Notícies 3cat24.cat

dilluns, 2 de juny de 2008

Josep Moreno i Gans (Compositor)

Josep Moreno i Gans
Josep Moreno i Gans (Algemesí, 12 d'agost [1] del 1897Muxía La Corunya, 28 d'agost del 1976), compositor. És considerat un dels millors compositors valencians de la seva generació.

Biografia
Començà els seus estudis de música a Algemesí, per continuar-los el 1918 al Conservatori de Madrid, on fou deixeble d'harmonia i composició de Conrado del Campo. Obtingué el Premio nacional de Música d'Espanya els anys 1928 i 1943. La Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el becà el 1933 per ampliar estudis a l'estranger, que aprofità per formar-se a Viena, Berlín i París; en aquest període conegué Maurice Ravel, Paul Hindemith, Ottorino Respighi, Alfredo Casella, Pau Casals. El 1963 rebé un subsidi de la Fundación Juan March per a compondre un Tríptico sinfónico navideño sobre temas gregorianos. A començaments dels anys 70 treballava a Ràdio Madrid.

Va formar part de la Banda Simfònica Santa Cecília de la Societat Musical d'Algemesí.

En l'actualitat (2006), l'Auditori i l'Escola de Música de la Societat Musical d'Algemesí [1] i el Quartet Moreno Gans [2] en recorden el nom.

Obres
(Les dades que es donen per a les obres poden correspondre a la composició o, en el seu defecte, a la de publicació)
-Arranjament el 1975 de la música de la Muixeranga d'Algemesí a partir de les melodies tradicionals per a dolçaina [3].
-Concierto para piano y orquesta
-Concierto para violonchelo y orquesta [2]
-Las Manolas de Chamberí, per a banda
-El órgano quedó mudo, poema simfònic per a orquestra
-Pinceladas goyescas (1928), per a orquestra Premio Nacional de Música. L'autor la transcrigué posteriorment per a banda (Comprèn: Las mozas del cántaro, El entierro de la sardina, La Romería de San Isidro)
-Preludi i dansa en Mi menor (1953), per a orquestra. Transcrit per a banda
-Simfonia d'estampes llevantines, per a orquestra
-Simfonia en Do major
-Sinfonía Esopo (1972)
-Sinfonía para orquesta de cámara (1953)
-Suite en Si menor, per a orquestra de corda
-Suite simfònica
-Tríptico sobre cantos gregorianos (1963)

Cançons
-Castro Urdiales (1952), per a quatre veus mixtes
-Desdén
-És de nit (ca. 1934), amb versions per a soprano i quartet de corda i per a gran orquestra
-Floreta dels camps
-Mi ira, poesia de Rafael Alberti
-Quintanar de la Sierra, poesia de Rafael Alberti
-Teño o corazon perdido (1961), sobre una poesia en gallec d'Alfonso Alcaraz del Rio
-Tres cançons de mar, per a veu i piano. Comprèn Neguit, Temps d'eternitat i Romança sense lletra
-Valencia (entre 1931 i 1939), lletra de Luis de Tapia Romero
-Vora el barranc dels Algadins (1952), per a quatre veus mixtes, adaptació de la música de la Muixeranga d'Algemesí al poema de Teodor Llorente

Per a instruments solts
-Alcireña: danza valenciana (<1935),>Algemesinense: danza valenciana (1944), per a piano
-Gavota en Si menor (1945), per a piano
-Homenaje a Albéniz: suite para piano (1962)
-Invención número 1 (1963), per a arpa
-Melodia número 1 per a violí i piano en Si menor
-Melodía número 2 per a violí i piano en Mi b major
-Melodía número 3 para guitarra (1969)
-Melodía número 4 para arpa (1969)
-Nocturno (1969), per a arpa
-Nocturno número 2, per a arpa
-Pastoral (1951), per a piano
-Preludio y danza (1932), per a piano [3]
-Quartet número 2 per a instruments de corda
-Quartet número 6 per a violí, viola, violoncel i piano
-Seguidillas en rondó, para guitarra (1969)
-Sonata en Do major (<1951),>Sonata en Fa sostenido menor (1943), per a violí i piano, Premio Nacional de Música
-Sonata número 3 (1978, estrenada pòstumament), per a piano
-Sonata para arpa en Si menor (1974)
-Trio para flauta, violonchelo y piano
-Zapateado: homenaje a Pablo Sarasate (1951), per a violí i piano

Bibliografia

Obres de Josep Moreno
José Moreno Gans; Eduardo Arnau, estudio, notas críticas, revisión, transcripción José Moreno Gans (1897-1976). Trio para flauta, violonchelo y piano Castelló: Conservatori Superior de Música de Castelló, 2004
Josep Moreno Gans; Josep Climent, revisió i correcció Pinceladas goyescas València: Diputació-Ed. Piles, 1997. Partitures per a banda simfònica
Cabanilles; Moreno Gans, adap. Tres piezas para pequeña orquesta Madrid: Moreno Gans, 1964. Comprèn Tiento 56, de primer tono, Tiento 66, sexto tono, de falsas i Gallardas I, primer tono
Josep Moreno Gans, Vicent Vivó La carta: Espésie d'entremés u entremesos, en un acte, orichinal i en prosa Valencia: Marco Hnos., 1918. Publicat a la col·lecció El cuento del diumenche números 242, 243 i 245

Obres sobre Josep Moreno
Eduardo Arnau José Moreno Gans (1897-1976) Tavernes de la Valldigna: Eduardo Arnau, 2004. 2 volums
Eduardo Arnau Grau Estética y creatividad en la obra de José Moreno Gans, publicat a la revista Archivo de arte valenciano núm. 85 (2004)
Eduard Arnau Grau José Moreno Gans en la música española València: Universitat de València, 2003. CD-ROM amb la tesi doctoral de l'autor
Eduardo Arnau José Moreno Gans en la música española (1897-1976) publicat a Nasarre. Revista aragonesa de musicología Vol. 19, núm. 1 (2003)
Eduardo Arnau La música religiosa inédita de José Moreno Gans. Estudio musicológico y transcripción. Publicat a Universitad Católica de Valencia (2007)

Enregistraments
CD La música de cámara de José Moreno Gans Quartet Moreno Gans: Eduard Arnau i Amparo Vidal (violins), Francesc Gaya (viola), Raquel Lacruz (cello), Victoriano Goterris (piano). València: Cambrarecords, 2007

Arxius de so
Gravació de la Diputació Provincial de València, interpretada pel Cor i la Jove Orquestra de La Primitiva de Llíria i la Banda Simfònica de la Unió Musical de Carlet. Comprèn obres de diversos compositors (de Josep Moreno, Pinceladas goyescas en són les peces quatre a set), en format ZIP

Enllaços
Biografia i fotografia (castellà)

Notes
Algunes fonts diuen 3 de març
Hom afirma que en Pau Casals digué que "era el millor concert per a violoncel escrit per un espanyol"
És la mateixa Preludio y danza del 1953 per a orquestra ?

Xintoisme

El xintoisme o sintoisme o xinto (del japonès 神[Shin] 道[tō], "camí dels déus") és el conjunt de creences de l'arxipèlag japonès que existeixen des de temps molt antics. Són unes creences que es refereixen a la fecunditat, els ritus agraris, i també al culte als morts i a unes divinitats anomenades kami o esperits de la natura. Alguns en són molt locals i coneguts com a esperits o genis d'un lloc en particular, però altres representen objectes naturals majors i procesos, com per exemple Amaterasu, la divinitat del Sol. Actualment, aquesta religió està dividida en un xintoisme culte, lligat a la casa imperial, i en un de popular, lligat als santuaris i a l'interior de les cases. Continua vigent al Japó actual i modern.

Característiques

El xintoisme és una religió ètnica, que pot descriure's com una forma sofisticada d'animisme, profundament identificada amb la cultura japonesa. També és una religió natural, en què els llibres es limiten a descriure'n les creences i els fonaments.Dóna més importància a l'aquí i a l'ara que no pas a un més enllà. Afirma l'existència d'éssers espirituals (kami) que poden trobar-se a la natura o en nivells superiors d'existència. No posseeix textos sagrats, ni una deïtat única ni predominant, ni regles establides per a l'oració, tot i que sí compta amb narracions mítiques que expliquen l'origen del món i de la humanitat, temples i festivals religiosos als quals acudeixen milers de persones en dates importants. Fou utilitzada com a ideologia legitimitzant durant la fase militar de la història japonesa recent i fou religió de l'Estat fins el 1945. Moltes de las "noves religions" japoneses tenen una forta influència xintoista. Des de l'entrada del budisme al Japó al segle VI, aquest ha exercit una profunda influència sobre el xintoisme, encara que l'últim també ha modelat la tradició budista en aquest país fins donar-li una forma característica. De fet, ambdues religions defineixen la religiositat nipona i els japonesos solen practicar els ritus d'ambdues tradicions segons la naturalesa de l'ocasió (solen preferir el xintoisme per als rituals de naixement i matrimoni, i el budisme per als ritus funeraris). A causa que el xintoisme no pretén convertir, criticar ni entrar en conflicte amb altres religions, la seua expansió fora de les illes del Japó ha quedat limitada generalment a les comunitats nipones de l'emigració.

La Muixeranga (Versió orquestrada, interpretada per la Societat Musical d'Algemesí)

La Muixeranga d'Algemesí