Diagnosi immillorable

Magnífic, l'article del Sr. Artur Mas a l'AVUI del 5 de juliol. És veritat que el català ha sobreviscut tants de segles malgrat un munt d'obstacles. És veritat que les llengües s'aprenen i es mantenen a casa, no al Parlament. És veritat que una llengua no és una mera eina de comunicació, sinó que està profundament arrelada en el pensament i l'emoció de l'individu i en el teixit social de la comunitat, que sense la llengua ben pot esmicolar-se. La diagnosi, passada i present, és doncs immillorable. I la prognosi? Prudentment, el Sr. Mas no en fa, i jo gosaré ara esbossar-la. Una llengua no pot viure aïllada en l'individu ni en la família: necessita ésser un factor de vida, interna, en la persona, i externa, en la societat. Quan la societat (inconscientment) la rebutja per raons demogràfiques, utilitàries o de prestigi, la llengua inevitablement comença la davallada, molt difícil d'aturar. Però encara possible. La vida del català, com qualsevol llengua, sols pot sortir de l'amor i la força dels seus parlants mateixos, volent-la i estimant-se-la amb passió. Mancant això, veritablement no hi ha futur.

Carles Maria (Bústia AVUI, 08.07.2008)