Atès que no es té cap percepció directa de les distàncies dels astres, aquests se'ns apareixen com si estiguessin fixos sobre la volta del cel, limitada pel cercle de l'horitzó i de la qual ens sentim en el centre.
Per a establir la posició d'un astre en el cel, els astrònoms l'imaginen projectat sobre aquesta esfera. No importa quina sigui la dimensió d'aquesta esfera imaginària perquè és immensament gran comparada amb les distàncies terrestres. Tan gran que arreu de la superfície terrestre on hom es trobi sempre es pot considerar en el centre d'aquesta esfera. Això s'expressa dient que l'esfera celeste té un radi infinitament gran.
No perdem de vista que l'esfera celeste és un fenomen òptic, però als astrònoms els hi va molt bé per a establir els seus sistemes de coordenades. La sensació que el cel és realment una esfera i que els astres es troben situats sobre aquesta és tan forta, que l'humanitat ho ha cregut així durant molts segles fins que el desenvolupament de la ciència i de la tecnologia ha permès mesurar les distàncies que ens separen dels cossos celestes.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada