Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 26 de novembre del 2008
Francesc Esteve (Membre de la Mesa per l'Ensenyament en Valencià)
“Una política d’èxit en la promoció de la llengua valenciana". Així resumia la responsable de la política lingüística de la Generalitat Valenciana, la senyora Concha Gómez, la seua particular visió de l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià en els 25 anys de la seua aprovació. En un article publicat en Levante-EMV (25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià) i en unes declaracions a Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3078363) donava una interpretació ben discrepant de l’avaluació dels resultats de l’informe "Un diagnòstic de la Llei d’Ús", que la Mesa per l’Ensenyament en Valencià ha presentat fa poc als mitjans de comunicació i l’opinió pública.
Teníem el dret d’esperar que la representant oficial de la Generalitat Valenciana en política lingüística oferiria una autèntica allau de xifres per demostrar la seua tesi triomfalista. Ara bé, enfront de la gran quantitat de dades que des de la Mesa per l’Ensenyament en Valencià aportem en l’informe (http://www.intersindical.org/stepv/polival/Informe_LleiUs171108.pdf), la senyora Gómez ofereix pura retòrica i bones intencions. Així, al llarg del seu escrit «25 anys de la LUEV», només és capaç de donar tres xifres: que en l’etapa del PP al front de la Generalitat (1995-2008) «s’ha incrementat en un 165% l’alumnat que segueix els programes d’ensenyament en valencià» i per això «ja són 1.043 els centres» que els ofereixen, i que Punt 2 emet «el 100% de la programació en valencià». Però aquestes dades, que celebrem, no desmenteixen ni contesten cap de les nostres xifres ni conclusions.
La secretària autonòmica d´Educació no explica per què, després de 25 anys d’aplicació, només un 26,2% de l’alumnat valencià estudia en valencià. Ni si aquest percentatge –i altres que veurem– impliquen «l’equiparació efectiva amb el castellà i garantir l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes en condicions d’igualtat», tal com estableix la Llei d’Ús. Perquè, a aquest ritme, caldran 75 anys més –un segle en total!– perquè el 100% estudie en valencià.
La senyora Gómez insisteix que «els governs del PP han dut a terme [...] una política de promoció basada [...] en el respecte dels drets lingüístics de tots els ciutadans». Però no dóna raons de per què la Generalitat, que ella representa, no respecta els 90.000 escolars que cada any demanen ensenyament en valencià i els nega aquest dret. O per què del 31% dels estudiants en valencià de primària només poden continuar un 19% en secundària i hi ha un 12% d’alumnes als quals s’impedeix seguir en la seua opció lingüística en l’ensenyament. Ni per què el 57% de la població de la zona valencianoparlant creu que hi ha dificultats o moltes dificultats per a usar la llengua pròpia.
La senyora Gómez llança la proclama retòrica que «s’ha prioritzat la formació en valencià del personal al servei de les administracions». I diem una «proclama retòrica» no sols perquè faça afirmacions sense donar cap xifra concreta. A més, la responsable de política lingüística té la gosadia de qualificar de «priorització» el residual 1,2% del personal no docent de la Generalitat a qui s’ha demanat algun coneixement de valencià.
La senyora Gómez exalça com a mesura de promoció (és la darrera de les 3 xifres que dóna) que Punt 2 emeta al 100% en valencià. Però no explica, si la mesura és tan positiva, per quin motiu Canal 9 no ho fa igual. Ni aporta la raó dels impediments del seu govern a les emissions de les televisions públiques de Catalunya i de les Illes Balears.
Finalment, la senyora Gómez acaba delatant-se, perquè és ella qui demostra que les seues paraules no mereixen gens de crèdit. Primer, per incompetència: la responsable de la política lingüística valenciana nega sense cap vergonya la unitat de la llengua i afirma que el català barceloní que ella usa en l’entrevista a Vilaweb no és la mateixa llengua que el valencià. Es posa, per tant, a un nivell més baix que qualsevol dels nostres escolars. I, a més, ignora les 19 sentències que el seu govern ha perdut en aquest terreny i menysprea les resolucions de la institució de la Generalitat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ella mateixa invoca com a èxit en el seu article. I, en segon lloc, les seues paraules no tenen cap valor per incoherència: perquè, víctima del seu discurs secessionista, això la porta a sostenir, també sense vergonya, que «no sap parlar valencià».
Quin crèdit hem de donar a una persona que és la màxima responsable directa de la recuperació del valencià, si ella mateixa declara que ni el sap ni ha volgut aprendre’l?
Francesc Esteve (Membre de la Mesa per l'Ensenyament en Valencià)
“Una política d’èxit en la promoció de la llengua valenciana". Així resumia la responsable de la política lingüística de la Generalitat Valenciana, la senyora Concha Gómez, la seua particular visió de l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià en els 25 anys de la seua aprovació. En un article publicat en Levante-EMV (25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià) i en unes declaracions a Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3078363) donava una interpretació ben discrepant de l’avaluació dels resultats de l’informe "Un diagnòstic de la Llei d’Ús", que la Mesa per l’Ensenyament en Valencià ha presentat fa poc als mitjans de comunicació i l’opinió pública.
Teníem el dret d’esperar que la representant oficial de la Generalitat Valenciana en política lingüística oferiria una autèntica allau de xifres per demostrar la seua tesi triomfalista. Ara bé, enfront de la gran quantitat de dades que des de la Mesa per l’Ensenyament en Valencià aportem en l’informe (http://www.intersindical.org/stepv/polival/Informe_LleiUs171108.pdf), la senyora Gómez ofereix pura retòrica i bones intencions. Així, al llarg del seu escrit «25 anys de la LUEV», només és capaç de donar tres xifres: que en l’etapa del PP al front de la Generalitat (1995-2008) «s’ha incrementat en un 165% l’alumnat que segueix els programes d’ensenyament en valencià» i per això «ja són 1.043 els centres» que els ofereixen, i que Punt 2 emet «el 100% de la programació en valencià». Però aquestes dades, que celebrem, no desmenteixen ni contesten cap de les nostres xifres ni conclusions.
La secretària autonòmica d´Educació no explica per què, després de 25 anys d’aplicació, només un 26,2% de l’alumnat valencià estudia en valencià. Ni si aquest percentatge –i altres que veurem– impliquen «l’equiparació efectiva amb el castellà i garantir l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes en condicions d’igualtat», tal com estableix la Llei d’Ús. Perquè, a aquest ritme, caldran 75 anys més –un segle en total!– perquè el 100% estudie en valencià.
La senyora Gómez insisteix que «els governs del PP han dut a terme [...] una política de promoció basada [...] en el respecte dels drets lingüístics de tots els ciutadans». Però no dóna raons de per què la Generalitat, que ella representa, no respecta els 90.000 escolars que cada any demanen ensenyament en valencià i els nega aquest dret. O per què del 31% dels estudiants en valencià de primària només poden continuar un 19% en secundària i hi ha un 12% d’alumnes als quals s’impedeix seguir en la seua opció lingüística en l’ensenyament. Ni per què el 57% de la població de la zona valencianoparlant creu que hi ha dificultats o moltes dificultats per a usar la llengua pròpia.
La senyora Gómez llança la proclama retòrica que «s’ha prioritzat la formació en valencià del personal al servei de les administracions». I diem una «proclama retòrica» no sols perquè faça afirmacions sense donar cap xifra concreta. A més, la responsable de política lingüística té la gosadia de qualificar de «priorització» el residual 1,2% del personal no docent de la Generalitat a qui s’ha demanat algun coneixement de valencià.
La senyora Gómez exalça com a mesura de promoció (és la darrera de les 3 xifres que dóna) que Punt 2 emeta al 100% en valencià. Però no explica, si la mesura és tan positiva, per quin motiu Canal 9 no ho fa igual. Ni aporta la raó dels impediments del seu govern a les emissions de les televisions públiques de Catalunya i de les Illes Balears.
Finalment, la senyora Gómez acaba delatant-se, perquè és ella qui demostra que les seues paraules no mereixen gens de crèdit. Primer, per incompetència: la responsable de la política lingüística valenciana nega sense cap vergonya la unitat de la llengua i afirma que el català barceloní que ella usa en l’entrevista a Vilaweb no és la mateixa llengua que el valencià. Es posa, per tant, a un nivell més baix que qualsevol dels nostres escolars. I, a més, ignora les 19 sentències que el seu govern ha perdut en aquest terreny i menysprea les resolucions de la institució de la Generalitat, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ella mateixa invoca com a èxit en el seu article. I, en segon lloc, les seues paraules no tenen cap valor per incoherència: perquè, víctima del seu discurs secessionista, això la porta a sostenir, també sense vergonya, que «no sap parlar valencià».
Quin crèdit hem de donar a una persona que és la màxima responsable directa de la recuperació del valencià, si ella mateixa declara que ni el sap ni ha volgut aprendre’l?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada