Cançò de les dones (Raimon, lletra)

Dones, l'hivern ja s'acosta;
si voldreu tenir delit,
prenga cascuna marit.

L'estiu bell ab la calor
ja del tot vos ha deixat,
i ara ve l'hivern traïdor,
enemic del despullat.
Les que estau en soledat,
perquè us consoleu de nit,
prenga cascuna marit.

Les que estau forres de roba,
proveïeu al temporal,
i la que és mesella i pobra
recullga's a l'hospital;
mes les que tenen cabal,
perquè seguesquen l'escrit,
prenga cascuna marit.

Les que anau per lo gran gel
casi mortes en est centre,
xupau qualque canyamel
que ab dolçor vos calfe el ventre.
Joves, velles ab bon tempre,
per semblant les que hau parit,
prenga cascuna marit.

Si, dones, vostra campana
ab lo vent bruny per sonar,
lo batall de bona gana
no lo hi deixeu de posar
i ab la fervor del tocar
vos calfareu sens despit:
prenga cascuna marit.

Procurau sense perill
si us aqueixa lo gran fred
beure oli del cetrill
per los matins un poquet:
feu-ho, que és consell discret
si ho notau al bon sentit:
prenga cascuna marit.