Notícies 3cat24.cat

dimecres, 13 de febrer de 2008

El guionet

EL GUIONET

USOS

A més del guionet que ja hem vist en la síl·laba, cal tenir present que aquest signe s’empra també per a unir dues paraules originàriament distintes, però unides sintàcticament i semànticament. L’usem en els següents casos:

Aplecs de verb + pronom feble (quan un pronom feble va darrere del verb, si cal utilitzar la forma plena del pronom, ens valdrem del guionet): dóna-li’n, mengeu-vos-la, demanant-li-la, pensa-t’ho.
Els numerals compostos duen guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes (duc): vint-i-set, quaranta-dos, dues-centes, trenta-dosé, cinc-centé....
Però vuitcentisme, noucentisme.......
En els compostos en què figura el nom d’un punt cardinal: nord-est, sud-oest, nord-nord-est, sud-americà, sud-africà, nord-atlàntic.
Amb l’adverbi no usat com a prefix quan el segon element és un substantiu.
No-: no-agressió, no-alineament, no-existència, no-intervenció, no-violència, no-res.
Però no res (quan té el valor de “cosa insignificant” o “en un instant”: T’enfades per no res. Torne en un no res).
En les onomatopeies i repeticions del tipus:
xino-xano tam-tam ping-pong
ziga-zaga xiu-xiu nyam-nyam
a corre-cuita tic-tac cloc-cloc
a mata-degolla corre-corrents gori-gori
En els compostos formats per dos mots en què concórreguen les següents característiques:
A) que el primer component acaba en vocal i el segon comença per x, r o s (XeReSa):
X: cara-xuclat, escura-xemeneies, para-xocs, Torre-xiva.
R: barba-roig, busca-raons, costa-riqueny, guarda-roba, malva-rosa, nou-ric, Riba-roja, Vila-real.
S: cul-de-sac, esclata-sang, espanta-sogres, gira-sol, mata-segells, para-sol, penya-segat, poca-solta.

B) l’aglutinant dels dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents: Bell-lloc, cap-roig, cap-rossenc, cinc-en-rama, Mont-roig, nyic-i-nyac, pap-roig, pit-roig, plats-i-olles, Puig-arnau.
C) que el primer element siga un mot que du accent gràfic: mà-llarg, més-dient, camí-raler, pèl-blanc, pèl-curt, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig, tal·là-tal·lera.
D) *S’escriuen, però, sense guionet alguns mots que tenen una tradició gràfica fortament consolidada, com adesiara i usdefruit.
En els compostos abans-d’ahir, adéu-siau, dellà-ahir, al després-dinar, despús-ahir, despús-anit,
despús-demà, estira-i-amolla (estira-i-arronsa) qui-sap-lo (qui-sap-la...).
Quan els dos components tenen força significativa, són reversibles i pluralitzen tots dos elements: biblioteca-museu, secretari-tresorer, alcalde-president.
Amb el guionet també representem altres relacions entre elements: el tren Barcelona-València, les negociacions govern-sindicats, el diccionari hongarés-català, la relació so-grafia.
En els calcs no assimilats: “boggie-woogie”, “disc-jockey”, “fox-terrier”, “gin-tonic”, “jet-set”, “music-hall”, New-loock”, “prêt-apoorter”, “self-service”, “tie-break”, “walkie-talkie”.
I en els manlleus no adaptats: dalai-lama, agnus-dei, ex-libris.



EQUÍVOCS


No s’ha d'usar el guionet en els casos següents:

En paraules formades amb prefixos: arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, post-, pro-, pseudo-, quasi-, sero-, sobre-, sots-, ultra-, vice-, tec. (arxiconegut, besavi, exdiputat, àcid periòdic, plusvàlua, preescolar, postelectoral, proxinés, pseudoderivat, quasidelicte, seropositiu, sobrecàrrega, sotsarrendatari, ultraconservador, vicealmirall...).
*Però s’escriuen amb guionet quan precedixen un nom propi: anti-OTAN, anti-Saddan, pro-Rússia, pro-Clinton, ex-Iugoslàvia, anti-Maastricht.
*Cal remarcar que els mots d’aquest apartat, encara que el prefix acabe en vocal i el segon component comence en r- o en s-, no dupliquen aquesta consonant (prerafaelita, vicerector, arxisatisfet, presantificat…).
En mots construïts amb formes prefixades acabades generalment en –o i a vegades amb –i:, arabo-, audio-, auto-, cardio-, coxo-, denti-, encèfalo-, fisico-, gal·lo-, gastro-, greco-, hispano-, indo-, labio-, magneto-, sino-, socio-, etc. (araboisraelianes, audiovisuals, autoexigents, cardiovascular, coxofemoral, dentilabial, encefalopatia, fisicoquímic, gal·loromànic, gastroenteritis, grecoromà, Hispanoamericà, indoxinés, labiodental, magnetoelèctric, sinosoviètiques, socioeconòmic...)
En els compostos catalans no cultes quan el segon element es considera subordinat del primer (generalment): camió cisterna, ciutat dormitori, ciutat satèl·lit, vagó restaurant, decret llei, paper moneda, home objecte, concurs oposició, vagó llit.
També s’escriuran sense guionet els derivats dels mots que s’escriuen amb guionet (Xiuxiuejar, zigzaguejar, exlibrista...). Però poca-soltada, camí-raler...
Cal remarcar que, si el darrer element d’un compost escrit sense guionet és un mot monosil·làbic, prendrà un accent si les regles generals de l’accentuació així ho demanen (capgròs, bocafí, malbò, a collibè). Si el compost, en canvi, s’escriu amb guionet, el monosíl·lab mantindrà la seua grafia inaccentuada (vint-i-u, no-res, cella-ros, fru-fru...).
Si el monosíl·lab du accent diacrític el conservarà (subsòl, rodamón...).