Xintoisme

El xintoisme o sintoisme o xinto (del japonès 神[Shin] 道[tō], "camí dels déus") és el conjunt de creences de l'arxipèlag japonès que existeixen des de temps molt antics. Són unes creences que es refereixen a la fecunditat, els ritus agraris, i també al culte als morts i a unes divinitats anomenades kami o esperits de la natura. Alguns en són molt locals i coneguts com a esperits o genis d'un lloc en particular, però altres representen objectes naturals majors i procesos, com per exemple Amaterasu, la divinitat del Sol. Actualment, aquesta religió està dividida en un xintoisme culte, lligat a la casa imperial, i en un de popular, lligat als santuaris i a l'interior de les cases. Continua vigent al Japó actual i modern.

Característiques

El xintoisme és una religió ètnica, que pot descriure's com una forma sofisticada d'animisme, profundament identificada amb la cultura japonesa. També és una religió natural, en què els llibres es limiten a descriure'n les creences i els fonaments.Dóna més importància a l'aquí i a l'ara que no pas a un més enllà. Afirma l'existència d'éssers espirituals (kami) que poden trobar-se a la natura o en nivells superiors d'existència. No posseeix textos sagrats, ni una deïtat única ni predominant, ni regles establides per a l'oració, tot i que sí compta amb narracions mítiques que expliquen l'origen del món i de la humanitat, temples i festivals religiosos als quals acudeixen milers de persones en dates importants. Fou utilitzada com a ideologia legitimitzant durant la fase militar de la història japonesa recent i fou religió de l'Estat fins el 1945. Moltes de las "noves religions" japoneses tenen una forta influència xintoista. Des de l'entrada del budisme al Japó al segle VI, aquest ha exercit una profunda influència sobre el xintoisme, encara que l'últim també ha modelat la tradició budista en aquest país fins donar-li una forma característica. De fet, ambdues religions defineixen la religiositat nipona i els japonesos solen practicar els ritus d'ambdues tradicions segons la naturalesa de l'ocasió (solen preferir el xintoisme per als rituals de naixement i matrimoni, i el budisme per als ritus funeraris). A causa que el xintoisme no pretén convertir, criticar ni entrar en conflicte amb altres religions, la seua expansió fora de les illes del Japó ha quedat limitada generalment a les comunitats nipones de l'emigració.