Notícies 3cat24.cat

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Roses i rosses (Eugeni S. Reig)

En valencià tenim la paraula rosa, substantiu que usem per a denominar la flor del roser però que també emprem per a denominar el gra de dacsa que, en fregir-lo, esclata fent un esclafit i prenent una forma que recorda una petita rosa blanca. La o de la paraula rosa es pronuncia ben oberta i la s sonora.

La nostra llengua també té l’adjectiu rossa (femení de ros) que s’usa per a denominar la dona que té els cabells de color entre el castany molt clar i el daurat. La o de la paraula rossa es pronuncia tancada i la s sorda.

En el capítol de Socarrats –el programa d’humor que Canal 9 ens oferix este estiu cada nit després del telediari de les nou– corresponent al dimarts 16 de setembre, apareixen dos personatges asseguts en una sala de cinema. Un li diu a l’altre: “tu vares dir que portaries unes roses...” (es referix, naturalment, a unes roses de dacsa per a menjar-se-les mentres projecten de la pel·lícula). L’altre personatge es gira, mira cap a la seua dreta i entren dues xicotes rosses que s’asseuen al costat dels personatges en qüestió. Fan la brometa dient que ha portat dues rosses (xicotes) en lloc de les roses (de dacsa).
La broma els ix perfecta perquè fan la bestiesa de pronunciar les dues paraules de la mateixa manera i les dues malament. Pronuncien en els dos casos la o doble oberta i la s sorda.
Aquesta mena de gracietes només poden fer-se des de la ignorància més absoluta o des d’un menyspreu total cap a l’idioma. ¿No acabarem mai d’avergonyir-nos mirant i escoltant Canal 9?