Després de publicar 40 números en suport paper, Llengua i ús ha iniciat una segona vida com a revista digital (www.gencat.cat/llengua/liu). Al primer número d’aquesta nova etapa, Bernat Joan hi publica un article en què argumenta i formula aquesta proposta: hem de ser quadrilingües (català + castellà + dues llengües europees més). Com a horitzó col·lectiu i personal, hi estic del tot d’acord.”El plurilingüisme forma part de l’època històrica en què ens ha tocat viure”, tal com diu el secretari de Política Lingüística.
Una altra cosa és la qüestió, que ell no tracta, de quin és el grau de competència exigible en cada llengua. Tothom ha de parlar perfectament quatre llengües? Això és impossible i, a més, no cal. El famós nen d’Olot ha de parlar un castellà tan genuí com un de Valladolid? La meva resposta és que no. “Se le nota por el acento que es catalán”. I què? Que es noti. Ser català no és cap vergonya! Nosaltres hem d’aspirar a la màxima qualitat lingüística només en la nostra llengua pròpia, que és el català. Les altres llengües hem d’arribar a entendre-les bé, a llegir-les bé i a parlar-les amb prou claredat per ser entesos: amb això n’hi ha més que prou. De l’escriptura no en parlo, perquè vivim en una societat alfabetitzada en què la gent mai no escriu res en cap llengua, tot i que últimament els correus electrònics fan que aquesta situació comenci a canviar.
Amb el multilingüisme actual, vivim el perill d’anar cap a una Europa en què tothom parli malament en diverses llengües i cap llengua no sigui ben parlada enlloc, cosa que significaria una regressió cultural molt notable.
Una altra cosa és la qüestió, que ell no tracta, de quin és el grau de competència exigible en cada llengua. Tothom ha de parlar perfectament quatre llengües? Això és impossible i, a més, no cal. El famós nen d’Olot ha de parlar un castellà tan genuí com un de Valladolid? La meva resposta és que no. “Se le nota por el acento que es catalán”. I què? Que es noti. Ser català no és cap vergonya! Nosaltres hem d’aspirar a la màxima qualitat lingüística només en la nostra llengua pròpia, que és el català. Les altres llengües hem d’arribar a entendre-les bé, a llegir-les bé i a parlar-les amb prou claredat per ser entesos: amb això n’hi ha més que prou. De l’escriptura no en parlo, perquè vivim en una societat alfabetitzada en què la gent mai no escriu res en cap llengua, tot i que últimament els correus electrònics fan que aquesta situació comenci a canviar.
Amb el multilingüisme actual, vivim el perill d’anar cap a una Europa en què tothom parli malament en diverses llengües i cap llengua no sigui ben parlada enlloc, cosa que significaria una regressió cultural molt notable.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada