Noves sentències del Tribunal Suprem espanyol sobre els recursos contra la titulació en Filologia Catalana

SENTÈNCIES SOBRE OPOSICIONS I FILOLOGIA CATALANA

(4 de març de 2011)

El Tribunal Suprem humilia el Govern valencià i li recrimina els recursos contra Filologia Catalana

El Suprem condemna la Generalitat a 3.000 € de costes i li retrau que els seus recursos contra Filologia Catalana ni s’haurien d’haver admès a tràmit

Dues noves sentències del Tribunal Suprem (sentències de 4 de març de 2011 recaigudes en els recursos de cassació núm. 4640/2009 i 5452/2009) tornen a reconèixer, d'una banda, la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià en les oposicions de professors i mestres i, de l'altra, la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia del País Valencià.

Aquesta equivalència ja ha estat reconeguda per totes les instàncies judicials possibles: el Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia valencià i també pel Tribunal Suprem, que és qui ha dictat aquestes dues darreres sentències i que confirmem les anteriors del Tribunal Superior de Justícia valencià que la Generalitat Valenciana havia recorregut perquè les havia perdudes.

La novetat, però, d'aquestes dues sentències és el ridícul que el Govern del Sr. Camps obliga a fer als serveis jurídics de la Generalitat Valenciana i que el Tribunal Suprem recrimina amb contundència:

Primer, el Tribunal Suprem afirma reiteradament que el Govern valencià aporta com a única i exclusiva base del recurs la suposada infracció de l'article 7.1 de l'Estatut d'Autonomia valencià. Diu literalment el Tribunal: "El recurso de casación interpuesto por la Generalitat Valenciana contiene un único motivo formulado al amparo del artículo 88.1 d) de la LJCA en el que denuncia la infracción por la sentencia impugnada [...] del artículo 7.1 de la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana [...] que dispone que "los dos idiomas oficiales de la Comunidad Valenciana son el valenciano y el castellano"" (fonament jurídic segon).

Segon, l'alt Tribunal recrimina al Govern valencià que les normes que al·lega com a infringides no tinguen cap relació amb les de la sentència que el Govern impugna, i afirma de manera contundent: “El recurso de casación exige una mínima vinculación entre las mismas [infracciones] que desde luego no se aprecia en el presente caso” (fonament de dret quart). Per tot això, conclou que “Tal desviación entre uno y otro escrito sería por sí sola determinante del rechazo del recurso" (fonament de dret quart). És a dir, que el recurs que fa la Generalitat no compleix ni tan sols els mínims arguments legals necessaris perquè prospere.

Però, així i tot, el Tribunal entra al fons de l'assumpte i, en fer-ho, les seues argumentacions encara resulten més dures: “advertimos que la recurrente [=la Generalitat Valenciana] [...] se limita a reiterar (incluso con la transcripción literal de algunos de sus párrafos, en distinto orden de exposición) la fundamentación jurídica del escrito de contestación de la demanda [...] y sin realizar una verdadera crítica razonada de la sentencia impugnada, cuya fundamentación y conclusiones [...] por el contrario y sorprendentemente parece compartir" (fonament jurídic cinquè). En altres paraules: que el recurs no està fonamentat jurídicament i que es limita a repetir el que ja havia dit (canviant-ho d'ordre!). I ací ve el disbarat jurídic més gros: que no discuteix, sinó que comparteix, els arguments de la sentència contra la qual recorre.

Per reblar el clau, en el fonament jurídic sisè, el Tribunal humilia jurídicament el Govern valencià quan afirma que “Prescindiendo incluso de lo expuesto hasta el momento, que sería suficiente para la desestimación del recurso de casación, éste en ningún caso podría prosperar, pues idéntica cuestión [...] ha sido rechazada en nuestra sentencia de 31 de marzo de 2010, recaída en el recurso de casación 5343/2006, interpuesto también por la Generalitat Valenciana”.

Per deixar-ho clar: després de trenta-una sentències (onze del Tribunal Suprem) pel reconeixement del títol de Filologia Catalana per a acreditar el domini del valencià en les oposicions, els recursos del Govern valencià no tenen cap base jurídica i el Tribunal Suprem es despatxa a gust en aquest punt. Per tant, només poden ser raons extrajurídiques, com el càlcul polític i l'obsessió anticatalana del Sr. Camps, les que expliquen que obligue els serveis jurídics de la Generalitat Valenciana a fer uns recursos sense cap fonament, que els desprestigien amb un ridícul evident davant la màxima instància judicial.

Per tot això, i com no podria ser d'una altra manera, el Tribunal Suprem acaba desestimant els recursos i condemnant en costes la Generalitat Valenciana, com ja havia fet també en les darreres sentències.

El trist resum d'aquesta fugida cap endavant del Govern valencià és que ha perdut trenta-set sentències de totes les instàncies possibles, la majoria corresponents als governs presidits pel Sr. Francisco Camps, i que només per aquests afers s'han hagut de pagar 21.000 euros de costes, que no han eixit de les butxaques del seus vestits sinó de tots els contribuents valencians.

