En el capítol de la telenovel·la L’Alqueria Blanca emés la nit del diumenge 13 de juliol del 2008 –darrer capítol de la temporada, per cert– el capellà, mossén Cipriano, diu “manes a pastar fang”.
Una altra vegada el valencià castellanitzat de Canal 9 comet la bestialitat apoteòsica d’emprar el verb manar amb el significat de 'trametre'. El verb manar, en valencià, té únicament i exclusivament el significat de 'donar ordes'. Per al significat de 'trametre' hem d’usar imprescindiblement el verb enviar.
En el mateix capítol un altre personatge diu que algú “es cau de tos”. Una altra vegada el verb caure usat com a pronominal, com fa el castellà. Als responsables de Canal 9 els hauria de caure la cara de vergonya de permetre aquest valencià fals i degradat. I també en el mateix capítol –no recorde si Jaume o Rebert– diu al germà que li “done” un abraç. Ja hem dit massa vegades que, en valencià, els abraços o abraçades –com els besos o besades– es fan o es peguen, mai es donen. Però, clar, com que en castellà “se dan”...
Ah!, i també vull dir que quan interromperen el capítol de L’Alqueria Blanca per a fer anuncis, com que jo no suporte els anuncis me’n vaig passar a Punt 2. Feien un programa que es deia Mediterrània. Vaig arribar a temps a sentir com el narrador deia “es posa el sol en el Mediterrani”. Encara no saben que el sol no es posa enlloc, el sol es pon!
Un amic m’ha suggerit que faça un vocabulari canalnouer-valencià a fi de poder-nos aclarir. Estic pensant-m’ho perquè falta en fa molta, la veritat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada