Barbaritats lingüístiques (Eugeni S. Reig)

En un capítol de L’alqueria Blanca –la telenovel·la que cada nit de diumenge s’emet per Canal 9– hi ha un moment en què el capellà diu “el campanar es cau”. Volia dir que el campanar de l’església és tan vell i es troba en tan mal estat que està a punt de caure. No és l’única volta que en Canal 9 sentim que el verb “caure” s’usa com a pronominal. Això és un castellanisme vergonyós. En valencià no hem de dir mai “es cau”, hem de dir sempre “cau”.

Però no som només els valencians el que cometem barbaritats lingüístiques. Aquest matí mateix he sentit un anunci en Catalunya Ràdio que deia “dóna’t molta, molta pressa”. Això és una bestiesa impressionant. Tant els catalans com els valencians, per a expressar que cal fer una cosa amb rapidesa, sense perdre temps, usem, des del segle xiii, el verb afanyar-se. Això de donar-se pressa és un calc del castellà aberrant i innecessari.

Davant de l’edifici de la Facultat de Filologia de la Universitat de València hi ha, des de fa uns quants mesos, un cartell que anuncia la reforma de l’aula magna d’eixa facultat. En el cartell podem llegir la paraula “enginèria”, paraula que no existeix. Supose que volien escriure “enginyeria”.

Si organismes com Canal 9 i Catalunya Ràdio usen sistemàticament castellanismes deplorables i una Facultat de Filologia permet que, durant mesos i mesos, hi haja un cartell amb una paraula inexistent davant mateix de la porta principal ¿quina força moral podem tindre per a dir als nostres jóvens que han d’emprar una llengua normativa tant quan parlen com quan escriuen?