En els següents enllaços es poden descarregar sengles còpies de les sentències:

https://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e6c6d922f0&view=att&th=12f1d499ab3c0859&attid=0.1&disp=safe&realattid=1f4c21a2a9629576_0.1&zw

https://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e6c6d922f0&view=att&th=12f1d499ab3c0859&attid=0.2&disp=safe&realattid=1f4c21a2a9629576_0.2&zw

1 d’abril de 2011

Normativa sobre l'obligatorietat de la lectura en Educació Secundària (concreció curricular al País Valencià)

La llengua és la capacitat més transversal de totes les matèries, i la lectura contribuirà al seu correcte desenvolupament amb la col·laboració dels responsables de totes i cadascuna de les àrees al llarg de tot el procés educatiu

LOE 2/206, de 3 de maig (BOE 106):

Article 2. Fins:

2. Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament i, en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, la recerca, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció educativa i l’avaluació.

Article 14. Ordenació i principis pedagògics de l’Educació Infantil:

5. Correspon a les Administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle de l’educació infantil, especialment en l’últim any. Així mateix, han de fomentar una primera aproximació a la lectura i a l’escriptura, així com experiències d’iniciació primerenca en habilitats numèriques bàsiques, en les tecnologies de la informació i la comunicació i en l’expressió visual i musical.

Article 16. Principis generals de l’Educació Primària:

2. La finalitat de l’educació primària és proporcionar a tots els nens i nenes una educació que permeta afermar el seu desenvolupament personal i el propi benestar, adquirir les habilitats culturals bàsiques relatives a l’expressió i la comprensió oral, a la lectura, a l’escriptura i al càlcul, com també desenvolupar les habilitats socials, els hàbits de treball i estudi, el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat.

Article 17. Objectius de l’Educació Primària:

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si n’hi ha, la llengua cooficial de la comunitat autònoma, i desenvolupar hàbits de lectura.

Article 19. Principis pedagògics de l’Educació Primària:

3. A fi de fomentar l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar un temps diari.

Article 23. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria:

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n’hi ha, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, texts i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

Article 26. Principis pedagògics:

2. En aquesta etapa s’ha de prestar una atenció especial a l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques i s’ha de fomentar la correcta expressió oral i escrita i l’ús de les matemàtiques. A fi de promoure l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar un temps en la pràctica docent de totes les matèries.

Article 33. Objectius del Batxillerat:

d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

Article 35. Principis pedagògics:

2. Les Administracions educatives han de promoure les mesures necessàries perquè en les diferents matèries es desenvolupen activitats que estimulin l’interés i l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-se correctament en públic.

Article 113. Biblioteques escolars:

3. Les biblioteques escolars han de contribuir a fomentar la lectura i que l’alumnat accedesca a la informació i a altres recursos per a l’aprenentatge de les altres àrees i matèries i es puga formar en l’ús crític d’aquests recursos. Igualment, han de contribuir a fer efectiu el que disposen els articles 19.3 i 26.2 d’aquesta Llei.

Article 157. Recursos per a la millora dels aprenentatges i suport al professorat:

1. Correspon a les Administracions educatives proveir els recursos necessaris per garantir, en el procés d’aplicació d’aquesta Llei:

b) La posada en marxa d’un pla de foment de la lectura.

Decret de mínims ESO 1631/2006, de 29 de desembre (BOE 5):

Article 3. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria:

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n’hi ha, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

Article 7. Competències bàsiques:

4. La lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques. Els centres han de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de l’etapa.

Annex I

1. Competència en comunicació lingüística:

Llegir i escriure són accions que suposen i reforcen les habilitats que permeten buscar, recopilar i processar informació, i ser competent a l’hora de comprendre, compondre i utilitzar diferents tipus de textos amb intencions comunicatives o creatives diverses. La lectura facilita la interpretació i comprensió del codi que permet fer ús de la llengua escrita i és, a més, font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber, cosa que contribueix, al seu torn, a conservar i millorar la competència comunicativa.

Currículum d’ESO 112/2007, de 20 de juliol (DOCV 5562):

Article 4. Objectius de l’etapa:

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que li permeta:

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdues llengües.

Article 5. Competències bàsiques:

2. La lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques. Els centres hauran de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de l’etapa.

Article 6. Organització dels tres primers cursos:

8. La lectura i la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, així com les tecnologies de la informació i de la comunicació s’han de treballar en totes les matèries.

Article 7. Organització del quart curs:

7. La lectura i la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, així com les tecnologies de la informació i de la comunicació s’han de treballar en totes les matèries.

Decret de mínims de Batxillerat 1467/2007, de 2 de novembre (BOE 266):

Article 3. Objectius del Batxillerat:

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

Article 9. Currículum:

6. Les administracions educatives promouran les mesures necessàries perquè en les distintes matèries s’exercesquen activitats que estimulen l’interés i l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se correctament en públic així com l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Currículum de Batxillerat 102/2008, d’11 de juliol (DOCV 5806):

A fi de completar la formació de l’alumnat, l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se correctament en públic, així com l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, estaran integrats en el currículum.

Article 3. Principis generals:

5. Les estratègies per a l’adquisició de l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se correctament, l’adquisició de valors, així com l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, estaran integrats en el currículum.

Article 5. Objectius:

El batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

Article 14. Orientacions metodològiques:

2. Els departaments didàctics inclouran en les seues programacions l’exercici d’activitats que estimulen l’interés i l’hàbit de la lectura i de l’expressió oral. Els centres hauran d’elaborar, a aquest respecte, plans anuals, que inclouran les aportacions dels departaments i formaran part de la programació general anual, amb l’objecte de facilitar la consecució d’aquests objectius. El professorat desenvoluparà l’activitat educativa d’acord amb les programacions didàctiques establertes en els seus corresponents departaments didàctics.