Francesc Mompó presenta Camí d'amor
El prestigiat escriptor Francesc Mompó i Valls va presentar ahir al vespre la seua darrera novel·la, titulada Camí d'amor, guardonada amb el Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil 2008, organitzat per l'Ajuntament de Catarroja, Florida Universitària i Perifèric Edicions.
La presentació va ésser conduïda per les estudioses de l'obra de Mompó, professores Mercè Climent i Beatriu Palmero, que glossaren i analitzaren l'estil i trajectòria de l'autor a través d'un fragment de la novel·la en què es palesa un dels moments de més tensió emocional i càrrega sensual que matisa la relació entre els protagonistes i captiva els sentiments dels lectors.
L'acte -primer d'una sèrie que l'editorial adreçarà a la població adolescent dels nostres instituts- va tenir lloc en el marc incomparable de la comarca nadiua de l'autor, la Vall d'Albaida, concretament en l'escenari que l'escriptor i amic Joan Olivares ofereix al turisme rural en “Ca les Senyoretes”, a la població d'Otos.
Es tracta d'un text narratiu que presenta la trajectòria amorosa -camí d'amor- entre dos joves que han aprés junts els secrets d'estimar-se, que començaren a assolir des de la infantesa, tot envoltat per un context familiar i d'amics que s'hi impliquen i els particularitza.
L'obra, mostra de la sòlida professionalitat de Francesc Mompó, promet èxits de lectura que auguren fites literàries per superar les nombroses tirades editorials de la trilogia formada per Els ulls del llac, L'ull de Zeus i Terra de déus, i les novel·les L'elegit, Els greixets, Uendos i Amable, com ho ratifica el Premi Vila de Catarroja, i les primeres crítiques dels qui han tingut el privilegi capdavanter d'aproximació a la novel·la presentada.
Una vegada més, Francesc Mompó ens delita amb el tractament particular de l'idioma, amb l'ús exquisit d'un lèxic seleccionat farcit d'adjectivació i construccions retòriques que evoquen reminiscències d'èpoques i llocs viscuts -que per ésser de sempre no han perdut actualitat-, i que configuren la ja consolidada i ben anomenada prosa mompina, caracteritzada per l'alta càrrega poètica i semàntica precisa que confereixen un contingut conceptual específic a la seua narrativa.
Estem davant d'una escola de la llengua, d'una didàctica literària que actualitza i recupera el nostre patrimoni lingüístic amb elements purament genuïns i d'altres construccions que treballen la forma, i que, en últim terme, sublimen l'essència dels nostres mots en el vessant estètic per polir el missatge resultant.
En definitiva, parlem del joc de paraules per crear bellesa, que configura i exemplifica el que entenem per literatura, i del qual Francesc Mompó és un acreditat referent al nostre abast.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada