Notícies 3cat24.cat

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Llengua i educació (Jordi Sànchez)

Des dels inicis de les polítiques d'immersió lingüística al nostre país, hi ha qui ha volgut treure'n profit i desqualificar-la perquè atempta suposadament contra alguns drets fonamentals.

Els crits més nombrosos i més forts s'han escoltat fins a data d'avui des de territoris enllà de Catalunya, on precisament la immersió no té lloc. No deixa de ser curiosa aquesta dada i, malgrat que a alguns els molesti, cal dir que de moment diumenge passat va ser el moment àlgid d'aquestes protestes, al nostre país, amb uns pocs milers de manifestants (menys de 5.000).

El problema de la immersió lingüística és que acaba sent una intervenció que en els millors dels casos es limita a les aules -en el pitjor ni hi arriba- i que fora d'aquestes es perd en els marges de la llibertat d'ús lingüístic -per exemple a l'hora del pati- de què tothom gaudeix i que reubica l'ús del català a un espai poc més que marginal. Fora de les aules qui mana és el mercat i el mercat avui és domini de l'espanyol.

Sortosament fa uns quants anys la classe política i els referents de la pedagogia al nostre país van intuir que Catalunya no podia permetre's una doble xarxa escolar motivada pel domini lingüístic. Avui que sabem que el nostre sistema educatiu està lamentablement dualitzat per orígens socials, podem lluir amb cert orgull que la llengua no ens divideix. I això és gràcies a la immersió.

Que l'educació sota una política d'immersió no fa mal ho saben molt bé aquells qui porten els seus fills a una escola anglesa, francesa o alemanya. Estiguem tranquils.