Carta a un magistrat de l'Audiència Nacional

Transcripció de la carta que envia el president de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia al senyor Vázquez Honrubia, magistrat de l’Audiència Nacional.

“Benvolgut senyor,

M’adreço a vostè en llengua catalana perquè, segons manifestacions seves fetes en la sala de vistes, vostè entén perfectament aquesta llengua que, com deu saber, és parlada per gairebé nou milions i mig de persones al món (al Principat, al País Valencià, a les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent, l’Alguer i la Catalunya del Nord).

Li escric en la meva condició de president de l’associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, associació que fou constituïda l’any 2003 per professionals del dret de tots els àmbits: jutges, advocats, procuradors, notaris, funcionaris de l’administració de justícia o de l’administració general, professors d’universitat i altres juristes. El nostre és un objectiu molt simple: treballar per assolir la normalitat i el respecte dels drets de les persones en l’ús de la seva llengua pròpia, la catalana, en l’administració de Justícia.

Lamentablement, aquesta setmana hem constatat que vostè –altra vegada vostè– no ha tingut l’actitud que correspon a l’alta magistratura que ocupa a l’hora de facilitar i promoure l’exercici d’un dret durant un procés jurisdiccional. Un dret tan elemental com el que un acusat pugui expressar-se en llengua pròpia sense que sigui objecte de cap ironia. Vostè no ignora que les ironies poden ser hilarants o gratificants per al seu autor, però que solen ser mortificants per al seu destinatari.

Perquè les imatges que han difós els mitjans de comunicació aquesta setmana han posat de manifest que vostè ha menyspreat l’exercici d’aquest dret reconegut expressament –com no podia ser d’altra manera– per la mateixa Audiència Nacional en la sentència de 24 d’abril de 2008, de ben segur, prou coneguda per vostè.

Ni vostè, Sr. Vázquez, ni cap altre magistrat ve investit de cap fur que li permeti, a l’empara d’una toga destinada a millors causes, ironitzar sobre el fet que una persona, tingui l’origen que tingui, vulgui expressar-se en català, i encara menys postil·lant, amb designi mofaire, que se li ha escapat una paraula en castellà. Un justiciable li va dir que entén l’espanyol perquè és l’única llengua que li van deixar aprendre. Vostè, enlloc de palesar-li el seu respecte, va respondre a aquesta denúncia d’un fet clarament discriminatori -prou demostrat històricament i que prou han patit els catalans i altres habitants de la península– que “mejor para la gramática”, continuant, doncs, amb la seva dinàmica càustica. Que va prosseguir en atrevir-se a dir als acusats, amb tot el sarcasme, allò de “ah, es que ustedes necesitan intérprete”. Amb tal expressió, vostè estava fent una sàtira evident del dret a utilitzar la llengua pròpia. A vostè el tema el podia divertir, però ja sap que era el sarcasme allò que el guiava respecte a la legítima actitud dels acusats. I també sap que les sales de vistes no esta fetes per a suportar expansions sardòniques.

Per tant, i amb independència de les accions legals o disciplinàries que l’associació que presideixo es reserva exercir davant actuació tan impròpia d’un magistrat, li fem arribar la nostra protesta més contundent i el requerim perquè a partir d’ara abandoni la seva actitud, que considerem moralment censurable i legalment reprovable. Ho és perquè, d’una banda, contradiu la legislació espanyola, incloent-hi la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries i, d’altra banda, perquè incompleix el necessari respecte i consideració que, en un sistema democràtic, un jutge ha de tenir envers els justiciables i la llengua que parlin, sigui aquesta la que sigui, entenguin o no entenguin el castellà. No parlen la seva llengua per molestar ningú. La parlen com vostè parla el castellà: perquè és la seva llengua. I segur que vostè, per moltes llengües que parlés, també voldria expressar-se en la seva pròpia davant de qualsevol tribunal del món si mai fos acusat. O és que creu –com dissortadament així passava en la justícia preconstitucional– que ha de ser el ciutadà qui ha d’adaptar-se a la llengua que vostè parla i no a l’inrevés? Vostè és prou il·lustrat per saber que aquells temps –que suposem que no enyora pas– ja no tornaran. Avui, Sr. Vàzquez, la Justícia ha esdevingut un servei públic i el protagonista n’és el ciutadà, no jutges més o menys enjogassats.

L’esmentada il·lustració li farà tenir present –suposem– que l’article 419 de la Llei orgànica del poder judicial estableix com a susceptible de sanció la desatenció o desconsideració envers qualsevol ciutadà, per la qual cosa el convidem a presentar les seves excuses a totes les persones a les quals va faltar el respecte en l’exercici dels seus drets legítims.

Nogensmenys, i d’acord amb les finalitats de la nostra Associació, essent la nostra voluntat més pedagògica que reprensiva i el nostre ànim més constructiu que inquisitorial, ens posem a la seva disposició per aclarir-li qualsevol dubte que, pel que fa als drets lingüístics o a la situació real de la llengua catalana, pugui tenir. Des de la nostra entitat estarem molt complaguts a poder-lo il·lustrar en tot allò que calgui per millorar l’atenció i el respecte als ciutadans catalanoparlants (i, per extensió, a tots aquells que s’expressin amb una llengua pròpia diferent a la castellana) que compareguin davant vostè.

Atentament,
Ponç Feliu

President de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia”