Notícies 3cat24.cat

dimecres, 5 de novembre de 2008

"Fer-se malalt" (Eugeni S. Reig)

Contraure una malaltia, emmalaltir.
Em vaig fer malalt de menjar-me el pastís aquell. Però ben malalt, ¿eh? Em pensava que no ho contava.

No, això no m’ho digues. Em faig malalt de saber eixes coses. M’estime més no saber-ho, de veritat.

Però ¿com vols ser metge si només de vore la sang et fas malalt?

La pobra gosseta s’ha fet malalteta i em pense que es morirà.

L’escriptor i gramàtic Enric Valor i Vives usa aquesta expressió en la seua prosa literària. En la novel·la L’ambició d’Aleix trobem:
–Ets al meu càrrec –va explicar ella–. Descansa, compleix. Què em diria ta mare si per la meua permissivitat et tornasses a fer malalt?

En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:
–Diu que tingué anys de sort –explicà Monlió–, però que després es féu malalt i s’hi gastà molt, i per fi sembla que en un robatori que li feren en la mina volaren tots els seus miserables estalvis. Desastres, que n’hi ha molts!

En la novel·la Temps de batuda d’Enric Valor trobem:
–Es farà malalt –se’n preocupava la mare al saber-ho.

En la rondalla Els guants de la felicitat d’Enric Valor podem llegir:
–Ja el trobareu, senyor... això no té remei! ¡No us feu malalt, per l’amor de Déu!

En la rondalla El xiquet que va nàixer de peus, també d’Enric Valor, diu:
–Viure junts i en llibertat... si tu, Bernadet, vas a l’infern i em portes els tres cabells d’or del dimoni.
La reina, que li estava al costat, va saltar tota despectiva:
–Una altra te’n contaré que et faré riure... I per a què els vols, els tres cabells d’or?
–Diuen que qui els tinga –va argumentar el Rei– no es farà malalt mai.

I en la rondalla El castell d’Entorn i no Entorn d’Enric Valor, llegim:
Allí es va fer malalta de contemplar tants de rastres de cuixots penjats i dotzenes de dotzenes de llonganisses i salsitxes i moixames i alls per centenars de forcs, i serres de pans de blat i de patates i verdures de tota classe i de les viandes més saboroses i menys imaginables.

Enric Valor també empra l’expressió fer-se malaltós. En la rondalla Abella trobem:
Però la tristor de Jaumet anava en augment. No menjava com cal, passava les nits en clar i es va fer tan malaltós, que un bon dia no es va poder alçar.


La locució fer-se malalt per a expressar el concepte d’agafar una malaltia, és d’ús habitual a Alcoi. Trobe lamentable i em fa molta pena veure que quasi tots els nostres escriptors giren l’esquena a aquesta expressió tan bonica i tan genuïnament valenciana i escriuen sempre caure malalt o posar-se malalt, exactament igual com fa el castellà. Cal aclarir que els nostres clàssics usaven sempre el verb emmalaltir, cosa que continua fent-se a Mallorca. La locució caure malalt ja la trobem al segle xv en el Liber Elegantiarum de Joan Esteve. Però fer-se malalt és una expressió creada per l’enginy del poble valencià que les altres llengües no tenen. És nostra i ben nostra.

En valencià també es diu: caure (o posar-se) malalt, emmalaltir
La llengua estàndard sol emprar: caure (o posar-se) malalt, emmalaltir
En castellà es diu: caer (o ponerse) enfermo, enfermar

Nota bibliogràfica:
- Valor i Vives, Enric; L’ambició d’Aleix (Tàndem Edicions, València, 2000, 3a edició redactada de nou per l’autor el 8 de gener de 1994, pàg. 72)
- Valor i Vives, Enric; Sense la terra promesa (Editorial Prometeo, València, 1980, pàg. 264)
- Valor i Vives, Enric; Temps de batuda (Tàndem Edicions, València, 1991, pàg. 25)
- Valor i Vives, Enric; Els guants de la felicitat dins Rondalles valencianes (2n volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1993, pàg. 108)
- Valor i Vives, Enric; El xiquet que va nàixer de peus dins Rondalles valencianes (3r volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1991, pàg. 92)
- Valor i Vives, Enric; El castell d’Entorn i no Entorn dins Rondalles valencianes (4t volum) (Edicions del Bullent, Picanya, 1991, pàg. 74)
- Valor i Vives, Enric; Abella dins Rondalles valencianes (5é volum) (Edicions del Bullent, Picanya, 1993, pàg. 102)