Diumenge 14 de setembre del 2008, abans del capítol corresponent de la telenovel·la L’Alqueria Blanca, ens varen projectar un bon grapat de preses de vista falses, és a dir, enregistraments que no aprofiten perquè l’actor s’ha enganyat i ha dit alguna cosa incorrecta o s’ha oblidat del text que havia de dir i s’ha quedat en blanc.
Va ser molt aclaridor perquè ens va permetre adonar-nos que els actors i actrius que treballen en l’obra citada no parlen valencià ni entre ells ni amb els operadors que els filmen ni amb el director ni amb ningú. Parlen valencià únicament quan reciten el text que els han manat, però si s’equivoquen o es queden en blanc i han de fer un comentari, sempre és “me he equivocado”, “se me ha olvidado” i coses per l’estil.
Recorde haver assistit en la meua joventut a assajos d’obres de teatre en valencià i recorde perfectament que tothom parlava valencià amb tothom dins i fora de l’escenari. Allò tenia autenticitat. Era com una companyia de París representant Molière o una companyia de Madrid representant Lope de Vega.
Això que vaig veure i sentir la nit del 14 de setembre era d’una artificiositat que feia vergonya. Era com si una companyia de teatre de Madrid representara la Medea de Sófocles en versió original: s’ensenyen de memòria i reciten el text en grec clàssic i, quan parlen entre ells de manera espontània, ho fan en castellà.
Recorde que, ja fa anys, quan Andreu Buenafuente feia el seu programa en TV3, un dia varen emetre un fragment de la preparació del programa i entre ells (Andreu Buenafuente, Santi Millán, José Corbacho) parlaven castellà. És depriment observar com la nostra llengua deixa de ser la llengua de relació entre les persones que ha sigut sempre –i encara ho és i molt– i esdevé cada volta més una llengua artificiosa.
Tots sabíem que L’Alqueria Blanca és una farsa, però ara sabem que el seu enregistrament ho és molt més encara. És tot fals.
Va ser molt aclaridor perquè ens va permetre adonar-nos que els actors i actrius que treballen en l’obra citada no parlen valencià ni entre ells ni amb els operadors que els filmen ni amb el director ni amb ningú. Parlen valencià únicament quan reciten el text que els han manat, però si s’equivoquen o es queden en blanc i han de fer un comentari, sempre és “me he equivocado”, “se me ha olvidado” i coses per l’estil.
Recorde haver assistit en la meua joventut a assajos d’obres de teatre en valencià i recorde perfectament que tothom parlava valencià amb tothom dins i fora de l’escenari. Allò tenia autenticitat. Era com una companyia de París representant Molière o una companyia de Madrid representant Lope de Vega.
Això que vaig veure i sentir la nit del 14 de setembre era d’una artificiositat que feia vergonya. Era com si una companyia de teatre de Madrid representara la Medea de Sófocles en versió original: s’ensenyen de memòria i reciten el text en grec clàssic i, quan parlen entre ells de manera espontània, ho fan en castellà.
Recorde que, ja fa anys, quan Andreu Buenafuente feia el seu programa en TV3, un dia varen emetre un fragment de la preparació del programa i entre ells (Andreu Buenafuente, Santi Millán, José Corbacho) parlaven castellà. És depriment observar com la nostra llengua deixa de ser la llengua de relació entre les persones que ha sigut sempre –i encara ho és i molt– i esdevé cada volta més una llengua artificiosa.
Tots sabíem que L’Alqueria Blanca és una farsa, però ara sabem que el seu enregistrament ho és molt més encara. És tot fals.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada