democràtic tot aquell govern on la sobirania recau en la totalitat del poble. Per descomptat, podem observar graus al llarg de la Història i en l'actualitat, de manera que un Estat pot barrejar l'extensió de la democràcia a un sector del poble amb la marginació d'un altre: el sufragi universal, per exemple, esdevingué en un primer moment masculí, arribant a les dones només arrel de les lluites sufragistes de finals del segle XIX i principis del XX.