Publicat en el diari Levante-EMV, dissabte 27 de setembre del 2008
L’espectacle ha estat, i continua sent, lamentable, vergonyós. Una benintencionada assignatura promoguda des de la LOE pel Govern central -tan benintencionada com, segurament, poc eficient en els seus previsibles resultats- ha servit al Partit Popular, al front de la Generalitat Valenciana, per muntar la maniobra propagandista d’anglofília idiomàtica i, de pas, oposició frontal al Govern espanyol socialista, més grollera, patètica i antieducativa que mai ens haguérem pogut imaginar.
La política educativa -com tantes altres polítiques del PP al País Valencià- ha destacat bàsicament pel seu caràcter mentider i propagandista. Diguem-ho clar i ras: vendre fum, que una bona part de la ciudadania s’engoleix acríticament (el cas més descarat és el de les infraestructures; s’explica per activa i per passiva que no es para de construir centres de nova planta i un percentatge altíssim d’alumnes de l’ensenyament públic estan escolaritzats en infames barracons), mentre que la veritable política positiva en educació s’adreça a la promoció de l’ensenyament privat (pagat amb la concertació, que són diners públics, inventada inexplicablement per un partit que es diu socialista).
Una cosa pareguda han muntat amb això de l’anglés. Volen fer creure a la bona gent valenciana -siga de Vinaròs, Alacant, Castelló, Oriola, Requena, València, Morella o Elx- que han introduït encertadament l’anglés -la llengua sacralitzada pel papanatisme esnob de molts i moltes provincians valencians- en el sistema educatiu perquè en un futur totes i tots els xiquets que es troben escolaritzats en estos moments esdevinguen brillants cosmopolites triumfadors en el món professional i dels negocis (actrius recollint òscars, astronautes o taurons bursàtils). Mentida. La manera en què estan plantejant la introducció de les llengües estrangeres, encara que només es refereixen a l’anglés, està abocada al fracàs més estrepitós i, el que es pitjor, pot ser causa de part del fracàs escolar general.
Per dalt, a l’ESO, la sainestesca Education for Citizenship and Human Rights, que no serveix ni per a educar, ni per aprendre ni valors ciutadans, ni drets, ni deures, ni anglés. Com deia el genial humorista Gila, «en casa no comemos, pero nos reímos?», això mateix, «a l’institut no aprenem un borrall però ens riem?». Per l’etapa d’Infantil tenim això de l’anglés anticipat als 4 anys amb la bona voluntat dels mestres i centres que vulguen, sense un cèntim públic, sense orientacions metodològiques, senses professorat format, llevat d’honroses excepcions; sense atendre el que recomanen les últimes investigacions en matèria d’ensenyament d’idiomes estrangers, que van en sentit contrari a l’anticipació irreflexiva? Altre desgavell.
Però tot, tot, tot, conformant una boira propagandística que acabarà fent creure a moltíssima gent que els moderns, progressistes i avançats, en termes educatius, són els infalibles governants del PP. Són uns mestres de la propoganda, venen el caos i el despropòsit educatiu com si fos l’última moda d’uns grans magatzems. I ho acabaran convertint en centenars de milers de vots. Que sofrida que és la democràcia!
I mentre, l'ensenyament en valencià es deteriora -el sistema educatiu públic valencià es deteriora!- l’oferta de programes d’immersió és inferior a la demanda social, als instituts posen professors i professores que no saben parlar l’idioma al front d’assignatures en valencià, es menyspreen els projectes innovadors i plurilingües lligats a l’Escola Valenciana -els autèntics valedors dels models plurilingües autènticament eficaços i contrastats-. Per cert, unes certes classes mitjanes privilegiades duen els seus fills a centres ultraprivats, cars, i amb dubtoses apostes anglòfones que com operació de màrqueting classista funcionen francament bé. Esta és la autèntica aposta del PP mentre que l’enseyament públic es desfà amb maniobres de distracció dissenyades en laboratoris electorals carregats de mala fe. No ho dubten. Semblen pallassos, però són polítics professionals. Poca broma.
La política educativa -com tantes altres polítiques del PP al País Valencià- ha destacat bàsicament pel seu caràcter mentider i propagandista. Diguem-ho clar i ras: vendre fum, que una bona part de la ciudadania s’engoleix acríticament (el cas més descarat és el de les infraestructures; s’explica per activa i per passiva que no es para de construir centres de nova planta i un percentatge altíssim d’alumnes de l’ensenyament públic estan escolaritzats en infames barracons), mentre que la veritable política positiva en educació s’adreça a la promoció de l’ensenyament privat (pagat amb la concertació, que són diners públics, inventada inexplicablement per un partit que es diu socialista).
Una cosa pareguda han muntat amb això de l’anglés. Volen fer creure a la bona gent valenciana -siga de Vinaròs, Alacant, Castelló, Oriola, Requena, València, Morella o Elx- que han introduït encertadament l’anglés -la llengua sacralitzada pel papanatisme esnob de molts i moltes provincians valencians- en el sistema educatiu perquè en un futur totes i tots els xiquets que es troben escolaritzats en estos moments esdevinguen brillants cosmopolites triumfadors en el món professional i dels negocis (actrius recollint òscars, astronautes o taurons bursàtils). Mentida. La manera en què estan plantejant la introducció de les llengües estrangeres, encara que només es refereixen a l’anglés, està abocada al fracàs més estrepitós i, el que es pitjor, pot ser causa de part del fracàs escolar general.
Per dalt, a l’ESO, la sainestesca Education for Citizenship and Human Rights, que no serveix ni per a educar, ni per aprendre ni valors ciutadans, ni drets, ni deures, ni anglés. Com deia el genial humorista Gila, «en casa no comemos, pero nos reímos?», això mateix, «a l’institut no aprenem un borrall però ens riem?». Per l’etapa d’Infantil tenim això de l’anglés anticipat als 4 anys amb la bona voluntat dels mestres i centres que vulguen, sense un cèntim públic, sense orientacions metodològiques, senses professorat format, llevat d’honroses excepcions; sense atendre el que recomanen les últimes investigacions en matèria d’ensenyament d’idiomes estrangers, que van en sentit contrari a l’anticipació irreflexiva? Altre desgavell.
Però tot, tot, tot, conformant una boira propagandística que acabarà fent creure a moltíssima gent que els moderns, progressistes i avançats, en termes educatius, són els infalibles governants del PP. Són uns mestres de la propoganda, venen el caos i el despropòsit educatiu com si fos l’última moda d’uns grans magatzems. I ho acabaran convertint en centenars de milers de vots. Que sofrida que és la democràcia!
I mentre, l'ensenyament en valencià es deteriora -el sistema educatiu públic valencià es deteriora!- l’oferta de programes d’immersió és inferior a la demanda social, als instituts posen professors i professores que no saben parlar l’idioma al front d’assignatures en valencià, es menyspreen els projectes innovadors i plurilingües lligats a l’Escola Valenciana -els autèntics valedors dels models plurilingües autènticament eficaços i contrastats-. Per cert, unes certes classes mitjanes privilegiades duen els seus fills a centres ultraprivats, cars, i amb dubtoses apostes anglòfones que com operació de màrqueting classista funcionen francament bé. Esta és la autèntica aposta del PP mentre que l’enseyament públic es desfà amb maniobres de distracció dissenyades en laboratoris electorals carregats de mala fe. No ho dubten. Semblen pallassos, però són polítics professionals. Poca broma.
Vicent Brotons (Director Unitat per a l’Educació Multilingüe. Universitat d’Alacant).
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada