Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 29. Dimarts, 28 d'octubre del 2008
http://paper.avui.cat/article/societat/143812/tura/recorda/lestatut/ja/avala/catala.html
http://paper.avui.cat/article/societat/143812/tura/recorda/lestatut/ja/avala/catala.html
Tura recorda que l'Estatut ja avala el català
La consellera no creu necessari cap canvi per assegurar l'ús de la llengua als jutjats
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, no fa costat a la proposta de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), Maria Eugènia Alegret, de reformar la llei orgànica del poder judicial en el sentit de deixar clars els drets lingüístics dels ciutadans en la seva relació amb l'administració de justícia. Tura va afirmar ahir que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya ja dóna cobertura legal per a l'ús normalitzat del català a les sales de vista. Segons la consellera, la reforma de llei del poder judicial la poden justificar altres necessitats, però la qüestió lingüística no la fa necessària.
La consellera feia referència a l'article 33.2 de l'Estatut, on es proclama que "totes les persones, en les relacions amb l'administració de justícia, (...) tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials". La consellera creu que aquesta norma mana per sobre de l'article 231 de la llei del poder judicial, que diu que els jutges faran servir "en totes les actuacions" la llengua castellana.
Precisament aquest és el punt de la llei que Maria Eugènia Alegret proposa reformar perquè no hi hagi cap dubte legal sobre quina ha de ser la interpretació de la norma en matèria lingüística.
L'ús escàs entre advocats
La proposta d'Alegret va sorgir en el transcurs d'unes jornades sobre el català a la justícia on es va posar de manifest la infrautilització de la llengua en aquest àmbit. Una de les causes que ho expliquen és el poc impuls que hi donen els jutges i fiscals, però també el poc ús que de la llengua del país en fan els mateixos advocats.
Mostra d'això és la dada que indica que només un 4% dels escrits que entren als jutjats estan escrits en la llengua del país. Pel que fa a les sentències només el 16% són en català.
La consellera no creu necessari cap canvi per assegurar l'ús de la llengua als jutjats
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, no fa costat a la proposta de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), Maria Eugènia Alegret, de reformar la llei orgànica del poder judicial en el sentit de deixar clars els drets lingüístics dels ciutadans en la seva relació amb l'administració de justícia. Tura va afirmar ahir que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya ja dóna cobertura legal per a l'ús normalitzat del català a les sales de vista. Segons la consellera, la reforma de llei del poder judicial la poden justificar altres necessitats, però la qüestió lingüística no la fa necessària.
La consellera feia referència a l'article 33.2 de l'Estatut, on es proclama que "totes les persones, en les relacions amb l'administració de justícia, (...) tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials". La consellera creu que aquesta norma mana per sobre de l'article 231 de la llei del poder judicial, que diu que els jutges faran servir "en totes les actuacions" la llengua castellana.
Precisament aquest és el punt de la llei que Maria Eugènia Alegret proposa reformar perquè no hi hagi cap dubte legal sobre quina ha de ser la interpretació de la norma en matèria lingüística.
L'ús escàs entre advocats
La proposta d'Alegret va sorgir en el transcurs d'unes jornades sobre el català a la justícia on es va posar de manifest la infrautilització de la llengua en aquest àmbit. Una de les causes que ho expliquen és el poc impuls que hi donen els jutges i fiscals, però també el poc ús que de la llengua del país en fan els mateixos advocats.
Mostra d'això és la dada que indica que només un 4% dels escrits que entren als jutjats estan escrits en la llengua del país. Pel que fa a les sentències només el 16% són en català.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada