Notícies 3cat24.cat

dimecres, 3 de desembre de 2008

Aquelles nadales (Joan Tudela)

(Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 37. Dilluns, 1 de desembre del 2008)

Ara ve Nadal i tornen les nadales; però no pas totes. Un cop més, tornarem a sentir cantades paraules com ara "A Betlem me'n vull anar", "Allà dalt de la muntanya", "El 25 de desembre", "Les dotze van tocant" i altres per l'estil.

Però ja no llegirem les nadales dels oficis, aquelles postals que servien com a afirmació del gremi i com a felicitació de Nadal. Ara els oficis ja no truquen a la porta de casa per lliurar-nos la nadala i endur-se unes monedes. A l'època d'internet això ja no s'estila.

A més, alguns dels oficis que ens desitjaven bon Nadal i feliç any nou ja han passat a la història. Penso, per exemple, en el vigilant. La seva nadala feia així: "Si em passo totes les nits / per vosaltres fent la vetlla, / avui, que amb torró d'ametlla, / i que amb galldindis farcits / celebreu grans i petits / el Naixement de l'Infant, / el meu afecte constant / aprofita llum de dia / per dir-vos l'alegria / que us desitja el vigilant". Tampoc han sobreviscut entre nosaltres altres oficis protagonistes de les nadales d'abans, com ara l'aprenent o el carboner. O el més literari de tots els oficis, el fanaler: recordem que Antoine de Saint-Exupéry, a El petit príncep, fa servir els fanalers per explicar com és de gran el nostre planeta.

És clar que, a hores d'ara, el nostre món més que gran ens sembla accelerat. Tot un univers lingüístic de la nostra vida quotidiana lligat al mes de desembre –les nadales dels oficis– ens ha deixat i, com que tots plegats vivim tan de pressa, amb prou feines ens n'hem adonat. Les nadales dels oficis: testimonis d'una època sense pressa, que era la nostra i que ja no és la nostra.